Gèneres

Arran d'algunes vagues de personal de neteja en determinades escoles i hospitals, l'economista Albert Recio explica, en aquest article publicat a la revista Mientras Tanto, la situació d'estigma social, baixos salaris i precarietat que existeix en aquest sector laboral, format majoritàriament per dones. Una feina malament pagada i socialment desprestigiada amb l'excusa de que no cal formació per exercir-la. Una feina, que, segons el vocabulari econòmic de moda, no aporta "valor afegit" a l'empresa. Però com explica l'Albert Recio, es dóna la paradoxa de que determinades feines ben considerades socialment i ben pagades, són perfectament prescindibles o, molt sovint, fins i tot nocives i més valdria que desapareguessin, com ara les relacionades amb l'especulació financera. La neteja, en canvi, tan desprestigida, és una feina imprescindible per al manteniment de la vida, com queda palès quan hi ha una vaga en el sector. Una reflexió que es pot fer extensiva a moltes tasques relacionades amb la cura de les persones, exercides sovint per dones, de manera invisible i poc o gens remunerada. I  així, mentre unes feines molt necessàries per al manteniment d'una bona qualitat de vida resten invisibles i desprestigiades, activitats professionals realment tòxiques per a la societat  acaparen la consideració social i les recompenses econòmiques.

Vaga de neteja: treballadores invisibles, treballs bàsics per a la vida

Fa uns dies els mitjans de comunicació van donar la notícia d'una vaga del personal de neteja de l'hospital d'Alacant. L'hospital era un veritable focus de porqueria i només seguia funcionant perquè s'hi havien imposat els serveis mínims a les àrees més sensibles (quiròfans, urgències, laboratoris). D'haver estat una vaga total, l'hospital s'hauria tancat a les poques hores d'iniciar-se el conflicte. És dubtós que, durant els dies que va durar, no hagin proliferat els casos d'infecció entre els interns.

Una altra vaga de neteja, de fa un parell de mesos, va provocar el tancament de les escoles de Jerez.

Allò que s'hi fa palès, en aquests conflictes, és la importància del treball de neteja, el seu paper cabdal en les nostres condicions de salut. Un treball que es caracteritza sovint per la seva “invisibilitat”. Una invisibilitat que existeix quan la feina ha estat ben feta (notem més la brutícia que no pas la neteja), en molts casos en horaris diferents als de la resta d'activitats (en molts indrets la neteja s'hi fa a primera hora del matí, al final de la tarda, al vespre), considerat com a poc qualificat (com si qualsevol fos un bon netejador…: a la meva universitat hi ha profes que ni tan sols “saben” fer servir l'escombreta després de passar per l'excusat), propi de dones poc formades... I que en realitat és una feina que requereix molt d'esforç i dedicació, malament pagat (i els baixos salaris es combinen amb la proliferació de contractes a temps parcial, amb la qual cosa el salari total és francament deplorable), sovint dut a terme en horaris indesitjables, i que comporta un cert estigma social.

Avança de manera molt preocupant l'homofòbia a Rússia. La setmana passada el parlament d'aquell país va aprovar, en primera fase, una llei que prohibeix tota mena de "propaganda homosexual". Això inclou des d'una desfilada del dia de l'Orgull fins a un simple petó al carrer entre persones del mateix sexe. A la pràctica, aquesta llei comporta la invisibilització total de les pràctiques homosexuals, que queden desterrades de l'espai públic. Es fa servir com a excusa que cal protegir els menors d'edat de qualsevol tipus d'exposició a aquesta realitat, donant per suposat que es tracta d'una cosa nociva per a la seva formació. Una dada que sorprèn i preocupa és que aquesta llei només ha tingut un vot en contra al parlament i una abstenció; és a dir, s'ha aprovat pràcticament per unanimitat. És el que expliquen al següent article extret del lloc Dos Manzanas, web dedicada a notícies sobre la realitat LGTB.

Aquest dijous 10 de gener, hi ha convocada una concentració davant del consolat d'Uganda. El motiu és la terrible homofòbia que té lloc en aquell país. A hores d'ara, la pràctica homosexual és il·legal a Uganda, i comporta pena de presó, però hi ha en marxa un projecte de llei per tal de castigar-la amb pena de mort. A banda d'aquesta persecució legal, l'homofòbia està força present a la societat ugandesa (i també en altres països de la zona), i és atiada per la prèdica de religiosos cristians evangèlics, fins arribar a l'extrem dels  assassinats i linxaments d'homosexuals. A la web Alerta Religión fan un resum de la situació actual en aquell país tot presentant el documental "Missioners de l'Odi".

Comunicat de la Xarxa de Dones Feministes contra la violència

Dones lliures en països lliures

Un any més, el 25 de novembre tornem a commemorar el Dia Internacional de la No Violència contra les Dones i les Nenes. Aquesta data va quedar fixada l’any 1981, quan la Primera Trobada de les Feministes Llatinoamericanes i del Carib la van proposar en memòria de les germanes Mirabal, lluitadores per la llibertat i assassinades per la dictadura de Trujillo a la República Dominicana. S’ha anat consolidant com a una data central dels diferents feminismes i moviments de dones del nostre país, al voltant de la qual s’organitzen nombrosos actes i iniciatives feministes.

És per això que no entenem que es convoquin eleccions en un dia tan assenyalat. I ho entenem encara menys si pensem en l’abast de la violència masclista, fenomen que travessa tota la nostra societat i que, per tant, és un assumpte de caràcter estructural que ha d’implicar tota la ciutadania i els poders públics. És una manca de responsabilitat enviar missatges que minimitzen o redueixen la violència masclista a l’àmbit domèstic, relegant de nou aquesta problemàtica a l’àmbit privat.

El 25 de novembre és un dia per a recordar totes les dones que han estat assassinades en aquests degoteig constant any rere any, i totes les dones que actualment estan patint violència. És un dia de denúncia i de sensibilització, és un dia de lluita per la nostra llibertat i el nostre dret a viure sense violències. També és un dia d’esperança i de solidaritats entre totes les dones del món que dia rere dia patim violències que limiten la nostra llibertat i el nostre dret a la felicitat, violències que poden venir del nostre entorn familiar, de persones desconegudes o de les pròpies institucions.

I és per tot això que considerem que tenim raons suficients per a mantenir la crida a la manifestació el 25 de novembre a Barcelona, a la qual convidem totes les dones i tota la societat, a les 18h a Canaletes per anar plegades a la Plaça Sant Jaume.

El proper 25 de novembre se celebra el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones. Cada any hi ha una manifestació que, enguany, coincideix amb les eleccions al Parlament de Catalunya. Degut a aquesta coincidència, la Junta Electoral vol impedir la manifestació. Malgrat això, les dones feministes es consideren autovoncades aquest dia i estan fent gestions davant de la Junta. I parlant de violència contra les dones, s'ha tingut notícia de la trista mort d'una prostituta de Barcelona, per malaltia i per unes condicions de vida que s'havien vist agreujades arran de la persecució i assetjament impulsats per l'Ordenaça del Civisme.  Aquest és el contingut del següent article de Joana G. Grenzner publicat a Píkara Magazine.

L'angoixa i la precarietat per no poder treballar van deteriorar greument la salut de Mary, en deute amb Hisenda per les multes imposades arbitràriament per un agent en nom de la norma municipal. Des del 2006 l'Ajuntament empaita les prostitutes de carrer amb assetjament policial i elevades sancions.

Mary, una dona de 55 anys que exercia la prostitució des de fa dècades a la Ronda Sant Antoni de Barcelona, va morir el passat setembre a l'Hospital de Sant Pau per un tumor cerebral.  Segons Genera, Àmbit Prevenció i altres entitats d'atenció a prostitutes, la impossibilitat d'exercir la seva feina després de la posada en marxa de l'Ordenança del Civisme del 2006, que persegueix la prostitució de carrer, i l'angoixa que li provocava no poder subsistir pels seus propis mitjans van tenir molt a veure amb el deteriorament gradual de la seva salut. No va poder accedir a una pensió contributiva per acumular un deute amb Hisenda de més de 9.000 euros en multes per vulnerar l'Ordenança, moltes d'elles imposades arbitràriament per l'agent nº 22.302 de la Guàrdia Urbana. Per a les entitats, que porten anys denunciant l'abús de poder i assetjament policial a les prostitutes, l'Ordenança, reformada el passat abril, agreuja la vulnerabilitat de les dones davant de la violència policial, comunitària i de les organitzacions criminals.

Les dones egípcies s’alcen contra l’assetjament sexual cada vegada més comú als carrers. Un fenomen que no ataca solament a les dones estrangeres com s’ha pensat, sinó que també a dones velades, embarassades o acompanyades d’homes o persones majors. Amb la Revolució i la redacció de la nova constitució les dones reclamen una clara condemna a les agressions sexuals de tot tipus així com la igualtat en drets (es pot signar una petició en línia a Avaaz)i s’organitzen per lluitar contra  l’assetjament sexual. En la notícia de Ahram Online ens explica una de les accions dutes a terme amb motiu de l’Eid el-Adha (Festa del Corder), coincident alhora amb una campanya del Partit Llibertat i Justícia (dels Germans Musulmans, al govern) on, com a conclusió d’unes indicacions contra l’assetjament sexual, es demana a les dones no ser-ne la causa.   

“La cadena de muntatge comença a la cuina, al lavabo, als nostres cossos”

Us reproduïm aquesta entrevista a Silvia Federici, veterana activista i estudiosa feminista, realitzada per Manel Ros i publicada al setmanari La Directa.

MANEL ROS | 06/08/2012

[PERFIL | Silvia Federici és professora a la Hofstra University de Nova York i una activista feminista veterana, des dels anys 60. La seva obra tracta la filosofia, la teoria feminista, la història de les dones o, més recentment, l’impacte de les polítiques de l’FMI i el Banc Mundial a l’Àfrica, un tema que va poder estudiar de prop després d’una estada llarga a Nigèria. Però, sobretot, Federici és coneguda pel seu estudi detallat sobre els processos d’expropiació adreçats als cossos i els sabers, la caça de bruixes i la reproducció de les dones. Tot això, ho explica a ‘Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria’ (Traficantes de Sueños 2010), un llibre que ja ha publicat una segona edició i que ha tingut més de 5.600 descàrregues a la xarxa. Hi ha qui diu que és la part no escrita d’‘El Capital’ de Marx; ella ho nega dient que, si fos així, només hi estaria afegint coses i, en canvi, es tracta més aviat de repensar-ho de forma conjunta.]

El número 124 del revista Carrer, editada per la FAVB, porta per títol "Dones, mans i mànigues contra la crisi" i explica com la crisi econòmica i l'ofensiva dretanitzadora té una especial incidència sobre les dones, sempre més febles al món laboral i sobre les quals recau tot un seguit de tasques socials de cura i atenció de gent dependent. A més a més, assistim a una pèrdua de drets aconseguits amb molts anys de lluita que queda palesa en la prevista reforma de la llei de l'avortament anunciada pel ministre de justícia, Gallardón. Tot seguit hem seleccionat tres articles que en parlen, de l'avortament. La lluita als anys 80 i 90 per aconseguir el dret efectiu de les dones a decidir; els entrebancs que ha patit l'aplicació d'aquesta llei, que feia que moltes dones optessin per la sanitat privada davant de la manca de recursos públics per decisió política, i ara el nou panorama que es presenta que, de fer-se efectiu, significaria un retrocés als anys 70 quan només les dones adinerades podien saltar-se les restriccions legals: el famós viatge a Londres. 

Aquest article, publicat a la revista Against the Current fa una ullada a la situació de retrocés dels drets de les dones que s'està vivint als Estats Units. I és que aprofitant el trasbals econòmic que patim s'està extenent una onada de conservadurisme que afecta tota mena de drets no només econòmics, sinó que tenen a veure amb altres qüestions, com les de gènere, i que aquest article centra en els entrebancs que cada dia més grans en el terreny de la salut reproductiva i el dret al propi cos.

La guerra contra les dones… i contra totes nosaltres

La guerra contra els drets reproductius de les dones té lloc al Congrés dels Estats Units, als parlaments estatals i als tribunals, i s'alimenta als mitjans de comunicació. Aquesta guerra pretén limitar la capacitat de les dones per a controlar la seva vida reproductiva –a base de lleis cada cop més escandaloses– amb l'excusa de que serveixen per a “protegir el nonat”. La guerra contra els drets de les dones comença a l'àmbit de la reproducció, sobre qüestions com l'avortament i fins i tot la contracepció, però l'objectiu de la dreta és revertir la igualtat de les dones en tots els aspectes, tant a la pràctica com a la legalitat. Les lluites van des de l'intent actual al Senat nord-americà de bloquejar la pròrroga de la Llei sobre la violència contra les dones, promulgada per primera cop el 1994, fins a l'enfrontament al voltant de l'obligació general de prohibir la discriminació per raons de sexe establerta al títol novè de la Llei d'educació del 1972.

Aquest vídeo correspon a la xerrada que va servir de cloenda al curs "Feminicidi i conflictes armats: veritat, justícia i reparació contra la impunitat" que va tenir lloc al centre cultural La Casa Encendida de Madrid durant el mes de febrer, organitzat per l'Associació de Dones de Guatemala.

Només a Guatemala, 6.000 dones i nenes han estat torturades y assassinades en els darrers deu anys. Aquests assassinats són silenciats i amagats rere el panorama de violència quotidiana. La posició geoestratègica d'El Salvador, Hondures i Guatemala, per on transita el 80% de la droga i altres productes il·legals de camí cap als EE.UU., afavoreix el creixement de l'economia criminal produïda per les màfies i de la re-militarització ‘destinada a combatre-la’.

En aquest escenari, milers de dones i de nenes són considerades propietat sexual de les parts combatents i convertides en la mercaderia de les xarxes de trata, en cobradores dels impostos de guerra establerts pels diferents grups armats, en transportistes de droga, així com en nenes soldades destinades a ser sicàries. Es tracta d'una guerra actual que ha de ser urgentment tipificada i redefinida jurídica i socialment.

Els ponents de la taula rodona són: Victoria Sanford, directora del Centre de Drets Humans i Estudis de Pau a Lehman Collegue, Nova York; Luz Méndez, presidenta del Consell Assessor de la Unió Nacional de Dones Guatemalenques i Carlos Castresana, fiscal del Tribunal Suprem d'Espanya i ex-cap de la Comissió Internacional contra la Impunitat de Guatemala (CICIG). Coordina: Associació de Dones de Guatemala.