Bolonya

Us reproduïm el següent article rebut via el formulari de publicació.

Un dels clams recurrents del moviment estudiantil català des d'ençà de la implementació del model d'universitat de masses ha estat la garantia d'un accés i progressió als estudis superiors sense discriminació per motius de gènere, sexualitat, nacionalitat, ètnia o classe social. En aquest article pararem atenció al darrer aspecte dels citats amb anterioritat, puix avui dia estem a l'avantsala de la pèrdua dels avenços en matèria d'equitat social en l'accés a la universitat. Tanmateix analitzarem la vigència d'aquest tipus de reivindicacions i quines noves alternatives caldria començar a enunciar i formular.

Els darrers mesos del 2010 vam veure com estudiants, professors i investigadors es mobilitzaven i sortien al carrer a Itàlia i al Regne Unit per rebutjar les polítiques dels seus governs: mentre el Regne Unit retallava prop del 80% els pressupostos dedicats a les universitats i augmentava el preu de les matrícules universitàries, Itàlia, a més de la retallada a tota l'educació en general, de fins el 90% de les beques, obria la porta a la privatització de les universitats. Mentrestant, aquestes mesures s'estenen per tot Europa. A Espanya, els pressupostos destinats a investigació s'han vist tan reduïts que fins i tot la revista Nature se n'ha fet ressò, i l'últim anunci del nou Conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, és d'una reducció del 10% en els pressupostos a les universitats, que es traduirà en un augment de les taxes als estudiants, la no contractació de personal nou després de jubilacions i la no cobertura de baixes temporals.

La xarxa global Edu-Factory, que connecta universitaris i investigadors d'arreu del món, va passar el mes passat de ser un laboratori teòric a concretar-se en una cita a París. De la trobada, que va durar de l'11 al 13 de febrer i va reunir unes 300 persones, n'ha sortit una declaració comuna i una convocatòria de jornades globals d'acció per al 25, 26 i 27 de març. Us deixem amb la declaració.

Protestes universitàries a Itàlia | La segona fase de la "Llei Gelmini"

Ahir dijous 23 de novembre es va aprovar la reforma universitària a Itàlia, una reforma que retalla substancialment les beques universitàries (en un 80%) -substituïnt-les per beques-prèstecs bancaris...-, retalla les plantilles d'investigadors  (es preveuen fins a 80.000 menys en tres anys) i introdueix encara més l'empresa dins la universitat.

Evidentment, per molt que vulguin daurar la píndola sota excuses i disfreces diverses ("la necessària reforma", una expressió que hem sentit aquí i allà molt durant aquest 2010 i que malauradament sentirem probablement molt en el futur), els estudiants han reaccionat amb dures protestes que han col·lapsat el país veí. Hi han hagut enfrontaments, ferits, es va estar a punt d'entrar a la seu parlamentària on es votava la "reforma"... però també, seguint una vella tradició italiana, possibles infiltrats i fins i tot han aparegut unes misterioses bombes de pressumpte orígen llibertari...

Per entendre que està passant ara a Italia, us deixem amb aquest article de Tomàs Munyoz, publicat al nº 140 de la revista Diagonal: "Arriba la tercera onada de reformes de Bolonya".

Frederick Douglass va ser un esclau. Va nàixer esclau a Maryland, l'any 1820. Va deixar escrit: "Per tenir content a un esclau, és necessari que no pensi, és necessari enfosquir la seva visió moral i mental i, sempre que sigui possible, destruir el poder de la raó". [Citat per Carl Sagan al llibre "El mundo y sus demonios"]

S'acaba un curs que ha suposat moltes coses pel què fa a l'ensenyament i a l'educació a Catalunya, i arreu. Tocaria fer balanç, i no pot ser més desencoratjador: per una banda Bolonya s'ha acabat aplicant, malgrat les protestes del curs anterior. D'altra banda el conseller Ernest Maragall i Mira ha accelerat la seva política de retallades a l'ensenyament públic català, tancant línies de batxillerat, tancant instituts, reduint personal, i etcètera. Per molt que l'actuació de Maragall hagi estat nefasta, i per molts demèrits que pugui tenir la persona que dissenya i aplica aquesta mena de polítiques, el govern i el partit que les aplica i accepta, i els partits i coalicions que donen suport i participen al govern format també pel tal Maragall (per molt que es disfressin després d'esquerres i alternatius de debó)...

...S'ha de reconéixer que aquest procés ja fa anys que dura. Molts anys. De quan van començar a tancar horaris nocturns a les universitats en algun canvi de plans d'estudis preBolonya, de quan van començar a retallar línies de nocturn als batxillerats i instituts en cursos passats, com a mínim. Des que es va decidir finançar i per tant potenciar l'ensenyament concertat.

No creiem en la hipòtesi que això hagin estat retallades i actuacions puntuals sense cap mena de relació entre sí. Es tracta d'un atac a l'educació pública planificat llargament i que la crisi allò que ha fet únicament és accelerar els tempos. I quin és l'objectiu final d'aquest atac? al nostre entendre no es tracta únicament de tenir beneficis econòmics. No. Hi ha un altre aspecte i d'aquí la frase amb la què hem obert aquest post. Es tracta de limitar conscientment l'accés a l'educació a la classe treballadora, limitar la ja de per sí ben limitada mobilitat social ascendent. Que ningú s'enganyi, això és un procés planificat i dissenyat també amb aquest objectiu. No interessa que la classe treballadora pensi massa, més enllà de la simple formació indispensable per adaptar-se als canvis tecnològics. I com a molt.

Us reproduïm els articles: "Pla Bolonya, després de la seva implantació arriba l'agenda oculta", de Joseba Fernández, Carlos Sevilla i Miguel Urban, aparegut a la revista Diagonal nº 124 i traduït pels companys de la CGT Catalunya, la "Declaració de professors universitaris davant la crisi" realitzada a Sevilla el passat mes de maig i l'article "Els mercats assalten l'educació" de Tariq Alí, traduït per S.Seguí i publicat a Tlaxcala.

Entre el 20 de novembre de 2008 i el 18 de març de 2009 el rectorat de la Universitat de Barcelona va romandre ocupat per estudiants oposats al procés de Bolonya. L'ocupació va acabar amb un desallotjament violent dut a terme per la policia tot seguint les ordres del rector. Ara, aquells 58 estudiants desallotjats s'enfronten a un judici per desobediència a l'autoritat i altres càrrecs.

En concret, a les 53 persones desallotjades del Rectorat se les acusa de faltes de desobediència a l’autoritat i estrenaran l’Auditori de la Ciutat de la Justícia el 18 de novembre. Als 6 detinguts durant el dia del 18 de març se’ls acusa de faltes de desordre públic i faltes de lesions. Seran jutjats el 26 de novembre. El grup d'afectats, 58i+, convoquen dues concentracions. Una, el dia 18 de novembre a les 10h a la Ciutat de la Justícia i l’altra, el 26 de novembre a la mateixa hora i al mateix lloc.

Via els companys de l'Ateneu Llibertari Estel Negre, rebem la notícia de la sentència contra els estudiants de la Catalunya Nord Pere i Yann: "El passat dia 12 d'agost va sortir la sentència condemnatòria pels dos estudiants de Perpinyà, detinguts durant les mobilitzacions a l'Estat francès contra la llei de reforma universitària (LRU). Tot i que cap dels dos ha reconegut haver comès cap dels fets dels que se'ls acusava, s'ha mantingut l'acusació i la sentència contra ells, tractant-se d'una multa per ultratge de 200 euros, el pagament de 350 euros a la Universitat de Perpinyà per despeses judicials i un mes de presó per rebutjar el fitxatge d'ADN. Aquest mes de presó es faria efectiu en cas de tornar a cometre algún delicte en el termini de 5 anys. El Comitè de Justícia pel Pere i el Yann, format per les organitzacions on aquest militen (Coordinadora de Grups Anarquistes, Maulets i Sud-Etudiants), interposarà un recurs a aquesta sentència aquesta setmana. Cal remarcar que la sentència d'aquest judici forma part d'un intent més de criminalització del jovent combatiu que es mobilitza per reivindicar el que considera més just. Absolució Pere i Yann!". Més informació al web Comité Justice Yann - Pere.

El 18 de març de 2009, es va produir el desallotjament del Rectorat de la Universitat de Barcelona, ocupat des de feia quatre mesos per les estudiants en protesta per la implementació de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Aquell dia, milers de persones van poder veure les imatges de les càrregues policials desmesurades, en ple centre de la ciutat de Barcelona. L’escenari de violència policial es va reproduir encara tres vegades més, i va tenir el seu clímax aquella mateixa nit quan una manifestació espontània, protagonitzada per milers de persones, va obtenir la mateixa resposta per part de les autoritats. Aquest conflicte es va saldar amb 53 imputacions, 6 detinguts i més de 200 ferits.

La voluntat política és traslladar el problema a una qüestió de desordre públic, però, el que realment se’ns mostra, és un escenari de total repressió i d’impunitat de les institucions polítiques, a través dels seus cossos policials. Els fets del 18M, com ens han volgut fer creure, no són un incident aïllat, un error; es tracta de la pràctica habitual d’unes institucions que, quan ja no poden amagar ni silenciar més el conflicte, criminalitzen les veus crítiques i les reprimeixen durament: cops de porra i processos judicials, aquestes són les seves armes.

Els personatges que figuren a la fotografia del costat són Ana Patricia Botín, presidenta de la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CyD), que, a més, és presidenta del banc Banesto i filla d'Emilio Botín, president del Banc Santander; Ángel Gabilondo, ministre d'Educació; Cristina Garmendia, ministra de Ciència i Innovació; i finalment Javier Monzón, president del Comitè Executiu de la Fundació CYD abans esmentada. A la Fundació CyD es troben presidents i consellers delegats de bona part de les empreses més importants que cotitzen a la borsa espanyola i l'objectiu d'aquesta organització és, segons ells, analitzar i promoure la contribució de les universitats al desenvolupament econòmic i social. O sigui, deixant de banda els eufemismes, estudien de quina manera poden posar la Universitat al servei dels interessos empresarials i financers, de manera coherent, i no és casualitat, amb el procés d'imposició del Pla Bolonya. Fa uns dies, estudiants de la Universitat van fer classe a dins d'unes oficines del banc Santander a Barcelona per tal de denunciar la mercantilizació que suposa el pla Bolonya. I vés per on, quina casualitat, que la presidència d'aquesta fundació pel coneixement i desenvolupament, és en mans d'aquest mateix grup bancari.

Via el formulari de publicació ens arriba aquest article, en un moment molt oportú: "Universitat, Catedràtics, LOU i Bolònia", escrit per un tal "D. Copón-Bendit". Article que passem a portada el 29 d'abril, just quan torna a haver-hi vaga i manifestació per l'ensenyament públic. El dimarts anterior es va realitzar una jornada de mobilitzacions diverses a tot el país per l'escola pública i contra l'anomenat pla Bolonya: un miler d'estudiants es va manifestar per la Via Laietana de Barcelona fins al Comissionat d'Universitats on es va donar per acabada l'ocupació del mateix que és mantenia des del migdia. Treballadors de TMB s'han concentrat a la porta de la seu de Barcelona del PSC, en solidaritat amb els estudiants. S'ha ocupat fins i tot una seu del Banco de Santander per tal de denunciar la mercantilització de la universitat. Durant la tarda s'ha desallotjat la seu d'ERC, on s'havien encadenat diversos estudiants als crits d'"Huguet dimissió". També hi ha hagut mobilitzacions i/o ocupacions  a Manresa, València, Tarragona, Santa Coloma de Gramanet, etc. Us avisem també del naixement de la Universitat Lliure, nascuda a les facultats del Raval. Us reproduïm a sota també el comunicat del seu naixement.

L'Assemblea de Personal Docent i Investigador i Personal d'Administració i Serveis (PDI-PAS) de les Universitats Públiques Catalanes ha editat el llibre (gratuït) "La Cara Fosca del Pla Bolonya" [pdf, 2.99 mb] (edicions Bellaterra) que presenta aquest 23 d'abril, diada de Sant Jordi, en una paradeta a la plaça Universitat de Barcelona de 11.30 a 16h. Us reproduïm la presentació que fan ells mateixos del llibre.