Està vist que tant aquí com a Grècia i per tot arreu, això només ho pagarem entre tots. Aquesta és la idea que hi ha al darrere de tots els plans d'ajustament estructural de les economies sud-europees. L'ortodòxia econòmica exigeix que els dèficits públics no superin uns determinats llindars, i això significa ja ara mateix privatitzacions, pèrdua de drets laborals, reducció de salaris, retallades en serveis públics (educació, sanitat,...), pensions, etc. Quina llàstima que els mateixos que propugnen aquesta ortodòxia i que ens exigeixen a tots aquest enorme esforç no hagin tingut tants escrúpols a l'hora de demanar injeccions de milers i milers de milions d'euros precisament públics (els hi hem pagat entre tots) per tal de tapar els seus forats ocasionats justament per la seva imperícia i avarícia especuladora. Però a veure, els seus problemes no els havien d'arreglar els mercats i la seva famosa mà invisible? En què quedem?
El cas espanyol ja l'anem seguint de prop: propostes de retard de l'edat de jubilació, retallades al sector educatiu i a la sanitat, augment d'impostos indirectes, la famosa reforma laboral que es prepara, etc. Aquí el govern es sotmet completament als dictats dels mercats, aquell ens ("el mercat") que sembla com si tingués personalitat i vida pròpia, i no hi hagi al darrere especuladors que se n'aprofiten, amb noms i cognoms. I poders polítics, governs europeus i buròcrates de Brusel·les que són aquells que fa uns anys impulsaren aquella Constitució Europea que es va tirar enrere -i que el partit al govern hi va donar suport-, però que malgrat això se'ns apliquen molts dels capítols econòmics ortodoxos de la mateixa sense cap mena de pudor.
El cas grec encara és més sagnant. Aquí els governants dissimulen, potser a Grècia són més sincers: desembre passat el ministre de treball grec (també socialista) anunciava "hi haurà sang", referint-se a les retallades que se'ls demana des d'Europa per tal de rescatar el país. Malgrat tot, sembla que la població grega està plantant cara. El passat 11 de març va haver-hi una vaga general amb diverses manifestacions on es van produir forts enfrontaments amb les forces de seguretat (més informació). La contestació llibertària és forta i s'expressa de moltes maneres i en molts àmbits de la societat. Aquest context d'increment de la conflictivitat social, tal i com ens anunciava el mencionat ministre, porta i portarà sang: doncs de moment ja hem de lamentar la mort tirotejat del company llibertari Lámbros Fóundas. Us reproduïm els articles "Grècia esdevinguda un protectorat", de Jorge Altamira, publicat a Argenpress.info i "Qui són aquells que ataquen les economies grega i espanyola i perquè ho fan? I què cal fer per evitar-ho?" de Juan Torres López publicat al web Rebelión. Més informació sobre la situació grega al web Grecia-libertaria.blogspot.com.
La situació econòmica grega està vorejant l'abisme, en un procés, per cert, que sembla una petita introducció del què passarà a l'estat espanyol. No hi han gaires alternatives: mentre que a França se li permet flexibilitat amb el retorn a l'ortodòxia del límit del 3% en el seu defícit públic, ni a Grècia ni a Espanya se les mesura de la mateixa manera. Grècia ja ha anunciat duríssimes mesures, 
Actualització 31 de juliol 00:40h. 
El cas de 
Malgrat haver desaparegut com a notícia dels grans mitjans de comunicació, la revolta a Grècia no s'atura: manifestacions, ocupacions, repressió policial... Tant a les grans ciutats com a les més petites, al continent i a les illes. Heus ací un resum dels fets succeïts el passat cap de setmana extret de 
Tres membres d'Alana, col.lectiu grec d'informació per a Amèrica Llatina, escriuen per a 
La 