Inici / especulació
especulació
Hi ha vida més enllà de la banca
Article de Josep Manel Busqueta, membre del seminari d'economia Taifa, publicat al setmanari la Directa el passat 24 d'octubre de 2010.
El cap de setmana del 15 i 16 d’octubre, mentre la majoria de les ciutats del món bullia d’indignació popular davant la presa de pèl global que suposen les mesures preses davant la crisi, assistíem a l’enèsima reunió de ministres de finances, ara en preparació de la també enèsima cimera del G-20 que s’ha de celebrar a Canes els dies 2 i 3 de novembre. Lluny del glamur dels i les artistes del setè art que anualment desfilen per la catifa vermella, tot sembla indicar que en aquesta població francesa assistirem a una posada en escena d’un nou capítol de la tràgica i horrorosa sèrie del “salvament del capitalisme”.
Goldman Sachs: especialistes en cops d'estat i dictadures a l'Europa del segle XXI
Blog de Jordi Martí Font
Europa, novembre del 2011. En pocs dies, després d’intenses setmanes d’amenaces en forma de casuals caigudes de les borses i de negació explícita del dret a decidir quan es tracta d’economia, la Unió Europea ha vist com “els mercats” dictaven qui havien de ser els nous caps de dos dels seus estats. Grècia i Itàlia ja tenen nous primers ministres i, no ens hauria de sorprendre però sí repugnar-nos, són homes de Goldman Sachs. Finalment, els polítics ja no obeeixen el poder econòmic perquè ara és el poder econòmic qui ha pres les regnes dels estats.
Goldman Sachs: “fer el treball de Déu”
Blog de Jordi Martí Font
No crec en conspiracions planetàries ni en trames mundials de malèfics que manen des de l'ombra més que no pas els que posen la cara com a suposats “amos”. De la mateixa manera, però, no crec tampoc en tantes coincidències i menys encara que una crisi d'aquesta magnitud que envia a la misèria i a la mort, dia rere dia, milions de persones no tingui culpables o com a mínim, responsables. Per això assenyalo aquestes coincidències i curiositats i les continuaré assenyalant aquí.
Goldman Sachs: curiosos bombers piròmans
Blog de Jordi Martí Font
Aquesta sèrie d'articles han estat escrits a partir, entre altres, de les informacions publicades per Pere Rusiñol al diari “Público”, de les poques que no diuen que “de la crisi, tots en tenim la culpa per què hem viscut per damunt de les nostres possibilitats” o allò de “hem estirat més el braç que la màniga i havia de petar, què hi vols fer?”
Els falsos mites de la crisi alimentària
Us reproduïm aquest article, de l'escriptor Vicent Boix, autor d"El parque de las hamacas" on es fa un repàs exhaustiu a un seguit de mites i de falsos arguments sobre la crisi alimentària, les seves causes i les seves solucions. Publicat originalment a la revista "Soberanía alimentaria, biodiversidad y culturas".
Des de fa un any el món es troba immers en una crisi alimentària a causa de l'increment en els preus d'alguns aliments. Els primers balanços socials conseqüència d'aquest terratrèmol els va donar a conèixer el Banc Mundial (BM) a mitjans de febrer de 2011, anunciant que durant aquest any el nombre de famolencs podria créixer en 75 milions [i] fins a arribar a un total de 1000 milions; complicant-se d'aquesta forma el primer dels Objectius del Mil·lenni, que es compromet a reduir a la meitat el percentatge de persones famolenques. L'augment també està sent una llosa per a les pobres economies familiars, que destinen entre un 50 i un 80% del pressupost a la compra d'aliments. Segons un informe recent del BM, l'increment dels preus en els països asiàtics ha oscil·lat sobre un 10%, el que podria empènyer a 64 milions de persones a la pobresa. [ii]
Veïns de Ciutat Vella de Barcelona precinten simbòlicament apartaments turístics
Comunicat de l'Associació de Veïns i Veïnes del Barri Gòtic de Barcelona
Els veïns precintem apartaments turístics davant la passivitat del Districte
El passat 21 de maig el Districte de Ciutat Vella, va intentar per segona vegada precintar els apartaments turístics il·legals que operen al carrer Príncep de Viana 14 al barri del Raval i un cop més el propietari va aconseguir burlar l'ordre de precinte, (aquí la notícia al Periódico). Recordem que aquest immoble ja havia estat precintat el més de juny de 2010 arribant a un acord entre el Districte i la propietat per què se li donés una altra activitat. El moviment veïnal de Ciutat Vella estem farts de veure com els nostres barris s'han convertit en un terreny abonat per què especuladors facin l'agost incomplint normatives, mentre creix el nombre de desnonaments i execucions hipotecàries que deixen sense casa als nostres veïns. És per aquest motiu que davant la incapacitat del Districte de Ciutat Vella per fer complir la normativa, la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella hem decidit precintar els apartaments turístics del carrer Príncep de Viana.
De la vaga al pacte. El viatge cap enlloc
Us reproduïm aquest article d'Albert Recio, membre del Consell Científic d'ATTAC Espanya, publicat a la revista digital Mientrastanto. En aquest article l'autor contextualitza i fa una certa critica de la feble resposta del sindicalisme anomenat majoritari i analitza les implicacions del procés privatitzador de les caixes d'estalvis.
Escric aquesta nota d'oïdes, només amb la informació que donen els mitjans i les pàgines sindicals. Hi ha el risc que n'hi hagi algun error. Seria feliç si durant el mes proper m'hagués de desdir. Però corrent aquest risc aquí van algunes reflexions d'urgència.
Que es donin pactes no és cap mal en sí mateix. Encara que siguin defensius i en ells es perdin plomes. Les correlacions de forces són les que són i sovint ens hem d'empassar píndoles amargues. Les èlits dominants i els seus 'voceros' de fet estaven a favor que el govern Zapatero apliqués reformes radicals sense negociar. Amb això es cobrarien dos ocells d'un únic tret: aprofundir la seva contrarrevolució social i aprofundir el desprestigi social del PSOE. Aquesta mateixa raó serà faran servir els dirigents sindicals per justificar la seva postura: que han frenat les reformes més radicals i que han aïllat a la dreta. Encara que l'acord tingués aquestes característiques encara queda per veure que passarà a la fase dels tràmits parlamentaris i quina serà la resposta d'una patronal cada vegada més valenta per la debilitat de l'adversari i els presagis electorals.
"Oscuros Portales"
El passat mes de febrer s'estrenava, en el marc del festival de cinema documental Ovni celebrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el documental "Oscuros Portales". Centrat en el tema de la prostitució als carrers del barri del Raval, mostra la conjunció d'interessos polítics, immobiliaris i mediàtics que van envoltar el naixement de la normativa cívica de l'ajuntament.
Com diu el documental al començament: "Situat al centre històric de la ciutat, el vell Barri Xino s'havia convertit en un suculent pastís immobiliari. A la seva Frontera Nord, una legió de cívics aquarterats en museus, universitats i centres de cultura contemporània, esperava a què la policia els netegés els carrers d'insolvents per tal d'apoderar-se'n. A la seva Frontera Sud, els lloctinents de la indústria turística desembarcaven les seves tropes d'ociosos des dels moderns creuers atracats al port. Un setge en tota regla havia començat, una guerra que s'encebava en les dones del carrer. Es lluitava casa per casa ... "
El documental, obra de Falconetti Peña, es pot descarregar a RebeldeMule així com altres obres del mateix autor, com "Autonomía Obrera" o "El Forat", dedicat al Forat de la Vergonya, un exponent paradigmàtic dels processos d'especulació i expulsió de veïns patits pel centre de Barcelona.
No i un altre cop no!
Us reproduïm aquest article que contextualitza la situació islandesa, escrit per Mike Krolikowski, Yvette Krolikowski i Damien Millet, membres del Comitè per a l'Anul·lació del Deute del Tercer Mon (CADTM), traduït al castellà per Alberto Nadal per a Viento Sur.
El passat 9 d'abril de 2011, els islandesos s'han negat, en un percentatge de prop d'un 60%, a pagar per assumir els errors d'aquells que han dut el seu país a l'abisme. Una vegada més han rebutjat mitjançant referèndum l'acord Icesave, que preveu que l'Estat indemnitzi als centenars de milers d'estalviadors britànics i holandesos que han perdut diners en la fallida d'aquest banc “en línia” l'any 2008. Han confirmat per tant el primer "No" pronunciat al març de 2010, fet que irrita extremadament tant al govern islandès, com als governs britànic i holandès, a la Unió Europea, als banquers i als promotors de la mundialització neoliberal. Tots aquests alts responsables no veuen cap inconvenient que un banc on line anomenat Icesave proposi taxes al·lucinants per a atreure als clients, que ciutadans britànics i holandesos atrets per la promesa de guanys fàcils inverteixin en ell en tot coneixement de causa, que Londres i Amsterdam vinguin a eixugar les pèrdues d'aquests especuladors quan una crisi de gran amplitud esclata provocant la fallida del banc, i després que aquests governs es tornin contra l'Estat islandès perquè prengui al seu càrrec els 3,8 milers de milions d'euros que han gastat, i que la primera ministra islandesa estigui d'acord a imposar aquesta purga al seu país. Molt feliçment, el poble islandès ha dit que no una vegada més.
La crisi alimentària colpeja de nou
Des que, als anys 90, la desregularització dels mercats de matèries primeres va portar a la compra-venda dels aliments a través dels anomenats mercats de futurs –acords per fer transaccions de mercaderies físiques en un temps futur establert–, l’especulació en aquest camp ha augmentat fins a representar un 75% del sector agrícola. Un exemple d’això el trobem en el “dipòsit 100% natural” de Catalunya Caixa, que inverteix directament en productes bàsics com el sucre, el cafè i el blat de moro, fent-ne augmentar els preus.
En l’article que us presentem, publicat al número 221 de La Directa, Esther Vivas repassa les causes de l’actual crisi alimentària –l’especulació amb els aliments, el pas dels inversos en hipoteques cap a mercats més segurs en època de crisi, l’augment del preu del petroli i de la demanda d’agrocombustibles–, comenta com aquesta crisi ha estat un dels factors detonants de les revoltes al Nord d’Àfrica i a l’Orient Mitjà i proposa la sobirania alimentària com a alternativa.