Internacional

El passat dimecres 5 de juny en Clément Méric va ser assassinat per un neofeixista a París. La ultradreta, vella (neofeixisme) o nova ("identitària"), s'ha mostrat molt activa en els darrers temps a França amb les tristes però massives mobilitzacions contra l'aprovació del matrimoni homosexual. Hi han hagut moltes concentracions de repulsa a aquest assassinat arreu d'Europa, també al nostre país. Us reproduïm el comunicat d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme i us recordem que aquest proper 15 de juny celebren unes jornades al barri del Clot de Barcelona.

Comencem amb les paraules del sindicat estudiantil on militava aquest noi de 19 anys: “Dimecres 5 de juny de 2013, sortint d’una botiga de roba, prop de la gare Saint-Lazare, el nostre company Clément, sindicalista a Solidaires Etudiant-e-s, i militant a Action Antifasciste Paris-Banlieue va ser colpejat fins a la mort per membres de l’extrema dreta radical. La mort del nostre camarada s’inscriu en un context de creixement d’un moviment feixista violent a França i arreu d’Europa. En Clément és en estat de mort cerebral, a causa de les ferides produïdes per l’atac, a l’Hospital de la Pitié-Salpêtrière.”

El que no hauria d'haver passat d'una simple protesta veïnal contra la construcció de l'enèssim centre comercial sobre un parc urbà ha esdevingut la revolta urbana més gran de la població turca dels últims anys, i per no dir les últimes dècades. Un esclat social de centenars de milers de persones que s'estan manifestant a les principals ciutats sembla que recollint el malestar de moltes capes de la seva població. Seguint precisament moltes de les formes del repertori del nostre 15M, aconseguint així suport massiu. La repressió està sent molt dura. Un mínim de dues persones mortes, un mínim de 4177 ferits, dels quals 43 molt greus, segons fonts mèdiques turques. Us reproduïm aquest article de Berta Camprubí, publicat al setmanari Directa (@La_Directa). Trobareu més actualitzacions de la situació a Turquia en aquest enllaç.

Turquia sencera s’ha encès en poc més que un cap de setmana. El passat dilluns 27 de maig, un grup de persones, de totes les edats i sense cap ideologia particular més enllà de la de conservar i protegir els espais verds de la ciutat, es van instal·lar al Parc Gezi, una zona verda en la que hi ha projectada la construcció d’un centre comercial. El dijous següent, aquest col·lectiu de gent es va situar amb decisió entre els arbres centenaris i les màquines demolidores, context en el que van entrar en joc les forces policials de l’Estat. El gas lacrimògen, els canons d’aigua, i la persecució policial, han fet que aquella protesta de desenes de persones, s’hagi convertit en un moviment de lluita de centenars de milers de turques mobilitzades a tot el país. Les ciutadanes turques han demostrat doncs, que si en toquen a una, les toquen a totes.Diverses televisions ho retransmeten en directe per internet. Des d'aquest blog d'activistes actualitzen imatges minut a minut.

Divendres passat, víspera d'una gran jornada de mobilitzacions europees contra les polítiques d'austeritat de la troika, centenars de milers de persones es van concentrar a Frankfurt (Alemanya) per tal de mostrar el seu rebuig al poder dels bancs. Us reproduïm aquest article de Roger Suso (@eurosuso) publicat el mateix dia 31 al web del setmanari Directa (@La_Directa).

Centenars de milers de persones han bloquejat i ocupat els carrers i diversos indrets de la ciutat alemanya de Francfort per protestar contra el poder dels bancs i pertorbar el normal funcionament del capitalisme i el Pacte de l'Euro des de primera hora del matí. En una jornada plena d'accions descentralitzades per la ciutat convocada pel moviment anticapitalista i antifeixista Blockupy, format per associacions sindicals, grups d'esquerra, d'Antifa i activistes polítics del partit socialista Die Linke i del moviment dels indignats alemany.

Avui 17 de maig hi ha convocada una vaga de professors d'ensenyament secundari a Grècia coincidint amb els exàmens de selectivitat contra uns plans exigits per la troika que implicaran l'acomiadament de milers de professors interins. El govern ha decidit il·legalitzar la vaga, fent servir una legislació d'emergència que li permet la militarització de treballadors "en cas de desordres socials o desastre natural", tal i com ja ha fet altres vegades. Els professors que no hi vagin a treballar avui podran ser acomiadats o detinguts. Us reproduïm la notícia tal i com ha aparegut al web de la CGT. On també hi ha un model de mail de protesta que se li pot enviar a les autoritats gregues.

"Des de CGT fem una crida a solidaritat amb el professorat de secundària grec. Adjuntem demanda des de Grècia.

Grècia: Militaritzada la vaga de professors de secundària de divendres 17 de maig

El govern grec ha il·legalitzat de la vaga de professors/es de secundària convocada per divendres, coincidint amb els exàmens de selectivitat. El sindicat únic de profes, OLME, ha convocat la vaga contra la prolongació de dues hores de jornada a la setmana i el trasllat forçat de 4.000 companys a zones remotes del país per cobrir vacants, dues mesures que permetran acomiadar 10.000 profes interins. La mesura se suma als 15.000 acomiadaments de treballadors públics fixes anunciada pel govern en el marc dels acords amb la troika.

L'associació Human Rights Watch ha engegat una campanya per mirar de prohibir l'ús cada vegada més freqüent de robots en guerres i missions militars i policials. Com explica Tica Font al següent article publicat a la web del Centre d'Estudis per la Pau JMDelàs, l'ús de drons, avions no tripulats controlats a distància, ja són una realitat. Però s'està donant un pas més enllà: els robots programats per dur a terme de manera autònoma una missió i que prendrien, sense supervisió humana, la decisió d'obrir foc contra combatents o contra població civil.

Campanya “Stop Killer Robots”

Un dels canvis més profunds en la manera de fer la guerra des que es va inventar la pólvora, el radar o l’avió, està sent l’ús creixent robots en el “camp de batalla”.

A principis de l’any 2000 l’exèrcit no anava acompanyat de cap robot, des de llavors l’exèrcit dels EUA té més de 7.000 aeronaus no tripulades “drons” (borinots)  i més de 15.000 vehicles de terra inventariats; encarregant-se de missions que van des de buscar membres d’Al-Qaida en Pakistan, Afganistan, Iemen, Somàlia, etc., bombardejar suposats terroristes, processar informació, etc, Aquests drons ja han estat utilitzats per trobar la casa d’Osama bin Laden, abans que els marines en la seva famosa missió el matessin o assassinar a altres suposats terroristes.

Us reproduïm aquest article d'Eduardo Melero publicat al setmanari Directa (@la_directa) on l'autor ens repassa la desconeguda política espanyola de foment de l'exportació d'armament,  que ve a convertir en paper mullat el control sobre les exportacions i la normativa comunitària i espanyola que restringeix la venda d'armament a països que violin els drets humans o que es trobin en situació de conflicte.

Febrer ha estat un mes molt intens pel Ministre de Defensa, Pedro Morenés, en la promoció de l’armament espanyol a diferents parts del món.

A mesura que passen els dies, augmenta la xifra oficial de morts a l'accident de la fàbrica tèxtil de Bangla Desh. A hores d'ara sembla ser que ja superen els 600. Ja hem pogut veure què vol dir, a la pràctica, la "competitivitat" de les empreses: produir en condicions d'autèntic esclavatge i de menyspreu total pel benestar i la vida de les persones que hi treballen. I també hem pogut comprovar el silenci mediàtic fruit de la complicitat entre les empreses implicades i els mitjans que n'haurien d'informar. Arran de l'atemptat a Boston, ens hem assabentat del nom dels autors, n'hem vist les fotos, hem sentit parlar familiars i fins i tot el director de l'institut on havien estudiat al seu país ha fet declaracions. En el cas de Bangla Desh, en canvi, tot és silenci. No ens consta que s'hagi difòs cap fotografia de David Mayor, l'empresari reusenc propietari de la fàbrica, ni s'ha insistit gaire en quines són les marques i empreses que es nodrien de la seva producció. A tall d'exemple, la setmana passada, a la cadena SER, la comentarista política Soledad Gallego deia que els consumidors haurien de fer arribar a les empreses occidentals la seva preocupació del tema, però la periodista en cap moment esmentava pel seu nom les marques i empreses a les quals feia referència. Tot seguit, la primera falca publicitària que es podia sentir era d'El Corte Inglés.

Per tal de trencar aquest silenci còmplice, reproduim el següent article del sociòleg Albert Sales, impulsor de la campanya Roba Neta.

1r de maig a Bangla Desh: que sembli un accident

Si no haguessin mort prop de 400 persones, el senyor David Mayor seria considerat un valent emprenedor disposat a generar llocs de treball a un lloc tan exòtic com Bangla Desh. De no ser per la catàstrofe del dijous passat, el dia a dia de les obreres que passen entre 10 i 12 hores diàries, 6 dies a la setmana, tancades davant d’una màquina de cosir no seria notícia. Sembla que cada país, cada realitat, té un llindar de morts a partir dels quals pot ser notícia als nostres mitjans de comunicació.

Malgrat l'assassinat de tres activistes kurdes a París el passat dia 10 de gener, "casualment" el mateix dia que començaven les negociacions de pau entre el govern turc i l'històric Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK); finalment sembla que malgrat tots els entrebancs el procés de pau avança. El passat 21 de març Ocalan va anunciar la fi de les hostilitats al Kurdistan. Fa dos dies, el PKK ha anunciat que es retirarà gradualment a començaments de maig de territori oficialment turc. Us reproduïm l'article "Un nou dia pel Kurdistan", de Blanca Camps Febrer, publicat al setmanari Directa (@La_Directa).

Se sol sentir a dir allò de “primavera àrab, estiu kurd”, en al•lusió a les revoltes que el 2011 van fer caure dictadors com Ben Ali o Mubarak. Aquesta primavera, però, podria portar molts canvis per al poble kurd.

Blog de Jordi Martí Font

Toca-li els nassos, toca-li, però tingues clar que no reaccionarà. Ni et notarà. Ets massa poc rica perquè et noti; rica de diners, vull dir. I si li toques, fes-ho amb força, pessiga-li fins que se senti el seu crit de dolor i de ràbia. Que la molèstia que li provoques voli per tot Londres, d'una punta a l'altra de la ciutat, que reboti per les estacions de metro i faci caure la pols dels semàfors. Que arribi fins a Chicago, Buenos Aires o Santiago de Chile, que hi arribi el seu crit i provoqui el goig dels nostres morts, d'aquells entre els que no eren seus que van torturar fins a l'extenuació, segons ella, “per la democràcia”. Torturats en el cos, torturats per la gana provocada com a forma d'acumular diners i més diners en cada cop menys mans.

El passat 5 de març mitjans oficials veneçolans van anunciar la mort del seu president Hugo Chávez Frías. Com a necrològica us reproduïm aquest article de David Segarra, documentalista valencià resident a Caracas i publicat el passat dia 6 al setmanari la Directa (@la_directa).

Avui que Chávez ha mort, i ha mort en pau, cal fer memòria del seus somnis. Somnis que són els nostres. Els dels que vam perdre les batalles a la nostra terra, des del 1707 fins al 1939. Als que van perdre les batalles des del 1492 fins fa ben poc. Els somnis de Basset, de Bolívar, de Companys i Macià, els somnis d'Allende, els somnis de Guillem. Avui germinen i estan vius. Caminant per Amèrica, terra dels lliures.