decreixement

En Ramón Fernández Durán ens ha deixat finalment avui. Ha estat un dels pensadors crítics més importants de l'estat espanyol, en molts diversos àmbits, de la lluita anti-OTAN fins a l'ecologisme i el drecreixement passant per l'antiglobalització o la lluita contra el Tractat de Maastricht i l'anomenada Constitució Europea. Dècades de militància realitzada fora dels partits tradicionals.

Via el nostre formulari de publicació vam rebre fa uns dies un enllaç al text següent: "Quan Ramón Fernández Durán diu futur". Us enllacem al text en qüestió. Us enllacem també als textos següents:

."Sobre/about Ramón Fernández Durán", breu semblança biogràfica.

."Moltes gràcies Ramón. Una breu biografia de Ramón Fernández Durán." [pdf] escrita per Ivan Murray Mas.

. "Carta de comiat de Ramón Fernández Durán", [rtf] on, entre d'altres coses, explica les raons que li van decidir a abandonar el tractament de quimioteràpia, però molt més que tot això.

. Crònica de l'acte d'homenatge el passat 1 d'abril a l'Espai Obert de Barcelona per Higínia Roig, publicat al setmanari la Directa nº 223.

. "Berlin, Ramon, Madrid" article de Jacobo Rivero a Diagonal sobre la mort de Ramón Fernández Durán i "La gent vota cada quatre anys pensant que pot canviar les coses, però els mercats finanacers voten tots els dies", entrevista dels lectors de Diagonal a Ramón Fernández Durán.

I us animem a veure aquest vídeo, una extensa presentació [97 minuts] dels dos últims llibres de Ramón Fernández Durán realitzada al Centre Social La Tabakalera de Madrid.

Fa uns dies la premsa informava de que França i Alemanya havien sortit de la recessió perquè les seves economies han crescut un 0.3%. Segons els "experts" (suposem que economistes, perquè la premsa té el costum de dir sempre "experts" ja siguin economistes o epidemiòlegs), això és degut a una recuperació del consum privat, tot i que no expliquen perquè es recupera el consum privat, o sigui, que tot plegat no expliquen res. El creixement del 0.3% es mesura segons el Producte Interior Brut (PIB), un índex que, d'alguna manera, indica la quantitat de riquesa generada en forma de béns i serveis; tot i que alguns economistes el posen en dubte ja que, per exemple, la pèrdua d'un bosc convertit en publicitat que arriba a les nostres bústies i acaba llançada a les escombreries seria un "increment" de riquesa que reflectiria el PIB. Segons els economistes, diguem-ne ortodoxos, l'increment ideal del PIB d'una economia capitalista "sana" seria d'un 3% anual.  S'ha de tenir en compte que aquest percentatge no es refereix a un any agafat com a base, sinó sempre a l'any anterior; per tant, el PIB no només ha de créixer, sinó que ha de fer-ho a un ritme accelerat. També trobem aquesta cultura del creixement exponencial en la valoració dels beneficis empresarials. Si una empresa ha guanyat un any un 4% més i a l'any següent "només" guanya un 2% més que l'any anterior, això es considera una notícia dolenta. Perquè no només s'ha de créixer, sinó que s'ha de fer cada vegada més depressa. Aquest fenómen del creixement exponencial no respon a una necessitat de la població sinó a una necessitat del capital: els beneficis s'han de tornar a invertir, cosa que incrementa el capital i genera encara més beneficis entrant en aquesta espiral de bojos. Però de vegades arriba un moment en què l'economia real de producció de béns i serveis és incapaç d'absorbir tant de capital perquè no hi ha demanda (cosa que no vol dir que no hi hagi gent amb necessitats, sinó gent amb diners per a gastar-los) i apareixen els fenómens especulatius i les bombolles.

Avui a Tarragona, la Xarxa pel Decreixement presenta la proposta de crear una nova moneda social o local. Aquest tipus de monedes, que funcionen al marge del sistema oficial i tenen un abast local, estan pensades per afavorir les xarxes d'intercanvi, la producció ecològica i l'economia solidària a les comunitats que les fan servir. Fins ara s'han experimentat a diversos llocs, principalment dels Estats Units, en àmbits tant urbans com rurals. Al Montseny es va engegar un projecte de moneda local, l'ecoseny, el mes de gener passat, per part de l'Eco Xarxa Montseny

L'Entesa pel Decreixement denuncia que el fons de suport a l'automoció recent aprovat pel Govern de l'"Entesa de Progrés" agreujarà la crisi i l'atur enlloc de resoldre´ls.

L'Entesa pel Decreixement entén que els 466 milions d'euros que el Govern de l'"Entesa de Progrés" ha assignat al sector de l'automòbil, així com els que ha estat assignant a altres sectors com la construcció, no serviran per evitar l'increment de l'atur i encara agreujaran la crisi. Com a molt podran allargar l'agonia durant la present legislatura, però es tracta d'una política suïcida a un termini més llarg.