Polítiques

Us reproduïm el dur comunicat de l'Ateneu Llibertari de Sabadell respecte les detencions (amb empresonament preventiu posterior)  d'anarquistes acusats de terrorisme. Detencions que es van produir casualment el passat 15M, segon aniversari de la mobilització popular i ciutadana. Creixen els dubtes respecte a aquestes detencions, n'hi ha prou amb llegir els textos de l'anònim "Acratosaurio Rex" publicat al web A las barricadas o bé el comunicat de Joni D., l'escriptor del llibre que va ser mostrat entre el material incautat pels mossos d'esquadra.

Us reproduïm també el comunicat sobre les detencions de "Rereguarda en moviment".

"COMUNICAT DE L'ATENEU SOBRE ELS FETS DEL 15 DE MAIG DEL 2013

Volem que l’Ateneu Llibertari de Sabadell sigui un lloc inclusiu, obert a propostes constructives i transformadores. Per aconseguir-ho s'organitzen diferents activitats per tothom i es recolzen i es difonen les iniciatives que van sorgint. El projecte de l'Ateneu porta anys en marxa, i nosaltres hem agafat el relleu de totes les companyes que han aixecat aquest espai/projecte (podeu consultar la història de l'Ateneu a l'antic lloc de consulta: http://www.ateneullibertaridesabadell.blogspot.com.es i veure el nou a http://ateneullibertarisbd.weebly.com/ ).

El 30 d'abril de 2004 (fa 9 anys) va haver-hi un motí dels presos de Quatre Camins. Uns 100 presos amotinats van retenir un funcionari (finalment alliberat) i ferir al subdirector de la presó. Durant la repressió del motí diversos presos van denunciar tortures (que ara es jutgen). 14 presos van ser condemnats posteriorment pel motí en algun cas a llargues condemnes de fins a 17 anys de reclusió per homicidi en grau de tentativa.

Ara es jutjen a vuit funcionaris i treballadors de  presons, acusats de diversos delictes de maltractament i tortures als presos amotinats. Mèdia.cat fan una anàlisi del tractament mediàtic d'aquells fets i d'aquest judici, silenciat (o "desaprofitat") pels mitjans de comunicació majoritaris. El setmanari Directa sí que en fa un seguiment (ni que sigui via monitor de plasma) del judici, que va començar el passat 6 de maig, després d'un acte unitari contra la tortura a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona i una manifestació pels carrers de Barcelona. Us reproduïm aquesta crònica del judici, de Sara Montesinos (@Sarammp) publicat al web del setmanari Directa el passat 10 de maig.

L'Audiència Provincial de Barcelona acull des del 6 de maig el judici a nou funcionaris de la presó de Quatre Camins, acusats de torturar els interns que s'hi van amotinar l'any 2004.

El primer dia van declarar els nou acusats, que van negar el maltractament als presos. El subdirector mèdic de Quatre Camins, Xavier Martínez, va admetre “certa contundència” i “ús de la força” contra els presos que es resistien. Martínez va admetre també la possessió de la defensa de goma, però va negar que l'utilitzés. Tot i així, l’exsubdirector mèdic va admetre que “dos o tres” presos van arribar amb ferides “lleus” després d’assegurar no recordar cap agressió i dubtar sobre si es va obligar els interns a despullar-se. Durant l’interrogatori, Martínez va acabar confessant que ascendien a dinou els presos ferits i que “s’ajudava a caminar més ràpid els presos que no volien caminar”. En general, els funcionaris -la majoria dels quals no va respondre les preguntes de l'acusació- van negar haver vist agressions a presos durant el trasllat, però van plantejar incoherències i contradiccions en les seves declaracions, com per exemple parlar sobre els trasllats després d'haver negat haver-los presenciat.

Després de diverses setmanes d'ocupació del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en defensa de la universitat pública i contra les retallades, la Coordinadora d'Assemblees de Facultat (CAF) ha decidit continuar amb una tancada indefinida a l'edifici. Tot seguit reproduim els darrers comunicats que han emès per a fer pública la seva postura i les raons de la seva lluita.

Comunicat de la CAF 14 de Maig: TANCAMENT DE L’EDIFICI DEL RECTORAT

Després de quatre setmanes d’ocupació del rectorat de la UAB, la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) ha decidit tancar-se a l’edifici.

Reafirmant la nostra ferma voluntat de negociar i treballar conjuntament l’execució de les mocions aprovades al claustre del 20 i 21 de març, les últimes setmanes hem centrat la nostra activitat en una ocupació i accions de baix nivell de combativitat, sempre dirigides a fer posicionar l’Equip de Govern.

Les mostres de suport per part de la comunitat de la UAB han estat palpables durant aquest mes, sobretot i especialment entre aquells sectors més afectats per les polítiques neoliberals promogudes per la Generalitat de Catalunya i secundades pels òrgans de govern de la universitat pública.

Blog de Jordi Martí Font

65 anys després del 15 de maig de 1948, quan prop de 750.000 palestins i palestines van començar el seu èxode, expulsats del seu lloc en el món, els amos ho han volgut celebrar. I no alguns dels amos sinó totes i tots els amos: els qui ens fan fora de casa, les que ens contracten sense contracte, els qui ens neguen la sanitat, les que especulen amb drets bàsics, els qui ens neguen qualsevol possibilitat de futur, les que ens torturen i ens acusen falsament, els que ens malmeten la vida, les quer envien robots pegadors a rebentar-nos el cap quan no els obeïm... És així que els amos i les ames de sempre celebren la “naqba”, el dia de la “destrucció” del poble palestí. Alhora que commemoren la “naqba”, però, se'n foten del nostre propi 15M, del de fa dos anys, quan centenars de milers de persones van prendre les places i espais públics d'aquest país i d'altres fartes de lladres i xoriços, d'amos i d'ames. Era només el començament d'un dels moviments populars més importants i transcendents d'aquest tros de segle XXI que fins ara hem transitat, bàsic per entendre l'actual cicle de lluites socials als Països Catalans o almenys entendre'n les seves actuals formes, i és per això que la celebració dels amos té alhora una important quantitat d'ironia i fins i tot de cinisme en dir-nos a la cara amb un ampli somriure que ells continuen manant.

[Actualització dia 16 de maig 07:00h] En un nou comunicat la CNT de Sabadell ens recorda que:

. Cap dels detinguts pertany a la CNT o a l'Ateneu Llibertari de la localitat.

. A l'Ateneu Llibertari no és reuneix la CNT sino que aquesta cedeix el local a diferents col·lectius de la ciutat (15M,Xarxa d'Intercanvi de Sabadell, col·lectiu amazigh, etc).

Durant aquest matí els mossos d'esquadra han desallotjat Can Piella a Montcada i Reixac i al mateix temps han efectuat un escorcoll a l'Ateneu Llibertari de Sabadell, vinculat a la CNT de la mateixa localitat. Diverses fonts vincularien aquesta operació (que estaria ordenada pel jutge Santiago Pedraz de l'Audiencia Nacional) contra una fantasmagòrica i desconeguda  organització anomenada "Bandera Negra". El setmanari La Directa parla d'un mínim d'una persona detinguda, que estaria acusada "de proferir comentaris violents a Facebook" (SIC). D'altres fonts parlen de fins a cinc persones detingudes. Us reproduïm un comunicat de la CNT de Sabadell  i us recordem que hi ha convocada una manifestació avui a les 18h davant l'ajuntament de Sabadell.

Registre fraudulent a l’Ateneu Llibertari de Sabadell

ACTUALITZACIÓ A LES 14.30H

El mateix dia que el molt honorable cos policial dels Mossos d’Esquadra destinen esforços a desallotjar Can Piella, un dimecres 15 de maig de l’any 2013, no han tingut res millor a fer que entrar sense ordre judicial al locals de l’Ateneu Llibertari de Sabadell.

[Actualització 15:30] @CanPiella convoca a una manifestació avui a les 16h als Jardinets de Passeig de Gràcia de Barcelona. El setmanari La Directa informa de qui està al darrera del desallotjament, un empresari immobiliari habitual de les revistes del cor.

[Actualització 12:57h] Us reproduïm les informacions facilitades pels companys de Can Piella:

"Amics i amigues de Can Piella,

 Us passem les darreres informacions sobre la resistència:

 - Després de 4 hores de resistència passiva amb la participació de desenes de solidàries que s'han acostat els mossos d'esquadra han desallotjat la masia però no les terres. La resistència continua, animem a tothom a acostar-se a Can Piella.

 - Quatre companyes detingudes al desallotjament, dues de la torre i dues dels voltants encara no sabem on les han dut.

 - S'inicien accions de solidaritat arreu del territori: dues companyes s'han penjat de les Torres d'Alcaraz (propietat) a Mas Rampinyó a Montcada i Reixac.

 - Veïnes solidàries estan tallant l'AP7 a l'alçada de Santa Perpètua de laMogoda.

 Per saber la informació d'última hora consultar el compte de twitter
@CanPiella i el HT #SosCanPiella.

Ens llevem amb la molt desagradable notícia de que Can Piella (web, twitter, vimeo) està sent desallotjada. Us reproduïm el seu comunicat urgent on demanen suport a tothom que pugui anar cap allà (com arribar). Més informació al twitter de Can Piella (@canpiella) i al hashtag #SOSCanPiella. Per entendre què és Can Piella, us enllacem amb aquest vídeo, via el setmanari Directa (@la_Directa).

URGEIX EL VOSTRE SUPORT: Can Piella està sent desallotjada!

Les nostres companyes i companys arrisquen la seva vida en una torre de 18 metres, mentre són assetjats per la policia.

Demanem a totes les persones que puguin desplaçar-se a Can Piella que vinguin a donar el seu suport en el menor temps possible. Passeu aquest missatge als vostres contactes. Juntes podem!

Si podeu porteu tenda , sac de dormir, aigua, menjar…Gràcies!

Defensar els nostres valors, no tan sols una masia.

Ens han donat 5 dies per abandonar la masia voluntàriament. Aquesta no és la nostra voluntat.

Blog de Jordi Martí Font

Fa unes setmanes, vam ser al País Basc una colla de catalans i catalanes convidats per una colla de basques i bascos que volien tirar endavant un procés de desobediència independentista inspirat en part en les consultes sobre la independència que la majoria de localitats de les quatre províncies catalunyeses vam fer fa uns mesos. A mi em va tocar fer una xerrada al Koldo Mitxelena, un espai cultural a Donosti impressionant, junt amb Josep Manel Ximenis, per explicar-hi el procés independentista dels Països Catalans, la confluència entre l'esquerra independentista i els moviments socials en àmplies trobades d'unitat popular, etc.; ah, i el procés de consultes sobre la independència inaugurat a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009, que va explicar a fons Ximenis.

Us reproduïm aquest article d'Eduardo Melero publicat al setmanari Directa (@la_directa) on l'autor ens repassa la desconeguda política espanyola de foment de l'exportació d'armament,  que ve a convertir en paper mullat el control sobre les exportacions i la normativa comunitària i espanyola que restringeix la venda d'armament a països que violin els drets humans o que es trobin en situació de conflicte.

Febrer ha estat un mes molt intens pel Ministre de Defensa, Pedro Morenés, en la promoció de l’armament espanyol a diferents parts del món.

El proper dia 9 de maig el moviment veïnal i associatiu de Nou Barris convoca a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Us reproduïm el manifest "Nou Barris cabrejada diu prou". Al seu web (9bcabrejada.blogspot.com) teniu més informació de les convocatòries que van realitzant.

Nou Barris pateix de manera extrema l’impacte de la crisi econòmica. Ho demostren les dades d’atur, o la caiguda de la renda per habitant. Ho demostren també la quantitat de desnonaments i els símptomes de pobresa que detectem quotidianament. Els veïns i veïnes de Nou Barris no hem provocat la crisi. Els responsables són els especuladors i financers que han jugat amb els interessos de tots, i els polítics que ho han deixat fer. Però als nostres barris s’acumulen els problemes, agreujats per la manca de polítiques socials des de les administracions: Ajuntament, Generalitat i Govern de l’Estat.

Pel seu valor, us reproduïm el manifest de la manifestació unitària ciutadana que es va realitzar el passat 28 d'abril pels carrers de Barcelona.

Manifest de la manifestació unitària ciutadana del 28 d'abril

Amigues, amics...

Un cop més, som milers i milers de persones omplint els carrers de Barcelona. Avui, la nostra marxa arbora molts colors. Però tots evoquen un mateix anhel de justícia social i dignitat. Sindicats, plataformes unitàries, moviments, entitats veïnals, col·lectius diversos, ciutadanes i ciutadans... ens hem aplegat per dir que no podem seguir així; però que, juntes, podem canviar les coses!