corrupció

Via Ecologistes en Acció Catalunya recollim la notícia de la presentació de la campanya de diversos col·lectius, associacions, particulars i partits polítics per recollir adhesions per presentar una querella contra Luis Bárcenas, davant les amenaces del Partit Popular.  Més informació al web www.querellabarcenas.org.

Querella’t tu és la crida llançada avui per recollir adhesions a una querella contra Luis Bárcenas, destacats membres del Partit Popular i responsables d’empreses constructores. La querella va ser presentada per Esquerra Unida, Ecologistes en Acció, Associació Justícia i Societat, Associació Lliure d’Advocats i Federació els Verds. Els cinc grups volen esclarir la relació entre suposats pagaments irregulars i concessions en obres públiques. El Partit Popular ha reaccionat anunciant una querella per injúries.

En mig de totes les notíces que giren al voltant de la corrupció al PP i que involucren directament el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ens ha cridat l'atenció el següent fet  explicat a Mèdia.cat i que ha passat força desaparcebut als grans mitjans.

La transparència del registrador de propietat de Santa Pola

La setmana passada ha estat d’una gran convulsió periodística, amb moments relativament sublims combinats amb altres de realment infames que es podrien resumir amb dues imatges: la dels papers de Bárcenas amb la seva peculiar cal·ligrafia i subratllats, pels primers, i la d’una pila de periodistes fotografiant i prenent notes de les declaracions d’un monitor de televisió –i que només El Mundo va incloure a la seva portada-, per als segons.

Però tot i l’impacte aconseguit, el periodisme d’investigació té poc pit a treure en un cas en que la filtració de dossiers ha marcat el ritme i la profunditat dels descobriments –que casualment s’acaben just a la data de la prescripció com a delictes- i els professionals de la comunicació poc hi han pogut aportar més enllà dels espais d’anàlisi i opinió, que –cal reconèixer- en alguns casos han estat brillants i molt necessaris.

El balanç encara és pitjor per a la premsa del país, obligada a anar a remolc dels dos grans diaris de Madrid i que ha fet poca feina per marcar perfil propi. En general, la gran majoria de mitjans ha funcionat com un pilot, sense fer massa esforços en escapades.

Per això han perdut l’oportunitat de recuperar històries sensacionals, diferents i pràcticament desconegudes com la que il·lustra la plaça de registrador de la propietat de Santa Pola (Baix Vinalopó).

La revista Cafè amb Llet acaba de ser condemnada a pagar una indemnització de 10.000 euros a Josep Maria Via, assessor del president Artur Mas. El motiu és que, segons la sentència, la difusió d'un vídeo on es denunciaven determinats fets ocurreguts a la sanitat catalana atempta contra l'honor del senyor Via. A més a més, la condemna obliga a la revista a publicar-la i també a la retirada del vídeo.

Us reproduïm aquest article de Roger Suso sobre les protestes a les darreres eleccions del passat 10 de març i els casos de corrupció  (cas "Gorila") esdevinguts a Eslovàquia. No estem aïllats, ens trobem davant d'un cicle de protestes que està passant per molts països d'Europa a més del nostre, Grècia, Romania, Eslovàquia, i etcétera. Publicat al web del Setmanari DIRECTA el 11 de març de 2012

L’opositor partit Socialdemòcrata (Smer-SD), liderat per l’exprimer ministre Robert Fico (al poder entre 2006 i 2010 en coalició amb els conversadors de l’HZDS de Vladimír Meciar i l’ultradretà partit SNS de Ján Slota), va guanyar per àmplia majoria les eleccions legislatives a Eslovàquia. Tanmateix, més enllà del canvi de govern i l’aparició de nous partits en la contesa, els comicis van quedar marcats per les mobilitzacions populars al carrer contra el procés electoral, la baixa participació i la corrupció endèmica de la classe politicoempresarial i de les institucions democràtiques.

Ha sortit publicat el número 118 de Carrer, la revista de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, de lectura molt recomanable i que podeu descarregar íntegrament aquí. A tall d'exemple, reproduim el següent article de l'urbanista Jordi Borja.

La política de la corrupció

La corrupció no és un assumpte propietat exclusiva de corruptes i corruptors. No és solament una activitat delictiva, és també un ambient propici, fins i tot incitador. No es tracta de justificar o de no sancionar els delinqüents. Però sí que cal, si es vol eradicar la corrupció, descobrir la complexa trama de complicitats que la fa possible. Si volem posar fi a la gangrena corruptora de la credibilitat de la política, a la cultura del “cambalache” (tot s’hi val si es tracta de guanyar diners), a la societat atomitzada que ha substituït l’espai públic per la tele-porqueria, cal entendre no solament la corrupció, sinó també la seva impunitat.

Comunicat de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona i de la Xarxa de Ciutat Vella

Davant les darreres informacions concernents a l'existència d'una trama de corrupció i extorsió al Districte de Ciutat Vella que implicaria consellers i alts càrrecs municipals i que seria responsable de les amenaces a la ex-regidora Itziar Gonzàlez; la FAVB (Federació d'Associació de Veïns i Veïnes de Barcelona) i la Xarxa de Ciutat Vella, espai de coordinació de les entitats veïnals del districte volem manifestar:

El nostre rebuig i indignació per aquest nou afer que se suma al del cas Palau i mina encara més la confiança entre la ciutadania i la classe política. Recordem que va ser el moviment veïnal qui des de fa anys va iniciar la tasca de denúncia de les irregularitats que es donaven al Districte oposant-nos a la construcció de l'Hotel del Palau i a l'aprovació irregular de llicències per a la creació de pisos turístics i establiments hotelers.

La setmana passada sortia a la llum l'enquesta semestral que fa l'ajuntament de Barcelona sobre la percepció dels problemes de la ciutat i la valoració dels polítics que fan els ciutadans. El resultat aconseguit per Jordi Hereu ha estat el pitjor en tota la història d'aquest baròmetre polític: per primera vegada un alcalde de la ciutat resultava suspès.

Aquests resultats probablement reflecteixen una opinió àmpliament extesa: la responsabilitat política pel clima de corrupció i pel foment de les polítiques urbanístiques especulatives, que de cap manera es poden considerar com dos elements independents l'un de l'altre. Malgrat els esforços que ha fet la premsa del règim per tal de focalitzar l'atenció informativa en Fèlix Millet i altres personatges semblants, ha calat la idea de que la corrupció no és un fenomen aïllat, producte d'uns pocs individus sense escrúpuls, sinó més aviat un tret definitori de bona part de la classe política, empresarial i periodística que, si bé majoritàriament no és culpable de res concret, ha afavorit un estil de gestió política, un fer la vista grossa de manera descarada i una deixadesa en la investigació i la denúncia pública que els fa, col·lectivament, corresponsables d'una ciutat corrompuda.

Al darrer número de la revista Carrer, de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, Marc Andreu publica el següent article, La ciutat corrompuda, on assenyala  el maridatge entre la corrupció i les polítiques urbanístiques basades en l'especulació, exemplificades en el comentari que va fer Jordi Hereu sobre l'hotel del Palau de la Música:  “Una tramitació urbanística més de les moltes que estem fent constantment”.

L'acusació popular en el cas Millet-Palau de la Música ha fet públic el següent comunicat arran de l'entrada en presó de Fèlix Millet i Jordi Montull. Com bé s'hi diu, al comunicat, és important evitar el parany que determinades institucions i figures polítiques intenten fer: presentar aquests dos personatges com uns monstres de la corrupció i que facin de bocs expiatoris per tal de desviar l'atenció de la qüestió de fons: que la corrupció és sistèmica. Aquests dies, determinats càrrecs públics, a les seves declaracions com a testimonis, han insistit en l'honestedat de la seva actuació i que ells no hi són implicats. Bé, potser sigui veritat que determinats alts càrrecs són tècnicament innocents i no han participat en el saqueig. Però la qüestió de fons és: de debò no sabien res?  No feien la vista grossa? Costa de creure des que l'ex-president Pasqual Maragall va dir al Parlament allò del 3%. I també costa de creure perquè fa molt de temps que determinades persones i col·lectius, sense l'accés privilegiat que tenen alguns a determinades informacions, denunciaven aquestes pràctiques, denúncies que eren sistemàticament ignorades per la classe política i pels seus mitjans de comunicació. Una bona mostra n'és l'article que reproduim després del comunicat, titulat L'hotel del Palau, una martingala de l'estil de Porcioles, que va publicar la periodista Maria Favà al número 116 de la revista Carrer, editada per la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona.

Presó per Millet i Montull

Malgrat mai ens ha alegrat que ningú entri a la presó, malgrat seguim dubtant que les presons de l’Estat compleixin una funció rehabilitadora absolutament oblidada, malgrat conèixer que els centres penitenciaris han esdevingut un espai de reclusió punitiva de la pobresa i els petits delinqüents, cal afirmar que la presència al carrer de Fèlix Millet i Jordi Montull -sense cap mesura cautelar– resultava un insult constant pel conjunt de la ciutadania, que s’ha sentit del tot estafada pel frau del Palau. Un frau fet, en gran mesura, amb el saqueig de cabals públics.

Des d l’acusació popular, enteníem aquesta llibertat incondicional com un incomprensible i insuportable acte quotidià d’impunitat de delictes d’alta volada amb la que havíem de conviure. És per aquest motiu, que des de l’Acusació Popular considerem socialment justa i estrictament ajustada a Dret la presó per a dos delinqüents confessos, que l’estiu passat ja van provar de destruir proves i que han tingut una ampla treva judicial per protegir el seu patrimoni, il·legalment adquirit.

Ara bé, no volem que Millet i Montull siguin els bocs expiatoris que distreguin l’atenció dels responsables polítics d’un sistema de finançament que cada cop més apareix com el veritable cos d’un iceberg que està encara per descobrir-se i amb actuacions anòmales de les administracions públiques. És per això que la FAVB, en representació d’una àmplia xarxa d’entitats, varem presentar-nos com Acusació Popular en aquest cas: per a aclarir totes les connexions i totes les responsabilitats vinculades al mateix. Aquesta feina és i serà llarga i ho sabem.

En uns temps marcats per retallades econòmiques als més febles creiem que l’ètica i l’austeritat, el control dels cabals públics i el rendiment de comptes de la despesa, han de passar al primer pla. Ara que regna l’escepticisme sobre la utilitat de les accions col·lectives cal recordar més que mai que va ser l’acció veïnal empresa des de les entitats de Casc Antic, la que va alertar sobre les irregularitats en una requalificació, la dels edificis veïns al Palau, que avui ja està sota sumari i on representants públics estan cridats a declarar. Cal recordar també que l’Acusació Popular es finança per subscripció popular i que, a dia d’avui, ja ha recaptat de 9.800 euros, 6.000 dels quals aniran destinats a abonar la fiança imposada pels jutjats per poder exercir l’Acusació Popular.

Seguirem impulsant les accions per a exercir el control democràtic i exigir depuració de responsabilitats en el present cas en nom de totes les persones que com nosaltres, des de la indignació i la perplexitat, volem que aquest afer s’esclareixi fins el final, que es rescabali el bé públic malmès i que es retornin tots els diners públics estafats i malbaratats.

Acusació Popular Cas Millet-Palau de la Música

Barcelona, a 18 de juny de 2010

El passat 23 de desembre l'ex-alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, va sortir de la presó, gràcies a una fiança (de 500.000 €) que s'anuncia públicament que ha estat recollida amb aportacions voluntàries de la ciutadania. Muñoz, un dels imputats més coneguts en l'operació Pretòria, junt amb l'ex conseller Macià Alavedra i l'ex Secretari General de Presidència Lluís Prenafeta, no només ha estat alcalde de Santa Coloma. Recordem que ha estat vicepresident primer de la Diputació de Barcelona (presidida per Antoni Fogué, marit de l'ex-alcaldessa anterior de Santa Coloma Manuela de Madre), membre de la comissió de control financer del PSOE i de la Comissió Executiva Federal d'aquest partit.

Com es veu, Bartomeu Muñoz no només ha estat alcalde de Santa Coloma de Gramenet i prou. Ja se'n va cuidar prou de remarcar-ho clarament al sortir de la presó (sota fiança) el passat 23 de desembre, repetint diverses vegades davant de la premsa i les càmeres allò de "mi partido". També va deixar anar d'altres perles considerablement enverinades, com aquella on demana a la gent de Santa Coloma que recolzi a l'actual alcaldessa de Santa Coloma "igual que lo hicieron conmigo".

Us reproduïm dos comunicats de Gent de Gramenet. El primer "Aquest mort està molt viu" sobre la sortida de Bartomeu Muñoz de la presó, el segon, "Enmig de la batalla", sobre els moviments interns dintre del PSC colomenc.

Al següent article, publicat a l'edició electrònica de la revista Mientras Tanto, el seu autor, Albert Recio, compara l'actual situació de corrupció generalitzada a l'estat espanyol amb la que es va viure a Itàlia fa uns anys i que va donar lloc a un procés conegut amb el nom de tangentopoli.

Arran d'aquell procés, el partits que havien controlat l'estat durant dècades van desaparèixer, i en comptes de donar-se una regeneració de les condicions socials i polítiques del país, es va produir la liquidació de l'esquerra tradicional i l'aparició del neofeixisme i del fenomen Berlusconi. La tesi de l'article és que aquí podria acabar succeint el mateix: que l'apatia política generalitzada de la societat afavoreixi, si es desmantella l'actual sistema corrupte de partits, el sorgiment de la nostra versió del berlusconisme.