Garzón

El següent article, publicat per Gerardo Pisarello i Daniel Raventós a la revista SinPermiso fa una repassada als darrers esdeveniments vinculats al poder judicial: el procés a Garzón, l'absolució del cas Egunkaria, l'ajornament continu de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut català... per arribar a la conclusió de que cal desenmascarar la mentida històrica elaborada al voltant del concepte de transició.

Per la nostra banda, podem afegir que aquesta transició, presentada sempre com un pacte entre iguals, no era tal, sinó el reflex de la correlació de forces sorgida de la guerra del 1936-39, i que l'arrogància, prepotència i impunitat que mostra la dreta actualment és conseqüència directa de ser els guanyadors d'aquella guerra. També és conseqüència, però, del paper que va acceptar l'esquerra parlamentària i el seus sindicats en aquell pacte, renunciant a qualsevol intent de transformació de la realitat més enllà d'aspectes simbòlics i secundaris i conformant-se amb ser el bomber apaga-focs dedicat a desactivar conflictes i apaivagar protestes.

I si actualment es pot constatar un enduriment de les posicions d'aquesta dreta, tant en els seus aspectes històrics com en els més actuals, l'explicació és la mateixa: la renúncia i la derrota de l'esquerra. Una renúncia i una derrota que fan que, quan governen, i això es pot constatar ara tant a Catalunya com al conjunt de l'estat, el programa que apliquen, fora d'unes poques excepcions sovint simbòliques, és el mateix de la dreta.

El diari basc Gara informa que en la matinada del dia 23 de gener, uns 300 efectius de la policia estatal van efectuar 8 detencions i van efectuar uns vint escorcolls a diversos punts d'Euskadi. Els detinguts van ser incomunicats i han restat en aquest estat fins que el jutge Baltasar Garzón els ha pres declaració i ha ordenat el seu ingrés a la presó el dia 26 de gener acusant-los de delicte d'"integració en organització terrorista". Just mentre els detinguts declaraven a l'Audiencia Nacional, D3M registrava les seves candidatures als jutjats de Gasteiz, presentant milers de signatures recollides per tal de poder presentar-se com a plataforma electoral .

Quan aquesta notícia passi a portada, s'haurà celebrat un cop més l'anomenat 20-N, aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. Més enllà de les quatre mises minoritàries que li hauran fet els nostàlgics de sempre; queda el fet que el neofeixisme continua sent un perill cada cop més greu, molt més més greu de fet que les celebracions de quatre gats franquistes. Així, el poders de l'estat, que sí que tenen memòria històrica i precisament per això no volen que la gent en tingui, es podran permetre el luxe de prohibir celebracions d'exaltació franquistes a lloc emblemàtics com el Valle de los Caídos. Mentre per una altra banda el jutge Garzón s'ha inhibit en favor dels jutjats territorials en la qüestió de la causa per investigar les desaparicions durant el règim franquista. El resultat està clar: es prohibeixen celebracions nostàlgiques franquistes -que no interessen a ningú-, mentre que es frena legalment la causa jurídica sobre els desapareguts durant el franquisme, que sí que hauria tingut conseqüències. Permetre aquesta investigació sí que hauria estat el reconeixement oficial real  que hauria tancat aquestes ferides amb una mica de dignitat i justícia per les famílies dels desapareguts. Us reproduïm un article sobre la qüestió de Cecilio Gordillo, membre de "Memòria de la Història Social d'Andalusia", publicat a Kaos en la Red.