Amèrica Llatina

Us reproduïm el següent  article, escrit per en Joni D., activista social i cultural de Barcelona, publicat al núm. 134 de la revista Catalunya-Papers. Més info al bloc del grup de suport: lagallealacalle.blogspot.com.

El passat 27 d’octubre els noticiaris es feren reso de la condemna a cadena perpetua del Capità Alfredo Astiz i onze dels seus companys culpables del terrorisme d’Estat que assolà l’Argentina durant la darrera dictadura. Però aquest terrorisme no s’inicià amb el cop d’Estat de 1976, si no que havia pres forma sota el nom de Triple A o Aliança Anticomunista Argentina al voltant de López Rega, l’assessor de Perón, quan aquest vivia a Madrid. Malauradament el nom d’Alfredo Astiz ha marcat la vida de Karina Germano que continua pagant per la resistència de tota la seva família a les polítiques d’extermini de l’extrema dreta argentina.

Blog de Marc Gavaldà

Guanyar 21 milions d´euros net cada dia, no és prou perquè els directius de Repsol-YPF dormin tranquils. En volen més i a tota costa. Sense aquests mots, però amb aquest contingut es va expressar el passat 15 d'abril, Antoni Brufau durant la Junta General d'Accionistes de la companyia petroliera. El triplicament de beneficis de 2010,  4.693 milions d'euros enfront dels 1.559 milions de l'exercici anterior esperonen a la companyia a repartir sucosos dividends als accionistes i a aprofundir l´activitat exploratòria  a noves fronteres del petroli. Els racons més aïllats i, per tant, més conservats del planeta, deixaràn de ser-ho en benefici de la insaciable voracitat coprprativa, entre ells el cercle polar àrtic o les més inaccessibles regions de l´Amazonia peruana.

Blog de Marc Gavaldà

Si el metre de neu no obstaculitzés l'aeroport de Ginebra, aquell matí polar del 17 de desembre de 2010, Barcelona albergaria per una jornada, a un emblema viu de la resistència al model petrolier global. En un curt parèntesi entre reunions a la Comissió de Drets Humans de la ONU, Guayari Bacuire, Mburubicha guazú (dirigent) de la comunitat Ava- guaraní de Tentayapi pretenia fer-se sentir a les oficines de Repsol-YPF de Barcelona. Traspassant els cenyits filtres de la censura corporativa als mitjans, desitjava que tot el món conegués llur oposició a que l'empresa converteixi la seva comunitat en un camp petrolier.

El passat 20 de maig eren assassinats a l'estat mexicà d'Oaxaca Timoteo Alejandro i la seva esposa Cleriberta Castro. Timoteo Alejandro era el principal dirigent del Municipi Autònom de San Juan Copala, una comunitat que pateix des de fa mesos un setge paramilitar, amb la complicitat del govern mexicà, per impedir el seu desenvolupament com a zona autònoma i autogovernada. Aquest setge implica que ningú pot sortir-ne ni entrar-hi sense posar en risc la pròpia vida; implica que no arriben aliments, ni aigua, ni llum, han tancat l'escola i els serveis de salut. El passat 27 d'abril, una caravana d'observadors de drets humans de diferents nacionalitats, que pretenia trencar el setge i arribar a San Juan Copala, va ser atacada per un grup paramilitar i dues persones van resultar mortes: la mexicana Alberta Cariño Trujillo i el finlandès Jyri Antero Jaakkola. L'assassinat de Timoteo Alejandro i la seva esposa es pot interpretat, per tant, com un intent desesperat i brutal d'impedir la celebració de la propera caravana destinada a trencar el setge, batejada com "Caravana Bety Cariño i Jyri Jaakkola", convocada pel proper 8 de juny.

Entre el 14 i el 18 de maig ha tingut lloc a Madrid la celebració de la Cimera dels Pobles Enllaçant Alternatives. Aquesta trobada coincidia amb la cimera de caps d'Estat i govern europeus i llatinoamericans que tenia el propòsit d'avançar en l'establiment de Tractats de Lliure Comerç (TLC) entre la Unió Europea i diversos països llatinoamericans. La Cimera dels Pobles vol denunciar que aquests tractats són l'instrument d'una recolonització del continent americà. Una nova colonització impulsada pels governs en benefici de les empreses transnacionals europees. Paral.lelament, s'ha reunit també el Tribunal Permanent dels Pobles (TPP), el qual ha analitzat el comportament d'aquestes empreses i ha conclòs que les seves pràctiques violen sistemàticament drets humans, socials, econòmics i mediambientals amb la complicitat dels governs de la Unió Europea, com queda palès al document La Unión Europea y las empresas transnacionales en América Latina així com a la sentència final del TPP. Pel que fa a les conclusions de la pròpia Cimera dels Pobles, queden reflectides a la següent Declaració Final.

El passat 27 d'abril, una caravana d'observadors de drets humans de diferents nacionalitats era atacada per un grup paramilitar a l'estat mexicà d'Oaxaca. Dues persones van resultar mortes: la mexicana Alberta Cariño Trujillo i el finlandès Jyri Antero Jaakkola. L'objectiu de la caravana era el municipi autònom de San Juan Copala, el qual es troba assetjat, des de començaments d'any, per grups armats paramilitars amb la connivència de les autoritats de l'estat. Un setge que ha provocat el tall de llum i aigua al poble, la marxa del metge, el tancament de l'escola i la manca d'aliments.

El motiu del setge i de l'actual atac és l'intent, per part de l'oligarquia de la zona, de fer fracassar el procés de constitució de San Juan Copala com a municipi autònom. Això vol dir, exercir el govern assembleari de la comunitat, ignorant els partits, les lleis i les institucions de l'estat, i basant-se en els usos i costums tradicionals que, entre altres coses, considera que la terra és patrimoni col·lectiu de la comunitat i no un bé privat.

Reproduim tot seguit el comunicat fet públic pel Municipi Autònom San Juan Copala i un article titulat Les arrels del conflicte a Copala, publicat per Oaxaca en Pie de Lucha, lloc on s'hi pot trobar força informació sobre els conflictes i processos socials que estan tenint lloc a Oaxaca.

Fa uns mesos publicàvem un article sobre l'acaparament de terres al continent africà. Aquest fenomen consisteix en què grans empreses transnacionals i de vegades també governs de països rics però amb una agricultura incapaç d'alimentar la pròpia població (com per exemple les monarquies petrolieres del Golf Pèrsic), en comptes d'importar aliments produits per agricultors locals africans, compren grans extensions de terres per tal de conrear-les directament. D'aquesta manera, enormes extensions de terra fèrtil escapen al control de les comunitats locals i són dedicades a una producció que serà consumida ben lluny del seu lloc d'origen.

Com ens explica el següent article, publicat al número de març de Grain, el fenomen de l'acaparament de terres també s'està donant a l'Amèrica Llatina. Grain és una organització dedicada a recolzar pagesos i moviments socials que treballen per la biodiversitat, la sobirania alimentària i l'agricultura organitzada de manera comunitària.

Fa un parell de setmanes Porfirio Lobo prenia possessió com a nou president d'Hondures. D'aquesta manera, el cop d'estat protagonitzat per Roberto Micheleti aconseguia definitivament els seus objectius: expulsar definitivament del país l'antic president, Zelaya, i aconseguir que Hondures no acabi aliniada amb les polítiques d'altres països de la zona, com Veneçuela o Bolívia.

A partir d'ara, probablement no tornarem a sentir parlar d'Hondures als grans mitjans, com tampoc sentim mai parlar de Guatemala, malgrat els assassinats i violacions de drets  humans que hi tenen lloc sovint. En canvi, qualsevol inconvenient que pugui tenir una bloguera a Cuba de seguida és motiu d'escàndol a la premsa. La raó de tot plegat és clara: països com Guatemala i ara, amb el cop d'estat reeixit, Hondures, són on han de ser i no cal parlar-ne més.

Al següent article, publicat a Latinoamérica21, s'analitza com, a través de mitjans democràtics, han aparegut governs que, amb diferents matisos i estils, protagonitzen determinats canvis que no compten amb el vistiplau de la tradicional oligarquia llatinoamericana ni del veí del nord. I aleshores és quan la democràcia, sempre tant lloada per tothom, i que ha endegat aquest procés, és posada en dubte...

El passat 15 de desembre explicàvem la campanya de denúncia pública que s'estava fent contra l'actuació de l'empresa Unión Fenosa a Guatemala. Arran de les polítiques de privatització, aquesta empresa controla el subministrament elèctric al país. El cas interessa especialment aquí perquè Unión Fenosa ha estat absorbida per l'empresa catalana Gas Natural, que, alhora, és propietat de La Caixa.

Segons denuncia l'Associació d'Amistat amb el Poble de Guatemala, a partir del 15 de desembre Unión Fenosa ha tallat el subministrament elèctric a diversos municipis del departament guatemalenc de San Marcos i ha aconseguit que el govern declari l'estat de setge a tot el departament i emeti ordres de detenció contra més de 250 dirigents comunitaris. El rerafons d'aquesta situació ve donat perquè aquestes comunitats i els seus líders han acusat públicament Unión Fenosa de pràctiques irregulars, cobraments il.legals, alteració de comptadors, sancions injustificades als usuaris i interrupcions del servei. Però ara, arran de l'agreujament de la situació, a banda de demanar el restabliment del servei elèctric a les comunitats "castigades" i que es deroguin les ordres de detenció, s'ha encetat una campanya demanant l'expulsió d'Unión Fenosa de Guatemala i la renacionalització del servei elèctric.

Publiquem a continuació la crònica dels esdeveniments feta pel Frente Nacional de Lucha de Guatemala, organització dedicada a la defensa dels serveis públics i els recursos naturals del país, i la carta que han redactat, adreçada al president de Guatemala, demanant l'expulsió d'aquesta empresa. Així mateix, en aquest enllaç hi ha un informe més complet sobre la situació, publicat a la web del Col.lectiu Rets, lloc que aplega informació sobre diverses campanyes de denúncia de transnacionals catalanes i espanyoles.

Un seguit de col.lectius i associacions han enviat una carta al president del govern espanyol, Zapatero, al president català Montilla, i als directius de Gas Natural i La Caixa, entre d'altres. L'objectiu de la carta és denunciar les activitats de l'elèctrica Unión Fenosa a Guatemala.

Segons expliquen a la carta, quan el govern guatemalenc, seguint les polítiques neoliberals, va privatizar el subministrament d'electricitat al país, aquest va caure en mans de l'empresa espanyola Unión Fenosa. Cal saber, però, que Unión Fenosa és propietat del grup Gas Natural el qual, al seu torn, està sota el control de La Caixa (control compartit amb Repsol).

Segons els denunciants, l'actuació d'aquesta empresa a Guatemala és greument lesiva i viola, fins i tot, la pròpia legislació del país, amb la connivència de les autoritats. Així, l'empresa estaria fent cobraments il.legals i tallant el subministrament elèctric a poblacions senceres com a represàlia davant de les protestes populars. Però la carta també denuncia que a les zones afectades estan apareixent assassinades persones que s'han donat a conèixer per encapçalar protestes contra l'actuació de determinades empreses, inclosa aquesta.