crisi

Blog de Jordi Martí Font

“La seva agressió, la nostra resposta. Sortim al carrer!”, “Qui sembra misèria, recull la ràbia”, “Si retalleu drets, retallarem privilegis!” o “Ens feu fàstic” han estat algunes de les frases que portaven escrites les pancartes que avui a Reus han rebut Artur Mas, president de la Generalitat de Dalt i principal culpable de les retallades que estan afectant ja la salut i els mínims vitals de la població del Principat. No parlo en va: avui mateix Càritas feia públic un informe en què explicava que els casos de nens i nenes mal nodrits a Barcelona cada cops són més habituals i cada cop més han de complementar l’alimentació dels infants que no reben ja beca de menjador com a conseqüència de les retallades de beques i de la situació de precarietat dels seus progenitors.

Us reproduïm aquest comunicat on la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) i el Consell de la Joventut de Barcelona expressen el seu rebuig i preocupació per les retallades ("mesures d'austeritat") decretades pel govern català.

Des de la FAVB (Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona) i el CJB (Consell de la Joventut de Barcelona) volem expressar el nostre rebuig i preocupació per les recents mesures d'austeritat decretades pel govern català. Considerem que aquestes mesures, que s'afegeixen a la política de retallades en serveis socials bàsics com la Sanitat i l'Educació, suposen un esforç addicional difícilment assumible pels sectors desafavorits que es troben amb unes economies familiars fortament endeutades i greus dificultats per accedir a una feina estable donada la situació d'atur creixent.

Article de Josep Manel Busqueta, membre del seminari d'economia Taifa, publicat al setmanari la Directa el passat 24 d'octubre de 2010.

El cap de setmana del 15 i 16 d’octubre, mentre la majoria de les ciutats del món bullia d’indignació popular davant la presa de pèl global que suposen les mesures preses davant la crisi, assistíem a l’enèsima reunió de ministres de finances, ara en preparació de la també enèsima cimera del G-20 que s’ha de celebrar a Canes els dies 2 i 3 de novembre. Lluny del glamur dels i les artistes del setè art que anualment desfilen per la catifa vermella, tot sembla indicar que en aquesta població francesa assistirem a una posada en escena d’un nou capítol de la tràgica i horrorosa sèrie del “salvament del capitalisme”.

Blog de Jordi Martí Font

Europa, novembre del 2011. En pocs dies, després d’intenses setmanes d’amenaces en forma de casuals caigudes de les borses i de negació explícita del dret a decidir quan es tracta d’economia, la Unió Europea ha vist com “els mercats” dictaven qui havien de ser els nous caps de dos dels seus estats. Grècia i Itàlia ja tenen nous primers ministres i, no ens hauria de sorprendre però sí repugnar-nos, són homes de Goldman Sachs. Finalment, els polítics ja no obeeixen el poder econòmic perquè ara és el poder econòmic qui ha pres les regnes dels estats.

Blog de Jordi Martí Font

No crec en conspiracions planetàries ni en trames mundials de malèfics que manen des de l'ombra més que no pas els que posen la cara com a suposats “amos”. De la mateixa manera, però, no crec tampoc en tantes coincidències i menys encara que una crisi d'aquesta magnitud que envia a la misèria i a la mort, dia rere dia, milions de persones no tingui culpables o com a mínim, responsables. Per això assenyalo aquestes coincidències i curiositats i les continuaré assenyalant aquí.

Blog de Jordi Martí Font

Aquesta sèrie d'articles han estat escrits a partir, entre altres, de les informacions publicades per Pere Rusiñol al diari “Público”, de les poques que no diuen que “de la crisi, tots en tenim la culpa per què hem viscut per damunt de les nostres possibilitats” o allò de “hem estirat més el braç que la màniga i havia de petar, què hi vols fer?”

Fuel to the fire. En plena onada de desnonaments de pisos per impagaments d'hipoteques, i just quan arriba l'hivern, s'agilitzen les facilitats per tal de desnonar per impagament de lloguers. Una mesura semblant  a la de voler crear feina ...augmentant les facilitats per acomiadar treballadors. Davant d'aquesta onada de desallotjaments, es va produir l'ocupació de l'edifici 15-O per part de milers de manifestants el passat 15 d'octubre, un bloc de pisos que feia anys que estaven buïts, amb la intenció de reallotjar famílies que han estat desnonades durant els darrers temps. Us reproduïm el comunicat de l'Observatori pels Drets Econòmics Socials i Culturals davant l'agilització processal dels desnonaments per impagaments del lloguer. I el comunicat de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona "Alarma social davant l'augment de desnonaments: comunicat sobre el reallotjament de famílies desnonades a l'edifici 15-O". 

Comunicat front l'agilització processal dels desnonaments per impagament de lloguer

Desnonaments exprés en el marc de la crisi:

Un despropòsit que vulnera les obligacions estatals en matèria de Dret a l'Habitatge

Aquest setembre de 2011 ha estat aprovada, amb el voto favorable de PSOE, CiU, Grupo Mixt i Entesa Catalana, i l’abstenció del PP, la Llei de Mesures d’Agilització Processal, entrant en vigor avui dilluns 30 d’octubre. Aquesta norma, dirigida a agilitzar processos i escurçar els temps als Tribunals, modifica, entre d’altres, la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) amb el fi d’agilitzar els desnonaments per impagament de lloguer.

Article de Xavier Diez, publicat al seu blog, on ens explica la seva assistència a la Conferència Europea contra l'Austeritat, celebrada a Londres el passat 1 d'octubre, on es van trobar dos centenars de persones provinents d'arreu del continent. L'article ens explica per exemple els nous neologismes: quan es diu austeritat, ens volen dir empobriment. Quan ens volen dir autonomia -dels centres, per exemple- en volen dir desresponsibilització estatal. Quan ens volen dir excel·lència el que volen dir és exclusivitat. Hem d'estar atents a la munició ideològica dels destructors de l'estat del benestar, davant l'aprofundiment de l'ofensiva contra els serveis públics: sanitat, educació pública obligatòria i no obligatòria, inserció laboral i formació ocupacional, i és molt probable que aviat, molt aviat, directament contra el subsidi d'atur.

Poc abans de morir, l’historiador Tony Judt ens recordava l’extraordinària importància que tingué l’estat del benestar per construir una societat viable i en pau. Ell mateix es posava d’exemple. Gràcies a una educació pública potent fou el primer de la seva família a arribar a la universitat, a l’elitista Cambridge. Històries com la seva, en què algú de classe baixa podia parlar de tu a tu a aristòcrates i acabalats homes de negocis, devia suscitar una reacció per part de qui considera que l’estat és al servei dels seus interessos, i que cal mantenir les distàncies entre els de dalt i els de baix. És només des d’aquesta perspectiva social com es poden entendre les polítiques neoliberals, dominants en aquest moment, i lesives per al conjunt de la societat.

L'article, de Vicenç Navarro, que ha esta publicat el passat 15 de novembre a Rebelion, analitza el paper que pot jugar la banca pública a l'economia d'un país comparant els casos nordamericà i espanyol. En el cas espanyol la banca pública va ser privatitzada i l'autor considera que la seua actual inexistència és un dels frens per a la recuperació econòmica. Navarro posa l'exemple de dos estats North Dakota, als EUA, i Noruega, en els quals la banca pública té un paper clau en la dinamització de l'economia.

Article sobre la "reforma" de les pensions, particularment interessant perquè parla d'aspectes més aviat no gaire coneguts sobre les successives "reformes" del sistema de jubilació que s'han patit i que es patiran. Sabíeu per exemple que, tal i com diu l'autor de l'article, "el 58% dels i les pensionistes ni tant sols arriben als 700 euros mensuals"? Sabíeu que "a partir del 2013, la pensió mínima de 600 ja no està  garantida ni per qui hagi cotitzat 15 anys, i es rebaixa a uns paupèrrims 350 euros."? Us reproduïm doncs un article on s'expliquen els aspectes amagats de la "reforma" (més aviat retallada) del sistema de pensions, escrit per Àlex Tismineztky, advocat del col·lectiu Ronda.

El dia 1 d’agost es publicava al BOE la darrera reforma de les pensions. Els grans rotatius no li van dedicar ni una sola portada, van relegar a les llunyanes planes d’economia la retallada més important dels darrers 30 anys de les prestacions de la Seguretat Social, i la norma entrarà en vigor el 2013 entre un sorprenent desconeixement general.