CGT

La CGT d'autobusos convoca vaga contra la despesa de diner públic per la visita del Papa a Barcelona.

Aquest dimecres 20 d’octubre a les 12h. s’ha portat a terme a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, una roda de premsa en relació a la convocatòria d’una vaga d’autobusos per part de la Secció sindical de CGT contra la visita del Papa a Barcelona.

La vaga s’ha previst per al mateix diumenge 7 de novembre, coincidint amb la visita del pontífex a Barcelona. La vaga, que serà de 24 hores, ja ha estat comunicada a la Conselleria de Treball, que haurà de proposar els serveis mínims. A la protesta hi estan convocats els conductors, els mecànics i la resta dels treballadors d’autobusos de TMB.

La roda de premsa ha comptat amb la presència de representants de la Secció sindical de CGT d’Autobusos de TMB, Dones feministes contra el Papa, Front d’Alliberament Gai de Catalunya i Plataforma Jo no t’espero. Us reproduïm el manifest de la campanya "Jo no t'espero" i la nota de premsa de CGT d'autobusos de TMB.

L'actual model de transport estatal i català està fonamentat principalment en l'ús intensiu del transport per carretera, tant per mercaderies com pel transport de persones. Les xarxes de transport públic són cada cop més deficients, i la inversió de recursos al ferrocarril va anar destinada principalment a l'AVE, un model de ferrocarril que prima el transport entre els grans centres urbans i al servei de les persones que s'ho poden permetre. Enlloc d'invertir a la xarxa de rodalies i de transport regional, un model que sí que comunica, crea i vertebra al territori i que estaria al servei del conjunt de la població. Us reproduïm l'article "La locomotora de la privatització s'atura a Rodalies Renfe", aparegut al setmanari Directa 195, on s'explica la degradació de la xarxa de transport públic ferroviari al Principat i particularment a la província de Tarragona, i el comunicat del Sindicat Federal Ferroviari de la CGT on es denuncien les noves mesures del ministeri de Foment contra el ferrocarril.

Ahir, dijous 14 d'octubre, Josep Garganté, sindicalista de la CGT i militant de la CUP, va ser detingut arran d'una denúncia presentada per TV3 relacionada amb el trencament de la càmera d'una unitat mòbil que cobria la vaga general del passat 29 de setembre. Després de declarar davant del jutge, ha estat posat en llibertat amb càrrecs avui a mig matí.

Comunicat de la CGT de Barcelona

La CGT vol mostrar el seu desacord en la forma que s’ha produït la detenció de Josep Gargante en la tarda d’ahir dijous, 14 d’octubre. Els Mossos d’Esquadra es van presentar en el seu treball i al finalitzar la seva jornada laboral en l’autobús, se’l va emmanillar, mentre era gravat per una càmera i se’l va traslladar a la comissària de les Corts.

Des de CGT creiem que si Garganté havia estat denunciat, el jutjat li podria haver enviat una citació, igual que fa en la majoria d’ocasions, perquè es presentés a declarar i prendre la decisió que hagués de prendre. Però considerem del tot innecessari realitzar una detenció pública-espectacle i molt menys innecessari fer-li passar una nit en una cel·la d’una comissària.

Des de la CGT no ens agradaria que s’estigués preparant un circ mediàtic dels que algunes institucions com les comandades per la Conselleria d’Interior ens té acostumats. Creiem que han obert una “caça de bruixes” després de l’èxit de les convocatòria de la vaga general a la qual podem estar exposats totes i tots els que se’ns ha etiquetat des del poder i els mitjans de comunicació com “antisistema”.

L’èxit dels piquets organitzats en els diferents barris de la ciutat, l’èxit dels piquets de CGT, i la confluència d’ambdós en la concentració del migdia de més de 10.000 persones, així com l’assistència d’altres 10.000 persones en la manifestació de la tarda de la CGT, on van confluir grups de ciutadans diversos, és difícil d’assimilar pels polítics. Massa antisistema.

Federació Local CGT Barcelona

Rebem via el nostre formulari de publicació aquesta nota de premsa de Males Herbes - CGT de Parcs i Jardins de Barcelona. Aquest sindicat denuncia la possible subcontractació i privatització del servei de jardineria de la ciutat a empreses "d'inserció dedicades a treballs de reinserció social de persones amb especials dificultats". Semblaria molt maco si no fos perquè a aquestes persones subcontractades se'ls hi pagaria un sou de misèria (CGT parla de fins i tot només 600 €), enlloc de contractar-les directament l'Institut Municipal de Parcs i Jardins i per tant amb els mateixos drets, deures i sou de qualsevol altre treballador, cosa que sí que afavoriria realment el desenvolupament dels seus projectes vitals de manera autònoma, en igualtat de condicions i amb respecte a les diferències.

"La Direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona pretén sumar una nova privatització del servei públic, incomplint d’aquesta manera amb els Estatuts de l’Institut i amb el Conveni Col·lectiu, que diuen que aquests treballs s’executaran de forma directa i amb personal propi. En aquest cas es tracta de la conservació integral de la jardineria del barri de la Sagrera de Barcelona, que inclou el Parc de la Pegaso, Jardí d’Elx, Plaça de la Hispano Suïssa i la resta de zones enjardinades del barri.

Actualització 9 de juliol 09:00 hores. El Secretariat Permanent de la Federació Local de Barcelona de CGT fa una crida  a defensar el proper dilluns 12 de juliol a partir de les vuit del matí, el vestíbul dels locals sindicals de Via Laietana de Barcelona, després de fer-se públic (segons CGT de Barcelona)  la intenció de CCOO de "prendre possessió" del vestíbul.

Reproduim la nota de premsa que ens ha fet arribar la CGT de Barcelona amb les últimes novetats sobre les agressions que han patit al seu local de Via Laietana per part de CCOO.

CCOO I EL MINISTERI DE TREBALL DISCREPEN SOBRE ELS LOCALS SINDICALS DE VIA LAIETANA DE BARCELONA

El dimarts 6 de Juliol a la tarda-nit s’ha celebrat una reunió en la Delegació de Govern de Barcelona a la qual han assistit per part del Ministeri de Treball Leandro Gonzalez, Sotssecretari del Ministeri de Treball i Immigració, representants a Barcelona del Ministeri del Treball, CCOO i CGT de Barcelona.

Hem assistit a un acte veritablement lamentable per a la credibilitat de CCOO. S’ha esfondrat el castell en l’aire que estava construint sobre els locals sindicals de Via Laietana a Barcelona. La seva pretensió d’apropiar-se del vestíbul de Via Laietana s’emparava en una inexistent cessió de patrimoni per part del Ministeri. Ahir la CGT, ha confirmat que els espais comuns no poden ser cedits ja que són d’ús comú com fins a ara i mentre convivíem amb UGT així havia estat. Per tant la intenció de CCOO de fer creure que CGT li estava usurpant un dret no podrà tornar a ser utilitzada. Els espais que té cedits són els 50 metres que ha tapiat i on es troben situats els comptadors d’aigua i llum de l’edifici continuant impedint l’accés de CGT als mateixos. Després de sortir-los malament aquesta estratagema, CCOO ha canviat de tàctica i han passat d’exigir a mendigar un acord. Segons el Ministeri, es consideren serveis comunitaris tots aquells espais que proporcionin a l’edifici serveis essencials com aigua i llum, accessos, pàrquings, calderes, montacàrregues, escales, salons d’actes, etc.

CCOO ha tornat a donar un pèssim espectacle de què entenen ells per "unitat" davant de la patronal en aquests moments de crisi, assaltant els locals de CGT a Via Laietana. Com si no n'hi haguessin, en aquests moments, de problemes més importants on haurien de posar-hi atenció, que la reivindicació d'uns locals sindicals ...que ja estan ocupats per un altre sindicat des de fa més de vint anys.

Nosaltres no caurem aquí en el parany verbal de considerar equivalents agressor i víctima, ni de considerar que la CGT, pel sol fet de defensar-se de l'agressió, està donant un pèssim espectacle amb la que està caient. L'espectacle, trist i pèssim, l'està donant l'organització que ha decidit expulsar CGT dels locals que ocupa des de fa més de vint anys. A tot això, CGT ha decidit defensar-se de l'agressió i tot sembla indicar que no serà desallotjada tant fàcilment com d'altres espais.

És molt trista la situació actual de l'esquerra radical d'aquest país, i molt bona part dels seus problemes són per mèrits absolutament propis. Però s'ha de reconeixer també el trist paper de les organitzacions "tradicionals" de l'esquerra (PSUC-ICV, CCOO, etc) en la destrucció sistemàtica de qualsevol possibilitat  realment transformadora, evitant amb molta mà esquerra que els creixin nans per l'esquerra, sobretot en moments de crisi, quan toca fer de bomber i reeditar un altre cop Pactes de la Moncloa, malgrat el paripé pressumptament contestatari d'una vaga amb retard i amb silenciador. Hem vist uns quants exemples al llarg de la història, i creiem que ara estem veient, un altre cop, tristament, un exemple més. Ens preguntem com encara pot haver-hi gent "dels nostres" que doni peixet, convidant a jornades, xerrades, etcètera, a organitzacions com CCOO o ICV. Un bon indicador per saber qui som realment "nosaltres" i qui són veritablement "els nostres".

Us reproduïm els comunicats de la Federació Local de Sindicats de Barcelona de CGT i el de la Secretaria de Comunicació de la CGT de Catalunya.

Podeu escoltar l'entrevista realitzada per Manuel Márquez de Kaosenlared.net a Bruno Valtueña (secretari general de CGT de Catalunya) [mp3 - 4.8 Mb].

Hem rebut via el nostre formulari de publicació aquest comunicat de la Federació Local de la CGT de Barcelona, on fan una crida a concentrar-se permanentment davant els locals de Via Laietana davant del perill de deixar la CGT sense espais a Barcelona.

"A partir d’aquest dilluns 3 de maig, concentracions permanents en la seu de la Federació Local de CGT Barcelona i de la CGT de Catalunya, davant l’evidència que l’Administració ha claudicat davant el joc brut de CCOO i UGT en la qüestió del Patrimoni Sindical Acumulat i la pretensió de deixar a la CGT sense seu en la capital catalana."

Les vagues les fem les obreres i els obrers. Unim la nostra força i aturem la producció. Demostrem així que som les úniques imprescindibles en el procés productiu, alhora que ens empoderem de cara, si s'esdevé el cas i les circumstàncies històriques ens són propícies, a prendre el control de la producció; vaga general revolucionària se'n diu.

Si durant l'any 2009 es va celebrar el centenari de la Setmana Tràgica i del tràgic afusellament del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, durant l'any 2010 es celebra el centenari de l'anarcosindicalisme, en el cas de l'estat espanyol, amb la creació de la Confederació Nacional del Treball. I què és l'anarcosindicalisme? doncs un mitjà d'organització i un mètode de lluita i d'acció (directa) dels treballadors. Ni més ni menys que això, però que en els temps que corren, amb l'entreguisme al que ens tenen acostumats les organitzacions sindicals majoritàries, aquesta mena d'expressions ens sonen terriblement anacròniques.

Us reproduïm el comunicat "1910-2010: Cent anys d'anarcosindicalisme" emès per l'organització CGT i el comunicat "CNT, 1910-2010: un segle d'anarcosindicalisme", emès per la CNT de Barcelona.

El company Eladio Villanueva Saravia, militant llibertari de primera hora i sindicalista incansable de la CGT, va morir sobtadament la matinada del passat diumenge a Madrid, poc després de tornar d'un congrés del sindicat ferroviari. Us reproduïm el post sobre aquesta mort desgraciada elaborat pel company Jordi Martí i Font.