Iran

El passat 9 de maig Farzad Kamangar, mestre kurd de 35 anys, va ser executat a Teheran, acusat del càrrec de mohareb ("enemistat vers Déu") i d'haver tingut una participació activa en diversos atemptats contra interessos iranians (gasoducte iranià - turc). Farzad Kamangar va ser condemnat en un judici curt, sense cap evidència en contra seva, tal i com va denunciar el seu advocat Khalil Bahramian. Va ser executat malgrat la campanya internacional de diverses organitzacions de drets humans i de mestres, que volien la commutació de la seva pena, junt amb quatre activistes kurds més, moviment que s'interpreta com un clar senyal del règim teocràtic vers l'oposició interna iraniana. Farzad va ser un escriptor prolífic, una promesa de la literatura infantil kurda, i va deixar diversos textos escrits  des de la presó ("és possible ensenyar i estar callat?", "Sr. Ezhehi, deixi que el meu cor bategui!"). Us reproduïm un aparegut al web Cuartopoder, sota el títol "Jo continuaré sent mestre, i tu un carceller".

El passat 26 de novembre us vam reproduir la darrera carta d'Ehsan Fattaian, activista kurd executat per l'Iran. Per contextualitzar la situació actual del contenciós kurd, que oscil·la entre un procés de pau amb dificultats amb Turquia i un immobilisme de ferro a l'Iran,  us reproduïm aquest article de la periodista Laia Altarriba i Piguillem, publicat a la revista l'Accent nº 166 [pdf]: "PKK i Govern turc treballen per fer reeixir un escenari de pau al Kurdistan nord".

En paraules dels companys de La Fàbrica: "Ehsan Fattahian va ser executat en una presó iraniana el 10 de novembre de 2009. Tenia 27 anys i era kurd. El van condemnar per ser “enemic de Déu” i per posar en perill la seguretat de l’Estat.

Formava part del moviment d’alliberament que també a dins de l’Iran pel respecte als drets individuals i col·lectius del poble kurd. Fattahian ha deixat una carta. La va escriure poc abans de l’execució. Traducció de la carta original realitzada per Laia Altarriba, per a La Fàbrica.cat.

El passat 8 de juny es van celebrar eleccions a l'Iran, a les que com a mínim se les podria qualificar d'"irregulars", fet que va originar una onada interna de protestes que ha estat la més important des del naixement de la República Islàmica . Un mes després, amb les protestes durament ofegades amb morts, la repressió s'acarnissa sobre l'oposició iraniana. Ens podem preguntar quin paper com a opositor pot representar una persona com Musavi, més enllà de les anàlisis que fa l'esquerra occidental sobre aquesta revolta popular, anàlisis que van des del fet pel filòsof Slavoj Zizek fins als d'aquells que es pregunten si això no serà una altra revolució de color de les propiciades últimament pels Estats Units, extrem aquest negat rotundament per Nazanin Amirian. Us reproduïm dos articles d'aquesta escriptora i professora (que al seu web informa de l'actualitat iraniana), exiliada a casa nostra: Iran, és possible una transició pacífica? i Musavi, l'home del drap verd, publicats tots dos al diari Público. Us enllacem també amb el vídeo de l'entrevista que TV3 li va fer el passat 23 de juny.

Els fets que s'esdevenen actualment a l'Iran, arran de les eleccions presidencials, es poden interpretar com una lluita interna pel poder entre diferents sectors del règim. D'una banda hi ha aquells que volen continuar amb una política internacional d'enfrontament amb els Estats Units, i de l'altre hi ha aquells que troben que aquesta política de confrontació posa en perill el propi règim i, sobretot, els seus sucosos negocis. No és cap misteri que, entre els partidaris del candidat opositor, hi ha alguns dels homes més rics i poderosos del país. I entremig sembla que trobem gent tipa de ser governada per una dictadura teocràtica i que aprofita l'avinentesa per a poder sortir al carrer a respirar. Des d'Occident, i des de l'esquerra, hi ha gent que es pregunta, en aquest afer, qui són els nostres. Sobta trobar gent que ve de l'esquerra i que en altres qüestions es declara anticlerical, mostrant simpaties per una dictadura de clergues, pel fet de ser enemics dels Estats Units, i estar disposats a fer la vista grossa sobre la repressió política, i sobre la situació de les dones o dels homosexuals. Però també cal recordar que el cap visible de l'oposició, Musavi, quan era primer ministre fa anys sota la guia espiritual de l'aiatol.là Khomeini, va ser el responsable de liquidar tota l'oposició d'esquerres i laïca (els nostres?) en una carnisseria de milers de morts. Tot plegat, un joc d'escacs de lluites pel poder on no tenim perquè escollir color ni ser peons sobre un tauler.