Justícia i Pau

Us reproduïm aquest article de Mark Grooze, publicat originalment a Human Rights Investigations, traduït i publicat en català al web del Centre JM Delàs de Justícia i Pau. Us enllacem amb un vídeo amb els efectes d'aquest tipus de bombes. Més informació sobre aquestes en aquest enllaç de la Fundació per la Pau.

Se sap poc de l'hermètica (i en gran part externalitzada) industria espanyola de bombes de dispersió, fins que el seu productes apareixen en territoris estrangers. Espanya va signar la Convenció sobre municions de dispersió, tot i que encara no l'ha implementat a la seva legislació nacional. De fet, hauria ja d’implementar aquesta legislació i també oferir plena transparència sobre las seves activitats passades, per a prevenir qualsevol ús ulterior de les bombes de dispersió de producció espanyola. 

Us reproduïm aquest article  que contextualitza i valora l'execució extrajudicial de Bin Laden, escrit per Pere Ortega,  publicat al diari Avui, i reproduït al web del Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs de Justícia i Pau.

La mort de Bin Laden s'inscriu en l'estratègia de guerra bruta i il.legal que EUA està portant a terme en altres llocs del planeta, una guerra que viola el dret internacional

L’assasinat de Bin Laden obeeix fil per randa a l’estratègia política seguida per Estats Units després dels atemptats del 11-S de 2001. Primer iniciada per George Bush amb la guerra contra el terrorisme internacional. Després reafirmada per l'administració de Barack Obama en la denominada Quadriennal Defense Review (QDR) de març de 2010. Un document oficial que estableix la guia dels plans militars d’EUA en els propers quatre anys, i defineix a EUA com un país en guerra, a l'Iraq i a l'Afganistan. Alhora que apunta a un nou tipus de guerra, una guerra que no és convencional i que no es lliura en un territori o estat concret, sinó que és lliura en una lluita política i militar multifacètica contra Al Qaeda i els seus partidaris arreu del món. Política que és concreta en la pràctica, amb nombrosos atacs mortífers per part de forces militars d’EUA en un grapat de països, com el perpetrat ara a Pakistan contra Bin Laden,

El Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs va presentar l’informe "La veritat de la despesa militar espanyola 2011. Despesa i R+D militar en temps de crisi", escrit pels investigadors Pere Ortega i Xavier Bohigas. A continuació us reproduïm les introduccions dels dos estudis que formen l’informe, i que us animem a llegir íntegrament aquí.

La despesa militar de l’Estat espanyol per a l’any 2011

Pere Ortega, Investigador del Centre d’estudis per la pau JM Delàs

El Centre Delàs cada any analitza la despesa militar de l’estat espanyol seguint les indicacions que per a això determina l’aliança atlàntica, organisme polític i militar al qual està adscrita espanya. L’OTAN, per tal d’unificar criteris entre els seus estats membres, aconsella quins són els conceptes que s’han de comptabilitzar com a despesa militar. Nosaltres, aplicant aquests criteris, ens adonem que en el cas espanyol la despesa militar no solament inclou el pressupost del Ministeri de Defensa, sinó també altres partides militars que es troben repartides per altres ministeris. Com és el cas de les classes passives militars, els militars que han passat a la reserva o són pensionistes dins del pressupost de la seguretat social; la mutualitat militar que surt d’altres ministeris; els ajuts de la R+D militar i algunes inversions a projectes militars que surten del Ministeri d’Indústria; la Guàrdia Civil, cos paramilitar subjecte a la disciplina militar però a càrrec del Ministeri de l’Interior; les contribucions a acords de desarmament o organismes militars tipus otan dependents del Ministeri d’afers exteriors.

Us reproduïm el comunicat realitzat pel Centre d'Estudis per a la Pau JM Delàs de Justícia i Pau sobre la situació a Líbia. La intervenció occidental ja és un fet, i hi han hagut també dures crítiques de la Lliga Àrab: segons informa Vilaweb la Lliga Àrab critica la intervenció militar de les forces aliades: "no és necessària per a protegir els civils i que els bombardejos es desvien de l'objectiu acordat, que era imposar la zona d'exclusió aèria".

Comunicat del Centre Delàs sobre la situació a Líbia i les amenaces que els estats europeus, inclós l'Estat Espanyol, están llançant sobre una possible intervenció militar.

Estats Units i Europa occidental, a través de l’OTAN, estan estudiant la possibilitat d’intervenir militarment en el conflicte libi. El que fora en altre temps dictador rebutjat per les potències  occidentals, Muamar Gadafi es reconvertí després en ferm aliat amb qui se signaven convenis comercials i a qui se subministraven armes.  Ara, després d’una revolta popular, que té opcions d’enderrocar el seu règim, Gadafi l’ha convertit en un indesitjable a qui s’ha de fer fora del poder mitjançant l’utilització de la força militar.

Article de Jordi Calvo, publicat al periòdic Diagonal. Publicat en català al web del Centre d'Estudis per a la Pau JM Delàs.

El 2010, s'han desplegat 9.557 militars en operacions a l'exterior. La majoria ho van fer en missions de l'OTAN (4312), seguits dels que ho van fer en les de l'ONU (3191), de la UE (1575) i 450 en missions unilaterals espanyoles.

Segons la ministra Carme Chacón, actualment hi ha 2.880 militars que es reparteixen principalment en tres missions: 1.447 són a la guerra de l'Afganistan, en la missió de la ISAF en el marc de l'OTAN sota el comandament dels EUA, que no és una missió de cascos blaus de les Nacions Unides com sovint ens intenta vendre el Govern espanyol; 1.074 estan al Líban, a la FINUL (aquesta sí que és de cascos blaus), i 257 en l'Operació Atalanta de la UE per protegir els vaixells pesquers que pesquen a les aigües somalis i proximitats (amb el que aconseguim una tonyina que li surt una mica cara a la butxaca dels espanyols). Tot i que cal dir que segons altres estimacions els militars espanyols que actualment hi ha a l'exterior són encara més, arribant als 3.184.

Com cada any, el passat 8 de novembre el Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs (de Justícia i Pau) va presentar el seu nou informe sobre els pressupostos militars per a l'any 2011.

El pressupost del Ministeri de Defensa per a l’any 2011 ascendeix a 8.560,09 milions d’euros i suposa, segons el Govern, una disminució del 7,7% respecte a l’any 2010. Malgrat això, la despesa militar total és de 17.244,75 milions d'euros, ja que hi ha despeses que malgrat que són militars, no estan comptabilitzades al Ministeri de Defensa i estan repartides per altres ministeris. Però encara hi ha altres desviacions que es poden consultar a l'informe resum de la despesa militar espanyola pel 2011 [pdf], realitzat per Pere Ortega, i que us reproduïm.

El passat 4 de març va ser admès a tràmit el recurs interposat per Justícia i Pau contra l'enviament de més tropes a l'Afganistan. Aquest recurs es basa en diversos arguments, el més important dels quals sigui potser que aquest enviament de soldats espanyols a participar a la ISAF (Força Internacional d'Assistència per la Seguretat a l'Afganistan) suposa en realitat la participació en una guerra, i per tant aquest enviament seria  contrari al dret espanyol (i internacional). Us reproduïm el comunicat de Justícia i Pau on s'anuncia aquesta admissió a tràmit del recurs.

I per cert, us anunciem la recent publicació d'un nou llibre d'Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau: "Aturem la crisi. Les perversions d'un sistema que és possible canviar", on es desemmascara els principals culpables d'una crisi que s'hagués pogut evitar i de la qual tots en som una mica còmplices. Però, alhora, també proposa solucions per canviar el sistema.

L'actitud del govern tripartit de la Generalitat sobre la cultura de la pau és, com a mínim, contradictòria.  Per una banda, el Parlament va aprovar durant l'any 2003 "la Llei 21/2003, de 4 de juliol, de Foment  de la Pau, que obliga a la Generalitat de Catalunya, entre d’altres actuacions, a desenvolupar una política de foment de la pau i la prevenció i solució pacífica dels conflictes (art. 1) i de foment del desarmament global (art. 2). En aquesta línia, per afavorir aquest compromís, el Parlament de Catalunya va crear recentment per llei l’Institut Català Internacional per la Pau".

Per una altra banda, segons informa el Centre d'Estudis per la Pau Josep Maria Delàs:  "l'empresa catalana GTD, pretén portar a la Zona Franca de Barcelona la fabricació d’un vehicle blindat 8x8 militar que aviat el Govern espanyol traurà a concurs per tal d’adquirir-ne 300 unitats, amb un import total de 1.300 milions d’euros. També ha transcendit que el Govern català podria donar suport aquesta l’iniciativa, doncs l’empresa ha demanat un ajut de 5 milions d’euros a l’Institut Català de Finances (ICF), així com instal·lar-se en els antics terrenys ocupats per Seat al polígon de la Zona Franca. No seria la primera vegada que el Govern català dóna suport a la implantació d’una indústria de guerra en terres catalanes".

No cal ser gaire intel·ligent per adonar-se'n de que si es donés suport econòmic a la citada empresa per aquesta tasca ens trobaríem davant d'una evident contradicció , i ens preguntem fins i tot fins a quin punt seria legal i d'acord amb la citada llei "de foment de la pau". O seria legal que el govern no acomplís amb aquesta llei ? Hi han sancions per no acomplir-la?. Us reproduïm el comunicat del Centre JM Delàs sobre la qüestió.