Economia i Laboral

El proper 10 de setembre, a les deu del matí, està prevista la celebració d'un judici contra Andreu de Cabo, tècnic de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), a la Ciutat de la Justícia. La denúnia de TMB contra Andreu de Cabo ve originada per uns incidents ocurreguts durant el passat periode de vagues i pel quals demanen una condemna a dos anys de presó, a part de multes i indemnitzacions. Cal recordar, però, que aquest no és un fet aïllat i que s'enmarca en un llarg conflicte laboral que enfronta els treballadors contra la direcció de TMB, direcció que manté un tarannà força agressiu i autoritari contra les demandes del col.lectiu de treballadors.

Podem recordar, per a què la gent que no hagi seguit el conflicte se'n faci una idea de quin és el tracte que TMB pot arribar a donar als seus treballadors, el cas de Pablo Díez, ocorregut ara fa cinc anys. Aquest conductor,  que duia quinze anys a l'empresa, va ser acomidat després de ser acusat falsament per la direcció d'haver-se quedat amb 1 euro de la recaptació, fets que van portar, malauradament, al suicidi del treballador. L'empresa va reconèixer, més tard, que l'acomiadament havia estat improcedent. La cotxera on treballa Andreu de Cabo, cotxera de Ponent, ha estat rebatejada com a cotxera Pablo Díez en un acte d'homenatge extraoficial dels seus companys, ja que la direcció de TMB mai no ha tingut cap gest cap a la memòria d'aquest treballador.

Malgrat el desconeixement de com evolucionarà la crisi aquesta tardor, probablement la recuperació no serà cosa d'un dia per l'altre. En qualsevol cas, està clar que l'evolució de la crisi no entén dels terminis burocràtics variables per cobrar prestacions imposats pel Ministeri de Treball i el seu INEM, que continuen deixant fora de la possibilitat de cobrar el subsidi dels 420€ a centenars de milers de persones).

Així, mentre per una banda estan augmentant les despeses de l'estat (augment de prestacions per desocupació, el famós subsidi dels 420€ del sr. Corbacho, plan E...) per una altra banda s'han reduït molt els ingressos, ja que en aquest país, malgrat que la participació dels treballadors en el total de la renda és cada cop més reduïda, la pressió impositiva es manté sobre els de sempre, ja sigui via IRPF o  via impostos indirectes, i els altres aconsegueixen sovint lliurar-se'n via argúcies legals o directament frau fiscal. A més, el número d'aquells que paguen via IRPF s'ha reduït el darrer any.

Sobre aquesta qüestió us reproduïm l'article "Acabeu amb el frau fiscal, barruts!" del periodista Juanjo Basterra, aparegut a la Fàbrica.

Davant l'aprovació per part del govern de l'Estat espanyol el passat 13 d'agost del Reial decret 10/2009, on es concreten els requisits per a la concessió d'una ajuda de 420 €/mes a un determinat nombre d'aturats, diferents associacions d'aturats de diferents localitats del conjunt de l'Estat han convocat una primera jornada de lluita el pròxim dia 2 de setembre, per a denunciar l'engany i la burla del govern Zapatero a més de 1.300.000 desocupats i desocupades que han esgotat qualsevol tipus de prestació per atur. No només perquè la gran majoria d'afectats queden exclosos per la mesura, sinó perquè també considerem totalment insuficient la quantia de misèria que representen els 420 €/mes.

Davant aquesta primera resposta de diverses associacions de treballadors i treballadores en atur l’ASSEMBLEA DE TREBALLADORES I TREBALLADORS EN ATUR DE BARCELONA dóna suport aquesta iniciativa i CONVOCA UNA CONCENTRACIÓ el dimecres que ve, dia 2 de setembre a les 10 hores davant l’OTG -SEPÚLVEDA (C/Sepúlveda,156-160), per anar posteriorment al Departament de Treball de la Generalitat al mateix carrer Sepúlveda.

Per tant, cridem a tots els treballadors i treballadores en atur de l'Àrea Metropolitana de Barcelona a una CONCENTRACIÓ el dimecres que ve dia 2 de setembre a les 10 hores davant la OTG -SEPÚLVEDA (C/Sepúlveda,156-160-BCN)

Un grup de treballadors afectats per l'ERO de l'empresa Nissan s'ha concentrat, durant tres dies seguits, a l'entrada de la factoria, a la Zona Franca, per tal de protestar pel seu acomiadament. El primer dia, 24, van bloquejar durant una estona l'accés dels treballadors a la planta i van tallar breument el trànsit a la Ronda Litoral. Arran d'això, treballadors de l'empresa expliquen que han rebut avisos de la direcció en el sentit de que serien sancionats si faltaven a la feina. Degut a aquest expedient, es van acomiadar 700 persones el mes de juliol, i segons han denunciat els sindicats CGT i USOC, afecta de manera desproporcionada els seus afiliats i treballadors no afiliats que no pas els d'altres sindicats. Coincidint amb aquestes protestes, Nissan ha anunciat que acomiadarà 2000 treballadors més, en el termini més breu possible, de les factories de Barcelona i Montcada.

Com cada any, i ja va sent costum, TMB interromp el servei en un bon nombre de línies del metro, mentre al mateix temps executa una reducció "parcial" del servei del mateix junt amb el servei d'autobusos. Això és simultaneja amb la tradicional ofensiva d'obres que l'ajuntament de Barcelona realitza durant l'agost, agreujada aquest any per les obres de l'anomenat "Plan E". El resultat és una ciutat on moure's en transport públic durant l'agost i les primeres setmanes de setembre esdevé una odissea, donant les autoritats municipals mostres d'una pèssima planificació i encara menys preocupació pels soferts usuaris del transport públic. Si TMB no es preocupa gaire pels seus usuaris (al capdavall qui fa servir el transport públic a l'agost a Barcelona és perquè no en té gaires alternatives), menys encara s'hauria de preocupar de la situació dels seus treballadors. L'últim episodi del culebrot a que ens està començant a tenir acostumats la direcció de TMB és la denúncia contra un conductor d'autobusos per la qual se li demana un total de dos anys de presó, per uns incidents amb els mossos d'esquadra ocorreguts durant el passat període de vagues a la cotxera de Zona Franca. Us reproduïm el comunicat sobre la qüestió reproduït pel Comitè de Conveni de TMB.

Fa uns dies la premsa informava de que França i Alemanya havien sortit de la recessió perquè les seves economies han crescut un 0.3%. Segons els "experts" (suposem que economistes, perquè la premsa té el costum de dir sempre "experts" ja siguin economistes o epidemiòlegs), això és degut a una recuperació del consum privat, tot i que no expliquen perquè es recupera el consum privat, o sigui, que tot plegat no expliquen res. El creixement del 0.3% es mesura segons el Producte Interior Brut (PIB), un índex que, d'alguna manera, indica la quantitat de riquesa generada en forma de béns i serveis; tot i que alguns economistes el posen en dubte ja que, per exemple, la pèrdua d'un bosc convertit en publicitat que arriba a les nostres bústies i acaba llançada a les escombreries seria un "increment" de riquesa que reflectiria el PIB. Segons els economistes, diguem-ne ortodoxos, l'increment ideal del PIB d'una economia capitalista "sana" seria d'un 3% anual.  S'ha de tenir en compte que aquest percentatge no es refereix a un any agafat com a base, sinó sempre a l'any anterior; per tant, el PIB no només ha de créixer, sinó que ha de fer-ho a un ritme accelerat. També trobem aquesta cultura del creixement exponencial en la valoració dels beneficis empresarials. Si una empresa ha guanyat un any un 4% més i a l'any següent "només" guanya un 2% més que l'any anterior, això es considera una notícia dolenta. Perquè no només s'ha de créixer, sinó que s'ha de fer cada vegada més depressa. Aquest fenómen del creixement exponencial no respon a una necessitat de la població sinó a una necessitat del capital: els beneficis s'han de tornar a invertir, cosa que incrementa el capital i genera encara més beneficis entrant en aquesta espiral de bojos. Però de vegades arriba un moment en què l'economia real de producció de béns i serveis és incapaç d'absorbir tant de capital perquè no hi ha demanda (cosa que no vol dir que no hi hagi gent amb necessitats, sinó gent amb diners per a gastar-los) i apareixen els fenómens especulatius i les bombolles.

Us reproduïm l'entrevista en vídeo realitzada per Oriol Sabata a Enric Duran aquest mes d'agost. A un mes del 17-S, us reproduïm també el comunicat del Centre de Coordinació fent una crida a la participació als diversos grups de treball.

Enric Duran, el "Robin Hood" dels bancs from Oriol Sabata on Vimeo.

Mentre es sent a parlar de "brots verds" a la situació econòmica del país, la realitat és que els indicadors macroeconòmics continuen caiguent tot i que menys o fins i tot comencen a recuperar-se (taxes d'atur, caiguda del PIB, etc). El cas és que la gran incògnita se'n diu setembre, mes que tant pot ser el de l'inici de la recuperació, com també pot ser el del final del miratge dels "brots verds" amb el tancament d'empreses que alguns prediuen amb la reincorporació al treball després de l'agost. Us reproduïm l'article "Previsions sobre l'evolució de la crisi" de Roberto Calera, publicat originalment al periòdic Diagonal núm 106 (juliol de 2009), on l'autor fa unes prediccions realment dures sobre l'evolució de la crisi: continuarà l'atur a la construcció, sense que cap sector econòmic pugui recollir l'excedent de mà d'obra d'aquest sector; els preus de vivendes baixaran des d'un 50% fins a un 80% en els casos més excessius -ocasionant situacions dramàtiques pels propietaris afectats-; tot això reperccutirà sobre els ingressos de l'estat, que a sobre haurà de pagar més (subsidis d'atur o "de desocupació")  augmentant encara més el déficit del seu pressupost. Per últim, segons l'autor, és previssible que veiem tot un procés de fallida d'alguns bancs i caixes que es van apuntar alegrement -sent per tant coautors i responsables de la situació actual- a la bombolla immobiliària i que ara simplement no tenen ni líquid ni confiança dels inversors.

Ceràmiques Zanon és una empresa ceramista, fabriquen rajoles i porcelanes, situada a Neuquén,  a la Patagònia argentina . Fa nou anys, l'any 2001, durant la crisi de l'anomenat "corralito" argentí, els propietaris van tancar la fàbrica. Davant d'això, els treballadors van fer-se forts dins la mateixa, i poc a poc van reorganitzar la producció, en un procés duríssim però exemplar que va ser recollit a la pel·lícula "The Take" realitzada pel director Avi Lewis i la periodista altermundialista Naomi Klein. L'any 2002 torna la producció a la fàbrica, completament sota control dels seus treballadors fins al moment actual, en que el govern autònom provincial ha decidit expropiar-la i tornar-la als seus reals legítims propietaris, els treballadors que la gestionen sota la forma de la Cooperativa Fasinpat (=fàbrica sense patrons), marcant un precedent important per al conjunt de les fàbriques ocupades i gestionades via cooperatives obreres des de la crisi del corralito. Un possible model per a la situació que estem patint aquí actualment, per cert. Us reproduïm la notícia apareguda al lloc web de CGT de Catalunya.

La direcció d'autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona, TMB, està sancionant les cares més visibles dels treballadors en el conflicte sindical que mantenen amb l'empresa. Fa unes setmanes ja van ser sancionats un seguit de treballadors, entre ells el president del comitè d'empresa, Saturnino Mercader, a diversos dies de suspensió de feina i sou, i ara li toca novament a Josep Garganté. Aquest assetjament és continu i ja ha succeit que una sanció de 4 mesos de suspensió contra Mercader i Garganté ha estat declarada nul.la pels tribunals.