català

Blog de Jordi Martí Font

“Emoció, nervis, tensió;
alegria, fam de brega;
sent el meu cor com batega
i orgull de ser glosador”

Així cantava i ens explicava com es trobava i se sentia davant del penal, amb la porteria al davant i el públic esperant que marqués gol, gol de glosa, és clar. Així ho feia i així ha estat en l'única ocasió que fins ara l'he sentit, aquest cap de setmana a Reus, perquè en vídeo me'l conec una mica més i de fa dies; de la mateixa manera que com a lector que sóc de les seves dècimes al “Diari de Balears”. Ara espero no tardar per tornar a trobar-lo, sentir-lo, mirar-lo i notar, novament, l'emoció que desprèn qui canta i no ho fa sol, qui canta i té mil veus abans i ara que l'aguanten. Mil? No, mil no. Milions!!! Quan algú és capaç de captar totes les atencions dels presents i esdevenir la veu que explica com està el català sota domini de Bauzà, o com no es pot estimar la gent que destrossa la terra, o com tantes altres coses, no canta només per espantar els seus mals. Mentre canta, alhora, dóna veu a colles de muts, a legions de vergonyosos i addictes al “què diran!”, a milions de persones que s'estimen l'eina lingüística que ell fa anar i que alhora la comparteixen quan l'escolten gairebé reverencialment.

Neix l'Assemblea de Treballadors del Consorci per a la Normalització Lingüística

El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) és un ens públic que té com a objectiu la divulgació de l'ús i el coneixement de la llengua catalana, mitjançant l'assessorament a les entitats que ho demanin i les classes per adults.

Aquesta entitat, a l'igual que tantes d'altres, també està patint condicions de precarietat laboral, retallades econòmiques i acomiadaments encoberts. Per tal de denunciar-ho s'acaba de constituir l'Assemblea de Treballadors del Consorci per a la Normalització Lingüística, que ha organitzat un seguit de classes i activitats de denúncia al carrer durant els propers cinc dissabtes.

Tot seguit reproduim el manifest que ha fet públic l'Assemblea així com el calendari de les diverses activitats al carrer.

Enmig de la indiferència més absoluta de tots els demòcrates espanyols de l'Espanya de veritat, enmig del silenci còmplice de totes les institucions catalanistes de les quatre províncies, enmig del desconeixement general arreu del domini lingüístic perquè la parcel·lació regional que Espanya va planificar a la seva Constitució autonòmica funciona a la perfecció i és completament assumida per les colònies (fins i tot pels independentistes mediàtics que defensen que en els referèndums sobre la independència es pregunti només sobre les quatre províncies), més de 125.000 alumnes valencians que volien estudiar en català no ho podran fer el curs que ve. I no passa res... aquesta és la nostra normalitat des de fa anys, tal com cada curs denuncia Escola Valenciana, entitat imprescindible entre les imprescindibles dins de la societat civil d'aquest país

Les vagues les fem les obreres i els obrers. Unim la nostra força i aturem la producció. Demostrem així que som les úniques imprescindibles en el procés productiu, alhora que ens empoderem de cara, si s'esdevé el cas i les circumstàncies històriques ens són propícies, a prendre el control de la producció; vaga general revolucionària se'n diu.

La Generalitat de les quatre províncies ha aprovat finalment una Llei que entre altres coses intenta normalitzar l’ús de la llengua catalana en el món del cinema, un àmbit que resulta especialment preocupant perquè després de 30 anys i acabades les prohibicions franquistes la substitució lingüística continua, ara ja no per culpa de l’Estat que la prohibeix sinó per l’obsessió espanyola i espanyolista dels amos d’aquest sector. El mercat és tan assassí amb el català com ho era l’Estat franquista, almenys en el cinema. No em val el fet de dir que la gent no vol veure pel·lícules en català perquè bé que es miren TV3 i la resta de cadenes que emeten en català i aquests arguments ja van ser derrotats àmpliament per la realitat fa anys en altres àmbits on el català suposadament tampoc era “desitjat”. Tampoc em val dir que la Llei “obliga i no volem obligacions” perquè la nostra és una llengua minoritzada i per tant no es troba en igualtat de condicions davant d’una altra que ha tingut sempre el poder amb ella i que té ara i sempre molts més parlants que la nostra. O hi ha “obligació” a disposar de pel·lícules en la nostra llengua o no hi ha llengua, així de clar.

El passat 2 de setembre l'Obra Cultural Balear va denunciar en roda de premsa un gravíssim cas de discriminació lingüística que s'hauria produït el 7 d'agost anterior a l'aeroport de Palma, on el jove pressumptament agredit denuncia haver patit diverses agressions físiques i verbals per part d'agents de la Guardia Civil que s'haurien produït quan aquests li demanaren la documentació i ell s'adreçà a ells en català (una cosa per cert permesa per l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística balears). El cas d'aquest jove no és una excepció a les Balears, ni tampoc és l'únic protagonitzat per agents d'aquest cos a les Illes: aquí teniu la llista detallada de vint-i-sis casos de persones maltractades per usar el català a les Illes Balears i Pitiüses, conseqüència de l'increment de l'anticatalanisme a ses Illes, amb responsables concrets tal com denuncia Tomeu Martí a l'article "Jo acús".

Davant d'això, i mentre comencen a sorgir les primeres lògiques reaccions polítiques, la Junta Directiva de l'Obra Cultural Balear ha emès un comunicat demanant la dimissió del delegat del govern a les Balears Ramon Socias. El motiu? aquestes agressions per part d'agents dels cossos de seguretat de l'estat s s'haurien anat succeïnt i segons l'OCB: "En tots aquests casos, hem rebut de part del senyor Socies bones paraules i compromisos en el sentit que es resoldria la qüestió. Però el resultat ha estat que totes aquestes paraules i declaracions no s’han traduït en cap fet concret, ni en cap mesura disciplinària, ni en cap investigació transparent. El senyor Socies ha optat sempre per dilatar els processos, obstaculitzar les investigacions i donar credibilitat a les versions improvisades, incoherents i increïbles cuinades pels agents agressors."

Us reproduïm el comunicat de l'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear publicat a Llibertat.cat el passat dos de setembre.