Anarcosindicalisme

[Actualització dia 16 de maig 07:00h] En un nou comunicat la CNT de Sabadell ens recorda que:

. Cap dels detinguts pertany a la CNT o a l'Ateneu Llibertari de la localitat.

. A l'Ateneu Llibertari no és reuneix la CNT sino que aquesta cedeix el local a diferents col·lectius de la ciutat (15M,Xarxa d'Intercanvi de Sabadell, col·lectiu amazigh, etc).

Durant aquest matí els mossos d'esquadra han desallotjat Can Piella a Montcada i Reixac i al mateix temps han efectuat un escorcoll a l'Ateneu Llibertari de Sabadell, vinculat a la CNT de la mateixa localitat. Diverses fonts vincularien aquesta operació (que estaria ordenada pel jutge Santiago Pedraz de l'Audiencia Nacional) contra una fantasmagòrica i desconeguda  organització anomenada "Bandera Negra". El setmanari La Directa parla d'un mínim d'una persona detinguda, que estaria acusada "de proferir comentaris violents a Facebook" (SIC). D'altres fonts parlen de fins a cinc persones detingudes. Us reproduïm un comunicat de la CNT de Sabadell  i us recordem que hi ha convocada una manifestació avui a les 18h davant l'ajuntament de Sabadell.

Registre fraudulent a l’Ateneu Llibertari de Sabadell

ACTUALITZACIÓ A LES 14.30H

El mateix dia que el molt honorable cos policial dels Mossos d’Esquadra destinen esforços a desallotjar Can Piella, un dimecres 15 de maig de l’any 2013, no han tingut res millor a fer que entrar sense ordre judicial al locals de l’Ateneu Llibertari de Sabadell.

D'un sol cop en Felip Puig ha aconseguit posar-se en contra tot el moviment cooperativista. En Xavier Palos, històric militant cooperativista, ecologista i alternatiu des de fa més de 30 anys, membre de la cooperativa Trèvol, de la Xarxa d'Economia Solidària i un llarguíssim etcètera, ha rebut una citació del departament d'Interior on se li notifica l'acusació de "vulneració de la Llei de protecció de seguretat ciutadana" per uns fets que no s'especifiquen que sembla que es refereixen a fets succeïts durant la passada vaga general del 29-M. Se li notifica l'obertura d'un procediment penal per uns fets que ni tant sols sap quan van passar. És tal l'estupefacció causada per aquest fet que en menys de 24 hores des de la presentació del manifest de suport (que us reproduïm), més de 70 entitats diferents li han donat suport.

Declaració de suport a Xavi Palos

Les entitats i persones que signem aquest escrit volem fer constar el següent:

PRIMER. El passat 25 de maig, Xavier Palos va rebre una notificació del Departament d’Interior de la Generalitat en què se l’acusa d’haver vulnerat la Llei de protecció de seguretat ciutadana per uns fets que no s’especifiquen i que, segons sembla, succeïren fa ara gairebé dos mesos, durant la vaga general del 29 de març. Aquell dia, en Xavier Palos va donar suport a la vaga, igual com ho van fer els seus companys i companyes de la cooperativa Trèvol i de la Xarxa d’Economia Solidària. Volem incidir en el fet que, durant la jornada, en cap moment no se’l va aturar, detenir, ni tan sols demanar la documentació, i com que a la notificació no s’especifica res més, ignorem encara els motius pels quals s’inicia un procediment penal contra ell.

Aquest passat 17 de maig va ser posada en llibertat (sota fiança de 6000€) la sindicalista de CGT Laura Gómez. Donat que sovint es fan crítiques genèriques contra el sindicalisme, referint-se més aviat al que s'anomena "sindicalisme majoritari", us reproduïm aquest article de Pau Juvillà on es fan algunes reflexions sobre la qüestió.

Deia Joan Peiró en “problemes de l’anarquisme i del sindicalisme” que la finalitat del sindicalisme es la vaga general, per continuar afirmant que “a la qual seguirà l’abolició de la propietat individual per convertir-a en comú”. Certament els temps en que Peiró va escriure aquestes paraules queden llunyans en el temps i alguna de les afirmacions sembla, més aviat utòpica, però el fons del seu argumentari, especialment pel que respecta al sindicalisme, resta encara avui vigent.

El passat 24 d'abril va ser detinguda per part dels mossos d'esquadra la secretària d'organització de la Federació Local de Barcelona de la CGT Laura Gómez, acusada (citem Vilaweb) de: "desordres públics, incendi, coaccions i de delicte contra l'exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques." Des de llavors roman en prisió. Diferents persones i organitzacions s'han pronunciat per la seva posada en llibertat, com el diputat al Congrès Joan Tardà. Us reproduïm el manifest "Llibertat immediata per a la Laura! Ja n'hi ha prou de repressió" al qual us podeu afegir aquí. Podeu també seguir el twitter @llaurallibertat.

Les persones i organitzacions sotasignades ens adherim al següent manifest i ens solidaritzem amb la companya Laura Gómez exigint la seva immediata posada en llibertat.

El 25 d’abril la Jutgessa del Jutjat d’Instrucció núm. 23 de Barcelona va decretar presó sense fiança per a la Secretària d’Organització de la CGT-Barcelona amb els càrrecs d’incendi i subsidiàriament de danys, coaccions, delicte de desordres públics i delicte contra els drets fonamentals.

Blog de Jordi Martí Font

[Manifest llegit amb motiu de la manifestació del sindicalisme alternatiu el passat Primer de Maig a Tarragona]

Companyes i companys,

Parlo en nom de la CGT, de Cobas, de la IAC.

Però també parlo, perquè hi vull parlar, en nom dels qui no tenen casa perquè els bancs els les han pres després de donar-los hipoteques que mai no podien tornar...

I en nom de la Laura, de l’Isma, del Dani i del Javi, tancats a la presó per fer front a la Reforma Laboral el passat 29 de Març... Tancats per tal que la resta tinguem por.

Parlo també en nom de les més de cent persones detingudes i interrogades dins l’estratègia de Felip Puig, encaminada només a fer créixer la por. Volen governar amb por, diuen, i nosaltres sabem perfectament que qui governa amb por obre el camí al feixisme, sense excepció...

Aquest any es compleixen 100 anys d'una vaga, la vaga de "la Canadenca", que va comportar finalment que s'aconseguís l'històric avenç de la jornada de 8 hores diàries de treball. Aquells avenços del segle passat pels quals es va lluitar de manera dura, unitària i sense concessions ara són amenaçats per "reformes" i retallades producte d'una lògica "dels mercats" a la que faríem bé d'anomenar-li pel seu veritable nom, lògica del capital. Faríem bé de repassar la història d'aquell període no només per un exercici nostàlgic de memòria històrica, si no també per  recuperar les moltes lliçons que en podem agafar sobre la lluita d'aquells treballadors d'aquest país. Us reproduïm aquest article de'n Pau Juvillà.

El 12 de setembre de 1911, ara fa 100 anys, es fundava a Toronto la Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, mes coneguda com “la Canadiense”, una empresa que va dur a terme la electrificació d'una part del principat i va construir infrastructures d’importància com el canal industrial de Seròs i les preses de Camarasa i Sant Antoni.

La lluita està en el carrer i en els llocs de treball, en defensa dels nostres drets

Manifest unitari a la població de Catalunya

El dia 29 de setembre hi ha convocada una jornada de lluita per part del sindicalisme alternatiu, inclós l'anarcosindicalisme: CGT, CNT Catalunya, CNT-AIT, COBAS, COS, IAC. Us reproduïm el seu manifest unitari. Més informació sobre les diverses convocatòries d'aquesta jornada de lluita per exemple al web de la CGT de Catalunya.

El 29 de setembre de l’any passat, des del sindicalisme institucional fins al sindicalisme de classe i reivindicatiu, es va convocar una Vaga General, amb l’objectiu d’aturar les mesures neoliberals que dictaven les institucions capitalistes, i que tant el govern espanyol com el català, amb el suport dels respectius parlaments, aplicaven submissament. Aquestes mesures van ser un atac més als drets de tots els treballadors i treballadores, generant més riquesa als qui han provocat la “crisi”, el capital financer i productiu.

Article de Pau Juvillà,  publicat al setmanari El Triangle del 6 d'octubre de 2010.

Joan Peiró definia a Problemes de l’anarquisme i del sindicalisme, el sindicat com “l’instrument per a la defensa de classe” i afegia: “La defensa de classe enfront de la burgesia que com a classe apareix sempre compacta en la defensa dels seus interessos, només pot desenvolupar-se eficaçment mitjançant la unió del proletariat en un fort bloc d’oposició; i aquesta unió no és realitzable en cap cas per una espontània coincidència ideològica i sempre per la correlació dels interessos comuns de classe”.

Davant la presentació per part del president espanyol Zapatero de les mesures de reajustament econòmic dictades pel Fons Monetari Internacional per a l'Estat espanyol, la línia que separa la lucidesa de la imbecil·litat s'ha fet més fràgil. Les paraules per definir la situació són compartides pels mitjans que viuen abonats a justificar, sempre i sota qualsevol concepte, qui mana i tal com ho fa. Es diu que les mesures (reducció del sou dels funcionaris, no retroactivitat en els demandes d'ajudes de la Llei de Dependència, desaparició del xec nadó, etc.) són imprescindibles i manés qui manés les hauria d'haver aplicat. Els “analistes” se centren a dir que aquest no és el problema i que aquest es troba en el fet de Zapatero ha tardat massa a aplicar-les, en si cal una altra reforma laboral... Aquests analistes de columna diària i menjadora evident, habituals de les pàgines dels diaris salmó o de les seccions titulades pretensiosament com a ”Economia” obliden un punt bàsic explicitat per la situació econòmica actual, tant a l'Estat espanyol com a la resta de la Unió Europea, que a mi em sembla molt més important i destacable que cap altre. Obliden, sense cap mena de pudor, anomenar les coses pel seu nom i explicar que si el sistema polític democràtic (aquesta democràcia representativa, parlamentària i burgesa, no ho oblidem) només té una forma possible de funcionament econòmic i prohibeix expressament les que pretenen repartir els beneficis econòmics entre tothom i alhora evitar l'exclusió social, el que tenim davant i al nostre voltant no és una “democràcia”. Totes sabem que a aquest sistema polític amb una sola possibilitat sempre se l'ha anomenat “dictadura de dretes”. I davant la dictadura, ens són vàlides les maneres de sempre i qualsevol altre que ens pugui portar vers el camí de fer possible la tria, que sempre haurà de ser entre més d'una opció. Al totalitarisme, se'l combat amb tots els mètodes possibles; això sí, sense perdre els papers ni esdevenir més autoritari ni militarista que qui combatem.

Si hi ha una cosa que aquesta crisi ens està deixant clara, és que la lluita contra la mateixa, contra els seus causants, i sobretot contra aquells que estan aprofitant aquesta situació per atacar drets socials i laborals que ens pensàvem garantits, ha de ser unitària, i internacional. Unitària de tots aquells que realment es vulguin afegir a oposar-se l'actual estat de les coses més enllà d'aturades parcials, sectorials i limitades. Internacional perquè ara que els països europeus ja no tenen ni sobirania per poder desobeir els diktats de Brusel·les, l'única oposició eficaç serà aquella que es practiqui des del carrer i a tot el territori sotmès a la Unió Europea.

Us reproduïm el manifest del sindicalisme alternatiu europeu contra la crisi, on es planteja un calendari de mobilitzacions, i un altre on diverses organitzacions del sindicalisme alternatiu europeu donen suport als treballadors grecs en la seva vaga general del passat 5 de maig. Us recomanem també la nota de premsa del sindicat CNT davant del paquet de mesures "contra la crisi" aprovat pel govern Zapatero el passat 12 de maig i us recordem que la CGT ha fet una crida a participar en les Marxes contra la crisi que culminaran demà 16 de maig a Madrid.