Inici / crisi
crisi
12M15M surt al carrer!
12M Mobilització global – Dia d’accions 15M
Sortim al carrer el 12 de maig en una manifestació popular, creativa i no violenta per seguir treballant cap a un 15 de maig en defensa de les persones!
El 15 de maig del 2011, milions de persones vam iniciar un procés de canvi social, tot donant un senyal clar i inequívoc que no som mercaderia en mans de polítics i banquers i expressant de manera pública i massiva que la democràcia representativa actual està agonitzant. La classe política i els poderosos no han entès el missatge. Malgrat les creixents mobilitzacions i el clamor del malestar del 99%, aquestes classes dirigents segueixen aprofitant la crisi per espoliar la riquesa comuna tot posant en perill la vida de les persones.
El capitalisme ha decidit cancel·lar la democràcia i ara ens governen els banquers. És evident que aquest 1% de la població és el crim legalitzat al poder. El sistema polític actual ens aboca al desastre i hem de ser el 99% els que prenem les regnes del nostre destí. Exigim un nou poder constituent per poder recuperar la sobirania que ens pertoca. Per això, el 12 i 15 de maig, després d’un any protestant sense resposta, tornem al carrer amb unes exigències legítimes i majoritàries convocant mobilitzacions arreu i una vaga de consum.
La seva normalitat és la nostra precarietat
Us reproduïm aquest article de Jorge Moruno (@JorgeMoruno) , escrit poc després de la passada vaga general del 29-M.
Poc abans que comencés la vaga general i de sortir a piquetejar per la ciutat, pels volts de les 23:30 hores, ens trobàvem prenen un cafè en un bar. Un tipus recolzat a la barra que desprenia una forta pudor a alcohol, va començar a balbucejar que “aquests que fan vaga no tenen ofici, que no han treballat en la seva vida i són uns mandrosos”. Només calia veure'l per observar en ell l'exacta definició de lumpen.
La S. se'n va, els fan fora de casa...
Blog de Jordi Martí Font
La S. se'n va. Se'n va a viure fora de Reus. Dimarts em va preguntar quan tardaven a fer marxar la gent quan els rifaven el pis. Sense casa i en silenci, en aquest cas no caldrà fer resistència passiva davant un altre desnonament. No acusaran ningú d'"gressió a l'autoritat" quan els mossos es trobin persones solidàries assegudes a l'entrada de la casa d'on faran fora qui hi viu per tal que faci cap a una subhasta o directament al banc.
Continua el robatori: ara l'amnistia fiscal
Blog de Jordi Martí Font
L'endemà del 29 de març, a banda de ser divendres va ser el dia triat pel govern de Mariano Rajoy (l'íntim amic de Mas, Fabra i Bauzà) per anunciar una de les mesures polítiques més fastigosament inacceptables de les que el govern espanyol en curs ha aprovat des que el PSOE va ser substituït pel PP. Els grans defraudadors, els grans lladres, ja tenen la seva amnistia. L'amnistia fiscal.
"Som el poble, no l'enemic"
Editorial d'Enfocant.net
Segons informa Vilaweb, València espera avui una mobilització multitudinària per fer costat als estudiants, que eixirà avui 22 de febrer de 2012 a les 18 hores del mateix Institut Lluis Vives de València (mapa), sota el lema "Som el poble, no l'enemic". Ahir la riuada immensa de gent que va envair el centre de València reclamava la dimissió de la delegada del govern espanyol, Paula Sánchez de Leon, que ja ha anunciat que no ho farà pas. Ahir es van produir manifestacions de solidaritat amb els estudiants valencians arreu del territori.
De manars i garrotades, avui a València
Blog de Jordi Martí Font, professor de Secundària a Reus
Si hi penso políticament no entenc d'on surten les ordres per enviar 23 furgonetes de la Policia Nacional i desenes de cotxes plens d'orcos amb porres a rebentar el cap a tothom que se'ls posés per davant a València. No entenc què busca qui des de la política ordena aquesta acció. Vol deixar lliure el carrer per fer-hi l'únic que hi deixen fer, és a dir comprar? O aturar una protesta que nois i noies de quinze anys de l'Institut Lluís Vives han portat a terme amb una dignitat que és l'enveja de tothom arreu dels Països Catalans?
Esclata la corrupció a la sanitat catalana
Continuen les retallades i les mal anomenades "reformes" que possiblement s'haurien de dir més aviat retallades de drets laborals, malgrat les protestes massives que avui s'han produït en contra, protestes convocades pels sindicats CCOO i UGT, però que també han tingut seguiment per part d'altres organitzacions sindicals i socials (diverses assemblees del #15M). Tot i així les retallades en diversos àmbits continuen, en general ens les presenten com una readecuació objectiva del pressupost, tot i que per exemple en el cas de la sanitat s'endevinen aspectes més foscos que tindrien més a veure amb un canvi de model sanitari des del model sanitari públic més o menys universal que en tenim ara cap a d'altres models que no coneixem però que malauradament podem intuir. Us reproduïmels articles "Esclata la corrupció a la sanitat catalana", d'Albano Dante, publicat al blog "Dempeus per la sanitat pública", "Un atracament", article d'opinió d'Isa Garnika, militant d'Endavant (OSAN), treballadora de la Vall d'Hebron i sindicalista de CGT, publicat a l'Accent nº 217 i el comunicat que van distribuir el passat 10 de febrer s veïns de Nou Barris que ocupen el CAP de la Guineueta, contra el seu desallotjament.
"Esclata la corrupció a la sanitat catalana [Publicat el passat 21 de gener]
(Nota de Dempeus per la Salut Pública) Recollim la indignació del company Albano Dante, que expresa avui al cafèambllet, davant la indecent xifra del sou de Josep Prat al font d’Innova. El dijous [19 de gener] a la trobada per una Iniciativa Penal Popular, el company Albano va expressar de forma contundent la necessitat de lluitar contra la corrupció dins la sanitat catalana. També ho comenta l’Àngels Martínez a Punts de Vista.
Romania crida als carrers
Continuen les retallades i l'ofegament de poblacions senceres de la Unió Europea per part de l'anomenenada Troika (UE, BM, FMI). El passat 5 de febrer va caure el primer ministre romanès arran d'una onada de protestes com feia dècades que no es veien en aquest país de l'Est europeu. Després d'haver baixat el sou un 25% als treballadors públics, un 15% les pensions, ara es pretenia iniciar la privatització de la sanitat. Això va ser el catalitzador d'una protesta que de moment ja ha fet dimitir un primer ministre i recular al menys en les seves intencions de privatització de la sanitat. Els romanesos viuen en aquests moments igual o pitjor que l'any 89, any de la caiguda de Ceusescu, segons diu Oriol Fuster, des de Romania. Per tal que ens fem una idea, el cost dels aliments és una mica més baix que aquí, i els sous són molt baixos: el sou d'un professor és d'uns 200€. Us reproduïm l'article "Romania crida als carrers", de Beatriz Carrandés, escrit des de Bucarest i publicat al número 167 del periòdic Diagonal, el passat 7 de febrer.
Manifestacions contra la política imposada pel FMI
Els ciutadans romanesos estan protagonitzant una de les majors protestes contra el Govern en la història de la seva democràcia. L'Executiu, del Partit Social Demòcrata Liberal (PDL), presidit per Trian Basescu és objecte de crítiques cada vegada més directes per part de la població i de les seves pròpies files, a causa de les dures mesures econòmiques que des de fa tres anys ha vingut adoptant. Fa més d'una dècada que el país no vivia unes protestes similars, des de les vagues mineres dels anys 90.
[Barcelona] Concentració en suport al poble grec
13.02.2012 20:00
Concentració en suport al poble grec
A causa del clamor popular d'ahir a Grècia, la brutalitat policial amb què van ser agredits i l'aprovació del pla d'austeritat grec, es convoca:
Dia: 13 de febrer a les 20 hores
On: Consolat de Grècia a Barcelona. C / Freixa, 6 Barcelona.
Convoca: Comisión Internacional de Acampadabcn
Tu tries: esclavisme o llibertat. Jo ja he triat...
Blog de Jordi Martí Font
Per vuitena vegada des que al 1980 es va aprovar l’Estatut dels Treballadors, tenim a la llista dels plats que ens serveixen els amos un reforma laboral. No us en fieu de les paraules perquè reforma aquí sempre vol dir “menys drets i més obligacions” o dit d'una altra manera ja que som en l'àmbit laboral, “treballar més per menys” i alhora no queixar-se per cap de les aberracions que “qui dona feina” comet damunt de qui la fa.