educació

[Actualització 21 de gener 18:30h] Ja han començat les manifestacions. Podeu seguir el tema a Twitter via el hashtag #FabraTenimFred. Si voleu veure com avança la capçalera de València, ho podeu fer via aquesta webcam. Més informació sobre aquesta qüestió a l'article "#FabraTenimFred: conjugar-se contra el mal govern i el col·lapse", al blog de Martí Cuquet. Vídeo de la manifestació de València a les 18:54h:

La situació dels serveis públics en general i de l'educació i de la sanitat es va deteriorant a mesura que es van aplicant les retallades presupostàries. Aquesta situació ha provocat diverses mobilitzacions i denúncies, com la de l'estudiant d'un institut d'Almassora que va denunciar que els alumnes han hagut d'anar a classe amb mantes perquè l'institut ja no té ni per calefacció. Per cert que l'alumne de l'institut va ser expulsat precisament per fotografiar als seus companys amb mantes dintre de les aules. Ja ha estat admès, degut probablement a la pressió social. Un afer que arribarà a les Corts Valencianes, Compromís i Esquerra Unida del País Valencià han anunciat  que portaran a les Corts aquest cas.  Hi han convocades diferents mobilitzacions per als propers dies,  perquè tal i com diu el manifest unitari de l'ensenyament valencià (que us reproduïm):  "El govern valencià ha balafiat i ha dilapidat els recursos públics amb una política clientelar basada en els grans esdeveniments que no han generat riquesa ni ocupació, l'especulació urbanística, que ha suposat l'enriquiment d'unes poques persones a costa de la destrucció del territori, i la privatització dels serveis públics i de l'ensenyament públic amb el desviament de recursos a la privada que obté beneficis a costa de les arques públiques.". Us recordem que el proper dia 21 de gener, demà dissabte, hi ha convocades dues manifestacions en defensa de l'escola pública, una a Alacant i una altra a València. A les 18 hores, en el cas de València a la Plaça Sant Agustí i en el cas d'Alacant a l'escala de l’IES Jorge Juan.

Manifest unitari d'ensenyament

No a les retallades en els serveis públics
No a les retallades en educació
-Depuració de responsabilitats en el Consell-

El Consell de la Generalitat va aprovar el passat dia 5 de gener un gran paquet de retallades (publicat el dia 10), que suposa una nova agressió al personal de l'ensenyament i de tot el sector públic i als serveis que es presten. És el major atac de la història; cap altra Comunitat ha realitzat una retallada d’aquest abast, per la qual cosa només ens queda contestar de forma contundent i conjunta a aquesta nova agressió.

Blog de Jordi Martí Font

Fins quan?,  què ha de passar?, què més ens han de prendre? A on ha d’arribar l’ensenyament públic  perquè les persones que hi treballem  diguem prou? Què hem d’esperar?

Algunes no volem esperar més. A les comarques tarragonines passem a l’acció ferma, pública i compromesa, una acció que confrontarà de forma directa la realitat del dia a dia d’escoles i instituts a les mentides i muntatges del poder sobre l’estat de l’ensenyament. Sabem que som moltes, però ens haurem de significar, com més millor. Sabem que courà al Departament la proposta, ja hem tastat altres vegades la seva ràbia quan els mestres i professores ens hem tancat a diversos centres escolars altres vegades. Ho esperem tot dels caps polítics del departament, i res bo, no ens enganyem.

A continuació us reproduïm dos articles relacionats que expliquen el procés de privatització encoberta que s'està duent a terme a l'educació pública de la Comunitat de Madrid i de Catalunya via una fundació privada, Empieza por Educar, que externalitza les classes de reforç i desdoblament a través de la contractació de "professors" no titulats. El primer article, de Tomás Muñoz per al periòdic Diagonal, explica el cas de Madrid; el segon, aparegut a Llibertat.cat, el de Catalunya.

Article de Xavier Diez, publicat al seu blog, on ens explica la seva assistència a la Conferència Europea contra l'Austeritat, celebrada a Londres el passat 1 d'octubre, on es van trobar dos centenars de persones provinents d'arreu del continent. L'article ens explica per exemple els nous neologismes: quan es diu austeritat, ens volen dir empobriment. Quan ens volen dir autonomia -dels centres, per exemple- en volen dir desresponsibilització estatal. Quan ens volen dir excel·lència el que volen dir és exclusivitat. Hem d'estar atents a la munició ideològica dels destructors de l'estat del benestar, davant l'aprofundiment de l'ofensiva contra els serveis públics: sanitat, educació pública obligatòria i no obligatòria, inserció laboral i formació ocupacional, i és molt probable que aviat, molt aviat, directament contra el subsidi d'atur.

Poc abans de morir, l’historiador Tony Judt ens recordava l’extraordinària importància que tingué l’estat del benestar per construir una societat viable i en pau. Ell mateix es posava d’exemple. Gràcies a una educació pública potent fou el primer de la seva família a arribar a la universitat, a l’elitista Cambridge. Històries com la seva, en què algú de classe baixa podia parlar de tu a tu a aristòcrates i acabalats homes de negocis, devia suscitar una reacció per part de qui considera que l’estat és al servei dels seus interessos, i que cal mantenir les distàncies entre els de dalt i els de baix. És només des d’aquesta perspectiva social com es poden entendre les polítiques neoliberals, dominants en aquest moment, i lesives per al conjunt de la societat.

Blog de Jordi Martí Font

No és cap ximpleria tot el que està passant amb l’educació pública en aquest estat on vivim. I dic estat perquè malgrat les competències autonòmiques és, encara ara, l’estat qui marca les línies mestres i les tendències d’actuació generals en el territori que li és propi. Durant anys hem assistit a un continuat patrocini, amb diners públics, d’escoles privades destinades en la seva majoria a acollir els fills i les filles de les classes altes o de les mitjanes tirant cap a dalt. Les més elitistes preparaven les classes dirigents i les que no ho eren tant preparaven les i els qui els portaven les palanganes. Tot i això, l’escola pública es nodria d’un professorat que, després de lluites molt intenses als vuitanta va aconseguir un nivell de vida adequat al desgast que la professió provoca; i amb això no vull dir que altres oficis, feines o treballs no mereixin retribucions i vacances similars. La pujada de nivell de vida va anar aparellada amb una potenciació del raonament davant de la superstició, de la llum davant de la foscor, del coneixement davant de l’ordre, del saber davant del dogma. No era “l’esperit de l’època” sinó la lluita continuada i en aquest cas efectiva per establir models pedagògics alliberadors davant del profundament autoritari que als Països Catalans sota Espanya heretàvem de la passada dictadura.

Des de fa tres mesos, té lloc a Xile una vaga d'estudiants, acompanyada alguns dies de vaga general, amb mobilitzacions reprimides amb molta violència per la policia, fins al punt de que un jove de 14 anys ha estat mort a trets durant una manifestació. El motiu d'aquesta lluita és la recuperació del sistema públic d'ensenyament que va ser desmantellat per la dictadura de Pinochet tot seguint les polítiques econòmiques neoliberals elaborades per Milton Friedman i els seus deixebles (Chicago Boys). Si fa no fa, les mateixes polítiques que aran estant implantant a casa nostra i que es poden resumir en el desmantellament dels serveis públics. El següent article, publicat al periòdic Diagonal, explica el rerefons i els episodis d'aquesta lluita.

Us reproduïm aquest comunicat de la Secretaria de Comunicació de la CGT de Catalunya.

Segons la CGT de Catalunya, aquesta fundació estaria vinculada al conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Collell.

Mentre les universitats públiques catalanes estan sotmeses a l’aplicació d’un Pla d’Ajust per fer front a una retallada d’uns 150 milions d’euros que, en el cas de la UAB, s’aproxima als 40 milions, la fundació privada “Barcelona Graduate School” ha rebut, des de 2009 fins enguany, 8.858.000€ a càrrec dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat.

A continuació us reproduïm un article de Pau Casanellas sobre les retallades i la precarització a l'educació superior, aparegut als Quaderns d'Illacrua núm. 67 (dins la Directa 234 de 22 de juny de 2011).

Tot i passar relativament desapercebuda, la dràstica retallada prevista pel Govern català a les universitats (un 20% respecte als pressupostos del 2010) suposa una autèntica estocada al sistema públic d’educació superior. La tisorada en l’àmbit universitari dibuixa un horitzó d’acomiadaments que pot prendre una gran magnitud. A això s’hi afegeix la precarietat en què es troben actualment molts col·lectius, situació que el Govern encara vol aguditzar més. Tot plegat conviu amb la presència de fundacions i empreses privades que s’aprofiten dels recursos d’infraestructura i de personal de la universitat pública sense aportar res a canvi. Davant d’aquest escenari i del servilisme dels equips de govern, la mobilització ja ha començat a prendre cos gràcies a la coordinació entre estudiants, professorat i personal d’administració.

Malgrat que les retallades pressupostàries afecten també fortament les universitats públiques catalanes, estan passant força desaparcebudes als mitjans de comunicació, en gran part per l’opacitat amb la que s’estan executant des dels equips de govern i els consells socials de les universitats. Les primeres respostes, però, comencen a aparèixer. Tant a la Universitat Autònoma de Barcelona, a mitjans d’abril, com recentment a la Universitat de Girona, estudiants, personal docent i investigador (PDI) i personal d’administració i serveis (PAS) han bloquejat tres consells de govern (dos a la UAB i un a la UdG) on es pretenien aprovar les retallades. A aquestes accions se’ls han sumat mobilitzacions com les de l’Assemblea de Capítol VI de la UAB (els treballadors associats a projectes, un dels col·lectius amb més precarietat a la universitat), de l’Assemblea d’estudiants i PDI de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), de la Universitat Politècnica de Catalunya, que ara fa una setmana va tallar la Diagonal i va força el rector de la UPC a assistir a una assemblea, dels doctorands la passada tardor o les mateixes manifestacions del dissabte 14 i el diumenge 15 de maig. A més, alguns organismes de les universitats també comencen a pronunciar-se, més o menys obertament, en contra d’aquestes retallades. És el cas, per exemple, de la Junta de la Facultat de Ciències de la Comunicació i del Deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.

A continuació us reproduïm el manifest de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública, que denuncia que no només hi ha una retallada important en els pressupostos destinats a la universitat, sinó que també s’està produint un canvi de model encobert del qual no s’està parlant. La mateixa plataforma convoca el dijous 26 a manifestar-se.

Us reproduïm la convocatòria de reunió per a la creació d'aquesta Plataforma en Defensa de la Unitat Pública.

El passat dijous 14 d’abril ens vam trobar a la Universitat de Barcelona un grup de treballadors/es (PAS, professorat i personal investigador en formació) de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Girona. Ens unia una profunda preocupació per la situació actual de les universitats públiques del país i les seves perspectives de futur més immediat, tot reconeixent que alguns dels problemes actuals s’arrosseguen des de fa temps. Amb tota la nostra diversitat, compartíem també una ferma voluntat de no fer de la nostra passivitat complicitat amb el programa de retallades neoliberals a què l’actual govern de la Generalitat vol sotmetre a les universitats, com a part del procés privatitzador de serveis públics.

Fruit de la reunió n’ha sortit la convocatòria d’una reunió el proper divendres 29  d’abril, a les 18 h. a l'aula 52.023 del campus de Ca l'Aranyó de la UPF, oberta a qui treballa i estudia a les universitats públiques que tant a títol individual com en qualitat de membres d’alguna organització (professional, sindical, moviment social.... ) vulguin afegir-se a la creació d’una Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública.