Economia i Laboral

Actualització 24 de gener 14:30 h: Article d'opinió d'en Txema Bofill

Actualització 23 de gener 10:00 h: Vilaweb informa d'un preacord a SEAT per readmetre els treballadors, que desconvocarien continuar amb la vaga dilluns. La direcció de SEAT qualifica com a "històric" el preacord.Mentrestant, una altra vaga atura la producció a Nissan Zona Franca dissabte 23 de gener, en el primer festiu productiu decretat per la companyia, malgrat l'ERO temporal en curs.

El passat dia 19 de gener es va comunicar l'acomiadament a 330 treballadors indirectes de SEAT. Sense Expedient de Regulació d'Ocupació, ni cap mena de negociació sindical, alegant "baix rendiment" d'aquests treballadors. Un cop coneguda la notícia, l'empresa va impedir l'accés dels membres del Comitè d'Empresa a l'anomenat Edifici Corporatiu, on treballa bona part dels afectats. Davant d'aquests fets, segons informa CGT, els sindicats han interposat diverses denúncies contra l'empresa: per vulneració de drets de llibertat sindical, denúncia per risc greu i imminent (a l'encadenar  les portes per evitar l' accés dels membres del comitè) i una pròpia de CGT per omissió del deure de negociar al considerar que aquests acomiadaments són clarament col·lectius.

Aquest mateix dia es van iniciar les aturades als centres de treball de  Zona Franca , els quals, segons informa CGT, haurien aturat els acomiadaments en aquest centre de treball. A les plantes de SEAT i Gearbox d'El Prat i Martorell les aturades es van iniciar el dia 21 de matinada, quan els afectats pels acomiadaments van aturar l'entrada i sortida de materials i posteriorment les plantilles dels centres es van afegir de manera unitària a aquesta protesta, aturant la producció. Els treballadors, a les assemblees realitzades, han decidit aturat la producció fins que no siguin readmesos tots els treballadors acomiadats: l'ambient és de gran indignació entre els treballadors, donat que l'any passat es va pactar la congelació salarial i una sèrie de mesures per evitar els acomiadaments i ara se'ls troben i a més d'aquesta manera.. La reunió entre sindicats i direcció va acabar sense acord. Recordem que la paralització d'aquests centres de treball, i més sense preavís, afecta també durament la producció a totes les plantes d'Audi i Volkswagen a Alemanya i la Skoda de Chèquia.

Us reproduïm el comunicat de la secció sindical de CGT a SEAT :"Es mantenen les aturades davant la manca d'acord".

Arran de la "tradicional" pujada de preus del transport que té lloc cada començament d'any, l'Assemblea d'aturats i aturades de Barcelona fa la proposta a l'ajuntament de la ciutat de que el transport públic sigui gratuït per a les persones en atur. Cada any, les autoritats justifiquen l'increment continu de tarifes adduint que el servei és deficitari i que el preu del bitllet no cobreix costos. Però en comptes de mirar la qüestió amb criteris de rendibilitat empresarial, tant del gust de la classe política, podem considerar que la movilitat és un dret, i el transport públic un servei que, com la sanitat o l'ensenyament, no s'han de regir per criteris de mercat.

Però resulta que la proposta de l'assemblea no té gens d'utòpica ni d'irrealitzable, quan comprovem, com ells mateixos expliquen al següent comunicat, que aquesta mesura, la gratuïtat per a la gent en atur, ja s'aplica a diverses ciutats europees, algunes d'elles a l'estat espanyol. Díficil ho tindria el senyor Hereu, alcalde de Barcelona, per a justificar una negativa a la vista de que la mesura s'aplica en altres ciutats. Però és possible que ni es prengui la molèstia de pensar-hi, en la proposta, a la vista dels seus somnis i deliris olímpics.

Fets i no paraules. I si bé els discursos que hem anat sentint als nostres governants en els darrers anys ens semblarien indicar un  suport decidit a les energies renovables, alguns fets ens fan dubtar d'aquestes impressions.

Des de l'entrada en vigor del real decret 1578/2008, segons fonts de la patronal del sector fotovoltàic, s'han perdut 30.000 llocs de treball. Alemanya durant l'any 2009 haurà instal·lat sobre uns 3500 MW de potència en fotovoltàica. A l'estat espanyol durant l'any 2008 es van instal·lar uns 2500 MW, però gràcies a la reforma legislativa que implantava la necessitat d'un registre previ i la reducció de les subvencions a la generació d'energia fotovoltaica, la potència total instal·lada durant l'any 2009, com a molt, arribarà als 100 MW, mentre que la potència real connectada a xarxa fins i tot pot ser molt menor.

És evident que s'estava gestant una bombolla especulativa en aquest sector, però en aquest sentit la solució abrupta que es va decidir finalment per part del ministeri d'indústria del sr. Miguel Sebastián no ha estat precisament la millor. A tot això la patronal del sector vol reunir-se amb l'actual secretari d'estat d'energia, Pedro Marín, per tal de reconduir la desastrossa situació actual, amb una nova ordenació que ni afavoreixi bombolles ni tampoc es carregui al sector. Per cert, al seu moment (estiu de 2008), Greenpeace ja va avisar de que alguna cosa així podria passar.

Us reproduïm el post "L'últim canvi legislatiu al sector de l'energia solar fotovoltaica va provocar la pèrdua de 30.000 llocs de treball", publicat a la pàgina Revolución Energética, realitzada per l'enginyer i expert en energies renovables Xavier Cugat.

La Freie Arbeiter-Union és un sindicat alemany de tall anarcosindicalista organitzat arreu del país amb més de 40 grups locals. Una recent sentència judicial prohibeix la seva activitat sindical a Berlín, al no reconèixer a la citada organització el seu caràcter de sindicat. Tot això es produeix en un context de conflicte laboral als Neue Babylon Berlín GmbH, uns cinemes, els Kino, sembla que "progres" de Berlín, de caràcter semipúblics (subvencionats). La sentència judicial priva a FAU Berlin del seu dret de participar activament al conflicte, i a més li prohibeix autodenominar-se com a sindicat. La FAU Berlin està mobilitzant-se contra aquesta sentència.

Aquesta sentència és un pas més contra la llibertat sindical europea, limita els drets dels treballadors a organitzar-se i a determinar com i amb qui volen organitzar-se i lluitar per la consecució dels seus drets. Amb una crisi com la que tenim a sobre, sentències com aquesta són molt explicatives del futur sindical què ens espera: o negocies els teus drets via els sindicats auto-anomenats majoritaris, o bé simplement et situes fóra de la legalitat vigent.

Us reproduïm el comunicat enviat per la FAU de Berlín i us animem a que escriviu cartes de protesta contra aquesta decisió judicial.

Si durant l'any 2009 es va celebrar el centenari de la Setmana Tràgica i del tràgic afusellament del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, durant l'any 2010 es celebra el centenari de l'anarcosindicalisme, en el cas de l'estat espanyol, amb la creació de la Confederació Nacional del Treball. I què és l'anarcosindicalisme? doncs un mitjà d'organització i un mètode de lluita i d'acció (directa) dels treballadors. Ni més ni menys que això, però que en els temps que corren, amb l'entreguisme al que ens tenen acostumats les organitzacions sindicals majoritàries, aquesta mena d'expressions ens sonen terriblement anacròniques.

Us reproduïm el comunicat "1910-2010: Cent anys d'anarcosindicalisme" emès per l'organització CGT i el comunicat "CNT, 1910-2010: un segle d'anarcosindicalisme", emès per la CNT de Barcelona.

Tal dia com avui i durant aquestes dates de Nadal, les famílies incrementaran notablement la seva despesa en productes alimentaris, entre d'altres. Aquests productes en molts casos i cada cop més, estan controlats per grans multinacionals alimentàries. Us reproduïm l'article "Qui decideix allò que mengem?"  d'Esther Vivas, publicat a la revista Diagonal nº 115.

Les nostres vides no tenen el mateix cost ni el mateix preu, aquest en depèn del lloc del món on hàgim nascut. No és el mateix que matin a 160 manifestants per la democràcia als països rics, a la Xina -règim a "democratitzar" on cadascuna d'aquestes morts seria recordada com de màrtirs per la democràcia quan se'n voldria dir  del lliure mercat-, o a l'Àfrica, màrtirs dels que ningú se'n recordarà. Perquè la vara amb què es mesuren aquestes coses no és la mateixa si un país té o no té matèries primeres que al primer món es puguin aprofitar. Llavors tot això dels morts per la repressió, de les llibertats democràtiques i dels drets humans es pot posar com si diguéssim, una mica entre parèntesi...

Demà 23 de desembre en farà un any del cop d'estat a Guinea Conakry, país africà ric en diverses matèries primeres, principalment la bauxita (matèria de la que està fet l'alumini de les nostres llaunes de refresc). Malgrat que es va anunciar que el cop seria temporal i que es realitzarien eleccions democràtiques per primer cop a la seva història on el dictador de torn, en aquest cas Moussa Dadis Camara, no es presentaria; aquest aviat es va desdir. Això va ocasionar fortes protestes, al considerar-se que s'estava preparant el camí per a la seva perpetuació al poder. Aquestes protestes van causar uns 160 morts i uns 1300 ferits (més informació; I, II, III, IV, V), més un nombre indeterminat de detencions, violacions i agressions contra les dones, en una orgia brutal de repressió, i que no només va ser poc publicitada pels mèdia, ni tampoc en coneixem eventuals conseqüències polítiques, sinó que ni tant sols va afectar al consum d'alumini per part dels països occidentals.

Les últimes notícies són que el capità Moussa Dadis Camara va patir un intent d'assassinat el passat 3 de desembre, sembla que perpetrat per part del principal acusat de la massacre del setembre, Aboubakar Diakite, i que s'està recuperant de les seves ferides a Rabat, segons fonts del govern marroquí "acollit per raons estrictament humanitàries".

Us reproduïm l'article "Guinea Conakry, la massacre d'innocents i les llaunes de refesc", escrit per Juan Francisco Martínez Saura el passat 12 d'octubre. I us recordem que podeu signar la petició on-line contra la repressió a Guinea.

Un grup de persones integrades a les assemblees de treballadors i treballadores en atur de Barcelona i del Maresme, van ocupar durant una hora les intal.lacions de la Borsa de Barcelona el passat dimecres 16 de desembre. Després de cridar diverses consignes i ser identificades van poder abandonar l'edifici.

L'assemblea d'aturats i aturades de Barcelona ja fa temps que es reuneix setmanalment i ve realitzant diverses accions de protesta. Per entrar-hi en contacte es pot visitar la seva web. Afegim tot seguit el comunicat que es va llegir durant l'acció i un vídeo que en recull alguns moments.

L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat la privatització del Centre d'Informació i Recursos per a les Dones, impulsant el que serà el seu nou model de gestió municipal: que els serveis deixin de ser prestats directament per treballadors municipals per a concedir-lo a empreses privades o associacions subcontractades. S'ha de fer notar que aquest cas en concret està sent impulsat per Elsa Blasco (regidora de Dones i Joventut pel grup ICV/EUiA). De fet el regidor d'ICV Ricard Gomà ha declarat dues vegades en reunions mantingudes amb la secció sindical a l'ajuntament de CGT que "desconeixia el cas", una manera simple de negar els problemes. Us reproduïm el manifest elaborat per la secció sindical de CGT a l'ajuntament de Barcelona.

A partir de l’1 de gener de 2010 l’Estat espanyol tindrà la presidència de la Unió Europea (UE). El govern de Zapatero intentarà utilitzar la presidència de la UE com una operació de màrqueting per rellançar la seva presidència i seguir venent la farsa que la crisi s’ha acabat. La crisi actual, lluny de ser una crisi conjuntural passatgera, és una veritable crisi sistèmica, econòmica i financera, social, ecològica i energètica, i alimentaria. No estem al final de la crisi i el més dur encara està per arribar.