Economia i Laboral

Una de les cares més dramàtiques, encara que mediàticament menys visibles, de la crisi actual és la situació dels milers de famílies que corren el risc de quedar-se sense habitatge per no poder pagar la hipoteca. Segons el Consell General del Poder Judicial, durant l'any 2009, unes 84.214 unitats familiars poden arribar a afrontar processos de desnonament. Molts dels afectats són persones que, degut a la deficient regulació del sistema creditici espanyol, no només poden veure's al carrer, sense feina ni casa, sinó que a més poden continuar mantenint el seu deute amb els bancs. La gravetat d'aquest assalt en tota regla a drets socials bàsics contrasta amb la pobra resposta oferida per les institucions, sobre tot si la comparem amb l'actiu compromís exhibit amb les entitats financeres.

Darrerament es poden veure enganxines amb el text "Botín, devuélvenos nuestros ahorros!" a façanes i caixers automàtics del Banc Santander. I és que aquest banc s'ha afegit a la pràctica que es va batejar com a corralito a l'Argentina: determinats clients que van invertir en un fons immobiliari no poden treure els seus diners del banc. Per saber-ne més d'aquest banc, i de les seves pràctiques a l'actual context de crisi, presentem un article aparegut a l'edició càntabra del periòdic Diagonal on s'hi fa un repàs de la seva trajectòria i que serveix com a recordatori de com funciona el negoci bancari. Només avancem un exemple: mentre l'any passat la mitjana de desnonaments a la ciutat de Barcelona era de 12 diaris, enguany aquesta xifra s'ha duplicat i fins i tot hi ha dies que se n'arriben a fer 30. Normalment és gent que no pot pagar més la hipoteca al banc. Però recordem que els diners que presten els bancs, en contra de l'opinió comuna, no procedeixen dels dipòsits dels clients del banc, sinó que són diner creat del no-res pel mateix banc en el moment de concedir el préstec. Hi ha gent que està perdent casa seva perquè no pot tornar al banc uns diners que aquest banc mai no havia tingut.

Via el nostre formulari de publicació hem rebut aquesta crònica de l'acció de protesta a La Caixa per demanar una cancel·lació col·lectiva dels comptes, escrita per Sònia Bagudanch:

"Més d'un centenar de persones entre badocs i activistes van assistir aquest dijous a la tarda a l'acció de protesta en contra de La Caixa de Pensions de la plaça de Catalunya de Barcelona. La mobilització es va dur a terme per demanar l'alliberament d'Enric Duran i Giralt, el vilanoví que va expropiar 492.000 euros a 39 entitats bancàries per denunciar el sistema capitalista i promoure alternatives de societat [vegeu article: “El 95% dels diners són creats per bancs privats”]. A l'acte s'hi va aplegar un grup de gent que volia cancel·lar els seus comptes corrents a La Caixa de forma col·lectiva [vegeu el vídeo promocional de l'acció].

Davant les tradicionals manifestacions del proper Primer de Maig, potser caldria plantejar-se algunes preguntes: serveix d'alguna cosa a aquestes alçades manifestar-se el Primer de Maig? no serà un altre cop un recull de cerimònies i trobades rituals ideologitzades i identitàries enlloc de la necessària protesta mínima indispensable contra l'actual procés de ràpid empitjorament de la situació de les classes populars? I és que, com es pregunta per cert la CNT de Joaquín Costa: quan esclatarà la ràbia? (sí és que finalment ho ha de fer, afegim nosaltres). Us reproduïm aquest manifest que han tret les organitzacions sindicals de Canàries: malgrat la feredat que ens puguin fer alguns dels signants del mateix, i el natural escepticisme amb el què ens prenem a aquestes alçades els manifestos (tàctica de proselitisme tradicional d'algunes sectes polítiques en procés natural d'extinció), almenys és unitari i planteja un programa de mínims i unes demandes que pensem que si bé no són les "nostres", almenys plantegen un cert full de ruta de per on possiblement haurien d'anar les coses per provar de redreçar la situació actual.

El passat 24 d'abril es van donar a conèixer les dades que mostren un empitjorament terrible de la situació de la població activa a l'estat espanyol i a Catalunya. Aquells qui ens preguntàvem fa uns anys què passaria quan esclatés la bombolla immobiliària i s'acabés la cultura del totxo ara tenim davant nostre les respostes, sovint patint-les personalment: 4.000.000 d'aturats a l'estat espanyol,  més de 600.000 a Catalunya. Una altra dada esfereïdora: s'ha incrementat més el nombre d'aturats en aquest primer trimestre de 2009 que durant tot el 2008. No només això: la comunitat autònoma de Catalunya ha estat el territori de l'estat on més s'ha incrementat el nombre d'aturats. Més d'un milió del que l'estat considera "famílies" tenen a tots els seus membres a l'atur. Davant d'aixó algunes preteses mesures proposades per l'executiu espanyol ens semblen més aviat mentides pietoses per sortir del pas i esperar que escampi...

En aquestes circunstàncies convé recordar que "la crisi té uns responsables, i necessita solucions reals". Joan M. Rosich ens ho explica en aquest article, publicat a Reus Digital. Us avisem que si bé aquest article ja mostrava unes dades esfereïdores, finalment han estat superades per la meteòrica pujada de l'atur reflexada a l'enquesta de població activa del primer trimestre de 2009 [pdf] (publicada posteriorment a la redacció de l'article).

Actualització 28 d'abril 00:00h. Comunicat del grup de suport a Enric Duran explicant l'acció d'ocupació de 3 oficines bancàries en l'inici de la setmana d'inici de boicot als bancs que l'han denunciat. Materials per a la setmana de boicot (octavetes, "currículums" de les entitats financeres denunciants). Us reproduïm també el vídeo d'Okupem les Ones explicant l'acció d'avui.

Des del grup de suport a l'Enric Duran s'ha difós aquesta crida a una acció de boicot descentralitzada contra La Caixa i d'altres entitats que han denunciat l'Enric dels dies 27 al 30 d'abril. L'acció consistiria simplement en tancar els comptes corrents que es puguin tenir a les entitats La Caixa, ING Direct, Cetelem-Eurocrédito, Bancaja, Bankpyme, Caixa Sabadell, Banco Sygma, Barclays, Caixa Galícia, Caja Navarra, Caja Madrid, CAM, City Financial (Citybank), Cofidis, FinanMadrid, Ge capital bank (G. Elèctric),Finconsum (La Caixa), MBNA i Renta4 S.A. Entitats que, segons el grup de suport a l'Enric, haurien denunciat a l'Enric o s'haurien afegit al procés penal. Aquesta acció s'emmarca dintre de les accions més globals que el col·lectiu Crisi està preparant contra la banca. Aquest grup ha convocat també una acció mediàtica per al dijous 30 d'abril a partir de les 18h davant de l'edifici de La Caixa de Pensions de Plaça Catalunya de Barcelona, per tal que tothom que vulgui tancar el compte de forma col·lectiva pugui fer-ho en aquell moment. La setmana d'activitats començarà amb una concentració dilluns 27 a les 9 del matí a la plaça de l'Angel , a la sortida del metro deJaume I. Us reproduïm la crida a la setmana de boicot; i el nou comunicat de l'Enric on anuncia la presentació d'un nou recurs.

Quan nosaltres veiem un avió Airbus probablement no sabem que ha estat fabricat per una empresa (EADS) amb importants ramificacions militars. EADS i la seva filial Airbus estan al bell mig d'una crisi per diverses causes; corrupcions internes d'alguns dels seus directius i accionistes, deliris de fabricar un avió gegant de transport aeri per a 850 passatgers, tant civil (l'A-380), com militar (l'A-400M). Us reproduïm un article de Pere Ortega ("Crisis y corrupción en EADS"), aparegut a la revista digital Mientras Tanto nº68 l'abril de 2009.

De mitjana, cada dia s'estan produint més de deu desnonaments només a la ciutat de Barcelona, alguns dies s'arriba als 30. Cada dia, desenes de famílies són posades al carrer perquè ja no poden pagar més el lloguer o la hipoteca, amb tot el que això comporta: el primer pas en un procés de pobresa, marginació i exclusió social difícilment reversible. Amb el greuge afegit de que pots trobar-te al carrer, sense el teu pis, i a sobre haver de continuar pagant al banc si aquest no ha recuperat tots els diners amb l'embargament de l'habitatge. Per lluitar contra aquesta situació, el dissabte 25 d'abril, l'assemblea d'afectats per les hipoteques convoca una manifestació, a les 16 hores, a la plaça Catalunya de Barcelona. Ahir, 21 d'abril, la ministra d'habitatge, Beatriz Corredor, de visita a Barcelona, i davant d'afectats, es permetia el 'luxe' de negar el problema de les execucions hipotecàries tot banalitzant el patiment que provoca el desnonament de milers de famílies.

El passat dia 2 d'abril es va realitzar la cimera del G-20 a Londres. En aquesta cimera es van aprovar una sèrie de mesures econòmiques que entre d'altres consisteixen en injectar encara més recursos financers en un moment en què si repartissim la suma de calés invertits en salvar el sistema econòmic actual tocaríem aproximadament a més de mil dòlars per cada habitant del món. En aquest cas tot i els possibles elements positius que es puguin haver decidit en aquesta cimera (increment de la regulació del sistema financer, control dels paradisos fiscals, la fi del secret bancari...) hi el tema del reforç del paper del Fons Monetari Internacional, el qual històricament ha tingut un paper nefast en les economies emergents (i ha estat incapaç de prevenir la situació actual). En definitiva "s'encarrega a institucions que formaven part del problema que es tornin ara un element central de la solució", com diu a l'article que us reproduïm el professor Walden Bello. Aquest article ha estat publicat a Sinpermiso.info, traduït al castellà per Amaranta Süss i reproduït per Kaosenlared.

Però la cimera del G-20 de Londres no només ha estat "la cimera de la por", com diu l'autor, referint-se a la por dels dirigents mundials a l'actual situació econòmica mundial. Mentre els màxims dirigents dels governs mundials estaven arribant a Londres el passat dimecres 1 d'abril, milers de manifestants van provar de manifestar-se contra la celebració d'aquesta cimera al cor de la "city". Van ser atrapats per un cordó policial i colpejats durament en molts casos. Una persona, Ian Tomlinson, va morir durant la manifestació, a les portes del Bank of England.  Sembla que Ian ni tan sols s'estava manifestant, simplement sortia de la feina (quiosquer) amb les mans a les butxaques quan un policia el va colpejar. Per l'esquena. Moments després va morir. Un vídeo al web del diari anglès The Guardian mostra imatges dels últims moments d'Ian. Indymedia UK està investigant el tema, i per qui vulgui més informació aquí té un vídeo on s'entrevisten testimonis oculars de la mort. En qualsevol cas, podem observar la repressió a la que es van veure sotmesos els manifestants de Londres en aquest vídeo de la cadena Al-Jazeera que us reproduïm.

És més que evident que dins el Sistema Capitalista no hi ha sortida a l'actual crisi, tret que aquesta es faci a costa dels treballadors/es. Els gestors del capital estudien una sortida que no qüestioni el sistema, i com que ara no poden devaluar la moneda, subvencionen empresaris i banquers, alhora que aquests es mantenen salaris altíssims i acomiaden centenars de milers de treballadors. A més a més, preparen nous retalls als ja escassos drets socials i laborals, i més precarietat. Com? Mitjançant l'arma utilitzada en els últims 30 anys: el Diàleg social - Estafa social.