internet

Aquesta passada setmana, webs com la Wikipedia, Reddit, Free Software Foundation, Destructoid, Wordpress, Twitpic, Minecraft i Freepress s'apagaven per a protestar contra la llei SOPA, amb la qual el govern dels Estats Units podria blocar webs i ofegar-les econòmicament, inclús si estan allotjades fora dels mateixos Estats Units, sense intervenció judicial. Després de la pressió, la votació ha quedat, de moment, frenada. Però, què és el projecte de llei SOPA? Com explica Arnau Fuentes en aquest article, "bàsicament és el cas Wikileaks d'ara fa un any, fet llei pasa a pas. Primer se'ls va segrestar el domini, després va començar l'asfixia econòmica. I recordem que l'excusa que va donar el Departament de Seguretat Nacional per a començar amb tot va ser que Wikileaks havia publicat material protegit per copyright".

A continuació us reproduïm un article de Marta G. Franco i Tomás Muñoz aparegut al Diagonal el desembre passat, en el qual s'explica amb detall el funcionament de la llei, qui hi ha al darrera i qui s'hi ha posicionat en contra, i com això pot afectar la privacitat i l'accés a internet dels usuaris, obrint la porta a l'espionatge no ja del govern sinó subcontractat a empreses privades de vigilància i interceptació de comunicacions, com denunciava i revelava recentment WikiLeaks.

Us reproduïm l'article del professor d'informàtica de la Universitat Autònoma de Madrid, Simone Santini, que analitza les possibles sancions de la Unió Europea a Espanya “per no consagrar la neutralitat de la xarxa per llei mentre Telefònica comença a esquivar-la” a partir la creació d'una “xarxa preferencial per a usuaris i proveïdors que paguen”. L'article Perilla la neutralitat de la xarxa va ser publicat el passat 20 d'octubre a Diagonal Periodico.

Com deiem recentment en una entrada, el fet que des de fa un temps gairebé tothom porti una càmera d'algun tipus al damunt ha fet que cada vegada més es puguin "contemplar diàlegs i escenes que abans restaven a la foscor de les comissaries". Un dels casos més recents i que més ha circulat darrerament és el dels policies que aquest estiu, en el marc de les Jornades Mundials de la Joventud catòlica i de les manifestacions que es van produir, van agredir una noia i el fotògraf que ho va immortalitzar. El fet que el fotògraf ho relatés posteriorment al seu blog i tant les fotografies com el vídeo que un altre periodista havia enregistrat es fessin públics i àmpliament visualitzats va forçar a què, malgrat les reticències inicials, s'obrís un expedient a tres dels policies responsables.

En la següent notícia de Nación Red, l'autor Arnau Fuentes explica com un tribunal francès ha bloquejat recentment una web (Copwatch Nord-Paris I-D-F) que permetia que els ciutadans pugessin justament aquest tipus de documentació que mostra el que l'article anomena irònicament "comportaments estranys de la policia".

Aaron Swartz és un activista nord-americà partidari de l'accés lliure a la informació i de que els coneixements científic i tècnic siguin patrimoni comú de la humanitat. El mes passat va ser arrestat sota una acusació de delictes informàtics per haver alliberat i compartit a la xarxa milions de documents acadèmics emmagatzemats a JSTOR. JSTOR (Journal Storage) és un arxiu on line de publicacions acadèmiques, teòricament sense ànim de lucre, que centralitza tota mena de documents, incloent-hi la digitalització dels principals documents de la Royal Society (una de les societats científiques més antigues del món) des de l'any 1665. Malgrat el caràcter públic dels documents emmagatzemats a JSTOR, l'accés es troba restringit a algunes universitats, biblioteques i editorials que hi tenen un conveni, dins d'una tendència creixent a privatitzar i restringir l'accés al coneixement. Tot seguit reproduim un parell d'articles referits a aquesta història publicats al blog alt1040.

 Blog de Margarita Padilla

Què s'hi juga al ciberespai

No és fàcil comprendre Internet, perquè Internet és recursiva. És alhora un producte i el seu propi mitjà de producció. És tan abstracta com el codi i tan concreta com una infraestructura de telecomunicacions (global i de propòsit universal). És tan artefactual, amb ordinadors, cables o satèl·lits clarament identificables, com simbòlica, ja que permet la construcció de noves realitats materials i virtuals que no podrien produir-se d'una altra manera.

Internet és un assumpte complex. Va ser-ho als seus orígens i ho continua sent ara. Les seves capes no paren de suportar nous desenvolupaments. Per esmentar-ne alguns d'actualitat: a la capa física, la passarel·la entre Internet i telefonia; a la capa lògica, el software com a servei, i a la capa dels continguts, les xarxes socials. La complexitat d'Internet no és un afer només tècnic (encara que també). És una complexitat política, en tant que el seu origen és fruit d'una aliança monstruosa que desestabilitza tots els bàndols implicats.

D'un temps ençà s'està discutint a diferents àmbits una remodelació de la xarxa internet que podria suposar la seva desaparició tal i com la coneixem ara. Es tracta de la qüestió coneguda com a "neutralitat de la xarxa". La neutralitat de la xarxa és la situació que hem tingut fins ara: els proveïdors de connexió a internet permeten l'ús dels diferents protocols (http, ftp, p2p) i mantenen una neutralitat absoluta sobre els continguts que podem consultar i els llocs als quals podem accedir. Només l'ample de banda de l'ordinador client i del servidor determina la facilitat d'accés. En aquest sentit, el portal d'una gran corporació empresarial, la web d'una petita organització, un blog personal o un servidor casolà estan en igualtat de condicions.

Aquesta situació, la neutralitat de la xarxa, es troba ara en perill. Els proveïdors de connexió s'estan plantejant que l'accés no sigui universal ni neutre. Es plantegen que els clients, que fins ara només contracten més o menys ample de banda, és a dir, amb quina velocitat poden descarregar-se els continguts, tinguin diferents perfils de contracte en funció dels quals podrien fer servir determinats protocols però no d'altres, per exemple, poder visitar webs però no poder compartir arxius pel protocol p2p. I pel que fa als continguts, la idea seria que no tots fossin igualment accessibles, sinó que alguns tinguessin més facilitat d'accés i d'altres menys. És a dir, la visibilitat d'un lloc dependria dels diners que aquest lloc pogués pagar a les empreses operadores d'internet per tal de promocionar-lo. Els proveïdors de connexió no només cobrarien dels clients, sinó també dels qui publiquessin una web de manera que, qui pagui més, tingui més visibilitat a la xarxa. Seria anàleg al model de la publicitat als mitjans: qui paga més aconsegueix que el seu anunci surti més estona a la televisió.

El canvi de model consistiria, doncs, en passar d'una xarxa neutral i horitzontal, on tothom pot publicar i on per visitar un lloc només cal escriure'n l'adreça al navegador i aquest ens mostra el lloc amb independència del pes econòmic que tingui, a una xarxa que s'assemblaria més a una televisió, amb continguts patrocinats i perfils de navegació "adaptats" als usuaris en funció del contracte que tinguin amb el proveïdor. Per tal de poder dur a terme aquest canvi de paradigma, cal un canvi legislatiu, tan a nivell dels diferents estats com de la unió europea. S'estan promovent iniciatives legislatives i mocions als diferents parlaments per defensar la neutralitat de la xarxa, però ja podem imaginar que les empreses de telecomunicacions estan pressionant també per imposar aquest nou model. Reproduim tot seguit el manifest que s'està divulgant en defensa de la neutralitat de la xarxa i en contra de que internet s'acabi assemblant a una altra televisió.

Des de l'any 2008, uns pocs països del món, principalment la Unió Europea i els Estats Units, estan negociant en secret un tractat anomenat Acord Comercial Anti-Falsificació (Anti-Counterfeiting Trade Agreement, ACTA). L'objectiu d'aquest acord seria la lluita contra la falsificació de marques en productes manufacturats, contra la violació de patents en medicaments i altres substàncies, i contra la infracció del copyright en productes culturals.

El que sobta més d'aquest procés és l'absolut secretisme amb què s'està portant a terme tota la discussió, de manera que el que se'n sap fins ara s'ha degut bàsicament a filtracions, ja que fins i tot diputats de països implicats en les negociacions han vist denegades les seves peticions de consultar els documents oficials en discussió. L'explicació d'aquest secretisme seria la d'evitar un debat públic i la contestació que rebria l'acord, que pretèn imposar unes restriccions fortíssimes en l'exercici de drets bàsics amb la finalitat d'enfortir el control que tenen les empreses sobre la propietat intel.lectual en les seves diferents vessants: copyright, marques, patents... Per exemple, l'acord impediria el comerç internacional de medicaments genèrics si aquestes medecines haguessin de travessar països on és vigent alguna patent sobre el medicament en qüestió... O podria acabar amb la Internet que hem conegut fins ara per tal de fer impossible la pràctica de compartir arxius.

Sobre aquest últim aspecte reproduim un aclaridor article elaborat per La Quadrature du Net, una gent que en fa un seguiment exhaustiu del tema, i que tira endavant una campanya de pressió sobre els eurodiputats que, precisament aquests dies, estan debatent aquest tema i s'hi han de posicionar.

Els companys del projecte Kaosenlared fan una crida al suport econòmic, per tal de poder tirar endavant un projecte que cada cop està creixent més. El passat 15 de maig van patir un atac que els hi hauria fet veure la necessitat de redimensionar els aspectes tècnics i econòmics del projecte. Us reproduïm el  comunicat on informaven sobre l'atac patit. Des d'Enfocant.net us recordem que d'igual manera que avui els hi ha tocat a ells, demà ens pot tocar a nosaltres.

Tal com us anunciàvem, el dia 24 de setembre es va votar al Parlament Europeu les directives que han de regular la internet europea, anomenat "paquet Telecom", on anaven incloses les anomenades "esmenes torpede", aquelles que proposaven la col·laboració entre les operadores telefòniques i els proveïdors de serveis d'internet (ISP's) amb les cases discogràfiques, cinematogràfiques o entitats de gestió dels drets d'autor per tal de control·lar les webs on entrarien els internautes i on es dotava a aquelles entitats de la capacitat per delimitar si un contingut és lícit o no i com a conseqüència alertar als usuaris. El resultat de la votació ha estat que, per una banda, les esmenes més perilloses proposades per l'europarlamentari britànic Malcolm Harbour (del Partit Popular Europeu) han estat retirades i han quedat com a simples propostes. El què sí que es va aprobar finalment, entre d'altres coses va ser ampliar la competència de la legislació europea sobre protecció de dades per tal d'aplicar-la també a xarxes socials com poden ser Facebook o Myspace. Us reproduïm un article d'Astrid Girardeu aparegut al web Écrans, traduït per Fabienne Bendodo, i reproduït al web de l'Associació d'Internautes.

Via el web de BULMA rebem aquesta notícia que per la importància que té, creiem que no ha estat prou comentada. Es tracta de la votació que hi haurà aquest 24 de setembre al Parlament Europeu. En aquesta votació es votarà l'anomenat "Paquet Telecom", les directives que en un futur regularan la xarxa internet europea. Us reproduïm el comunicat del grup "Quadrature du Net" traduït pels companys de Bulma.