aigua

La Plataforma Aigua és Vida demana al Parlament de Catalunya, en el següent comunicat, que derogui la privatització de l'empresa pública Aigües del Ter-Llobregat, adjudicada fa poc a la multinacional Acciona per un periode de cinquanta anys. Una adjudicació sotmesa ara mateix a un litigi amb l'altra empresa competidora, Agbar (controlada majoritàriament per Suez). No pot ser que un bé tant essencial per a la vida i que, a més, és comú, com l'aigua, estigui en mans d'empreses privades que tenen com a objectiu principal fer com més beneficis millor. D'altra banda, si ATLL és rendible fins al punt de resultar atractiva per aquestes empreses, tampoc s'entèn que hi renunciï un govern amb problemes financers.

El Parlament de Catalunya té l’oportunitat de posar fi al sabotatge social de l’economia ciutadana dut a terme amb la privatització d’ATL

La privatització d’Aigües Ter Llobregat ens obligarà a pagar innecessàriament 4.048 M€ i ens mostra clarament la incompatibilitat entre servei públic i gestió privada

El Parlament de Catalunya té damunt al taula dos Propostes de Resolució presentades per PSC i ICV (PR_PSC i PR_ICV) per tal de posar seny en la gestió de l’aigua de Catalunya i mantenir la titularitat pública de l’empresa Aigües Ter Llobregat.

Demanem a tots els partits del parlament que pensin i vetllin per l’interès general de la ciutadania i que es mantinguin dins de l’ètica de servei al poble i no cap a ells mateixos o el seu partit. Demanem a totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya que treballin conjuntament i recuperin el rumb que el propi Parlament de Catalunya va iniciar el 1990 al crear l’empresa pública d’Aigües Ter Llobregat, una estructura d’Estat, que havia de vetllar per l’interès i la funció pública, és a dir, de la ciutadania, de totes i tots.

La gestió de l’aigua, capital per la governabilitat d’aquest país, mai pot dependre dels interessos econòmics de la multinacional de torn, ens hi juguem massa com per dependre d’un grup d’accionistes, siguin del país que siguin, que tenen com a únic fi maximitzar els beneficis. Així com les polítiques d’aigua no es poden basar en contenciosos administratius, ni escriure als tribunals.

La setmana que ve l'Àrea Metropolitana de  Barcelona (AMB) apujarà el rebut de l'aigua fins a un 27% depenent del municipi. La pujada més alta tindrà lloc en aquelles poblacions on el subministrament depèn de l'empresa Agbar, controlada majoritàriament per la transnacional GDF-Suez. A banda de que ja resulta paradoxal que un bé essencial com és l'aigua estigui sota el control d'una empresa privada, hi ha dubtes sobre la legalitat d'aquesta situació, ja que sembla que mai ha existit un contracte de concessió fet d'acord amb la llei. D'altra banda, caldria preguntar-se si el subministrament d'aigua forma part de les famoses "estructures d'Estat" de les quals parla CiU, atès que l'altra gran empresa pública del ram, Aigües del Ter-Llobregat, acaba de ser privatitzada i adjudicada al grup Acciona en una concessió de cinquanta anys, cosa que ha comportat ja una pujada mitjana del 44% en el rebut de l'aigua (suposem que bona part d'aquests diners de més que ara es paguen aniran a parar a les butxaques dels accionistes).

A l'article següent, publicat a EcoDiari, la plataforma Aigua és Vida explica que s'està plantejant endegar una campanya d'insubmissió per no pagar el rebut de l'aigua a Agbar.

Mentre el líder de Convergència i Unió, Artur Mas, diu que cal dotar-se d'estructures d'Estat, es dedica en realitat a desmantellar aquestes estructures i vendre-les al millor postor. La privatització de la sanitat i de l'aigua tiren endavant sense que això sembli entrar en cap debat seriós als grans mitjans de comunicació ni a l'agenda electoral dels principals partits. Amb el següent escrit, la plataforma Aigua és Vida vol denunciar, un cop més, el malbaratament d'una de les infraestructures més vitals per a la vida, l'aigua. Una infraestructura pública vital que passa a mans privades tot mercantilitzant, per a benefici particular, un patrimoni comú. També ens fem ressò de l'article "Privatització dels proveïments urbans a l'Amèrica Llatina" de Lluís Basteiro, d'Enginyeria sense Fronteres. L'Amèrica Llatina, durant els anys noranta, va ser víctima de les polítiques de privatització de l'aigua. Fenomen que, en bona mesura, ha revertit allà degut al gran rebuig popular i, també, a que els beneficis no eren els esperats per les multinacionals del ram. Aquestes empreses, ara, sembla que tenen l'ull posat a casa nostra.

Ens parlen d’estat propi i es venen el país

Mentre el debat sobre l’encaix entre Catalunya i Espanya ocupa totes les portades, els fils del poder i dels grans interessos no paren de moure’s darrere les cortines, sense fer soroll. I molt efectivament.

Sense aigua no podem viure més de 3 dies. És un recurs bàsic per a la vida. La seva gestió ha de respondre als interessos comuns, de la població, i no a interessos econòmics. O almenys així ho entenem nosaltres. Però aquest punt de vista no és compartit per tothom. Avui, a Catalunya, estem veient dos grans processos – gegantins, podríem dir- de privatització de la gestió de l’aigua, processos a més a més que es fan a les fosques, són antidemocràtics i no són la solució per a RES del que ens diuen.

Segons expliquen a la següent notícia publicada a Ecodiari, la Unió Europea estaria obligant els governs amb dificultats econòmiques a privatitzar un servei públic tan essencial com és el subministrament d'aigua. Aquesta mesura inclou Catalunya, on és imminent la privatització d'Aigües del Ter-Llobregat i on s'ha renovat la gestió privada d'Aigües de Barcelona. Moltes veus preveuen, a més a més, un gran increment del preu de l'aigua per al proper any. La plataforma Aigua és Vida ha encetat una campanya per oposar-se a aquest procés i reclamar que l'aigua, com a bé essencial que és per a la vida, no pot estar subjecta a mercantilització. Al segon article que reproduim, Media.cat destaca com tot aquest debat està sent minimitzat pels mitjans locals. Una qüestió tan polèmica, que ha aixecat molta polseguera en altres indrets, com Itàlia, està passant força desapercebuda. I podem afegir, com a reflexió pròpia, que no deixa de sobtar que el govern d'Artur Mas, alhora que afirma voler dotar el país d'estructures d'Estat s'afanyi a privatitzar unes infraestructures públiques realment crítiques per al benestar de la població.

Sembla que la gestió d'un bé públic i tan crític com l'aigua que bevem i fem servir a casa deixa de ser una qüestió pública. Segons denuncia la Plataforma Aigua és Vida a l'article que reproduim, l'Àrea Metropolitana de Barcelona atorgarà la concessió d'aquest servei a l'empresa Societat d'Aigües de Barcelona, que en un 80% és propietat de Suez-Agbar, una multinacional amb múltiples interessos arreu del món. D'altra banda, sembla que també tira endavant el desmantellament de l'Agència Catalana de l'Aigua, un organisme públic que gestiona fins ara el subministrament de l'aigua a moltes viles i ciutats, ja que el seu comitè denuncia, en un comunicat que tambè reproduim tot seguit, un ERO que farà fora un terç de la plantilla. Tot plegat, un bé públic, l'aigua, que passa a ser un negoci privat.

Us reproduïm el següent vídeo d'Attac TV on el professor Pedro Arrojo, de la Universitat de Saragossa i membre del consell científic d'ATTAC, reflexiona sobre els models de privatització de l'aigua més estesos.

Comunicat de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona sobre aquesta nova privatització mig amagada (enmig d'un gran silenci mediàtic) de la gestió pública de l'aigua.

A la Favb veiem amb preocupació com en els darrers mesos les diferents parts del cicle d'un bé tan bàsic com és l'aigua estant sent objecte de processos de privatització.

Des de l'entrada en vigor de la llei Òmnibus es va obrir la porta a l'externalització de la gestió de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), l'encarregada de fer arribar l'aigua a Barcelona i a d'altres municipis de l'àrea metropolitana. Aquest procés es troba actualment en les fases prèvies al concurs públic.

 Comunicat de la Plataforma Aigua és Vida

La Plataforma Aigua és Vida, xarxa d’organitzacions sindicals, veïnals, socials i ecologistes ha presentat a través de: Attac – ACORDEM, Enginyeria sense Fronteres, Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya, Federació d’Associacións de Veïns i Veïnes de Barcelona, Grup de Defensa del Ter, Martorell Viu, Plataforma ProuSal i Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, al·legacions a l’avantprojecte d’explotació de la gestió de la Xarxa d’Abastament d’Aigua en Alta Ter – Llobregat. L’aigua és un bé essencial, vital i imprescindible per a la vida que no pot caure en mans de les empreses o multinacionals que es basen en la lògica dels mercats, tan allunyada de les necessitats més vitals dels humans i del planeta on vivim.

S'ha constituït fa poc la Plataforma "Aigua és Vida" per tal de denunciar i lluitar contra els projectes de privatització del subministrament d'aigua a Catalunya. Contra el que diria el sentit comú, molta gent ignora que el subministrament d'aigua a la ciutat de Barcelona depén d'una empresa privada, Agbar, controlada en bona mesura per la transnacional Suez. En altres indrets de Catalunya, l'aigua si està gestionada per entitats públiques, com ara  l'empresa Aigües del Ter-Llobregat (ATLL) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Són aquests organismes els que seran privatitzats segons els plans del govern català, sota la coneguda consigna del dèficit, que no és més que l'excusa per passar a mans privades un sucós negoci.

El següent vídeo correspon a la roda de premsa del passat 2 de març on s'anunciava l'inici d'una campanya per demanar la modificació de la llei estatal d'aigües. I reproduim també a continuació el manifest de presentació de la campanya.

Aigua és vida és el nom d'una campanya engegada per diversos col·lectius contra els plans de privatització del subministrament de l'aigua que planeja el govern català, amb l'excusa de sempre de que el servei públic no és econòmicament sostenible (però sembla que sí és econòmicament rendible com a negoci privat). Aquest 16 de novembre, a l'hotel NH Constanza de Barcelona, Lluís Recoder, Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Marta Moren, Directora General de l'Aigua del Ministeri espanyol de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, tenen previst de reunir-se amb representants de les empreses més importants interessades en aquest negoci per a parlar del tema “Aigua a Catalunya: Conegui la nova política de l'aigua i les infraestructures previstes”.

Avui és l'aigua, demà la vida. Ni un pas enrere from Ingeniería Sin Fronteras on Vimeo.

Tot seguit reproduim el manifest de la campanya contra aquest nou atac a la vida que podria suposar passar de considerar l'aigua com un dret a considerar-la com un negoci, seguint la mateixa política que s'està aplicant en el terreny de la sanitat.