euskadi

Article de David Fernàndez, publicat a la Directa el 21 de novembre de 2011, que explica el context actual del recent comunicat d'ETA i el procés que ha portat a ell.

El cessament de l’activitat armada d’Euskadi Ta Askatasuna confirma un nou temps polític i social per a Euskal Herria. El conflicte deixa un saldo de 829 persones mortes, 2.596 ferides i 3.391 accions armades per part d'ETA; i de 470 morts, 30.000 detinguts, 16.000 empresonats i 7.000 torturats per part de l'Estat espanyol. Amaiur podria esdevenir primera força política basca el 20N.

Article de Gerardo Pisarello i Jaume Asens

Us reproduïm pel seu interès aquest article, escrit per Gerardo Pisarello i Jaume Asens i publicat el passat 18 de febrer al diari Público. En aquests dos mesos els fets s'estan precipitant més aviat cap a l'escenari més pessimista dels perfilats pels autors: finalment avui dia 14 d'abril la sala 61 del Tribunal Suprem confirma que Sortu no podrà presentar-se a les eleccions municipals. 

El rebuig explícit de la violència d'ETA per part de l'esquerra abertzale ha obert un escenari inèdit. La reacció del Govern ha oscil·lat entre la satisfacció moderada i la paràlisi. Sempre amb l'ull posat en una oposició més preocupada a mantenir la qüestió electoral de la fermesa antiterrorista que a aplanar el camí a la pau. La veritat és que la nova presa de posició va molt més enllà del que s”esperava. Hauria de veure's, doncs, com un moviment històric, de major transcendència que qualsevol comunicat d'ETA, que interpel·la a tota la societat.

El dia 18 d'abril de 2009 el refugiat basc Jon Anza hauria pres el tren de Baiona a Tolosa, i, segons  ETA ha revelat posteriorment, sembla que Jon Anza anava a una trobada amb diversos membres d'aquesta organització. I no s'ha tornat a saber res d'ell. Des de llavors s'han succeït a Euskadi les mobilitzacions sota el títol "Non da Jon?" (On és en Jon?), mentre s'entrecreuaven un cop més acusacions i retrets entre ETA i el govern espanyol. El passat dia 2 d'octubre va publicar-se al diari Gara que segons fonts de tota solvència a les que hauria tingut accés aquest diari basc, un cos policial espanyol hauria enterrat Jon Anza a França. Pel camí, familiars i amics de Jon Anza han llençat una crida a manifestar-se el proper 12 d'octubre contra la guerra bruta i la repressió. I la fiscalia que porta el cas a França ha manifestat que pren nota d'allò aparegut a Gara i que seguirà totes les pistes. Us reproduïm l'editorial del diari Gara del passat 2 d'octubre (amb l'entrada a la notícia redactada i publicada per Llibertat.cat).

El diari basc Gara informa que en la matinada del dia 23 de gener, uns 300 efectius de la policia estatal van efectuar 8 detencions i van efectuar uns vint escorcolls a diversos punts d'Euskadi. Els detinguts van ser incomunicats i han restat en aquest estat fins que el jutge Baltasar Garzón els ha pres declaració i ha ordenat el seu ingrés a la presó el dia 26 de gener acusant-los de delicte d'"integració en organització terrorista". Just mentre els detinguts declaraven a l'Audiencia Nacional, D3M registrava les seves candidatures als jutjats de Gasteiz, presentant milers de signatures recollides per tal de poder presentar-se com a plataforma electoral .

Arran de l'assessinat el passat dia 3 de desembre de l'empresari basc Inazio Uria a mans d'ETA per ser propietari d'una de les constructores del traçat del TAV al seu pas pel País Basc, s'han produit diverses reaccions entre les organitzacions i col.lectius que s'hi oposen a aquesta obra. Ens fem ressò de dos comunicats que han aparegut, un d'ells signat per Greenpeace i Ecologistes en Acció i l'altre de l'Assemblea contra el TAV.

Publiquem aquesta anàlisi sobre la situació política al País Basc (apareguda originalment al diari Público ) a càrrec de Jaume Asens, vocal de la Comissió de Defensa del Col·legi d'advocats de Barcelona, i Gerardo Pisarello, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.

En el últim mes s'han succeït un seguit d'esdeveniments que condicionen severament l'horitzó polític i la pau social al País Basc i al conjunt de l'Estat. El greu atemptat d'ETA ha estat l'últim, però no l'únic. Amb anterioritat, l'Audiència Nacional, el Tribunal Constitucional (TC) i el Tribunal Suprem (TS) van aportar la seva quota vetant la llei de consulta basca, il·legalitzant a Acció Nacionalista Basca (ANV) i al Partit Comunista de les Terres Basques (PCTV) i tancant el cèrcol a les Gestores pro-amnistia. Aquestes decisions van ser celebrades pel govern i pel partit Popular com una resposta ferma al terrorisme, als seus còmplices i als capritxos electorals de la Lehendakaritza basca. Totes, no obstant això, es fundaven en una concepció sens dubte restrictiva, tant del pluralisme polític i del principi democràtic com del propi sistema penal. Després de la reaparició d'ETA, en realitat, l'actual marc constitucional i legal es presenta com una cotilla incapaç de donar una resposta neta a la qüestió de la diversitat nacional i cultural de l'Estat i afavoridor, sobretot, de les alternatives més irracionals i sectàries.