copyleft

Solem veure les llicències copyleft i Creative Commons aplicades a la música o a la informàtica, però com ja reclamava Richard Stallman al text "El dret a llegir", també és una qüestió vital reclamar i proporcionar l'accés lliure al coneixement. I més encara si la generació d'aquest coneixement ha estat finançada públicament. En aquest sentit, ja hi ha projectes, tant de ciència com d'educació, que estan aplicant llicències Creative Commons.

Recentment es va celebrar la Setmana de l'Accés Obert. L'accés obert a les publicacions científiques i a la recerca en general, que per exemple a Catalunya aplica la UOC, és "l'accés lliure, immediat i sense restriccions de material digital educatiu o acadèmic". El següent article, publicat originalment al portal de notícies Hacker News i després al mateix blog de l'autor, presenta un resum de l'estat en què es troba actualment el moviment per a un accés obert a les publicacions científiques, centrat sobretot en els Estats Units.

Aquest article és una aportació de l'advocat Carlos Sánchez Almeida a un curs sobre llibre electrònic i propietat intel.lectual celebrat fa poc. L'article, publicat originalment a Kriptópolis, lloc web especialitzat en criptografia i privacitat a Internet, fa una anàlisi de les qüestions legals i dels canvis en les pràctiques de compartir coneixements que comportarà el canvi del llibre en paper al llibre electrònic.

Cal tenir present que aquest canvi ja el tenim aquí. A les escoles, per exemple, ha començat ja, de manera gradual, la substitució del llibres de text en paper pels digitals. De manera que, d'aquí a molts pocs anys, les generacions més joves consideraran els llibres de paper com a peces de museu. Amb el nou format digital, les empreses editorials s'afegiran a les de la indústria musical i cinematogràfica en el seu intent d'impedir, mitjançant traves tecnològiques i legals, la lliure difusió de la cultura i la pràctica de compartir. De manera que la batalla per la socialització del coneixement no fa fet més que començar.

L'estiu passat, el president del govern espanyol Rodríguez Zapatero va anunciar amb bombo i plateret la introducció d'ordinadors portàtils de forma massiva i gradual entre l'alumnat de primària i secundària de tot l'estat, donant-se el  fet diferencial a Catalunya de que aquest ordinador seria finançat a mitges entre la Generalitat i els pares dels alumnes (que hauran d'abonar uns 150€ per ordinador), mentre que serà completament gratuït pels alumnes de la resta de l'estat.

Més enllà d'aquests greuges hi ha diverses qüestions importants amb aquesta decisió: per començar la  de quin sistema operatiu o quins sistemes operatius portaran aquests ordinadors, i malauradament tot apunta a que, malgrat les moltes raons per a l'ús del programari lliure a l'educació, com a mínim figurarà alguna mena de sistema Windows menystenint les inversions i els esforços realitzats pels equips desenvolupadors de diverses distribucions de programari lliure a l'àmbit autonòmic i educatiu, com és el cas de la distribució Linkat a Catalunya. El passat 10 de desembre es va fer públic un acord entre el ministeri d'educació i la multinacional Microsoft per tenir el sistema operatiu Windows a un cost ridícul en aquests ordinadors, l'inici fàcil i econòmic del que serà posteriorment una costosa dependència.

També es podria parlar molt de quins continguts digitals hi hauran dintre d'aquests ordinadors substituïnt els llibres de text, si aquests seran lliures o privatius, si aquests podran ser tornats a fer servir per les famílies o bé s'hauran de tornar a pagar... ens anirem apropant al model avançat per Richard Stallman a "El dret a llegir"? Malgrat els manifestos que reivindicaven entre d'altres coses que l'administració fomentés la creació de materials  per part dels membres de la comunitat educativa, comencen a haver-hi dubtes molt seriosos sobre el desenvolupament d'aquesta implantació del llibre digital: perquè només s'ha concedit a una editorial la distribució d'aquests materials?, perquè s'ha implantat un software de control per veure que fan i desfan els alumnes fins i tot fora de les aules?(l'ordinador no és també de la família que l'ha cofinançat i per tant té dret a decidir si vol o no aquest programari?), per no parlar ni de la qualitat d'aquests materials (discutible i discutida) ni de la formació que han rebut molts ensenyants per fer servir aquestes noves eines (denunciada en alguns casos com molt limitada).

Davant de totes aquestes qüestions us reproduïm el comunicat de la Federació de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC) on s'exigeix que els ordinadors portàtils per l'alumnat i els llibres digitals s'adoptin d'acord amb criteris educatius i oberts. També us reproduïm els posts "El maleït ordinador fa pudor" i "La privatització del coneixement comença aquest setembre", tots dos escrits pel professor i activista del programari lliure Orestes Mas.

Us reproduïm aquesta duríssima i imprescincible conferència (via Kriptópolis) del sempre necessari Carlos Sánchez Almeida, advocat especialitzat en tot allò relacionat amb internet i la llibertat a la xarxa,  conferència celebrada a La Laguna el passat 27 de novembre a les jornades sobre societat, administracions i drets davant dels reptes de les TiC.  La conclusió de l'autor, que compartim: "Per la llibertat, i també per la creació, despenalitzem el dret d'autor".

En tot el món s’està reconeixent la necessitat d’un espai internacional on construir i coordinar un marc global i una agenda comuna per a temes relacionats amb la cultura lliure i l’accés al coneixement. El Fòrum de Cultura Lliure té com a objectiu crear aquest espai, reunint a les principals organitzacions i veus actives en el món de la Cultura i el coneixement lliures; un punt de trobada on seure a treballar junts i posar en comú les respostes davant les problemàtiques urgents sorgides arran del canvi de paradigma.

El Fòrum serà un espai d’elaboració de propostes des de la societat civil per a presentar l’opinió de la ciutadania enfront del debat sobre la privatització de la creació i la propietat intel·lectual i la seva incidència en l’accés al coneixement i en la creació i distribució de l’art i la cultura.

Les companyies discogràfies continuen la seva guerra contra el "peer to peer" (o el fet de compartir música i cultura a la xarxa), i cada cop s'apunten més mesures coercitives a tot arreu per tal de "regular" la xarxa internet. L'últim exemple per exemple ha estat el tancament i posterior reobertura de The Pirate Bay. Si ja ens sembla gros això, esperem a veure què passarà i quina serà la reacció dels emporis culturals (al nostre país Prisa, Planeta, Zeta...) quan es popularitzi l'ús del llibre digital i la gent pugui descarregar-se i compartir els llibres i revistes directament. Richard Stallman, creador del projecte GNU i veritable pare ideològic del programari lliure, reflexiona sobre la qüestió a aquest article publicat al seu web (i que hem traduït com bonament hem pogut).

Aquesta darrera crisi financera ha demostrat que vivim en un sistema on s'hi pretèn que entre tots protegim els interessos dels bancs i de les grans multinacionals amb l'esperança de que un dia ens donin feina per les engrunes dels seus guanys.
La filosofia de la cultura lliure, heretada del software lliure, la major demostració empírica de que una nova ètica i una nova empresa són possibles, ha creat ja un espai productiu alternatiu que funciona i que aposta per l'artesania on l'autor-productor no perd el control de la producció i no necessita intermediació de grans monopolis, aposta per iniciatives autònomes en relació solidària amb altres, per l'intercanvi segons les capacitats i les possibilitats, per la democratizació del coneixement, de l'aprenentatge i dels mitjans de producció i pels guanys repartits de forma justa segons el treball.

Això és el que mostraran els oxcars.

La Promoció d'Habitatge Realment Públic del carrer Magdalenes (Barcelona) inicia un cicle de cultura lliure on es realitzaran diverses activitats (install party, presentacions del projecte Exgae i Costellam, presentació de vídeos realitzats amb eines lliures i música, etc) que finalitzaran dissabte 21 amb una paella. Us reproduïm el programa.

"Un dia de debat i trobada popular per parlar sobre com l'esfera privada s'està menjant l'esfera pública mitjançant l'anàlisi de tres àmbits: internet, l'alimentació i l'espai públic. Ens preguntarem a través de quins mecanismes en aquestes tres esferes de la vida quotidiana el gustet de compartir es torna una realitat cada vegada més estranya i més difícil de trobar, de viure i de fer (sigui compartir els bancs d'una plaça, la música que ens agrada o les llavors i els aliments que formen part del nostre patrimoni cultural més proper). Reflexionarem sobre perquè compartir dóna gustet? i tot plegat amb l'ajuda de diferents experts en cada matèria. Aquest debat anirà acompanyat per un vermut, un dinaret i un berenar de primera categoria de la mà dels ostres cuiners. Tot un privilegi." Dissabte 31 de maig, a Conservas.