Medi Ambient

Us reproduïm el següent vídeo d'Attac TV on el professor Pedro Arrojo, de la Universitat de Saragossa i membre del consell científic d'ATTAC, reflexiona sobre els models de privatització de l'aigua més estesos.

Comunicat de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona sobre aquesta nova privatització mig amagada (enmig d'un gran silenci mediàtic) de la gestió pública de l'aigua.

A la Favb veiem amb preocupació com en els darrers mesos les diferents parts del cicle d'un bé tan bàsic com és l'aigua estant sent objecte de processos de privatització.

Des de l'entrada en vigor de la llei Òmnibus es va obrir la porta a l'externalització de la gestió de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), l'encarregada de fer arribar l'aigua a Barcelona i a d'altres municipis de l'àrea metropolitana. Aquest procés es troba actualment en les fases prèvies al concurs públic.

Us reproduïm el comunicat al respecte d'Ecologistes en Acció.

En relació al greu incendi forestal que va arrassar prop de 13.000 hectàrees a la comarca de l’Alt Empordà , Ecologistes en Acció de Catalunya en primer lloc lamenta enormement la pèrdua de vides humanes (4 víctimes), l’afectació a desenes de cases i moltes més propietats i explotacions agrícoles, ramaderes i forestals, així com a infraestructures bàsiques de la comarca i a un element bàsic de la identitat empordanesa i catalana: el paisatge. En conjunt, les pèrdues econòmiques poden arribar als 3 milions d’€ segons Unió de Pagesos i a uns 20 milions al sector del turisme d’acord amb els mateixos empresaris. L’afectació sobre el medi natural també ha estat molt important, encara que es va aconseguir evitar que les flames arribessin al cor del massís de l’Albera, un Paratge Natural d’Interès nacional i protegit per la legislació europea.

El setmanari la Directa  (@La_Directa) ha publicat conjuntament amb la Plataforma Aturem Eurovegas un complet exemplar especial en defensa del Delta, que serà distribuït als punts de venda habituals, via internet i als municips  del Baix Llobregat.

Aquesta setmana, coincidint amb la sortida al carrer de l'última Directa de la temporada, hem editat conjuntament amb la plataforma Aturem Eurovegas una publicació especial de 24 pàgines en defensa del Delta de Llobregat i per denunciar els plans que s'amaguen darrera el projecte de macrocasino del magnat Sheldon Adelson. Ha estat un extens treball d'investigació, documentació i anàlisi de tots els aspectes relacionats amb el territori del delta i l'irreversible impacte que hi tindria la cimentació de 800 hectàrees per a posar-hi hotels, sales de joc i màquines escurabutxaques.

La plataforma Aturem Eurovegas ha publicat aquest article, del periodista Albert Ollés, on s'hi explica com el projecte especulatiu que pot destruir el Delta del Llobregat és la continuació de les polítiques tradicionals dutes a terme a la zona per la sociovergència. Alcaldes del PSC que confien en revifar bombolles immobiliàries per assegurar-se poltrones i quotes de poder, empresaris que volen aprofitar les seves amistats polítiques i dirigents convergents que han estat o estaran algun dia entre aquests empresaris, tot desitjant esprémer una mica més un territori ja devastat per l'especulació. Tot plegat, continuar fent el que han fet durant les darreres dècades per acumular poder polític i enriquir-se encara que es malmetin espais naturals i es venguin l'ànima al millor postor.

El següent article "Monsanto colpeja al Paraguai" va ser escrit molt poc abans de la destitució del president del Paraguai, Fernando Lugo, fet que s'ha considerat un cop d'estat per part de les elits del país aprofitant els fets de Curuguaty: el desallotjament violent, incloent-hi morts, d'uns pagesos que havien ocupat terres.

Publicat al blog Permahabitante, el seu autor, Idilio Méndez, dibuixa el panorama d'un país dominat per una petita oligarquia terratinent aliada de les transnacionals agroalimentàries. La destitució de Lugo s'explicaria, segons l'autor, dins de l'estratègia d'aquestes grans empreses per imposar els conreus transgènics, fer-se amb el control de la terra i destinar-la a una agricultura industrialitzada i aliena a la sobirania alimentària de la població del país.

Des de dijous a la tarda, entre Cortes de Pallars i Dosaigües, a la Vall d'Aiora, i divendres a la tarda, a Andilla (La Serrania), dos grans incendis forestals cremen al País Valencià. Els incendis, que han cremat unes 50.000 hectàrees (una superfície equivalent a l'illa d'Eivissa) i han causat la mort d'un brigadista, sembla que comencen a estar estabilitzats, tot i que el d'Andilla segueix tenint rebrots. Malgrat que el desastre s'ha amplificat degut a les adverses condicions meteorològiques, nombroses veus s'han començat a alçar ja denunciant les profundes retallades en la prevenció i extinció d'incendis, a més de despropòsits com la desviació de diners destinats a bombers, que van anar a pagar la visita del Papa a València, així com la progressiva precarització dels treballadors de les brigades forestals, com denuncia aquest vídeo d'un dels seus membres. Tot i això, molts mitjans de comunicació no ho han analitzat.

A continuació reproduïm un article de Jaume Barber al diari digital valencià Full Quatre, escrit dissabte quan els focs estaven encara totalment descontrolats, que explica els incendis i desgrana també les retallades en prevenció.

 Comunicat de la Plataforma Aigua és Vida

La Plataforma Aigua és Vida, xarxa d’organitzacions sindicals, veïnals, socials i ecologistes ha presentat a través de: Attac – ACORDEM, Enginyeria sense Fronteres, Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya, Federació d’Associacións de Veïns i Veïnes de Barcelona, Grup de Defensa del Ter, Martorell Viu, Plataforma ProuSal i Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, al·legacions a l’avantprojecte d’explotació de la gestió de la Xarxa d’Abastament d’Aigua en Alta Ter – Llobregat. L’aigua és un bé essencial, vital i imprescindible per a la vida que no pot caure en mans de les empreses o multinacionals que es basen en la lògica dels mercats, tan allunyada de les necessitats més vitals dels humans i del planeta on vivim.

Blog de Marc Gavaldà.

[Entrevista realitzada pels companys de Llibertat.cat el passat 9 de maig.]

Marc Gavaldà, llicenciat en Ciències Ambientals, és especialista en els efectes de les multinacionals a l'Amèrica del Sud. Des de fa més de quinze anys investiga in situ els conflictes ambientals causats per les empreses exportadores de petroli.

Gavaldà és autor de Las manchas del petróleo boliviano (1999) La recolonización (2003), Viaje a Repsolandia (2006), RepsolYPF: un discurs socialment irresponsable (2007) i Patagonia Petrolera, el desierto permanente (2008). A més, també ha fet documentals que narren la situació actual dels pobles a l'Amèrica Llatina, com Vivir sobre el Pozo (2002), Tentayapi (2005) i Patagonia Petrolera (2008). Actualment és membre de la campanya contra les explotacions petroleres de Repsol, "Repsolmata".

Després de més de deu anys viatjant per l'Amèrica del Sud i investigant empreses com Repsol-YPF, quina és la imatge que recordes amb més força, la que més t'ha impactat?

El 2005 una família sencera de camperols van morir cremats per les flames d'una deflagració de gas del Pou Surubí, a Bolívia. Anar als llocs dels fets tres dies després i parlar amb la vídua que vivia al costat del pou, posava la pell de gallina.

El passat 18 de juny va finalitzar la cimera organitzada per les Nacions Unides sobre desenvolupament sostenible Rio+20 a Rio de Janeiro. Una cimera que va ser contestada per diverses mobilitzacions convocades per la Cimera dels Pobles. I 20 anys després de la Cimera de la Terra del 92, tot i la magnitud de la convocatòria (50.000 participants) les conclusions són decebedores: cap mena de compromís vinculant. Us reproduïm el comunicat sobre aquesta qüestió "Rio+20: la necessària transformació ecològica, social i urgent de l’ONU" el·laborat per Ecologistes en Acció.

El text de Riu+20 és feble, però encara que hagués reflectit més acords també hauria estat un text incapaç de guiar el canvi necessari. A Rio 92, la lectura que es va fer ja era equivocada, en pensar que per aconseguir la sostenibilitat ambiental i l’equitat social feia falta més creixement econòmic. El text aprovat avui torna a fer contínues crides a la necessitat d’un creixement econòmic continuat cometent novament l’error de situar el creixement en el costat de les solucions en lloc d’en el de les causes.