Economia i Laboral

D'un sol cop en Felip Puig ha aconseguit posar-se en contra tot el moviment cooperativista. En Xavier Palos, històric militant cooperativista, ecologista i alternatiu des de fa més de 30 anys, membre de la cooperativa Trèvol, de la Xarxa d'Economia Solidària i un llarguíssim etcètera, ha rebut una citació del departament d'Interior on se li notifica l'acusació de "vulneració de la Llei de protecció de seguretat ciutadana" per uns fets que no s'especifiquen que sembla que es refereixen a fets succeïts durant la passada vaga general del 29-M. Se li notifica l'obertura d'un procediment penal per uns fets que ni tant sols sap quan van passar. És tal l'estupefacció causada per aquest fet que en menys de 24 hores des de la presentació del manifest de suport (que us reproduïm), més de 70 entitats diferents li han donat suport.

Declaració de suport a Xavi Palos

Les entitats i persones que signem aquest escrit volem fer constar el següent:

PRIMER. El passat 25 de maig, Xavier Palos va rebre una notificació del Departament d’Interior de la Generalitat en què se l’acusa d’haver vulnerat la Llei de protecció de seguretat ciutadana per uns fets que no s’especifiquen i que, segons sembla, succeïren fa ara gairebé dos mesos, durant la vaga general del 29 de març. Aquell dia, en Xavier Palos va donar suport a la vaga, igual com ho van fer els seus companys i companyes de la cooperativa Trèvol i de la Xarxa d’Economia Solidària. Volem incidir en el fet que, durant la jornada, en cap moment no se’l va aturar, detenir, ni tan sols demanar la documentació, i com que a la notificació no s’especifica res més, ignorem encara els motius pels quals s’inicia un procediment penal contra ell.

Continua la repressió: aquest dimarts i dimecres passats han estat detingudes deu persones en relació als incidents del passat 29-M a Barcelona, de les quals dos es troben en situació de presó provisional, tal i com informa Llibertat.cat.

A més, gairebé dos mesos després encara s'estan rebent denuncies amb procediments penals per "haver vulnerat la llei de protecció de seguretat ciutadana". En algun cas particular del que ens hem assabentat i del qual ja informarem oportunament quan toqui l'acusació no només és infundada sinó absolutament surrealista. Però que se'n pot esperar de la justícia i de les forces de seguretat d'un estat que encara jutja cantautors per curtmetratges realitzats ara fa 35 anys... Us reproduïm l'article "Felip Puig manté la intenció de detenir més vaguistes del 29-M" de Jesús Rodríguez, publicat al setmanari @La_Directa (web) i "Ens detindran però no ens aturaran" escrit per Josep Maria Martorell i publicat a Pobleviu.cat.

"Felip Puig manté la intenció de detenir més vaguistes del 29-M

Jesús Rodriguez, Setmanari Directa

La policia autonòmica ha acabat de confeccionar els atestats contra diversos vaguistes que van participar de les mobilitzacions i piquets de la vaga general del 29 de març. Vint-i-dues d'aquestes vaguistes són les que suposadament van ser identificades després de publicar-se la seva fotografia a la web de delacions ideada pel conseller Felip Puig. La resta de futures imputades són altres vaguistes que van ser identificades pocs dies després de la vaga general però que fins avui no han estat detingudes.

Seguint amb l'anàlisi de la passada vaga general i pel que fa al seu tractament mediàtic, particularment per tot allò relacionat amb els incidents que van haver-hi, us reproduïm l'article "Barcelona, capital mundial dels avalots?" també de Media.cat (@MediacatCat).

Els incidents violents que van monopolitzar la cobertura de la vaga general del passat dijous van estar sobredimensionats? Les espectaculars imatges de contenidors cremant i l’Starbucks reduït a cendres indicarien, a primer cop d’ull, que eren suficientment greus com per passar per davant la mobilització pacífica de centenars de milers de persones arreu dels Països Catalans, en manifestacions històriques a moltes poblacions. Però a mida que la bola es va fent més grossa –ahir mateix dos dels quatre diaris impresos a Barcelona dedicaven el seu titular de portada a aquests fets- i fins i tot s’anuncien mesures legislatives especials, potser cal demanar una mica més de prudència. El mateix ministre espanyol de l’Interior, el català Jorge Fernández Díaz, temia que Barcelona es converteixi en “capital mundial dels antisistema”. Per la seva banda, el Conseller d’Interior, Felip Puig, ho va qualificar com “l’expressió de violència urbana més gran que hem tingut mai a Catalunya”. Però, n’hi ha per a tant?

Poc a poc, amb retard, però sense presses, anem recollint diferents articles i anàlisis sobre la passada vaga general del 29-M, i l'onada criminalitzadora posterior. En aquest article que us reproduïm, escrit per Mèdia.cat, els seus autors estudien diversos indicadors per tal d'analitzar  l'èxit o el fracàs de les vagues generals. Uns indicadors que interessarà seguir donat que és probable que els mitjans tradicionals no cobreixin de manera prou objectiva l'èxit o fracàs d'aquestes protestes quan és més que probable que en els propers mesos se'n produeixin més: a les portes de la intervenció per part de la "troika", amb la prima de risc disparant-se sobre els 500 punts i injeccions de 23.000 milions d'euros en el fallit conjunt de caixes del PP agrupades sota el nom de Bankia. Uns 500€ per habitant de l'estat destinats a tapar les vergonyes de les comunitats del PP.

Com comptabilitzar el grau de seguiment d’una vaga general? És un exercici certament difícil que els actors implicats resolen donant ràpidament unes xifres a l’alça o a la baixa segons el seu interès però sempre sospitosament precises i immediates. Per la seva banda els mitjans de comunicació fan exactament el mateix, donant per bones unes o altres xifres –segons el seu biaix ideològic- o, en el millor dels casos, donant les dues versions sense mullar-se.

 Blog de Jordi Martí Font

(Nota d'Enfocant.net: Article rebut per a ser publicat el passat 8 de maig. Tres setmanes després ens trobem que la magnitud del salvament implica ja xifres de 23000 milions d'euros com a mínim, un 2% del PIB estatal, més del doble de la retallada plantejada en educació i sanitat)

Per "salvar" Bankia el govern del PP pretén robar-nos a totes i tots una miqueta més del que fins ara ens ha robat. 10.000 milions d’euros valdrà reflotar un mort que ha servit per al que ha servit, fer més ric uns determinats rics, però que va emprendre el camí del cementiri precisament quan unes normatives només al servei dels rics i poderosos (la gran banca aquí) van obligar a fusionar caixes entre elles i després a convertir-les en bancs per poder-les saquejar o tancar. Vull recordar aquí que les caixes eren una forma d'estalvi i finançament popular creada pels nostres avis i àvies per fer-se forts davant dels amos del seu moment. I és clar que aquest origen acceptable no exculpa les entitats actuals ni bona part de la seva història...

Aquesta matinada han estat desallotjats els estudiants que ocupaven el rectorat de la Universitat de Girona. Us reproduïm l'article al respecte de Laia Llauger, publicat al web del setmanari La Directa.

Dues-centes persones s'han concentrat avui al migdia a Girona davant de l'edifici de les Àligues, seu del rectorat de la UdG, en resposta al desallotjament policial i en senyal de suport a les vint-i-cinc estudiants que des del dimarts passat s'havien tancat per protestar contra l'augment de las taxes de matriculació i les retallades pressupostàries, entre d'altres reivindicacions.

"Una setmana a Mórdor" és la crònica publicada per Leónidas Martín al seu blog de l'experiència que s'ha viscut durant els darrers dies a la seu central de La Caixa a l'Avinguda Diagonal de Barcelona. Persones de les més variades procedències i trajectòries picant cassoles davant de la seu del poder financer català en contra de les polítiques de destrucció del benestar de les persones, alhora que els conductors que hi passen feien sonar els clàxons dels cotxes. Una concentració que s'ha mantingut dia rere dia i que, si haguéssim de fer cas als mitjans en mans de les grans empreses del sector, no ha tingut lloc. El silenci mediàtic ha estat absolut, degut a les pressions de retirar la publicitat als mitjans que se'n fessin ressò. Malgrat tot, les xarxes socials han mantingut la societat informada i ja es difon una altra cassolada per aquest diumenge 27 coincidint amb la vergonyosa marató de la caritat organitzada per TV3 i patrocinada per aquesta mateixa entitat, que amb una mà recollirà almoines mentre amb l'altra desnona famílies pobres i posa mordasses als mitjans.

A nivell simbòlic el punt culminant va tenir lloc el passat dimarts 22, quan se celebrava el Consell d'Administració de l'entitat. Per evitar la mala publicitat que suposaria veure la imatge de La Caixa associada a un setge de manifestants i protegida per un cordó de policies, el logo de la porta per on havien d'entrar els membres del consell va ser tapat amb un drap de color negre. Era una foto que no es podien permetre que ningú fes.

Aquest 27 de maig TV3 retransmet la Marató de la Pobresa. El programa, en paraules dels organitzadors: "...combinarà la divulgació i la sensibilització amb l'entreteniment: reportatges, entrevistes amb testimonis, voluntaris, professionals de les entitats i experts, accions al plató i connexions amb les activitats. En definitiva, volem mostrar les moltes cares de la pobresa al nostre país a partir de persones en situació de risc o d'exclusió social i també a partir de la feina de les entitats que des de fa temps treballen transversalment en aquest terreny." Com ja ens tenen acostumades les televisions, tot es focatlitza en històries individuals, defugint les raons socials, econòmiques, estructurals, de decisions polítiques, etc, que fan que hi hagi una societat amb aquestes diferències tan grans en jerarquies de riquesa i poder. A banda de l'espectacle, el programa també serveix per fer donatius, és a dir, per substituir les polítiques de redistribució de la riquesa per l'almoina i la caritat. Donatius que es poden fer a un compte de La Caixa, amb la qual cosa no és gens estrany el silenci que practica aquesta televisió al voltant de les concentracions i cassolades que tenen lloc cada tarda a la seu central de l'entitat financera.

Tot seguit reproduim tres articles crítics amb aquesta iniciativa: "La Marató de la Hipocresia, motius per un boicot" publicat al blog Reflexions d'un arqueòleg glamurós, "La Marató per la pobresa: un exemple per entendre la dinàmica present i futura del capitalisme" de Josep Manel Busqueta, publicat a La Directa i "La pobresa té causes. Les causes tenen responsables. La pobresa té responsables" de Iolanda Fresnillo, de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament. I com ens recorden els realitzadors d'aquest vídeo: "si recaptéssim els diners de l'evasió fiscal dels més rics obtindríem 9000 vegades els ingressos recaptats en una marató de tv3".

El dia d'avui destaca per la vaga convocada a tot el sector de l'ensenyament públic, i per la convocatòria que circula per les xarxes socials de concentració i cassolada davant de les oficines centrals de La Caixa, també coneguda com Mordor, amb motiu de la reunió del seu Consell d'Administració. Un bon dia per recordar un aspecte un tant amagat d'aquestes entitats finaceres que sempre estan presumint de la seva "obra social": la participació en el negoci de la guerra. Ens ho explica Joan Farrés en el següent article publicat pel Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Aquest passat 17 de maig va ser posada en llibertat (sota fiança de 6000€) la sindicalista de CGT Laura Gómez. Donat que sovint es fan crítiques genèriques contra el sindicalisme, referint-se més aviat al que s'anomena "sindicalisme majoritari", us reproduïm aquest article de Pau Juvillà on es fan algunes reflexions sobre la qüestió.

Deia Joan Peiró en “problemes de l’anarquisme i del sindicalisme” que la finalitat del sindicalisme es la vaga general, per continuar afirmant que “a la qual seguirà l’abolició de la propietat individual per convertir-a en comú”. Certament els temps en que Peiró va escriure aquestes paraules queden llunyans en el temps i alguna de les afirmacions sembla, més aviat utòpica, però el fons del seu argumentari, especialment pel que respecta al sindicalisme, resta encara avui vigent.