Internacional

La constitució hongaresa anul·la el dret de vaga i obliga a desocupats a emprar-se en camps de treball, però la UE només ha qüestionat allò que fa referència a les competències del Banc Central. Orban acomiada a 6300 funcionaris per tranquil·litzar a Europa.

Tal i com diu l'autora Carmela Negrete, en aquest article publicat al número 166 del periòdic Diagonal, sembla que la Unió Europea té molt clares les seves prioritats: salvar l'euro i disciplina fiscal mitjançant una austeritat tal  que fins i tot el FMI la comença a qualificar d'excessiva... ara bé, pel que es veu no és tant prioritari que hi hagin països dintre de la Unió que dificultin el dret de vaga, redueixin la llibertat de premsa, plantegin camps de treball i comencin a atiar l'antisemitisme.

“La nova constitució suposa un retorn al passat. Anirà canviant de mica en mica la vida d'Hongria fins que esdevingui un Estat totalitari”, assegurava el periodista hongarès-austríac Paul Lendvai a la televisió franc-alemanya ARTE. En tant sols un dia el govern hongarès va acomiadar 228 jutges dels mes alts tribunals i els va substituir per uns altres, més acords als “nous temps”. El primer ministre hongarès, Viktor Orban, del partit d'extrema dreta Unió Cívica Hongaresa (Fidesz) va prometre durant la campanya electoral canviar-ho tot de socarrel per tal de treure Hongria de la crisi. A la segona volta de les eleccions, al maig de 2010, un 70% dels vots van ser favorables a aquesta formació política (a la primera va obtenir un 53%).

Estem vivint un moment molt particular a Europa, amb un creixement sostingut de la potència de la ultradreta, una qüestió sobre la que malauradament ens pensem que l'haurem d'anar tractant sovint. A Hongria, un govern conservador amb suport neofeixista ha fet una nova constitució que anularia el dret de vaga, obligant a les persones desocupades de llarga durada -que a Hongria sólen ser d'ètnia rom- a treballar en camps de treball... mentre la ultradreta austríaca munta una gran trobada europea de fins a 3000 ultradretans i populistes europeus sota l'excusa d'invitar-los a un ball clàssic. En aquest clima, quan un d'aquests militants feixistes supera l'estadi de l'"escuadrisme" clàssic i agafa directament les armes és simplement considerat un boig solitari. Per tant, la qüestió es resol sense criminalitzar ni prohibir les organitzacions ni partits als que pertany ni tamoc tancant els  diaris que donen suport al pensament racista d'aquests individus. Evidentment, tot el contrari del que es fa en d'altres casos. Us reproduïm l'article "El mite del racista boig i solitari", d'Antumi Toasijé, publicat al web de la CGT de Catalunya.

Un perillós mite s’estén per Europa: el mite del Boig Solitari. Segons els seus defensors, els militants feixistes autors de les matances d’Oslo i de Florència serien pertorbats mentals que actuarien en solitari. Casos aïllats, sol dir-se. Denominar-los pertorbats mentals tranquil·litza a molts que despatxen com a malalt tot aquell que comet un acte menyspreable.

Aquesta passada setmana, webs com la Wikipedia, Reddit, Free Software Foundation, Destructoid, Wordpress, Twitpic, Minecraft i Freepress s'apagaven per a protestar contra la llei SOPA, amb la qual el govern dels Estats Units podria blocar webs i ofegar-les econòmicament, inclús si estan allotjades fora dels mateixos Estats Units, sense intervenció judicial. Després de la pressió, la votació ha quedat, de moment, frenada. Però, què és el projecte de llei SOPA? Com explica Arnau Fuentes en aquest article, "bàsicament és el cas Wikileaks d'ara fa un any, fet llei pasa a pas. Primer se'ls va segrestar el domini, després va començar l'asfixia econòmica. I recordem que l'excusa que va donar el Departament de Seguretat Nacional per a començar amb tot va ser que Wikileaks havia publicat material protegit per copyright".

A continuació us reproduïm un article de Marta G. Franco i Tomás Muñoz aparegut al Diagonal el desembre passat, en el qual s'explica amb detall el funcionament de la llei, qui hi ha al darrera i qui s'hi ha posicionat en contra, i com això pot afectar la privacitat i l'accés a internet dels usuaris, obrint la porta a l'espionatge no ja del govern sinó subcontractat a empreses privades de vigilància i interceptació de comunicacions, com denunciava i revelava recentment WikiLeaks.

Us reproduïm el següent  article, escrit per en Joni D., activista social i cultural de Barcelona, publicat al núm. 134 de la revista Catalunya-Papers. Més info al bloc del grup de suport: lagallealacalle.blogspot.com.

El passat 27 d’octubre els noticiaris es feren reso de la condemna a cadena perpetua del Capità Alfredo Astiz i onze dels seus companys culpables del terrorisme d’Estat que assolà l’Argentina durant la darrera dictadura. Però aquest terrorisme no s’inicià amb el cop d’Estat de 1976, si no que havia pres forma sota el nom de Triple A o Aliança Anticomunista Argentina al voltant de López Rega, l’assessor de Perón, quan aquest vivia a Madrid. Malauradament el nom d’Alfredo Astiz ha marcat la vida de Karina Germano que continua pagant per la resistència de tota la seva família a les polítiques d’extermini de l’extrema dreta argentina.

Campanya ciutadana per a evitar la subvenció, amb diners públics, d'activitats destinades a la filantropia i imatge corporativa en l'àrea afectada pel bloc 16, a Equador.

Els importants passius ambientals i impactes socials de l'activitat hidrocarburífera obliga a aquesta companyia a realitzar campanyes en mires d'apaivagar els reclams i el descontentament de la població.

L'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, AECID, ha concedit recentment una subvenció a la Fundació Repsol YPF de l'Equador per una suma total de 149.932 euros, per a l'execució d'un projecte en zona d'influència de l'operació de Repsol YPF a l'Amazonia equatoriana. (Resolució de 25 de novembre, CAP 2º procediment, línia II.7)

El passat 11 de novembre es va tancar la cimera sobre l'anomenat canvi climàtic (escalfament global) a la ciutat sud-africana de Durban. Us en reproduïm un article de Rafa Escobar publicat a l'Accent nº 216, on s'expliquen els acords, o més aviat no-acords, presos en aquesta cimera.

La darrera cimera mundial sobre el canvi climàtic va concloure el passat 11 de novembre amb una nova farsa d’acord a la ciutat sud-africana de Durban. Aquest acord, adoptat in extremis, no implica cap mesura concreta, sinó que marca una suposada fulla de ruta basada en un futur acord per reduir les emissions de gasos hivernacle que s’hauria d’adoptar el 2015 i que no començaria a aplicar-se fins al 2020. Per altra banda, tampoc s’ha concretat cap mesura de xoc concreta per aturar l’escalfament global. Si per alguna cosa s’ha caracteritzat aquesta cimera ha segut pel fet de prorrogar qualsevol actuació directa sobre el problema.

Fa uns 15 dies, li van commutar la pena de mort a Mumia Abu-Jamal, activista afroamericà que estava condemnat a mort. La lluita per que no executessin a en Mumia ha estat una constant per les persones que han estat movent-se en els àmbits de l'esquerra no institucional d'aquest país. En tot cas ara el que toca és com a mínim aconseguir treure-li de la presó, ja que de moment ja ha passat 30 anys a la presó. Us deixem amb aquest extens  article de Miquel Ramos, músic i activista valencià. Val la pena fer una visita al seu blog per la quantitat d'il·lustracions i vídeos que té sobre aquesta qüestió.

La passada setmana coneixíem la notícia de la commutació de la pena de mort que pesava sobre l'activista afroamericà Mumia Abu-Jamal per la cadena perpètua. Recorde el rostre de Mumia en enganxines i cartells, haver llegit sobre la seua història quan era adolescent, i haver escoltat alguna de les seues intervencions radiofòniques des de la presó que es pot trobar a la xarxa. Mumia fou condemnat a mort l'any 1982 acusat de matar un policia a Filadèlfia. El seu cas va estar envoltat de polèmica i ha sigut denunciat per ONGs com Amnistia Internacional per les irregularitats del procés. Mumia, que va militar al Partit dels Panteres Negres i exercia de periodista, sempre s'ha declarat innocent, i inclús alguns dels testimonis que van declarar en contra seua van admetre després haver sigut pressionats per la policia.

Aquesta setmana Gianluca Casseri, un militant del grup neo-feixista italià Casa Pound, ha matat a Florència dues persones i n'ha ferit altres tres a trets, per després (segons el fiscal de Florència) suicidar-se al veure's rodejat per la policia. Les víctimes són venedors ambulants senegalesos. A continuació reproduim dos articles sobre els fets. El primer, "Assassinat racista de Diop Mor i Samb Modou a Florència, amb altres tres ferits greus" (traduit per Enfocant.net de l'original en italià extret de GlobalProject), relata els fets i rebutja el tractament que han fet els principals mitjans i institucions italians sobre l'assassí com un "boig depressiu". El segon, "Massacre racista a Florència" (traduit per Enfocant.net de l'original en anglès de Struggles In Italy), relata i contextualitza la tragèdia i en compara també el tractament de "boig" que ha rebut l'assassí amb els casos semblants, i recents, de Noruega i Estats Units.

Aquest article, publicat originàriament a la revista New Compass, fa una anàlisi del sorgiment i el declivi del moviment assembleari a l'Argentina amb el punt de mira posat en els actuals moviments d'assemblees, ocupació de places i indignats que estan tenint  lloc a diverses parts del món. El moviment argentí va ser un precedent que val la pena estudiar per tal d'entendre per què es va iniciar i quines són les causes que van provocar la seva desaparició.

Per què ha desaparegut el moviment assembleari veïnal a l'Argentina?

Nous moviments socials basats en assemblees obertes estan apareixent cada cop en més indrets d'Europa i Nord-Amèrica com a resposta als rescats bancaris, l'atur, les mesures d'austeritat i les creixents desigualtats econòmiques. Aquesta no és la primera vegada en la història que han aparegut moviments assemblearis, i se'n pot aprendre molt, dels èxits i els errors, d'aquestes experiències del passat.

El Centre Delàs presenta l’Informe 9: El controvertit comerç d'armes espanyol,,  un negoci secret 2001-2010 [pdf], on es mostra que l'Estat espanyol, només en 2010, ha venut  1.128 milions d'euros en armes, moltes destinades a països en conflicte armat, en situació de tensió i on es vulneren el Drets Humans.Els seus autors són Tica Font i Francesc Benítez.