ajuntament

Tal i com informa Vilaweb: "Patricia Heras, una de les persones condemnades pel fets de Sant Pere de Més Baix on el 2006 un policia local de Barcelona va resultar greument ferit durant un confús desallotjament d'un local, es va suicidar anit a casa seva. Heras, que havia relatat en el seu bloc una versió dels fets contrària a la versió acceptada pel tribunal portava sis mesos en presó, quatre dels quals en tercer grau -anant a la penitenciaria només a dormir. Sempre s'havia declarat innocent."

En aquests moments s'hauria d'estar celebrant a Barcelona una manifestació en record de Patrícia Heras. Us reproduïm els articles següents:

. Notícia apareguda a Vilaweb: "Una de les preses del 4F se suïcida després de sis mesos en presó".

. Comunicat de la Federació d'Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona: "La Favb expressa la seva indignació per la mort de Patricia Heras i exigeix una revisió del judici".

. Article de l'Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat: "La ignorada mort de Patricia Heras".

Més informació: blog de Patrícia Heras, editorial de Vicent Partal a Vilaweb.

(Notícia rebuda via el nostre formulari de publicació)

En la inauguració de les reformes de la Plaça Josep Pons (Màlaga) i voltants

Dissabte 29 de gener a les 12:00 del matí coincidint amb la inauguració, per part de l’alcalde Jordi Hereu, de la reformada Plaça Bonet i Moixí (Josep Pons), un grup de persones solidaries amb la situació del CSA Can Vies, amenaçat de judici i desallotjament els propers mesos, han realitzat una nova acció per difondre la situació en que es troba Can Vies i protestar davant els politics especuladors de la ciutat que prefereixen places dures a Centres Socials plens de vida.

Manifestació 29 de gener 17:30 h. Plaça de Sants de Barcelona.

Aturem l’amenaça contra el CSA Can Vies. Cap desallotjament sense resposta.

El proper 18 de Febrer del 2011, Can Vies afronta un nou judici que ha de decidir el seu destí. Després de la darrera demanda, interposada per TMB el 2006 i finalment desestimada el 2008, l’empresa torna a recórrer a la justícia per acabar amb la vida d’aquest Centre Social Autogestionat de Sants. En aquell procés, TMB justificà públicament el desallotjament i posterior enderrocament d’aquest històric edifici -que data del 1879- dient que era imprescindible per fer les obres a l’estació de Mercat Nou. Es desvetllà que, en realitat, s’hi havia de construir un edifici de 5 plantes en el marc del projecte integral de remodelació de l’entorn d’aquesta estació. Segons aquell projecte, s’havia de fer edificis de set, nou i fins a onze plantes on ara trobem cases antigues.

Tal i com ja era fàcil de preveure, l'ensopegada del govern municipal de Barcelona, encapçalat per Jordi Hereu i format per PSC i ICV-Verds, ha estat monumental en el tema del referèndum sobre el futur de l'avinguda Diagonal. Amb una participació ridícula (12%), la victòria de l'opció C (no fer res) ha estat aclaparadora (80%), tot i els esforços de l'ajuntament per amagar aquesta opció als votants. En comptes de dimitir, i com sembla que algun cap s'havia de tallar, Hereu ha cessat el primer tinent d'alcalde, Carles Martí, el qual només ha durat tres setmanes al davant del districte de Ciutat Vella.

Sorprèn que l'Ajuntament hagi malgastat 3 milions d'euros en una votació farcida d'errades, on era fàcil suplantar la identitat d'un elector i fins i tot el propi alcalde va mentir de manera descarada per tal de fingir que havia votat quan no ho havia pogut fer per problemes tècnics. Tot això, clar, amb l'acostumada contractació de l'empresa privada per tal d'organitzar el procés, empresa que serà l'única que hi ha guanyat alguna cosa.

A banda del nyap que ha suposat l'organització del procés, cal fer esment de com estava viciada la qüestió de fons. Perquè l'aparent debat sobre el model de carrer i sobre el debat entre l'automòbil particular i el transport col·lectiu amagava, en realitat, un procés de privatització del transport públic. La victòria de les opcions A i B implicaven que el transport públic per la Diagonal seria traspassat a una empresa privada, la qual es quedaria amb els beneficis després de què l'ajuntament, amb els impostos de tot, hagués remodelat l'avinguda. La vella història de sempre: inversions públiques, guanys privats. Això és el que ens explica l'arquitecta i urbanista Ada Llorens al següent article.

Una cosa és l'autogestió veïnal i una altra de ben diferent la "participació", com podem comprovar amb un altre invent de l'Ajuntament de Barcelona, els anomenats "consells de barri", una experiència que es va estenent per diversos barris de Barcelona, i sobre els quals es pot llegir aquesta crítica realitzada per l'urbanista Jordi Borja a la revista Carrer nº 103.

Des de diverses entitats veïnals, com la FAVB o la mateixa Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat s'estan formulant dures crítiques contra aquests consells, tal i com ens diu en el comunicat que us reproduïm l'AV de Prosperitat: "considerem aquest Consell un nou organisme on la informació funciona unilateralment i on hi ha poques possibilitats de generar participació real. Un exemple és la seva estructura, on només estan definits els càrrecs imposats per la pròpia Administració. (...) Tampoc no s’inclou cap mesura que permeti l’elecció per part del barri de, per exemple, el regidor/a de barri. (...) No es contempla cap mesura que promogui la participació des de baix, com pot ésser la possibilitat de convocar reunions, de tractar temes, de modular el funcionament atenent a demandes del propi barri."

El paquet "consell de barri" inclou uns tècnics de barri municipals, càrrecs que haurien de ser tècnics i per tant neutres. Però no sembla que sigui aquest el cas, almenys en el cas de Prosperitat. Durant les passades festes de Carnaval més de vint entitats veïnals de Nou Barris van dedicar un cartell (que us reproduïm)  als tècnics de barri i al seu responsable. Aquest conflicte sembla que es va originar arran d'una penosa intervenció dels tècnics de barri municipals durant el consell de barri de Prosperitat el passat 4 de febrer, on haurien esbroncat un dinamitzador del Casal de Joves de Prosperitat, fet que va originar un considerable malestar entre les entitats veïnals del districte.

L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat la privatització del Centre d'Informació i Recursos per a les Dones, impulsant el que serà el seu nou model de gestió municipal: que els serveis deixin de ser prestats directament per treballadors municipals per a concedir-lo a empreses privades o associacions subcontractades. S'ha de fer notar que aquest cas en concret està sent impulsat per Elsa Blasco (regidora de Dones i Joventut pel grup ICV/EUiA). De fet el regidor d'ICV Ricard Gomà ha declarat dues vegades en reunions mantingudes amb la secció sindical a l'ajuntament de CGT que "desconeixia el cas", una manera simple de negar els problemes. Us reproduïm el manifest elaborat per la secció sindical de CGT a l'ajuntament de Barcelona.

Aquests darrers dies l'Ajuntament de Barcelona ha divulgat a bastament que la transformació de l'Avinguda Diagonal es decidirà amb una gran consulta participativa. No deixar de sobtar aquesta novetat, i en un tema que, ben mirat, deixa força indiferent la majoria de la població de la ciutat, quan tantes altres coses de molta més importància es tiren endavant sense tenir-hi en compte l'opinió dels afectats. Se'n podrien posar molts, d'exemples, però no cal anar enrere per tal de trobar-ne. Aquests dies s'ha sabut que l'Ajuntament ha decidit eliminar tot l'aparcament lliure al barri de la Barceloneta, de la qual cosa els veïns se n'han assebentat per la premsa. Si tan participatius estan ara, per què no hi fan un referèndum? Evidentment, perquè ningú convoca un referèndum que sap que perdrà. I, ja entrant en matèria, què té la Barceloneta que no tingui un altre barri, com Ciutat Meridiana, per exemple, per impedir que els veïns aparquin al carrer els seus cotxes? Potser que així els carrers lluïran més macos per als turistes?