Territoris

Via el nostre formulari de publicació hem rebut aquest text de Salva Torres, membre de l'associació pel lloguer públic assequible 500x20 de Nou Barris, Barcelona.

"Un recorregut per la situació econòmica i la decisiva política de recolzament governamental a la banca i al lobby del totxo i les infraestructures per tal de mantenir artificialment el valor del parc d'habitatges buits a l'Estat espanyol.

El projecte "Barça Parc", una complex lúdic i comercial que el FC Barcelona, amb el vistiplau de l'ajuntament de Viladecans, governat per PSC i ICV, pretenia construir en uns terrenys del delta del Llobregat, ha estat desautoritzat per un informe del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. El projecte consistia en la construcció d'instal.lacions esportives, centres comercials i un hotel al front litoral de Viladecans, al bell mig de zones d'alt valor ecològic. L'informe del Departament de Medi Ambient considera que la construcció d'aquest complex seria incompatible amb la preservació de l'entorn, tal com ens expliquen al següent comunicat els col·lectius que han estat lluitant per la derogació d'aquest projecte.

El passat mes de juliol, un seguit d'entitats de tota mena, ecologistes, plataformes en defensa del territori, etc., van fer públic el manifest L'A7 o la colonització de Catalunya per tal de reclamar que no es faci el desdoblament entre l'autopista AP7 i l'autovia A7. Aquesta obra, que en alguns trams ja està executada, consisteix en duplicar l'autopista AP7 amb la construcció, en paral·lel, d'una autovia, amb totes les consqüències que això comporta: la saturació d'infraestructures i la fragmentació del territori i, sobretot, una despesa totalment inútil. Es tractaria de tenir dues vies paral.leles, amb el mateix recorregut, amb la mateixa funció, amb l'objectiu de no tocar els interessos de l'empresa concessionària del peatge. Com diuen els signants del manifest, una de les conseqüències positives que ha de tenir l'actual crisi econòmica és obligar a la racionalització de les despeses i deixar de fer obres inútils, que malmeten el territori i que només beneficien especuladors i constructores que ja s'han embotxacat prou diners a l'època del totxo.

La setmana passada sortia a la llum l'enquesta semestral que fa l'ajuntament de Barcelona sobre la percepció dels problemes de la ciutat i la valoració dels polítics que fan els ciutadans. El resultat aconseguit per Jordi Hereu ha estat el pitjor en tota la història d'aquest baròmetre polític: per primera vegada un alcalde de la ciutat resultava suspès.

Aquests resultats probablement reflecteixen una opinió àmpliament extesa: la responsabilitat política pel clima de corrupció i pel foment de les polítiques urbanístiques especulatives, que de cap manera es poden considerar com dos elements independents l'un de l'altre. Malgrat els esforços que ha fet la premsa del règim per tal de focalitzar l'atenció informativa en Fèlix Millet i altres personatges semblants, ha calat la idea de que la corrupció no és un fenomen aïllat, producte d'uns pocs individus sense escrúpuls, sinó més aviat un tret definitori de bona part de la classe política, empresarial i periodística que, si bé majoritàriament no és culpable de res concret, ha afavorit un estil de gestió política, un fer la vista grossa de manera descarada i una deixadesa en la investigació i la denúncia pública que els fa, col·lectivament, corresponsables d'una ciutat corrompuda.

Al darrer número de la revista Carrer, de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, Marc Andreu publica el següent article, La ciutat corrompuda, on assenyala  el maridatge entre la corrupció i les polítiques urbanístiques basades en l'especulació, exemplificades en el comentari que va fer Jordi Hereu sobre l'hotel del Palau de la Música:  “Una tramitació urbanística més de les moltes que estem fent constantment”.

La matinada del dia 11 al 12 de juliol de 2010, la selecció espanyola va guanyar el Mundial de fútbol, fet que va desencadenar celebracions espontànies a diversos punts del territori que en algun cas van derivar en greus incidents. Segons el relat de l'afectat i del seu advocat, Nicola Tanno estava en aquells moments a una terrassa al número 347 de la Gran Via de Barcelona, lluny dels incidents, quan una furgoneta dels mossos d'esquadra s'hauria aturat  i els hauria disparat pilotes de goma. Com a resultat Nicola Tanno ha perdut un ull i acaba de rebre l'alta mèdica després d'haver estat 16 dies hospitalitzat.

A tot això, fonts dels mossos d'esquadra consideren que l'actuació hauria estat "correcta" i "sense errors", qualificant el fet que dues persones que no participaven dels aldarulls restessin ferides (recordem que una de les quals ha perdut un ull) com a "accident". Textualment, segons declaracions recollides al diari El Punt: "les pilotes de goma poden rebotar a terra i fer mal"...

Us reproduïm el comunicat de l'associació Altraitalia,  on entre d'altres coses es denuncien els fets, s'insta a realitzar una investigació en profunditat, i es considera incomprensible que aquesta no s'hagi realitzat d'ofici. El podeu llegir tot seguit.

[Actualització 16 de juliol, 10:45 h] Confirmat, la Rimaia 3 ha estat desallotjada. Segons informa un post aparegut a Indymedia Barcelona: "Nou desallotjament en menys de 48 hores. Avui a les 6 de la matinada els mossos d'esquadra han desallotjat la nova Rimaia situada al número 454 de Gran Vía i okupada ahir mateix. Aquesta actuació policial es succeeix en només 48 hores del desallotjament de l'anterior Rimaia a Gran Via 550. Hi han dues noves detencions. Avui al matí pasen a disposició judicial les detingudes del dimecres. "

[Actualització 16 de juliol 08:00h] Sembla ser que la nova Rimaia està sent desallotjada.

[Actualització 14 de juliol, 22.30h] Després de la manifestació de protesta d'aquest vespre, on han participat diversos centenars de persones, s'ha ocupat un altre edifici, aquest cop a la Gran Via nº 454, <M> Rocafort.

[Actualització 14 de juliol 21:15h]. Segons un post aparegut a Indymedia, aquest matí s'han desallotjat també el centre social okupat La Bankarota i Els Pisos de Cornellà. També s'haurien desallotjat 3 cases okupades al barri de Vallcarca.

[Actualització 14 de juliol 12:15h]. L'Accent.cat informa de càrregues de mossos d'esquadra contra les persones concentrades al davant. El total de persones detingudes pujaria a 10.

[Actualització 14 juliol, 11:30 h]: La Haine Barcelona, que està fent un seguiment al minut, informa de vuit detencions entre les persones solidàries concentrades.

Ara mateix continua el desallotjament de La Rimaia a Gran Vía 550. Es demana suport!! CONCENTRACIÓ AL CARRER ARA MATEIX - GRAN VIA, 550 METRO URGELL

Després de patir un desallotjament el 2 de febrer al c/Casanova 17, avui, 14 de juliol, altra vegada ha vingut la brigada dels mossos d'esquadra a treure'ns de Gran Vía 550. Després de mesos de treball per rehabilitar l’espai abandonat per la saga Guerrero Gilabert – coneguts per nombroses denúncies d'assetjament immobiliari, per estar dins el procés judicial del cas Pretòria i per controlar Gaesco, líders en la inversió bursàtil - els mercenaris del capital han actuat i ens han fet fora d'un edifici del barri i pel barri.

El passat 12 de juliol va aparèixer aquest comunicat al lloc web d'Indymedia Barcelona.

"Comunicat 12 de juliol

Avui, 12 de juliol de 2010, desenes de persones hem sabotejat dos camps experimentals de blat de moro transgènic propietat de Syngenta situats al terme municipal de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

Hem destruït l’experiment transgènic a cel obert de Syngenta perquè entenem que aquest tipus d’accions directes són la millor manera de respondre a la política de fets consumats per mitjà de la qual la Generalitat, l’Estat i les multinacionals biotecnològiques duen dotze anys imposant-nos unilateralment els organismes modificats genèticament (OMG) en l’agricultura i l’alimentació.

Si haguéssim d'escollir un símbol visible que representés tot el procés d'especulació, gentrificació, expulsió de veïns i corrupció lligada a les polítiques urbanístiques que ha tingut lloc a Barcelona durant els últims anys, aquest seria l'hotel. És per això que un seguit de col·lectius han convocat per aquest dissabte 10 de juliol a les 11 hores un itinerari per diferents hotels de Ciutat Vella que han esdevingut emblemes d'aquestes polítiques. El punt de sortida de l'itinerari: al Palau de la Música, on tenien el propòsit de fer un altre hotel.

Presentació

Barcelona i, molt especialment Ciutat Vella, viuen sota una pressió turística sense precedents. Aquesta situació està contribuint a culminar una sèrie de processos d'elitització (gentrificació) que devasten la qualitat de vida veïnal dels barris i la riquesa del seu patrimoni històric, cultural i paisatgístic. Els seus efectes, que retallen dràsticament les possibilitats d'accés a l'habitatge i les capacitats d'ús de l'espai públic, sempre han format part de les preocupacions de la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella i de les entitats que la integrem. Per això volem oferir un espai on compartir experiències i coneixements, que permeti prendre partit en qüestions transcendentals que afecten molt directament la vida de les persones a la ciutat. Aquest espai es materialitza en el projecte que presentem aquí.

Emulant les incomptables rutes turístiques que, en autobús, en bicicleta o a peu, recorren diàriament el llarg i ample de Ciutat Vella, l’itinerari Gran Hotel Barcelona s'ha concebut com un instrument cívic de coneixement i sensibilització que vol revisar críticament els efectes que té sobre el teixit social i el teixit urbà l'aplicació d'un model de ciutat que ha fet de la indústria turística i hotelera una de les seves prioritats fonamentals. L'itinerari no qüestiona els beneficis socials i culturals d'una Barcelona oberta al món i a un turisme responsable, que l'estimi, la conegui i la respecti. Tampoc la riquesa econòmica que pot generar un turisme de qualitat, sobretot en aquests difícils temps de crisi. L'itinerari vol posar en tela de judici un model de ciutat dedicada exhaustivament al monocultiu d'un turisme insostenible, que la depreda i la banalitza, que porta irremissiblement a l'esgotament dels seus atractius. Contra l'argument que defensa a ulls clucs la riquesa i els llocs de treball generats pel turisme sense fer balanç dels costos socials i culturals que comporta, l'itinerari vol posar en dubte el repartiment d'aquesta riquesa i vol denunciar la precarietat i la temporalitat que caracteritzen aquests llocs de treball.

L’Itinerari Gran Hotel Barcelona permetrà visitar i conèixer en profunditat i amb rigor alguns dels casos més representatius de l'impacte que les explotacions hoteleres estan tenint sobre l'habitatge, el patrimoni i la diversitat social, comercial i cultural de Ciutat Vella. El seu objectiu principal és comprendre globalment, a través del coneixement de cada cas concret, en què consisteix exactament aquesta pressió que la indústria hotelera, en connivència amb l'administració pública, està exercint sobre el territori i sobre les persones que l'habiten. Al llarg del recorregut es vol, per una banda, fer una descripció crítica i analítica de cadascun dels casos emblemàtics seleccionats i, per l'altra, donar veu a les lluites i reivindicacions veïnals i comunitàries que han desencadenat.

CCOO ha tornat a donar un pèssim espectacle de què entenen ells per "unitat" davant de la patronal en aquests moments de crisi, assaltant els locals de CGT a Via Laietana. Com si no n'hi haguessin, en aquests moments, de problemes més importants on haurien de posar-hi atenció, que la reivindicació d'uns locals sindicals ...que ja estan ocupats per un altre sindicat des de fa més de vint anys.

Nosaltres no caurem aquí en el parany verbal de considerar equivalents agressor i víctima, ni de considerar que la CGT, pel sol fet de defensar-se de l'agressió, està donant un pèssim espectacle amb la que està caient. L'espectacle, trist i pèssim, l'està donant l'organització que ha decidit expulsar CGT dels locals que ocupa des de fa més de vint anys. A tot això, CGT ha decidit defensar-se de l'agressió i tot sembla indicar que no serà desallotjada tant fàcilment com d'altres espais.

És molt trista la situació actual de l'esquerra radical d'aquest país, i molt bona part dels seus problemes són per mèrits absolutament propis. Però s'ha de reconeixer també el trist paper de les organitzacions "tradicionals" de l'esquerra (PSUC-ICV, CCOO, etc) en la destrucció sistemàtica de qualsevol possibilitat  realment transformadora, evitant amb molta mà esquerra que els creixin nans per l'esquerra, sobretot en moments de crisi, quan toca fer de bomber i reeditar un altre cop Pactes de la Moncloa, malgrat el paripé pressumptament contestatari d'una vaga amb retard i amb silenciador. Hem vist uns quants exemples al llarg de la història, i creiem que ara estem veient, un altre cop, tristament, un exemple més. Ens preguntem com encara pot haver-hi gent "dels nostres" que doni peixet, convidant a jornades, xerrades, etcètera, a organitzacions com CCOO o ICV. Un bon indicador per saber qui som realment "nosaltres" i qui són veritablement "els nostres".

Us reproduïm els comunicats de la Federació Local de Sindicats de Barcelona de CGT i el de la Secretaria de Comunicació de la CGT de Catalunya.

Podeu escoltar l'entrevista realitzada per Manuel Márquez de Kaosenlared.net a Bruno Valtueña (secretari general de CGT de Catalunya) [mp3 - 4.8 Mb].

L'acusació popular en el cas Millet-Palau de la Música ha fet públic el següent comunicat arran de l'entrada en presó de Fèlix Millet i Jordi Montull. Com bé s'hi diu, al comunicat, és important evitar el parany que determinades institucions i figures polítiques intenten fer: presentar aquests dos personatges com uns monstres de la corrupció i que facin de bocs expiatoris per tal de desviar l'atenció de la qüestió de fons: que la corrupció és sistèmica. Aquests dies, determinats càrrecs públics, a les seves declaracions com a testimonis, han insistit en l'honestedat de la seva actuació i que ells no hi són implicats. Bé, potser sigui veritat que determinats alts càrrecs són tècnicament innocents i no han participat en el saqueig. Però la qüestió de fons és: de debò no sabien res?  No feien la vista grossa? Costa de creure des que l'ex-president Pasqual Maragall va dir al Parlament allò del 3%. I també costa de creure perquè fa molt de temps que determinades persones i col·lectius, sense l'accés privilegiat que tenen alguns a determinades informacions, denunciaven aquestes pràctiques, denúncies que eren sistemàticament ignorades per la classe política i pels seus mitjans de comunicació. Una bona mostra n'és l'article que reproduim després del comunicat, titulat L'hotel del Palau, una martingala de l'estil de Porcioles, que va publicar la periodista Maria Favà al número 116 de la revista Carrer, editada per la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona.

Presó per Millet i Montull

Malgrat mai ens ha alegrat que ningú entri a la presó, malgrat seguim dubtant que les presons de l’Estat compleixin una funció rehabilitadora absolutament oblidada, malgrat conèixer que els centres penitenciaris han esdevingut un espai de reclusió punitiva de la pobresa i els petits delinqüents, cal afirmar que la presència al carrer de Fèlix Millet i Jordi Montull -sense cap mesura cautelar– resultava un insult constant pel conjunt de la ciutadania, que s’ha sentit del tot estafada pel frau del Palau. Un frau fet, en gran mesura, amb el saqueig de cabals públics.

Des d l’acusació popular, enteníem aquesta llibertat incondicional com un incomprensible i insuportable acte quotidià d’impunitat de delictes d’alta volada amb la que havíem de conviure. És per aquest motiu, que des de l’Acusació Popular considerem socialment justa i estrictament ajustada a Dret la presó per a dos delinqüents confessos, que l’estiu passat ja van provar de destruir proves i que han tingut una ampla treva judicial per protegir el seu patrimoni, il·legalment adquirit.

Ara bé, no volem que Millet i Montull siguin els bocs expiatoris que distreguin l’atenció dels responsables polítics d’un sistema de finançament que cada cop més apareix com el veritable cos d’un iceberg que està encara per descobrir-se i amb actuacions anòmales de les administracions públiques. És per això que la FAVB, en representació d’una àmplia xarxa d’entitats, varem presentar-nos com Acusació Popular en aquest cas: per a aclarir totes les connexions i totes les responsabilitats vinculades al mateix. Aquesta feina és i serà llarga i ho sabem.

En uns temps marcats per retallades econòmiques als més febles creiem que l’ètica i l’austeritat, el control dels cabals públics i el rendiment de comptes de la despesa, han de passar al primer pla. Ara que regna l’escepticisme sobre la utilitat de les accions col·lectives cal recordar més que mai que va ser l’acció veïnal empresa des de les entitats de Casc Antic, la que va alertar sobre les irregularitats en una requalificació, la dels edificis veïns al Palau, que avui ja està sota sumari i on representants públics estan cridats a declarar. Cal recordar també que l’Acusació Popular es finança per subscripció popular i que, a dia d’avui, ja ha recaptat de 9.800 euros, 6.000 dels quals aniran destinats a abonar la fiança imposada pels jutjats per poder exercir l’Acusació Popular.

Seguirem impulsant les accions per a exercir el control democràtic i exigir depuració de responsabilitats en el present cas en nom de totes les persones que com nosaltres, des de la indignació i la perplexitat, volem que aquest afer s’esclareixi fins el final, que es rescabali el bé públic malmès i que es retornin tots els diners públics estafats i malbaratats.

Acusació Popular Cas Millet-Palau de la Música

Barcelona, a 18 de juny de 2010