especulació

Campanya de solidaritat amb els encausats per oposar-se al Pla Caufec

Fins a l'esclat de la bombolla immobiliària bona part de la lluita dels moviments socials de Barcelona i voltants va estar centrada en la defensa del territori contra l'especulació. Plans mastodòntics que en algun cas es van aprovar i tirar endavant, gairebé sempre amb el suport de les administracions i dels partits de govern respectius -encara no hem sentit gaires autocrítiques, ni probablement les sentirem mai-. El Plà Caufec, també conegut com a "porta de Barcelona" (més informació aquí, aquí i aquí) era un pla urbanístic que preveïa la construcció de més de 700 habitatges de luxe, un centre comercial, etc. just a la vora de la ciutat, entrant a Collserola. La lluita veïnal i ecologista contra aquest pla ha estat un seguit d'accions no violentes, detencions, desallotjaments de masies des de fa més de vuit anys... Ara arriba un altre judici, contra nou persones a les que se'ls hi demana un total de 27 anys de presó per participar en accions contra aquest pla. S'ha iniciat la campanya "ni Muts ni a la Gàbia" per tal d'evitar que aquests companys vagin a la presó. Us deixem amb el comunicat i l'article escrit pels companys del web de la CGT de Catalunya. Més informació al web nimutsnialagabia.org.

“Ni muts ni a la gàbia” demana l’arxivament de la causa contra nou persones, per les que la fiscalia demana en conjunt 27 anys de presó per participar en accions contra el projecte urbanístic del Pla Caufec d’Esplugues de Llobregat, actualment aturat per l’esclat de la bombolla del totxo, unes accions en les que al llarg dels anys han participat centenars de persones.

La Plataforma Delta Viu denuncia, en el següent comunicat, el projecte de construir un gran complex comercial a Viladecans, al Baix Llobregat. Com expliquen, ens trobaríem, un cop més, amb una proposta d'economia especulativa, gens respectuosa amb el territori i amb el medi ambient, i que recorda massa l'economia de casino  del projecte EuroVegas.

El delta del Llobregat, al cor del territori més artificialitzat de Catalunya i de l’Estat Espanyol, està sempre al punt de mira d’empreses i administracions que hi veuen uns terrenys “buits” on ubicar-hi qualsevol projecte econòmicament rendible. Al llarg dels anys han sonat els projectes del Golf de Viladecans, del Parc Aeroespacial, del Barça Parc, d’Eurovegas i ara del gran Outlet de Viladecans. El primer que inquieta és la manca d’informació transparent sobre aquesta nova proposta, i que només es filtrin part de les dades a través dels mitjans de comunicació.

Delta Viu (abans Aturem Eurovegas), la plataforma que treballa per la revitalització de l’agricultura i la millora dels espais naturals del Delta del Llobregat, lamenta que l’aposta dels diferents governs passi sempre per grans projectes urbanístics que són anunciats a bombo i platerets sempre amb arguments populistes com els dels milers de llocs de treball que es generarien, o que es contractaran a aturats de la zona. Tot plegat ens recorda massa al miratge d’Eurovegas.

Us reproduïm aquest article "¿Alguien sabe realmente que és el banco malo?" escrit pels companys de Madrilonia i tradüït pels companys del web de la CGT de Catalunya. Trobem que és un article molt necessari per tal d'entendre què és, què no és i si hi ha hagut participació pública en el seu finançament, extrem negat per alts càrrecs polítics del PP.

Qui no sàpiga respondre, que no es preocupi. La pregunta té parany. La denominada societat de gestió d’actius procedents de la reestructuració bancària (SAREB), ni és un banc (manca de llicència com a tal), ni, com gairebé res en la vida, és dolent en si mateix (tot depèn de per a qui). Li diem banc dolent simplement perquè així és com ha decidit denominar-li tant la premsa generalista com la premsa econòmica especialitzada. Es tracta d’una traducció d’experiments similars (que no iguals) que s’han donat en l’estranger i que es van denominar en termes genèrics com “bad bank” per incloure actius problemàtics provinents d’entitats de crèdit (l’irlandès NAMA és una de les últimes experiències).

L'Observatori DESC denuncia, en aquest escrit, una nova ofensiva contra el dret a l'habitatge que potser hagi passat una mica desapercebuda. En mig de tota la lluita contra els desnonaments per impagaments d'hipoteques, la campanya d'escrache als diputats pel tema de la ILP i la sentència europea sobre la injustícia del sistema de desnonament, la mercantilització de l'habitatge continua avançant. I és que està en marxa una reforma del mercat de lloguer que deixa encara més desprotegit el llogater. La reducció de la durada del contracte, la possibilitat d'apujar preus de manera il·limitada o el desnonament exprés són presentats com a mesures de "dinamització del mercat de lloguer". En realitat, és el de sempre: que l'habitatge sigui una mercaderia per tal d'especular-hi. I, evidentment, cap mesura realment efectiva com podria ser la creació d'un parc públic d'habitatge de lloguer a preu assequible.

La reforma del mercat de lloguer, un nou cop al dret a l’habitatge
Irene Escorihuela i Vanesa Valiño
Barcelona, 28 de febrer de 2013

Amb els vots favorables del Partit Popular i de UPyD i les abstencions de CiU i del PNB, el Congrés dels Diputats ha donat un pas decisiu en l’aprovació d’una important reforma en matèria de lloguer. Segons els seus impulsors, l’objectiu és “dinamitzar el mercat del habitatge”. Tanmateix, es tracta d’una reforma que afeblirà encara més la posició dels llogaters, criminalitzarà els impagaments per raons de necessitat i facilitarà els desnonaments exprés. D’aquesta manera, el dret a l’habitatge digne patirà per partida doble. D’una banda, a la tragèdia dels desnonaments per execucions hipotecàries s’hi afegirà la d’aquelles persones i famílies que, en el context de la crisi, esdevinguin incapaces de pagar el lloguer. D’una altra, es promourà un fals enfrontament entre petits propietaris i llogaters, mentre els grans propietaris i les entitats financeres podran continuar especulant amb un parc d’habitatges que bé podria contribuir a la solució de la crisi.

Davant d'un judici que podria esdevenir una farsa

La desobediència, l'única opció per garantir que es respectin els meus drets avui

Us reproduïm aquest comunicat de l'Enric Duran (@EnricDuranG), aparegut al seu blog EnricDuran.cat, on explica les raons que l'han portat a no anar a declarar avui al judici que es celebrava ahir contra ell. El fiscal ja ha demanat que Enric passi a situació de recerca i captura.

Els tres jutges que componen el tribunal de la secció segona de l'Audiència Provincial han decidit que no es pot suspendre el judici oral que té programat el seu inici per avui dimarts al matí.

Ni Muts ni a la Gàbia és una campanya de suport a un seguit de persones imputades per accions dutes a terme durant la lluita veïnal contra el Pla Caufec que es va desenvolupar al municipi d'Esplugues de Llobregat entre els anys 1991 i 2006. Nou veïns d'Esplugues seran jutjats aviat per denunciar l'especulació i defensar Collserola, amb el risc de que sis puguin entrar a presó.

Comunicat de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca sobre la mort d'Amaya Egaña quan la comissió judicial es disposava a desnonar-la.

Avui s'ha comès un nou crim. Amaya ha mort a Barakaldo quan la comissió judicial es disposava a desnonar-la. Repetim: no és un suïcidi, és un genocidi financer, és un crim que es podria haver evitat si els responsables dels successius governs -PSOE i PP- haguessin adoptat les mesures que la societat civil duem anys reclamant.

El passat 5 d'octubre el Govern estatal va aprovar una modificació de la Llei de Costes que redueix la protecció de les zones litorals. Us reproduïm el comunicat emès al respecte per Ecologistes en Acció.

Ecologistes en Acció rebutja rotundament la modificació de la Llei de Costes aprovada en el Consell de Ministres d’avui [5 d'octubre]. La llei redueix perillosament la protecció del litoral existent fins ara, afavoreix la privatització i l’especulació urbanística incontrolada en bona part de la costa i estableix infinitat d’excepcions sense justificació. Es tracta d’una llei aprovada sense la necessària participació social, feta a la mesura d’interessos particulars, que oblida el canvi climàtic i el seu efecte sobre la costa.

Article de Mercè Pinya publicat a Alba Sud on analitza l'impacte que tindria sobre l'economia real del territori la construcció de sis parcs temàtics al costat de Port Aventura. Un projecte que insisteix en un model especulatiu amb l'excusa del mal menor en aquesta situació de crisi. I, com diu l'autora, ara que s'acosten eleccions el debat sobre la gestió del territori quedarà oblidat per altres qüestions que poden semblar de més volada.

Projectes com Barcelona World transformen definitivament el paisatge i l'essència de la Mediterrània: muntatges artificials, decorats que aspiren a segrestrar els turistes durant dies per a que consumeixin a dins dels “resorts”. La creació de llocs de treball va lligada directament al perjudici de petits comerços, bars i restaurants.

El govern espanyol ha "flexibilitzat" la legislació sobre el lloguer d'habitatges. A la seva neollengua, "flexibilitzar" vol dir que ha fet més dures les condicions per als llogaters i més difícil l'acompliment efectiu del dret a un habitatge digne. D'aquesta reforma en destaquen: la possibilitat de desnonar una persona només deu dies després del primer impagament, la reducció dels contractes de cinc a només tres anys i les deduccions fiscals per les empreses que es dediquen al lloguer de pisos, que en alguns casos poden arribar a ser del 100%. Mesures que, en paraules del govern, tenen per objectiu fomentar el "mercat" de l'habitatge. Perquè, efectivament, continuen amb el paradigma de que l'habitatge no és un dret que ha ser garantit pels poders públics, sinó un negoci. Fa molt de temps que la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, el comunicat de la qual reproduim tot seguit, reclama com a solució a la crisi habitacional que patim la constitució d'un parc públic d'habitatges a preus assequibles. Un parc públic que ara té més sentit que mai, amb tanta gent a l'atur que no pot pagar hipoteques i la gran quantitat de pisos buits ens mans de bancs que reben ajuts públics. Però ja veiem que les intencions del govern no van en aquesta direcció. A hores d'ara, a Irlanda, on ja s'ha constituit l'anomenat "banc dolent", s'ha començat la demolició d'habitatges buits propietat d'aquest banc i que no es poden vendre a un preu rendible. I els entesos en el negoci diuen que a l'estat espanyol aviat es farà el mateix. Tot plegat, assistirem al surrealista espectacle de gent desnonada de casa seva i dormint al carrer alhora que s'ensorren pisos buits per tal de que no baixin els preus.