la caixa

El mes d'octubre de l'any passat desapareixia per decret l'empresa pública Luz y Fuerza del Centro que distribuïa l'energia elèctrica al Districte Federal de Mèxic i a altres zones del centre del país. Milers de treballadors van ser acomiadats. Ara mateix, hi ha treballadors que porten ja 54 dies en vaga de fam en una llarga lluita pels seus drets laborals i contra la privatització. Segons expliquen al lloc Unión Penosa: "El Sindicat Mexicà d'Electricistes (SME) denuncia el Banc Mundial, les empreses transnacionals Unión Fenosa-Gas Natural-La Caixa-Repsol, Iberdrola i el govern mexicà, que actua com el seu còmplice i instrument, d'haver comès un Crim contra la Humanitat, en haver instigat els primers i executat aquest darrer, la inconstitucional desaparició de l'empresa pública d'electricitat Luz y Fuerza del Centro, d'ocupar-ne les instalacions amb violència fent servir l'exèrcit i la força pública, de violar els drets humans i laborals dels seus 43.720 treballadors acomiadant-los, de deixar en la indefensió els seus 22.256 jubilats i d'intentar destruir el Sindicat Mexicà d'Electricistes."

Els següents quatre vídeos expliquen aquest procés de privatització de la llum a Mèxic. En concret, el tercer vídeo explica el paper que hi juguen les transnacionals espanyoles esmentades abans.

El passat 15 de desembre explicàvem la campanya de denúncia pública que s'estava fent contra l'actuació de l'empresa Unión Fenosa a Guatemala. Arran de les polítiques de privatització, aquesta empresa controla el subministrament elèctric al país. El cas interessa especialment aquí perquè Unión Fenosa ha estat absorbida per l'empresa catalana Gas Natural, que, alhora, és propietat de La Caixa.

Segons denuncia l'Associació d'Amistat amb el Poble de Guatemala, a partir del 15 de desembre Unión Fenosa ha tallat el subministrament elèctric a diversos municipis del departament guatemalenc de San Marcos i ha aconseguit que el govern declari l'estat de setge a tot el departament i emeti ordres de detenció contra més de 250 dirigents comunitaris. El rerafons d'aquesta situació ve donat perquè aquestes comunitats i els seus líders han acusat públicament Unión Fenosa de pràctiques irregulars, cobraments il.legals, alteració de comptadors, sancions injustificades als usuaris i interrupcions del servei. Però ara, arran de l'agreujament de la situació, a banda de demanar el restabliment del servei elèctric a les comunitats "castigades" i que es deroguin les ordres de detenció, s'ha encetat una campanya demanant l'expulsió d'Unión Fenosa de Guatemala i la renacionalització del servei elèctric.

Publiquem a continuació la crònica dels esdeveniments feta pel Frente Nacional de Lucha de Guatemala, organització dedicada a la defensa dels serveis públics i els recursos naturals del país, i la carta que han redactat, adreçada al president de Guatemala, demanant l'expulsió d'aquesta empresa. Així mateix, en aquest enllaç hi ha un informe més complet sobre la situació, publicat a la web del Col.lectiu Rets, lloc que aplega informació sobre diverses campanyes de denúncia de transnacionals catalanes i espanyoles.

Un seguit de col.lectius i associacions han enviat una carta al president del govern espanyol, Zapatero, al president català Montilla, i als directius de Gas Natural i La Caixa, entre d'altres. L'objectiu de la carta és denunciar les activitats de l'elèctrica Unión Fenosa a Guatemala.

Segons expliquen a la carta, quan el govern guatemalenc, seguint les polítiques neoliberals, va privatizar el subministrament d'electricitat al país, aquest va caure en mans de l'empresa espanyola Unión Fenosa. Cal saber, però, que Unión Fenosa és propietat del grup Gas Natural el qual, al seu torn, està sota el control de La Caixa (control compartit amb Repsol).

Segons els denunciants, l'actuació d'aquesta empresa a Guatemala és greument lesiva i viola, fins i tot, la pròpia legislació del país, amb la connivència de les autoritats. Així, l'empresa estaria fent cobraments il.legals i tallant el subministrament elèctric a poblacions senceres com a represàlia davant de les protestes populars. Però la carta també denuncia que a les zones afectades estan apareixent assassinades persones que s'han donat a conèixer per encapçalar protestes contra l'actuació de determinades empreses, inclosa aquesta.

El passat 22 d'octubre va tenir lloc un fet que, en mig de l'actual onada d'escàndols de corrupció, ha aconseguit passar en bona mesura desapercebut. Es tracta de la venda d'AGBAR, Aigües de Barcelona. Aquesta societat és l'encarregada, des de fa molts anys, del subministrament d'aigua potable a la ciutat de Barcelona i a moltes d'altres. Però al contrari del que molta gent pensaria, que el subministrament d'un recurs tan essencial com l'aigua està sota el control d'alguna entitat municipal o, en tot cas, pública, resulta que AGBAR és una empresa privada. De fet és una multinacional que actua en molts països i l'aigua és només un dels seus negocis, dedicant-se també a d'altres, com per exemple, la mútua mèdica Adeslas.

Fins el passat dia 22, el principal accionista d'AGBAR era La Caixa, la qual acaba de vendre les seves accions a la transnacional d'origen francès GDF Suez. No és la primera vegada que AGBAR i Suez estan relacionades. Totes dues eren copropietàries de la societat Aguas Argentinas, empresa que  subministrava aigua a la ciutat de Buenos Aires quan aquest servei va ser privatitzat. Van ser acusats d'incomplir l'acord de concessió i d'abocar aigües residuals sense depurar al riu de La Plata, fins el punt de que el govern argentí va tornar a posar sota control públic aquest servei.

La gestió del subministrament d'aigua a casa nostra resta, per tant, a partir d'ara, en mans del grup Suez, el nou propietari d'AGBAR. I en el futur, Suez podria vendre les seves accions a qui volgués, cosa que implica, en definitiva, que el control que té la població catalana sobre la gestió de la seva pròpia aigua és força precari. Arran d'aquesta situació, s'ha endegat una campanya, per part de diverses entitats, per reclamar la municipalització de la gestió de l'aigua, i que aquesta no sigui una mercaderia en mans de transnacionals. Al lloc http://municipalitzemlaigua.wordpress.com hi ha publicat el manifest de la campanya, que reproduim tot seguit, i s'hi poden fer adhesions.

Via el nostre formulari de publicació hem rebut aquesta crònica de l'acció de protesta a La Caixa per demanar una cancel·lació col·lectiva dels comptes, escrita per Sònia Bagudanch:

"Més d'un centenar de persones entre badocs i activistes van assistir aquest dijous a la tarda a l'acció de protesta en contra de La Caixa de Pensions de la plaça de Catalunya de Barcelona. La mobilització es va dur a terme per demanar l'alliberament d'Enric Duran i Giralt, el vilanoví que va expropiar 492.000 euros a 39 entitats bancàries per denunciar el sistema capitalista i promoure alternatives de societat [vegeu article: “El 95% dels diners són creats per bancs privats”]. A l'acte s'hi va aplegar un grup de gent que volia cancel·lar els seus comptes corrents a La Caixa de forma col·lectiva [vegeu el vídeo promocional de l'acció].