guerra

La idea d'Europa no ha mort ara, amb tot l'espectacle que estem veient de retalls de drets socials i de l'estar del benestar, l'únic tret distintiu social real que podia unir veritablement a aquestes alçades els habitants d'aquest vell continent.

No, Europa va morir fa 15 anys, durant la guerra de Bòsnia, la guerra més cruel que ha patit Europa des de la segona guerra mundial, on cada país europeu va triar el seu bàndol a qui donar suport en funció de la seva particular política exterior i interior. Una guerra certament sense bons ni dolents -com sempre ens recordaven les persones contràries a la intervenció-, però amb uns agressors i uns agredits que van patir l'agressió i la neteja ètnica, arribant fins a la massacre de Srebrenica. Massacre que s'hauria pogut evitar d'haver intervingut Europa fermament contra l'agressor txètnick.

El dia 11 de juliol s'acompleix el 15è aniversari de la massacre de Srebrenica, on aproximadament uns vuit mil homes bosníacs (bosnians de religió musulmana) van ser exterminats per les tropes de la República Srpska. Han canviat gaire les coses des de llavors? la pau de Dayton va consagrar la divisió en cantons i la neteja ètnica, i si els familiars dels morts poden desplaçar-se cada any al cementiri a enterrar la nova tanda de morts identificats (aquest any 775),  és gràcies a la protecció internacional. Mladic encara és lliure, Karadzic va ser capturat, Milosevic és mort. Però les notícies que arriben de l'ex-Jugoslàvia continuen sense ser gaire engrescadores, per exemple, fa dues setmanes va saltar la notícia que alguns líders croats esperen encara per venjar-s'hi dels serbis.

Us reproduïm l'article de Joaquim Aloy "Srebrenica, la vergonya d'Europa", publicat al web http://memoria.cat/srebrenica, web molt recomanable per entendre què va passar a Srebrenica.

Dijous 3 de juny, a les 10.15 hores, concentració silenciosa davant la Llotja de Mar de Barcelona

Com ens hem de veure, nosaltres i ells, que fins i tot l'OTAN condemna l'agressió de les forces armades israelianes a la Mediterrània occidental contra la flotilla que volia introduir ajut humanitari a Gaza (comunicat).  Vilaweb.cat informa de la possibilitat que dos vaixells de la flotilla haguesin estat sabotejats per tal d'impedir que continuessin cap a Gaza (han hagut de ser reparats a Xipre). L'ONU també condemna 'els fets', però no sotmet a cap sanció l'estat israelià (comunicat). Les autoritats israelianes estan pressionant als activistes detinguts, entre ells els tres de nacionalitat espanyola -pressionats també pel ministeri espanyol d'assumptes exteriors-, per tal que acceptin signar l'acta de deportació. Una d'aquestes persones ja hauria signat aquesta acta.

Més a prop, la junta de portaveus del parlament català ha condemnat l'atac israelià. Més important, ahir centenars de manifestants vam mostrar la seva repulsa arreu. Entre mil i dos mil, es van concentrar davant de la cambra de comerç Catalunya-Israel per mostrar el seu refús a l'agressió, i, tallant la Diagonal d'Escarp i d'Hereu, van creuar bona part de Barcelona (vídeo 1):

Diversos actes de denúncia i de protesta s'han succeït arreu del món, inclosos els territoris ocupats per Israel. Fins i tot es van manifestar davant la seu militar de les forces armades israelianes a Tel Aviv (vídeo 2):

Erdogan ha exigit sancions per a Israel. La posició turca és particularment dura contra Israel: els vaixells assaltats i probablement moltes de les víctimes siguin de nacionalitat turca. Israel ha decidit quedar-se una mica més sol a la regió, perdent al seu únic aliat de l'àrea.

Us reproduïm la intervenció del pare d'un dels detinguts a Beersheba. I us recordem que el proper dissabte dia 5 de juny, a les 17:30 hores, hi ha convocada una concentració per les Jornades per una altra Mediterrània als Jardinets de Gràcia de Barcelona.

Més informació a Palestina.cat i a l'especial sobre Gaza del periòdic Diagonal.

El passat mes de març, el ministre de defensa d'Israel, Ehud Barak, durant una visita oficial, va signar un acord amb la ministra Carme Chacón, acord que farà més estreta la cooperació militar entre els estats israelià i espanyol. Cal recordar que Israel és un dels principals compradors de material militar espanyol. El govern central sempre ha de donar el seu vist-i-plau a les empreses d'armament que exporten aquest material i, en aquest sentit, diverses organitzacions acusen el govern de Zapatero d'incomplir la llei d'exportació d'armes, que prohibeix explícitament la venda de material militar si aquest es farà servir per pertorbar la pau o agreujar un conflicte.

L'acord contempla especialment la col.laboració en matèria de drons. Els drons (vegeu la foto) són avions no tripulats, teledirigits, que s'estan fent servir per bombardejar l'Afganistan, i que també s'estan emprant contra la franja de Gaza. Doncs bé, resulta que una empresa espanyola dissenya i fabrica drons i els vol vendre a l'exèrcit israelià. Pel disseny i la fabricació d'aquests aparells l'empresa ha comptat, a més a més, amb una subvenció per part del govern espanyol.

Per tal de tenir una anàlisi més acurada d'aquesta cooperació militar tan estreta hem triat dos articles que reproduim tot seguit. El primer, Més cooperació militar amb Israel?, d'Alejandro Pozo, publicat pel Centre d'Estudis per la Pau J.M Delàs. El segon article, Alta tecnologia militar espanyola a la venda a Israel, ha estat publicat per Juan Luis Sánchez i Alberto Arce a Periodismohumano.

El passat 4 de març va ser admès a tràmit el recurs interposat per Justícia i Pau contra l'enviament de més tropes a l'Afganistan. Aquest recurs es basa en diversos arguments, el més important dels quals sigui potser que aquest enviament de soldats espanyols a participar a la ISAF (Força Internacional d'Assistència per la Seguretat a l'Afganistan) suposa en realitat la participació en una guerra, i per tant aquest enviament seria  contrari al dret espanyol (i internacional). Us reproduïm el comunicat de Justícia i Pau on s'anuncia aquesta admissió a tràmit del recurs.

I per cert, us anunciem la recent publicació d'un nou llibre d'Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau: "Aturem la crisi. Les perversions d'un sistema que és possible canviar", on es desemmascara els principals culpables d'una crisi que s'hagués pogut evitar i de la qual tots en som una mica còmplices. Però, alhora, també proposa solucions per canviar el sistema.

Continua la campanya contra la guerra i l'ocupació militar de l'Afganistan,  campanya que properament sortirà al carrer en demanda de la retirada de les tropes espanyoles. Cal recordar que, segons el govern espanyol, a l'Afganistan no hi ha cap guerra, i la presència allà d'aquestes tropes és en qualitat de "missió internacional". En concret, els exèrcits ocupants reben el nom oficial de Força Internacional d'Assistència per a la Seguretat (ISAF), i es fa en suport del govern afganès (podem constatar com, a diferència d'altres governs que sistemàticament són qualificats com a règim, el de Kabul es considera govern). L'etapa actual d'ocupació, que ha vist com es revifa l'ofensiva militar, amb les seves habituals baixes civils, rep el curiós nom, per part dels ocupants, d'afganització, concepte que faria referència, pretesament, al procés de transferir de manera gradual el control militar del país a l'exèrcit afganès, al menys això és el que diuen a la web de la ISAF

El següent comunicat és la darrera declaració de la Campanya per la retirada de les tropes que, com dèiem, properament convocarà mobilitzacions en demanda de la retirada dels militars. En concret, a la ciutat de Barcelona, es farà una cercavila el dia 20 de març.

Avui dia 24 de febrer i demà dia 25 hi ha una cimera que reunirà als ministres de defensa de la Unió Europea (i del Magrib) a l'Hotel Victoria de Ciutat de Mallorca. S'han convocat diverses accions de protesta, manifestacions, xerrades i debats contra aquesta cimera. Una de les accions de protesta més sonades ha estat la pujada de 150 persones al Puig Major de Mallorca, on hi ha una base de l'exèrcit. Per primera vegada es va entrar dins el perímetre militar, desobeïnt les indicacions del personal militar que els hi recordava que estaven en zona militar, i per tant cometent una il·legalitat, van arribar fins al cim, on davant del desplegament de militars amb material antidisturbis, i veient que ja s'havien asolit els objectius de la marxa, els manifestants van decidir aturar-se (crònica i imatges).

Avui dia 24 de febrer a les 19 hores hi ha convocada una manifestació unitària que partirà a les 19 hores de la Plaça d'Espanya de Ciutat sota el lema «Aturem l'Europa del Capital i la Guerra. Per la solidaritat entre els pobles». Per al dia 25 hi ha convocada una jornada d'accions descentralitzades per tot Mallorca. Podeu seguir les diferents accions de protesta als webs de l'Ateneu Llibertari Estel Negre i al del Comitè de Benvinguda de la cimera. Us reproduïm la notícia "Pujada popular al Puig Major", publicada al web Llibertat.cat.

El 15 de febrer de 2003 milions de persones de tot el món van sortir al carrer per protestar contra la guerra d'Iraq, en la que ens va ficar Aznar. Set anys després l'actual president dels Estats Units (i premi Nobel de la pau) inicia l'enèssima ofensiva a l'Afganistan,  on de moment xifres oficials ja en parlen de dotze civils morts. Han canviat alguns actors i escenaris, però no la trama fonamental de l'obra.

Us reproduïm el comunicat de la Plataforma Aturem la Guerra i us recordem que el proper dissabte 20 de febrer a les 18 hores està convocat l'acte públic "Ahir a l'Iraq, avui a l'Afganistan: No a la guerra!" a La Torna de Gràcia, c/Sant Pere Màrtir 37,  Barcelona, [octaveta en pdf].

S'ha iniciat una campanya, per part de diverses entitats, per a demanar la retirada de les tropes espanyoles de l'Afganistan; tot coincidint amb la decisió del govern d'enviar-hi 220 soldats més. La motivació principal d'aquesta campanya és que no és possible sostenir, ni resulta ja creïble per part de ningú, que la presència militar espanyola allà sigui equiparable a una ONG en missió humanitària. Ben al contrari, l'exèrcit espanyol, juntament amb d'altres, duu a terme una guerra i ocupa militarment el país.

D'altra banda, els suposats objectius de la missió humanitària són impossibles d'aconseguir en les actuals condicions. La població afganesa considera aquestes tropes com l'enemic, continua l'opressió de les dones, el país el controlen senyors feudals, i la democràcia no es veu enlloc. De fet, a les recents eleccions, les pròpies Nacions Unides han considerat que el president Karzai havia guanyat mercès a un frau electoral, i alhora l'acaben de proclamar com a guanyador legítim de les eleccions.

El Congrés dels Diputats, a proposta del govern Zapatero, ha limitat el principi de jurisdicció universal de la Llei Orgànica del Poder Judicial, esmenant l'article 23 de la citada llei. Això fa que en el futur la Audiència Nacional només podrà perseguir actes delictius fóra d'Espanya quan hi hagi ciutadans espanyols implicats en el cas.

Sense entrar a discutir la pertinència o no de l'existència d'un tribunal com l'Audiència Nacional, el cas és que gràcies al citat article (anterior a l'esmena) s'ha aconseguit obrir causes per genocidi perpetrats al Tíbet, Xina, Guatemala, Ruanda, ...i Gaza. Segons l'autora de l'article que us reproduïm, professora de Dret Internacional a la UIB, aquesta reforma jurídica implicaria molt probablement gairebé la impossibilitat d'inicar cap nou procés per aquests delictes, i fins i tot possiblement s'arribaria a l'arxivament de les causes en curs.

Diverses organitzacions com Amnistia Internacional han emès un comunicat denunciant aquesta reforma[pdf]. Us reproduïm l'article de Margarida Capella, publicat al bloc que té a Palestina.cat.