Euskalherria

Divendres passat 16 de setembre L'Audiència Nacional va condemnar a deu anys de presó l'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi i a l'ex-dirigent de LAB Rafael Díaz Usabiaga (a qui posteriorment se li ha negat la llibertat condicional) i a penes de vuit anys a unes altres tres persones relacionades amb l'esquerra abertzale en considerar-les "dirigents d'ETA".  Portem més d'un any  des de la declaració formal de la treva. Arnaldo Otegi i Bildu en general i l'esquerra abertzale en particular fa anys que aboguen per una sortida pacífica al conflicte i per l'abandonament de la lluita armada. I aquesta ha estat la resposta judicial.

Ja hi han hagut diversos actes de solidaritat amb Arnaldo Otegi i fins i tot el diputat Tardà, a la seva darrera compareixença al Congrès va reclamar la llibertat del dirigent abertzale. Us deixem amb un article sobre la qüestió el·laborat i publicat a Llibertat.cat.

L'Audiència Nacional espanyola ha condemnat a deu anys de presó l'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi i l'exdirigent de LAB Rafael Díaz Usabiaga en considerar que van actuar "com a dirigents d'ETA" en tractar de reconstruir la formació política abertzale i il.legal a l'Estat espanyol a través del projecte 'Bateragune'. (sentència, en pdf).

Article de Gerardo Pisarello i Jaume Asens

Us reproduïm pel seu interès aquest article, escrit per Gerardo Pisarello i Jaume Asens i publicat el passat 18 de febrer al diari Público. En aquests dos mesos els fets s'estan precipitant més aviat cap a l'escenari més pessimista dels perfilats pels autors: finalment avui dia 14 d'abril la sala 61 del Tribunal Suprem confirma que Sortu no podrà presentar-se a les eleccions municipals. 

El rebuig explícit de la violència d'ETA per part de l'esquerra abertzale ha obert un escenari inèdit. La reacció del Govern ha oscil·lat entre la satisfacció moderada i la paràlisi. Sempre amb l'ull posat en una oposició més preocupada a mantenir la qüestió electoral de la fermesa antiterrorista que a aplanar el camí a la pau. La veritat és que la nova presa de posició va molt més enllà del que s”esperava. Hauria de veure's, doncs, com un moviment històric, de major transcendència que qualsevol comunicat d'ETA, que interpel·la a tota la societat.

“El tancament temporal d'un diari com a mesura cautelar té un difícil encaix en el nostre ordenament jurídic”

Un cop sabuda, llegida i comentada la sentència de l'Audiencia Nacional pel “cas Egunkaria”, un regust de terra crua que rasca parsimoniosament i amb violència tot el que toca, i amb força inaudita ressegueix el nostre paladar. A algú li calia tancar un diari, fa set anys, a Europa? Calia torturar periodistes acusant-los de ser veu dels terroristes? Calia fer desaparèixer una empresa amb cinquanta treballadors i 1.500 accionistes malgrat el context econòmic fos més favorable que l'actual? Sense cap mena de dubte, calia, i si no els hagués calgut no ho haurien fet.

Aquests dies s'està celebrant a l'Audiència Nacional de Madrid el judici contra cinc persones (Martxelo Otamendi, Iñaki Uria, Joan Mari Torrealdai, Xabier Oleaga i Txema Auzmend) pel cas Egunkaria. Us recordem que ara fa set anys, en ple "aznarat" es va tancar  "cautelarment" el diari Egunkaria, acusat de pertànyer a l'entramat empresarial d'ETA. Malgrat que ara mateix ni tant sols el fiscal manté les acusacions degut a la mancança de proves objectives. Tant sols les manté l'Associació de Víctimes del Terrorisme i l'associació Dignitat i Justícia. Però el tancament del diari tot i cautelar va ser ben efectiu: Egunkaria va haver de tancar ara fa set anys. Tancament que finalment va ser contraproduent: el seu successor, Berria, ara mateix té més lectors i més accionistes que el finit Egunkaria.

Us reproduïm l'article "Cinc homes bons", de David Fernàndez, publicat a la secció Mail Obert de Vilaweb el passat 15 de desembre.

El dia 18 d'abril de 2009 el refugiat basc Jon Anza hauria pres el tren de Baiona a Tolosa, i, segons  ETA ha revelat posteriorment, sembla que Jon Anza anava a una trobada amb diversos membres d'aquesta organització. I no s'ha tornat a saber res d'ell. Des de llavors s'han succeït a Euskadi les mobilitzacions sota el títol "Non da Jon?" (On és en Jon?), mentre s'entrecreuaven un cop més acusacions i retrets entre ETA i el govern espanyol. El passat dia 2 d'octubre va publicar-se al diari Gara que segons fonts de tota solvència a les que hauria tingut accés aquest diari basc, un cos policial espanyol hauria enterrat Jon Anza a França. Pel camí, familiars i amics de Jon Anza han llençat una crida a manifestar-se el proper 12 d'octubre contra la guerra bruta i la repressió. I la fiscalia que porta el cas a França ha manifestat que pren nota d'allò aparegut a Gara i que seguirà totes les pistes. Us reproduïm l'editorial del diari Gara del passat 2 d'octubre (amb l'entrada a la notícia redactada i publicada per Llibertat.cat).

El proper 17 de setembre es celebra un judici a Iruña contra diversos activistes per haver realitzat una "asseguda" pública, pacífica i reivindicativa dintre de la campanya de suport a l'ocupació "Iruñerria piztera goaz". Se'ls demanen penes que comportarien el fet que entressin a la pressó, pel simple fet d'haver realitzat una asseguda al mig del carrer. En un primer moment es va realitzar la campanya "Yo también lo hice", on es reivindica la desobediència civil com a mitjà legítim per canviar la societat. Posteriorment s'ha realitzat la campanya "Nuestra Señora de la Okupación de los Santos Lugares" que ha fet diverses aparicions on s'ha informat del proper judici. Us reproduïm el vídeo i el comunicat de premsa dels companys de "Yo también lo hice".

"Yo también lo hice" és la última campanya que preten denunciar el fet que el proper dia 26 de març seran jutjades 12 persones per haver realitzat una "sentada" pública, pacífica durant el maig de 2007 dintre de la campanya "Iruñerria piztera goaz!", a Iruña. La fiscalia demana per a cadascuna d'aquestes persones dos anys i mig de presó, menys per una que li demana quatre, penes que comportarien la immediata entrada a la presó al ser superiors a dos anys ...per una sentada. Són ja 86 les persones processades per haver particpat en actes convocats per Piztera. Davant d'aquests fets, les mobilitzacions i manifestacions de solidaritat es succeeixen. Us reproduïm el manifest de la campanya i un vídeo on s'explica la mateixa.

El diari basc Gara informa que en la matinada del dia 23 de gener, uns 300 efectius de la policia estatal van efectuar 8 detencions i van efectuar uns vint escorcolls a diversos punts d'Euskadi. Els detinguts van ser incomunicats i han restat en aquest estat fins que el jutge Baltasar Garzón els ha pres declaració i ha ordenat el seu ingrés a la presó el dia 26 de gener acusant-los de delicte d'"integració en organització terrorista". Just mentre els detinguts declaraven a l'Audiencia Nacional, D3M registrava les seves candidatures als jutjats de Gasteiz, presentant milers de signatures recollides per tal de poder presentar-se com a plataforma electoral .