Medi Ambient

El passat 26 de desembre va ser assassinada la companya Dora Alicia Recinos Soto (a la foto), embaraçada de vuit messos, mare de set nens. És la tercera víctima d'una onada de violència contra activistes ambientals a la zona de Cabañas, El Salvador, on els membres d'aquesta comunitat estan protestant contra la reobertura d'una mina d'or per part de la multinacional canadenca Pacific Rim. Dora Alicia formava part del Comité Ambiental de Cabañas i s'havia oposat activament a la mina. El seu fill de dos anys també va resultar ferit en l'atac.

El seu assassinat va passar sis dies després del tiroteig fatal que va acabar amb la vida de Ramiro Rivera Gómez, vicepresident del citat comitè ambiental de Cabañas, el qual ja havia sobreviscut a uns altres vuit trets l'agost passat. Al juny, un altre company,Gustavo Marcelo Rivera (vídeo), havia estat torturat i assassinat. D'altres companys de la comunitat de Cabañas han rebut amenaces de mort, inclosos els joves treballadors i periodistes de l'estació Radio Victoria i el sacerdot local, Luís Quintanilla, que va escapar d'un intent de segrest.

Alguns mitjans locals han tingut la barra de titllar aquestes morts de "pugna entre vecinos", fet denunciat al mateix web de simpatitzants del FMLN, en aquests moments en el govern d'El Salvador. El mateix fiscal general de la República d'El Salvador ha hagut de reunir-se el passat 20 de gener amb diputats de l'FMLN que conformen la Comissió de Justícia i Drets Humans. Per la seva banda, la multinacional, evidentment, nega qualsevol responsabilitat en els fets.

A Mèxic va ser assassinat el passat 27 de novembre Mariano Abarca Roblero, organitzador de la campanya contra les mines a cel obert de la corporació Blackfire a Chiapas. Un projecte del Banc Mundial, per cert.

Us reproduïm el comunicat de l'Organització Mundial Contra la Tortura: "Assassinat de la sra. Recinos Sorto i de dos altres activistes mediambientals".

Milers de persones es van manifestar diumenge passat a Ascó contra la construcció del cementiri de residus nuclears estatals. La manifestació va finalitzar amb una intervenció molt emotiva i comentada de Santiago Vilanova.

Malgrat aquestes manifestacions contràries, inclos el tancament dels regidors i alcaldes al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, ahir, dimarts 26 de gener de 2010, el consistori d'Ascó va decidir formalitzar la candidatura del municipi a acollir el cementiri de residus radiactius de tot l'estat. Si bé el govern de l'estat posava com a condició l'existència d'un ampli consens al territori on s'implanti aquest magatzem gairebé etern de residus radiactius, de moment l'únic lloc on s'ha vist aquest consens ha estat entre els regidors de l'ajuntament d'Ascó. Ni les autoritats catalanes, com a mínim de cara a la galeria, haurien donat el seu vist-i-plau a aquesta decisió. S'ha de mencionar que l'abril de 2006 es va aprovar per unanimitat de tots els grups del Parlament Espanyol  la creació d'aquest magatzem de residus.

S'obre un compàs d'espera: encara la Comissió Interministerial  ha d'aprovar l'emplaçament definitiu. Us reproduïm el comunicat del Grup Ecologista de Tarragona I de l'Ebre - Ecologistes en Acció i el de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC). Us recordem que avui, dimecres 27 a les 20.00 h., hi ha convocada una concentració contra el cementiri nuclear davant del Palau de la Generalitat.

Fets i no paraules. I si bé els discursos que hem anat sentint als nostres governants en els darrers anys ens semblarien indicar un  suport decidit a les energies renovables, alguns fets ens fan dubtar d'aquestes impressions.

Des de l'entrada en vigor del real decret 1578/2008, segons fonts de la patronal del sector fotovoltàic, s'han perdut 30.000 llocs de treball. Alemanya durant l'any 2009 haurà instal·lat sobre uns 3500 MW de potència en fotovoltàica. A l'estat espanyol durant l'any 2008 es van instal·lar uns 2500 MW, però gràcies a la reforma legislativa que implantava la necessitat d'un registre previ i la reducció de les subvencions a la generació d'energia fotovoltaica, la potència total instal·lada durant l'any 2009, com a molt, arribarà als 100 MW, mentre que la potència real connectada a xarxa fins i tot pot ser molt menor.

És evident que s'estava gestant una bombolla especulativa en aquest sector, però en aquest sentit la solució abrupta que es va decidir finalment per part del ministeri d'indústria del sr. Miguel Sebastián no ha estat precisament la millor. A tot això la patronal del sector vol reunir-se amb l'actual secretari d'estat d'energia, Pedro Marín, per tal de reconduir la desastrossa situació actual, amb una nova ordenació que ni afavoreixi bombolles ni tampoc es carregui al sector. Per cert, al seu moment (estiu de 2008), Greenpeace ja va avisar de que alguna cosa així podria passar.

Us reproduïm el post "L'últim canvi legislatiu al sector de l'energia solar fotovoltaica va provocar la pèrdua de 30.000 llocs de treball", publicat a la pàgina Revolución Energética, realitzada per l'enginyer i expert en energies renovables Xavier Cugat.

El passat 23 de desembre, just abans d'aquest període més o menys vacacional, el consell de ministres va donar llum verda al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç per a la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat de la convocatòria per a la selecció dels municipis candidats a acollir el cementiri de residus radiactius de l'estat. Encara està per decidir el seu emplaçament definitiu, tot i que els municipis de les Terres de l'Ebre tenen molts números de portar-se'l, malgrat la considerable oposició de molts dels seus habitants, expressada mitjançant els acords de molts dels seus ajuntaments i consells comarcals.

Us reproduïm el comunicat de premsa emès el mateix dia 23 de desembre passat sobre aquesta qüestió per la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya.

Tal dia com avui i durant aquestes dates de Nadal, les famílies incrementaran notablement la seva despesa en productes alimentaris, entre d'altres. Aquests productes en molts casos i cada cop més, estan controlats per grans multinacionals alimentàries. Us reproduïm l'article "Qui decideix allò que mengem?"  d'Esther Vivas, publicat a la revista Diagonal nº 115.

Acabada ja la cimera de Copenhaguen contra el canvi climàtic podem fer un ràpid balanç centrat en dues qüestions. La primera és que ha fracassat en els seus objectius. L'acord aconseguit no arriba als mínims necessaris per lluitar de manera efectiva contra el problema i, a més a més, no és vinculant: és a dir, que els països que l'han signat ni tan sols estan obligats a complir-lo o a verifcar-ne el compliment.

La segona qüestió a valorar és l'increment repressiu que s'hi ha donat. Centenars de persones eren detingudes de manera "preventiva", és a dir, amb l'excusa d'evitar "possibles" aldarulls, i retingudes durant hores obligades a seure en fileres sobre l'asfalt dels carrers patint baixes temperatures. D'altra banda, el director de Greenpeace Espanya, Juan López de Uralde, i tres activistes més, encara romanen detinguts, per una acció pacífica i totalment simbòlica de colar-se en un acte de la cimera per desplegar una pancarta. No només estan detinguts, sinó a més en règim d'aïllament i aquesta situació s'allargarà com a mínim fins el dia 7 de gener. Aquest dimecres, 23 de desembre, hi ha convocada una concentració de protesta a les 17 hores davant del consulat danès a Barcelona, a Rambla de Catalunya 45.

I per aprofundir més en l'abast i les conseqüències pràctiques que pot tenir l'acord (no vinculant) assolit a Copenhaguen, reproduim l'anàlisi feta per la gent de l'Observatori del Deute en la Globalització, que n'han fet un seguiment diari, de la marxa de la cimera.

El passat 27 de novembre el govern espanyol va aprovar l'avantprojecte de llei de l'anomenada Llei d'Economia Sostenible. Aquest avantprojecte ha estat conegut principalment per la important tempesta política ocasionada per la ministra de cultura González-Sinde en incloure una disposició final teòricament per defensar el drets de propietat intel·lectual dels autors i que podria ocasionar el tancament de determinats llocs web sense necessitat d'haver de pasar per una instància judicial. Davant d'això la resposta de la comunitat d'internautes ha estat espectacular i automàtica (manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet), i si bé el president Zapatero ha anunciat que "no es tancarà cap pàgina web", el cas és que la ministra González-Sinde continua al ministeri malgrat les reiterades i insistents peticions de dimissió, i el projecte de llei que se sàpiga no ha patit cap modificació.

De totes maneres el redactat d'aquest avantprojecte de llei no només inclou aquesta disposició polèmica. Ecologistes en Acció, veterana confederació de més de 300 grups ecologistes de tot l'estat, ens recorda amb aquest comunicat d'altres aspectes menys coneguts però potser fins i tot més perillosos d'aquesta llei pressumptament 'sostenible', com per exemple, l'enèssim pla d'infrastructures malbaratador de recursos en carreteres i trens d'alta velocitat, un altre obstacle més en el camí de l'assoliment dels cada cop més llunyans objectius del Protocol de Kyoto.

Entre els dies 16 i 18 de novembre ha tingut lloc a Roma la Cimera Mundial sobre Seguretat Alimentària organitzada per la FAO (Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació). El comunicat final difòs pels organitzadors comença dient: La Cimera Mundial sobre la Seguretat Alimentària ha finalitzat avui els tres dies de reunions després d'aconseguir el compromís de la comunitat internacional de fer més inversions en agricultura i erradicar la fam en el termini més breu possible.

Després de llegir aquesta primera frase ens queda clar que podem obviar la resta del comunitat; gairebé podrien haver-se estalviat la feina i haver difòs qualsevol comunicat oblidat de fa vint o trenta anys, probablement ningú no se n'hauria adonat. I és que no es qüestió de fer-hi més inversions ni de produir més, sinó de canviar el sistema de producció i distribució dels aliments, en mans d'unes poques grans empreses i amb nous fenomens com el de l'apropiació de terres, principalment al continent africà, per alimentar directament les poblacions de països rics.

Paral.lelament s'ha celebrat un fòrum de moviments socials amb participació d'organitzacions de pagesos i altres sectors crítics. Les preocupacions i l'agenda de temes d'aquest fòrum es fan paleses a la següent crònica d'Esther Vivas.

En el 2008, ‘Som lo que Sembrem’ va recollir 106.000 signatures per aturar els cultius transgènics, millorar l’etiquetatge i estudiar-ne els efectes sobre les persones, el medi i l’economia. Aquesta tasca va comptar amb la participació d’un miler de voluntaris, més d’un centenar d’entitats i el recolzament d’un bon nombre d’ajuntaments i consells comarcals.

Tot i aquests suports, el passat juliol, els grups parlamentaris del Partit Popular, PSC i CiU s’unien per vetar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de ‘Som lo que Sembrem’. Amb aquesta decisió, el Parlament es negava a debatre una preocupació de la societat catalana, deixant en res el mecanisme d’ILP i augmentant la distància entre ciutadania i institucions polítiques.

El tracte que hem rebut en aquest procés, ens fa més conscients de que la política es troba segrestada per un sistema de partits que ens nega l’acció en qüestions tan fonamentals com la nostra alimentació, la nostra salut.

L'actual model de producció agrícola i ramadera industrial contribueix a aprofundir en la crisi ecològica global amb un impacte directe en la generació de canvi climàtic. Encara que a primera vista no ho sembli, l'agroindústria és una de les principals fonts d'emissió de gasos d'efecte hivernacle.

Així ho ha posat de manifest la campanya No et mengis el món, en el marc de les mobilitzacions d'aquests dies en motiu de la reunió de les Nacions Unides a Barcelona sobre canvi climàtic, prèvia al crucial cimera de Copenhaguen (COP15) al desembre on ha d'aprovar-se un nou tractat que substitueixi al de Kyoto.