copyright

Aquesta passada setmana, webs com la Wikipedia, Reddit, Free Software Foundation, Destructoid, Wordpress, Twitpic, Minecraft i Freepress s'apagaven per a protestar contra la llei SOPA, amb la qual el govern dels Estats Units podria blocar webs i ofegar-les econòmicament, inclús si estan allotjades fora dels mateixos Estats Units, sense intervenció judicial. Després de la pressió, la votació ha quedat, de moment, frenada. Però, què és el projecte de llei SOPA? Com explica Arnau Fuentes en aquest article, "bàsicament és el cas Wikileaks d'ara fa un any, fet llei pasa a pas. Primer se'ls va segrestar el domini, després va començar l'asfixia econòmica. I recordem que l'excusa que va donar el Departament de Seguretat Nacional per a començar amb tot va ser que Wikileaks havia publicat material protegit per copyright".

A continuació us reproduïm un article de Marta G. Franco i Tomás Muñoz aparegut al Diagonal el desembre passat, en el qual s'explica amb detall el funcionament de la llei, qui hi ha al darrera i qui s'hi ha posicionat en contra, i com això pot afectar la privacitat i l'accés a internet dels usuaris, obrint la porta a l'espionatge no ja del govern sinó subcontractat a empreses privades de vigilància i interceptació de comunicacions, com denunciava i revelava recentment WikiLeaks.

Ja fa temps que un seguit d'entitats i col·lectius solidaris amb les persones sense papers van encetar una campanya per tal d'aconseguir una reforma legal que impedís que els manteros vagin a presó. Resulta escandalós que una activitat econòmica com la de vendre a la manta, una pura qüestió de supervivència per unes persones que legalment no poden accedir a cap contracte de treball, implica la possibilitat d'anar a presó; possibilitat ben real ja que de fet hi ha desenes de persones engarjolades per aquest motiu.

La reforma que s'ha impulsat no demanava la legalització d'aquesta pràctica, sinó només que fos considerada com a falta i no com a delicte, atenent a qüestions de proporcionalitat i a qüestions de justícia social: no pot ser que el Codi Penal criminalitzi la pobresa i l'exclusió social. Ara que el Congrés dels Diputats ha acordat una reforma que, en part, recull aquesta demanda, la qüestió ha passat al Senat. I allà, com es denuncia en el següent comunicat, el lobby de les entitats de gestió de drets d'autor i la indústria de continguts audiovisuals estan fent pressió a diferents grups polítics per a què rebutgin aquest canvi legal i es mantingui l'empresonament pels manteros.

Des de l'any 2008, uns pocs països del món, principalment la Unió Europea i els Estats Units, estan negociant en secret un tractat anomenat Acord Comercial Anti-Falsificació (Anti-Counterfeiting Trade Agreement, ACTA). L'objectiu d'aquest acord seria la lluita contra la falsificació de marques en productes manufacturats, contra la violació de patents en medicaments i altres substàncies, i contra la infracció del copyright en productes culturals.

El que sobta més d'aquest procés és l'absolut secretisme amb què s'està portant a terme tota la discussió, de manera que el que se'n sap fins ara s'ha degut bàsicament a filtracions, ja que fins i tot diputats de països implicats en les negociacions han vist denegades les seves peticions de consultar els documents oficials en discussió. L'explicació d'aquest secretisme seria la d'evitar un debat públic i la contestació que rebria l'acord, que pretèn imposar unes restriccions fortíssimes en l'exercici de drets bàsics amb la finalitat d'enfortir el control que tenen les empreses sobre la propietat intel.lectual en les seves diferents vessants: copyright, marques, patents... Per exemple, l'acord impediria el comerç internacional de medicaments genèrics si aquestes medecines haguessin de travessar països on és vigent alguna patent sobre el medicament en qüestió... O podria acabar amb la Internet que hem conegut fins ara per tal de fer impossible la pràctica de compartir arxius.

Sobre aquest últim aspecte reproduim un aclaridor article elaborat per La Quadrature du Net, una gent que en fa un seguiment exhaustiu del tema, i que tira endavant una campanya de pressió sobre els eurodiputats que, precisament aquests dies, estan debatent aquest tema i s'hi han de posicionar.

A pocs dies de la seva aprovació pel Consell de Ministres, la Llei d'Economia Sostenible ha trobat una gran oposició a la xarxa. La raó ja l'hem explicada amb anterioritat: inclou un apartat que permet el tancament de pàgines webs que donen enllaços a arxius compartits a internet pels usuaris a través de la tecnologia p2p i sense ànim de lucre. Com fins ara totes les sentències judicials han dictaminat que aquestes webs són legals i no poden ser tancades, el govern de Zapatero, fent cas de les pressions de la indústria de continguts audiovisuals, ha decidit tancar-les igualment i, per tal de fer-ho, la solució que ha trobat la Ministra de Cultura, González-Sinde, és que els jutges no tinguin res a dir-hi.

Una de les accions de protesta contra aquesta decisió tindrà lloc a Barcelona a finals d'aquest mes. Els dies 30 i 31 de març se celebrarà a la capital catalana la cimera de ministres de cultura de la Unió Europea, tot coincidint amb el Fòrum Europeu d'Indústries Culturals. Aprofitant l'avinentesa, els mateixos dies s'han previst un seguit d'activitats per tal de difondre una altra manera diferent d'entendre internet i la cultura: com un bé compartit i no com una mercaderia en mans de monopolis: (D')Evolution Summit.

En el món del dret especialitzat en internet, el rebombori aixecat per aquesta maniobra del govern és ben evident. A tall d'exemple, i també per la seva claredat argumentativa, reproduim la carta oberta enviada al Consell General del Poder Judicial per David Bravo, un dels advocats experts en la qüestió.

Llei d'Economia Sostenible, rien ne va plus.

La Disposició Final Primera de la LES ens està negant el futur.

Red SOStenible i La Quadrature du Net denuncien com ahir [24-2-2010] la presidència europea espanyola ha adreçat al consell de la Unió Europea un document on s'hi equiparen de manera barroera la pedofília, la propaganda fonamentalista i xenòfoba i la vulneració de la propietat intel.lectual.

El document ha provocat indignació dins del Consell pel seu caire clarament propagandista i per l'evident intent de justificar a nivell europeu, a través d'una grollera criminalització, les operacions de suport incondicional als lobbies de la indústria cultural que Espanya vol portar a terme dins del seu territori a través de la DF1 de la LES [Disposició Final 1ª de la Llei d'Economia Sostenible].

L'estiu passat, el president del govern espanyol Rodríguez Zapatero va anunciar amb bombo i plateret la introducció d'ordinadors portàtils de forma massiva i gradual entre l'alumnat de primària i secundària de tot l'estat, donant-se el  fet diferencial a Catalunya de que aquest ordinador seria finançat a mitges entre la Generalitat i els pares dels alumnes (que hauran d'abonar uns 150€ per ordinador), mentre que serà completament gratuït pels alumnes de la resta de l'estat.

Més enllà d'aquests greuges hi ha diverses qüestions importants amb aquesta decisió: per començar la  de quin sistema operatiu o quins sistemes operatius portaran aquests ordinadors, i malauradament tot apunta a que, malgrat les moltes raons per a l'ús del programari lliure a l'educació, com a mínim figurarà alguna mena de sistema Windows menystenint les inversions i els esforços realitzats pels equips desenvolupadors de diverses distribucions de programari lliure a l'àmbit autonòmic i educatiu, com és el cas de la distribució Linkat a Catalunya. El passat 10 de desembre es va fer públic un acord entre el ministeri d'educació i la multinacional Microsoft per tenir el sistema operatiu Windows a un cost ridícul en aquests ordinadors, l'inici fàcil i econòmic del que serà posteriorment una costosa dependència.

També es podria parlar molt de quins continguts digitals hi hauran dintre d'aquests ordinadors substituïnt els llibres de text, si aquests seran lliures o privatius, si aquests podran ser tornats a fer servir per les famílies o bé s'hauran de tornar a pagar... ens anirem apropant al model avançat per Richard Stallman a "El dret a llegir"? Malgrat els manifestos que reivindicaven entre d'altres coses que l'administració fomentés la creació de materials  per part dels membres de la comunitat educativa, comencen a haver-hi dubtes molt seriosos sobre el desenvolupament d'aquesta implantació del llibre digital: perquè només s'ha concedit a una editorial la distribució d'aquests materials?, perquè s'ha implantat un software de control per veure que fan i desfan els alumnes fins i tot fora de les aules?(l'ordinador no és també de la família que l'ha cofinançat i per tant té dret a decidir si vol o no aquest programari?), per no parlar ni de la qualitat d'aquests materials (discutible i discutida) ni de la formació que han rebut molts ensenyants per fer servir aquestes noves eines (denunciada en alguns casos com molt limitada).

Davant de totes aquestes qüestions us reproduïm el comunicat de la Federació de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC) on s'exigeix que els ordinadors portàtils per l'alumnat i els llibres digitals s'adoptin d'acord amb criteris educatius i oberts. També us reproduïm els posts "El maleït ordinador fa pudor" i "La privatització del coneixement comença aquest setembre", tots dos escrits pel professor i activista del programari lliure Orestes Mas.