Economia i Laboral

Via el nostre formulari de publicació hem rebut aquest text de Salva Torres, membre de l'associació pel lloguer públic assequible 500x20 de Nou Barris, Barcelona.

"Un recorregut per la situació econòmica i la decisiva política de recolzament governamental a la banca i al lobby del totxo i les infraestructures per tal de mantenir artificialment el valor del parc d'habitatges buits a l'Estat espanyol.

De cara a la propera vaga general del 29 de setembre, la coordinadora d'informàtica del sindicat CGT fa una crida als treballadors i treballadores del sector informàtic. Com diuen: "Si para el Metro, para la ciutat. Si els treballadors i treballadores informàtics parem, es para tot". L'analogia és clara: tradicionalment s'havia considerat que l'èxit d'una vaga general depenia en bona mesura de la paralització del transport de mercaderies i persones. Però a l'època actual, en que gran part de l'activitat econòmica consisteix en la transmissió i manipulació d'informació a través de les xarxes informàtiques, i on la gestió de la producció i els serveis de tota mena està informatitzada, és l'hora que els empleats del sector informàtic, que pateix una gran precarietat laboral, prenguin consciència de que, virtualment, podrien aturar-ho tot.

Rebem via el nostre formulari de publicació aquesta nota de premsa de Males Herbes - CGT de Parcs i Jardins de Barcelona. Aquest sindicat denuncia la possible subcontractació i privatització del servei de jardineria de la ciutat a empreses "d'inserció dedicades a treballs de reinserció social de persones amb especials dificultats". Semblaria molt maco si no fos perquè a aquestes persones subcontractades se'ls hi pagaria un sou de misèria (CGT parla de fins i tot només 600 €), enlloc de contractar-les directament l'Institut Municipal de Parcs i Jardins i per tant amb els mateixos drets, deures i sou de qualsevol altre treballador, cosa que sí que afavoriria realment el desenvolupament dels seus projectes vitals de manera autònoma, en igualtat de condicions i amb respecte a les diferències.

"La Direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona pretén sumar una nova privatització del servei públic, incomplint d’aquesta manera amb els Estatuts de l’Institut i amb el Conveni Col·lectiu, que diuen que aquests treballs s’executaran de forma directa i amb personal propi. En aquest cas es tracta de la conservació integral de la jardineria del barri de la Sagrera de Barcelona, que inclou el Parc de la Pegaso, Jardí d’Elx, Plaça de la Hispano Suïssa i la resta de zones enjardinades del barri.

El 29 de juny passat, ens vam reunir a les Cotxeres de Sants uns 400 treballadors juntament amb estudiants, pensionistes, aturats, etc., en una Assemblea convocada pel Comitè de Conveni de TMB, per tal de buscar punts en comú que ens permetin de posar en pràctica mesures de resistència contra els atacs de la banca i la patronal que estem patim la classe treballadora. Allà vam consensuar que les mesures “d'ajust”, la reforma laboral, i la pròxima reforma de les pensions imposades pel Govern de Zapatero són l'atac més gran des del franquisme als drets dels treballadors, pensionistes i altres sectors populars. Mesures que deixen ben clar que el Govern, seguint el guió del FMI i de la Unió Europea, està decidit a que el pes de la “seva” crisi caigui exclusivament sobre les nostres esquenes.

Entre aquestes mesures  destaquen: Retallades i congelació de salaris i pensions; retallades de despeses socials (llei de dependència, xec-nadó, etc.); pujada d'impostos indirectes i tarifes (IVA, gas, etc.); reforma laboral que ataca el pilar dels nostres drets: la negociació col·lectiva.; les empreses podran incomplir condicions pactades en els convenis sense acord amb la representació sindical;  acomiadar treballadors és més fàcil i barat, ja que es redueixen les indemnitzacions i a més, se subvencionen els acomiadaments amb fons públics;  propera reforma de les pensions per a fer-nos treballar fins els 67 años, mentre el nombre d'aturats creix dia a dia.

Davant d'aquest panorama, resulta escandalosa l'actuació de les cúpules de CCOO i UGT, que després d'haver recolzat  Zapatero durant tots aquests anys, ara es mostren incapaços de plantar-li cara. En comptes de convocar una vaga general per tal de fer enrere les mesures, deixen que aquestes s'aprovin, i ens convoquen a una aturada per a finals del setembre.

Els assistents a l'Assemblea de Sants vam acordar de treballar per una vaga general que tingui continuïtat en un pla de lluita i mobilització per capgirar la reforma laboral, el pla d'ajust i la reforma de les pensions. Plantegem una lluita  pel repartiment de la feina i de la riquesa per tal que la crisi la paguin els qui la van provocar, la banca, els especuladors i les grans empreses.

Els participants d'aquesta assemblea vam acordar:  adreçar-nos als treballadors, aturats, estudiants, pensionistes, etc… per dir-los que no ens hem de  resignar a perdre els nostres drets sense més, que el camí és la lluita;  animar la constitució de comitès/assemblees de centres de treball, barris i poblacions per a treballar de manera unitària contra les mesures que ens volen imposar; convocar una segona assemblea de Barcelona per al 15 de setembre a Pça. Universitat a les 19:00 h. on s'hi debatrà i s'aprovaran mesures de lluita i mobilització.

http://asambleabarcelona.wordpress.com/

La gent de la secció sindical de CGT a l'Institut Municipal de Parcs i Jardins ens ha fet arribar el següent comunicat per explicar-nos les novetats en el gradual procés de privatització de la gestió dels parcs de la ciutat de Barcelona. Les tasques de manteniment del Parc de la Pegaso, i altres zones verdes del disctricte de Sant Andreu que fan un total de 66.406 metres quadrats, seran subcontractades a una empresa externa. El resultat de tot plegat: la precarització i la pèrdua de drets laborals de la gent subcontractada.

Actualització 9 de juliol 09:00 hores. El Secretariat Permanent de la Federació Local de Barcelona de CGT fa una crida  a defensar el proper dilluns 12 de juliol a partir de les vuit del matí, el vestíbul dels locals sindicals de Via Laietana de Barcelona, després de fer-se públic (segons CGT de Barcelona)  la intenció de CCOO de "prendre possessió" del vestíbul.

Reproduim la nota de premsa que ens ha fet arribar la CGT de Barcelona amb les últimes novetats sobre les agressions que han patit al seu local de Via Laietana per part de CCOO.

CCOO I EL MINISTERI DE TREBALL DISCREPEN SOBRE ELS LOCALS SINDICALS DE VIA LAIETANA DE BARCELONA

El dimarts 6 de Juliol a la tarda-nit s’ha celebrat una reunió en la Delegació de Govern de Barcelona a la qual han assistit per part del Ministeri de Treball Leandro Gonzalez, Sotssecretari del Ministeri de Treball i Immigració, representants a Barcelona del Ministeri del Treball, CCOO i CGT de Barcelona.

Hem assistit a un acte veritablement lamentable per a la credibilitat de CCOO. S’ha esfondrat el castell en l’aire que estava construint sobre els locals sindicals de Via Laietana a Barcelona. La seva pretensió d’apropiar-se del vestíbul de Via Laietana s’emparava en una inexistent cessió de patrimoni per part del Ministeri. Ahir la CGT, ha confirmat que els espais comuns no poden ser cedits ja que són d’ús comú com fins a ara i mentre convivíem amb UGT així havia estat. Per tant la intenció de CCOO de fer creure que CGT li estava usurpant un dret no podrà tornar a ser utilitzada. Els espais que té cedits són els 50 metres que ha tapiat i on es troben situats els comptadors d’aigua i llum de l’edifici continuant impedint l’accés de CGT als mateixos. Després de sortir-los malament aquesta estratagema, CCOO ha canviat de tàctica i han passat d’exigir a mendigar un acord. Segons el Ministeri, es consideren serveis comunitaris tots aquells espais que proporcionin a l’edifici serveis essencials com aigua i llum, accessos, pàrquings, calderes, montacàrregues, escales, salons d’actes, etc.

CCOO ha tornat a donar un pèssim espectacle de què entenen ells per "unitat" davant de la patronal en aquests moments de crisi, assaltant els locals de CGT a Via Laietana. Com si no n'hi haguessin, en aquests moments, de problemes més importants on haurien de posar-hi atenció, que la reivindicació d'uns locals sindicals ...que ja estan ocupats per un altre sindicat des de fa més de vint anys.

Nosaltres no caurem aquí en el parany verbal de considerar equivalents agressor i víctima, ni de considerar que la CGT, pel sol fet de defensar-se de l'agressió, està donant un pèssim espectacle amb la que està caient. L'espectacle, trist i pèssim, l'està donant l'organització que ha decidit expulsar CGT dels locals que ocupa des de fa més de vint anys. A tot això, CGT ha decidit defensar-se de l'agressió i tot sembla indicar que no serà desallotjada tant fàcilment com d'altres espais.

És molt trista la situació actual de l'esquerra radical d'aquest país, i molt bona part dels seus problemes són per mèrits absolutament propis. Però s'ha de reconeixer també el trist paper de les organitzacions "tradicionals" de l'esquerra (PSUC-ICV, CCOO, etc) en la destrucció sistemàtica de qualsevol possibilitat  realment transformadora, evitant amb molta mà esquerra que els creixin nans per l'esquerra, sobretot en moments de crisi, quan toca fer de bomber i reeditar un altre cop Pactes de la Moncloa, malgrat el paripé pressumptament contestatari d'una vaga amb retard i amb silenciador. Hem vist uns quants exemples al llarg de la història, i creiem que ara estem veient, un altre cop, tristament, un exemple més. Ens preguntem com encara pot haver-hi gent "dels nostres" que doni peixet, convidant a jornades, xerrades, etcètera, a organitzacions com CCOO o ICV. Un bon indicador per saber qui som realment "nosaltres" i qui són veritablement "els nostres".

Us reproduïm els comunicats de la Federació Local de Sindicats de Barcelona de CGT i el de la Secretaria de Comunicació de la CGT de Catalunya.

Podeu escoltar l'entrevista realitzada per Manuel Márquez de Kaosenlared.net a Bruno Valtueña (secretari general de CGT de Catalunya) [mp3 - 4.8 Mb].

A aquestes alçades ja es pot dir clarament que malgrat tota la retòrica pressumptament favorable a les renovables del govern Zapatero, el ministre d'indústria Miguel Sebastián va arribar al càrrec per a dinamitar al sector, i ja està a punt d'assolir aquest objectiu. No ho diem nosaltres, ho diu la patronal del sector fotovoltàic. Des de l'arribada de l'actual ministre i sobretot a partir del reial decret de setembre de 2008 RD 1578/2008 on amb l'excusa d'acabar amb el què començava a ser una  bombolla especulativa, es van eliminar desenes de milers de llocs de treball al sector. Hi han càlculs que arriben fins als 30.000 llocs de treball perduts des de l'aprovació d'aquesta nova normativa.

Entenem que una cosa és limiitar una incipient bombolla especulativa i una altra de ben diferent el carregar-se un sector seguint totes i cadascuna de les ordres de les eléctriques, mentre al mateix temps això sí, es manté tota una  retòrica mediàtica pseudo favorable a les renovables.

Potser l'aspecte més surrealista sigui que mentre està passant tot això, mentre amb els calés que s'estalviaran via l'eliminació del sector fotovoltàic es finança l'anacrònic sector del carbó, milers d'aturats de tot l'estat estan seguint cursos de formació ocupacional d'instal·ladors de sistemes fotovoltàics, sent aquest sector en aquests moments un àmbit professional tant poc prometedor com ho podria ser qualsevol àmbit relacionat amb el sector de la construcció. Tot i que en el futur probablement les coses podrien canviar si continua la baixada de costos dels captadors fotovoltàics i a la vegada continua pujant el preu de l'electricitat ...sempre que els canvis legislatius impulsats per les elèctriques i els seus subordinats (com el ministre d'indústria) no ho impedissin. Però no sembla que les coses vagin per aquí.

Us reproduïm l'article "El dinero para el plan del carbón saldrá de las renovables, especialmente de la fotovoltaica", escrit per Francesc Xavier Cugat i publicat al blog (r)Evolución Energética.

Mentre Zapatero llepava les petjades de les sabates dels amos, representats per aquest president del Fons Monetari Internacional de visita a Madrid el passat 19 de juny, Dominique Strauss-Kahn, la mirada freda i sense miralls ni còncaus ni convexos al Reial decret de Llei de reforma del mercat de treball aprovat dos dies abans deixa clares unes quantes de les garrotades que rebrem els propers dies, mesos i anys. Segons l'Strauss-Kahn, durant els propers vint anys, si les coses es fan bé...

El passat 20 de març, abans de la última i potent ofensiva contra l'estat del benestar europeu en general i contra el simulacre d'estat del benestar que teníem per aquí en particular, va aparèixer al diari Público l'entrevista al periodista i escriptor nordamericà Thomas Frank, realitzada per Amador Fernández-Savater. Thomas Frank col·labora regularment a les revistes Harper i The Wall Street Journal. Va fundar l'any 1988 el periòdic satíric-polític The Baffler. El seu únic llibre traduït al castellà és ¿Qué pasa con Kansas? sobre com els ultraconservadors han conquerit el cor dels Estats Units. Aquest autor ja va ser entrevistat en aquell mateix diari just després de les el·leccions de 2008 i de la victòria d'Obama.

Estats Units semblen el món a l'inrevés: just després de la crisi més gran patida pel capitalisme salvatge, l'esquerra al govern és incapaç de reformar res (ens sóna aquesta història?) i moviments ultraconservadors de base prenen el carrer amb molta força. És la lluita de classes invertida, i aquí ja cal que anem prenent nota. O és que tan segurs estem que els moviments socials només poden ser d'esquerres? que aquí mai passarà una cosa així? No veiem el carrer? No llegim els comentaris a les notícies de La Vanguardia o d'El Periódico? Experiències com la del Tea Party ens haurien de fer reflexionar sobre possibles diversos moviments dretans i ultradretans, islamòfobs, racistes i populistes ("lliberals") de base, que potser ara mateix s'estan covant al costat de casa nostra, una veritable llavor de la serp, que creix i creix... I pel camí, nosaltres, a què juguem?