L'estiu passat, el president del govern espanyol Rodríguez Zapatero va anunciar amb bombo i plateret la introducció d'ordinadors portàtils de forma massiva i gradual entre l'alumnat de primària i secundària de tot l'estat, donant-se el fet diferencial a Catalunya de que aquest ordinador seria finançat a mitges entre la Generalitat i els pares dels alumnes (que hauran d'abonar uns 150€ per ordinador), mentre que serà completament gratuït pels alumnes de la resta de l'estat.
Més enllà d'aquests greuges hi ha diverses qüestions importants amb aquesta decisió: per començar la de quin sistema operatiu o quins sistemes operatius portaran aquests ordinadors, i malauradament tot apunta a que, malgrat les moltes raons per a l'ús del programari lliure a l'educació, com a mínim figurarà alguna mena de sistema Windows menystenint les inversions i els esforços realitzats pels equips desenvolupadors de diverses distribucions de programari lliure a l'àmbit autonòmic i educatiu, com és el cas de la distribució Linkat a Catalunya. El passat 10 de desembre es va fer públic un acord entre el ministeri d'educació i la multinacional Microsoft per tenir el sistema operatiu Windows a un cost ridícul en aquests ordinadors, l'inici fàcil i econòmic del que serà posteriorment una costosa dependència.
També es podria parlar molt de quins continguts digitals hi hauran dintre d'aquests ordinadors substituïnt els llibres de text, si aquests seran lliures o privatius, si aquests podran ser tornats a fer servir per les famílies o bé s'hauran de tornar a pagar... ens anirem apropant al model avançat per Richard Stallman a "El dret a llegir"? Malgrat els manifestos que reivindicaven entre d'altres coses que l'administració fomentés la creació de materials per part dels membres de la comunitat educativa, comencen a haver-hi dubtes molt seriosos sobre el desenvolupament d'aquesta implantació del llibre digital: perquè només s'ha concedit a una editorial la distribució d'aquests materials?, perquè s'ha implantat un software de control per veure que fan i desfan els alumnes fins i tot fora de les aules?(l'ordinador no és també de la família que l'ha cofinançat i per tant té dret a decidir si vol o no aquest programari?), per no parlar ni de la qualitat d'aquests materials (discutible i discutida) ni de la formació que han rebut molts ensenyants per fer servir aquestes noves eines (denunciada en alguns casos com molt limitada).
Davant de totes aquestes qüestions us reproduïm el comunicat de la Federació de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC) on s'exigeix que els ordinadors portàtils per l'alumnat i els llibres digitals s'adoptin d'acord amb criteris educatius i oberts. També us reproduïm els posts "El maleït ordinador fa pudor" i "La privatització del coneixement comença aquest setembre", tots dos escrits pel professor i activista del programari lliure Orestes Mas.