Barcelona

El micromecenatge s'està tornant el gran mitjà de finançament de la comunicació alternativa a Catalunya. No donem a l'abast a publicar totes les campanyes que s'estan succeïnt, tot i que mirarem que vagi sortint tothom aquí ni que sigui una notícia a la setmana. Una primera reflexió és que aquests micromecenatges comencen a permetre una , ni que sigui "tímida", profesionalització de les persones que se'n deixen hores, dies, setmanes i anys en aquestes feines, front al model "amateur" precedent.

Una segona reflexió seria constatar la potència dels moviments socials i dels seus mitjans a Catalunya i els canvis que s'han produït en aquests àmbits. Per comparar -tot i ser dues coses molt diferents ens sembla prou significatiu, malgrat tot, que  Indymedia Itàlia, que va ser un referent al seu moment en els àmbits de la comunicació alternativa europea, en aquests moments està offline i vorejant el tancament (en principi només dos nodes locals es mantindran actius) ...per un deute que estaria al voltant dels 5000 dòlars. Menys que qualsevol dels micromecenatges dels que us estem fent esment, en un àmbit com el català que vindria a ser la desena part de l'italià (Itàlia: ~ 60 milions d'habitants).

El projecte que us presentem avui és "Warcelona, una història de violència", del fotoperiodista i il·lustrador Jordi Borràs. Per cada donació que es faci en aquest micromecenatge es farà una donació de 2€ a l'associació Stop Bales de Goma.

Warcelona. Una història de violència from Warcelona on Vimeo.

Warcelona, una història de violència és un projecte de llibre de fotografies del fotoperiodista i il·lustrador Jordi Borràs, sobre la violència a la ciutat de Barcelona que editarà Pol·len Edicions.

Actualment, ja existeix una exposició itinerant de Warcelona per diferents ciutats del país, un treball que recull de 20 fotografies seguint el fil conductor de la violència d'arrel política i social a Barcelona. La idea del llibre va sorgir paral·lelament a l'exposició, amb la voluntat d'ampliar a una cinquantena llarga d'imatges que recullen escenes, bàsicament, de manifestacions, càrregues policials o celebracions esportives. L'innegable color social de tot plegat és el leitmotiv de la mostra i del projecte de llibre.

Campanya de solidaritat amb els encausats per oposar-se al Pla Caufec

Fins a l'esclat de la bombolla immobiliària bona part de la lluita dels moviments socials de Barcelona i voltants va estar centrada en la defensa del territori contra l'especulació. Plans mastodòntics que en algun cas es van aprovar i tirar endavant, gairebé sempre amb el suport de les administracions i dels partits de govern respectius -encara no hem sentit gaires autocrítiques, ni probablement les sentirem mai-. El Plà Caufec, també conegut com a "porta de Barcelona" (més informació aquí, aquí i aquí) era un pla urbanístic que preveïa la construcció de més de 700 habitatges de luxe, un centre comercial, etc. just a la vora de la ciutat, entrant a Collserola. La lluita veïnal i ecologista contra aquest pla ha estat un seguit d'accions no violentes, detencions, desallotjaments de masies des de fa més de vuit anys... Ara arriba un altre judici, contra nou persones a les que se'ls hi demana un total de 27 anys de presó per participar en accions contra aquest pla. S'ha iniciat la campanya "ni Muts ni a la Gàbia" per tal d'evitar que aquests companys vagin a la presó. Us deixem amb el comunicat i l'article escrit pels companys del web de la CGT de Catalunya. Més informació al web nimutsnialagabia.org.

“Ni muts ni a la gàbia” demana l’arxivament de la causa contra nou persones, per les que la fiscalia demana en conjunt 27 anys de presó per participar en accions contra el projecte urbanístic del Pla Caufec d’Esplugues de Llobregat, actualment aturat per l’esclat de la bombolla del totxo, unes accions en les que al llarg dels anys han participat centenars de persones.

En paraules del mateix Ateneu Enciclopèdic Popular "Us adjuntem un manifest que repassa totes les anades i vingudes, tots els mareigs institucionals patits per l’Ateneu i que confirma la nostra determinació en continuar lluitant per recuperar allò que li fou expoliat a la classe obrera d’aquesta país.

Acabar amb la cultura obrera.... a base de burocràcia. Tornem a la càrrega amb la denúncia de l’incompliment del conveni que havia de dotar de una seu digna l’Ateneu Enciclopèdic Popular i el seu importantíssim fons documental, testimoni de la cultura i les lluites de la classe obrera."

L’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) fou fundat l’any 1902 per dos obrers, Eladi Gardo i Josep Tubau, i un estudiant de 22 anys, Francesc Layret, a la casa d’aquest últim.

Posteriorment, l’AEP va establir la seva seu al Carrer del Carme No 30 on ocupava 4 pisos, de més de 100 m2 cada un, i els baixos. A més, disposava d’un pis al carrer Portaferrissa, d’un xalet a la Molina, espoliat pels falangistes i avui ocupat per la Generalitat, i d’un terreny a les Rambles cantonada amb Pintor Fortuny, on actualment hi ha un hotel. Comptava amb una important biblioteca i amb diverses seccions – Literatura i Belles Arts, Economia, Naturista, l’Escola Nocturna d’Estudis Mercantils i d’Idiomes,...- on els socis realitzaven les seves activitats, tenint en total més de 25.000 afiliats.

Dissabte passat va ser reocupada per quarta vegada la Rimaia (notícia a Vilaweb), que serà la seu de les jornades "Revolució 3D". Us reproduïm l'article de Manu Simarro (@manusimarro) publicat al web del setmanari Directa ( @La_Directa).

Diversos col·lectius de Barcelona han preparat a partir d'avui unes jornades que han anomenat Revolució 3D i que tindran lloc a diversos espais autogestionats de la ciutat amb l'objectiu d'“enllaçar alternatives” i passar al contraatac. En el marc d'aquestes activitats, avui a la tarda centenars de persones han participat de la reobertura del centre social la Rimaia ubicat a la Ronda de Sant Pau 10 de Barcelona. L'immoble ha estat desallotjat en quatre ocasions al llarg de la seva història, però en tots quatre casos ha tornat a quedar tancat i abandonat. “Ens volen fer fora a la força, i ho estan aconseguint. Estan convertint el centre de la ciutat en el pati dels nens rics i els turistes adinerats. Ha arribat l'hora de contraatac”, resa un dels bàners promocionals de les jornades que tenen lloc el 13, el 14 i el 15 d'abril.

El passat dimecres 19 de desembre investigadors de l'àrea de la recerca científica es van manifestar a Palau Reial de Barcelona, tallant la Diagonal durant 15 minuts. Us reproduím l'article "La ciència perd la paciència", de Maria Ortuño, publicat al Setmanari La Directa (@la_directa).

Prop de 300 persones s'han concentrat aquest matí a Palau Reial, Barcelona (Campus Diagonal) per protestar per les retallades pressupostàries que afecten la recerca a Catalunya i l'Estat Espanyol. Treballadors i treballadores de l'àrea de les Ciències, la majoria de menys de 35 anys, amb o sense contracte, sobre els quals recau una part essencial de la investigació que es realitza als centres i departaments del Campus Diagonal (CSIC, Universitat de Barcelona i Universitat Politècnica de Catalunya). També s'han unit a la protesta estudiants d'últims anys de carrera i part del professorat universitari.

Article de Jesús Rodríguez per al setmanari @La_Directa.La tormenta política s'ha iniciat, però en Felip Puig es nega a dimitir, ERC es nega a demanar la seva dimissió i s'esperen noves evidències.

La Brigada Mòbil de Mossos d'Esquadra utilitza dos tipus d'escopetes. La Franchi convencional amb bales de cautxú de 54 mm de diàmetre i uns 80 grams de pes, que llança projectils a una velocitat superior als 700 km/h (després d'un fort soroll del cartutx impulsor) i que reboten després d'impactar, i les escopetes GL-06, provinents de la indústria militar i que llancen projectils de 40 mm (amb un soroll més discret i sec), més lleugers i que quan impacten no reboten. Està acreditat que ambdós tipus d'armes han provocat greus lesions als ulls. L'ús de la Franchi és l'origen dels set casos documentats a Catalunya abans de la lesió d'Ester Quintana. La GL-06 s'utilitza des de fa poc més d'un any a casa nostra i, per tant, hi ha menys casos documentats de les seves conseqüències. A França, però, un noi també va perdre l'ull per l'impacte d'un d'aquests projectils que, suposadament, són menys lesius.

Us reproduïm el següent comunicat de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) sobre la posada en marxa de la nova xarxa ortogonal d'autobusos de la ciutat.

Després que la proposta de xarxa ortogonal portés uns quants anys sobre la taula de treball del consistori, finalment es posa en marxa. Durant aquest temps, la Favb sempre ha valorat positivament aquesta aposta basada en la racionalització de la xarxa per aconseguir un augment de la mobilitat en el transport públic. És, per tant, una aposta en favor del transport públic que creiem que ha de ser feta amb decisió, amb la infraestructura necessària i sense demores ni vacil·lacions injustificables.

Donat que l’espai de la ciutat destinat a la mobilitat és lògicament finit, l’aposta pel transport públic en superfície comporta inevitablement la disminució de l'espai per al cotxe privat. Els recels que provoca aquest fet ens recorden les crítiques que dècades enrere es feien cada vegada que es volia convertir un carrer en zona per a vianants. El temps sempre acaba donant la raó els qui apostem per una ciutat sostenible.

Us reproduïm la següent notícia, el·laborada per la redacció del Setmanari La Directa i publicada al seu web el passat dijous 5 de juliol.

L'administrador de finques i propietari Josep Ramon Bassas Miquel ha estat condemnat a tres anys de presó i 18.000 euros d'indemnització per un delicte de coaccions derivat de l'assetjament immobiliari contra Rosa Talón, llogatera del número 81 del carrer Rogent, que ha patit tot tipus d'abusos durant més de 16 anys. Aquesta és la primera sentència amb una condemna tan alta per assetjament immobiliari (coaccions) de l’Estat espanyol.

Seguint amb l'anàlisi de la passada vaga general i pel que fa al seu tractament mediàtic, particularment per tot allò relacionat amb els incidents que van haver-hi, us reproduïm l'article "Barcelona, capital mundial dels avalots?" també de Media.cat (@MediacatCat).

Els incidents violents que van monopolitzar la cobertura de la vaga general del passat dijous van estar sobredimensionats? Les espectaculars imatges de contenidors cremant i l’Starbucks reduït a cendres indicarien, a primer cop d’ull, que eren suficientment greus com per passar per davant la mobilització pacífica de centenars de milers de persones arreu dels Països Catalans, en manifestacions històriques a moltes poblacions. Però a mida que la bola es va fent més grossa –ahir mateix dos dels quatre diaris impresos a Barcelona dedicaven el seu titular de portada a aquests fets- i fins i tot s’anuncien mesures legislatives especials, potser cal demanar una mica més de prudència. El mateix ministre espanyol de l’Interior, el català Jorge Fernández Díaz, temia que Barcelona es converteixi en “capital mundial dels antisistema”. Per la seva banda, el Conseller d’Interior, Felip Puig, ho va qualificar com “l’expressió de violència urbana més gran que hem tingut mai a Catalunya”. Però, n’hi ha per a tant?