Economia i Laboral

En record de Pablo Díez Cuesta, la Plataforma que porta el seu nom convoca la quarta edició del premi literari i la tercera edició del premi de fotografia Pablo Díez.

Pablo Díez era conductor d’autobús de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona), el qual es va suïcidar el 30 de març de 2004 en ser acomiadat per l’empresa després de ser acusat sense proves de quedar-se amb l’import d’un bitllet (1,10 €). TMB, presidida aleshores pel regidor socialista Xavier Casas, va endegar una campanya de desprestigi d'aquest treballador, alegant que la seva mort havia estat per causes alienes al tracte que havia rebut de l'empresa. Finalment, després d'un llarg periode de protestes i un procés judicial, TMB va acceptar que l'acomiadament havia estat improcedent. Els premis es lliuraran coincidint amb l’aniversari de la seva mort.

D'altra banda, el mes passat, l'assemblea general de treballadors de TMB va acceptar el nou conveni col.lectiu. Després de dos anys de lluita, amb mobilitzacions i vagues, per fi s'ha aconseguit que els conductors d'autobusos puguin gaudir de dos dies de descans setmanal.

Reproduim tot seguit un article de Josep Garganté, delegat de CGT a Autobusos de TMB, publicat a la revista d'aquest sindicat, Catalunya; i reproduim també les bases del concurs literari i fotogràfic en memòria de Pablo Díez

Què és la formació per aturats? tradicionalment al nostre país s'entenia amb aquest concepte els antics cursos de l'INEM (actualment cursos del SOC).  Són cursos que estan fora dels itineraris formatius de l'Educació per Adults i de la Formació Professional, per tant els títols que emeten no estan reconeguts pel Ministeri d'Educació i per tant no estan homologats, tot i que s'està començant a convalidar algun crèdit. Són cursos que sovint són impartits per acadèmies i escoles privades o centres de formació lligats als anomenats "agents socials" (sindicats majoritaris, organitzacions patronals).

Pels alumnes d'aquests cursos sovint són un primer contacte amb el què podria ser un canvi d'orientació professional, en el millor dels casos. Tot i això molts alumnes d'aquests cursos tenen la sensació de què no serveixen per res. I això no és cert: com a mínim serveixen per a finançar als anomenats "agents socials", i als governs autonòmics i estatal per tal de maquillar les xifres d'atur.

Us reproduïm els articles "Els 'beneficis' dels cursos per aturats", escrit per l'Asamblea de Parados de Madrid i "El 'menage a trois' de la formación continua", escrit per Daniel Araya i Miguel Martín, membres de la citada assemblea. Tots dos articles han estat publicats al Diagonal nº 117.

Les vagues les fem les obreres i els obrers. Unim la nostra força i aturem la producció. Demostrem així que som les úniques imprescindibles en el procés productiu, alhora que ens empoderem de cara, si s'esdevé el cas i les circumstàncies històriques ens són propícies, a prendre el control de la producció; vaga general revolucionària se'n diu.

Durant el passat mes de desembre, arran de la fallida de l'empresa Air Comet, propietat de Díaz Ferrán, president de la CEOE, es van sentir veus qüestionant si aquest individu era el representant idoni de la patronal. Li han plogut les crítiques quan ha trascendit que no pagava els seus treballadors des de feia mesos, quan va declarar que ni ell mateix hauria volat amb la seva companyia, i per les manifestacions que fa contínuament en defensa de la baixada de salaris i l'eliminació de drets laborals. Però que Díaz Ferrán sí és el representant idoni de la patronal havia quedat demostrat uns mesos abans quan va declarar que, per front a la crisi econòmica, calia fer un "parèntesi en l'economia de lliure mercat".

Amb aquesta frase estava admetent, després de molts anys de propaganda neoliberal, que mai s'havien cregut la seva pròpia doctrina de la no intervenció de l'Estat i les bondats de l'autoregulació del mercat. Amb el rescat dels bancs s'ha escenificat l'essència de les polítiques econòmiques dels governs: facilitar l'apropiació, per part del capital, de la riquesa comuna; i fer servir l'Estat per disciplinar les classes treballadores. Per això diem que Díaz Ferrán sí és un digne representant de la patronal: exemplifica a la perfecció una història de connivència entre governs i empreses, història que ens explica l'Albert Recio al següent article publicat al número de gener de la revista Mientras Tanto.

La gent de l'Assemblea per l'Habitatge Digne de Nou Barris ens envia aquest document que presentaran al taller d'habitatge del Fòrum Social Català. Aquest taller se celebrarà el dissabte 30, a les 12 h, a l'aula 4.1 de l'edifici històric de la UB a la plaça Universitat, i continuarà a les 16 h. a l'aula 2.1.

A la ponència, a part de fer una anàlisi del que ha representat el fenomen especulatiu de l'habitatge, les hipoteques, i el parany de la propietat, presenta la proposta de promoure un parc públic de lloguer com a solució per a fer efectiu el dret a l'habitatge i treure'l de les mans del mercat.

Com diuen al text: És una violència inaudita veure milions de pisos buits. El dret a l’habitatge és una de les lluites importants contra la dictadura de les finances.

El passat divendres 22 de gener, un grup de persones integrades a l'Assemblea d'Afectats per les Hipoteques de Badia del Vallès es van concentrar a la seu d'Adigsa (Administració, Promoció i Gestió, SA), l'empresa pública que gestiona els habitatges socials del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Aquestes persones, degut a la seva situació d'atur, no poden pagar la hipoteca i es troben amenaçades de desnonament per part de Caixa Catalunya i Caixa Penedès. Els concentrats van poder entrevistar-se, finalment, amb la secretària general d'Adigsa, Carme Trillas. Reproduim la crònica dels fets publicada a la web de CGT, i el comunicat de l'assemblea d'afectats. I aprofitem per recordar que avui, 24 de gener, es reuneix la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Barcelona, amb la qual es pot contactar a través de la seva web.

Actualització 24 de gener 14:30 h: Article d'opinió d'en Txema Bofill

Actualització 23 de gener 10:00 h: Vilaweb informa d'un preacord a SEAT per readmetre els treballadors, que desconvocarien continuar amb la vaga dilluns. La direcció de SEAT qualifica com a "històric" el preacord.Mentrestant, una altra vaga atura la producció a Nissan Zona Franca dissabte 23 de gener, en el primer festiu productiu decretat per la companyia, malgrat l'ERO temporal en curs.

El passat dia 19 de gener es va comunicar l'acomiadament a 330 treballadors indirectes de SEAT. Sense Expedient de Regulació d'Ocupació, ni cap mena de negociació sindical, alegant "baix rendiment" d'aquests treballadors. Un cop coneguda la notícia, l'empresa va impedir l'accés dels membres del Comitè d'Empresa a l'anomenat Edifici Corporatiu, on treballa bona part dels afectats. Davant d'aquests fets, segons informa CGT, els sindicats han interposat diverses denúncies contra l'empresa: per vulneració de drets de llibertat sindical, denúncia per risc greu i imminent (a l'encadenar  les portes per evitar l' accés dels membres del comitè) i una pròpia de CGT per omissió del deure de negociar al considerar que aquests acomiadaments són clarament col·lectius.

Aquest mateix dia es van iniciar les aturades als centres de treball de  Zona Franca , els quals, segons informa CGT, haurien aturat els acomiadaments en aquest centre de treball. A les plantes de SEAT i Gearbox d'El Prat i Martorell les aturades es van iniciar el dia 21 de matinada, quan els afectats pels acomiadaments van aturar l'entrada i sortida de materials i posteriorment les plantilles dels centres es van afegir de manera unitària a aquesta protesta, aturant la producció. Els treballadors, a les assemblees realitzades, han decidit aturat la producció fins que no siguin readmesos tots els treballadors acomiadats: l'ambient és de gran indignació entre els treballadors, donat que l'any passat es va pactar la congelació salarial i una sèrie de mesures per evitar els acomiadaments i ara se'ls troben i a més d'aquesta manera.. La reunió entre sindicats i direcció va acabar sense acord. Recordem que la paralització d'aquests centres de treball, i més sense preavís, afecta també durament la producció a totes les plantes d'Audi i Volkswagen a Alemanya i la Skoda de Chèquia.

Us reproduïm el comunicat de la secció sindical de CGT a SEAT :"Es mantenen les aturades davant la manca d'acord".

Arran de la "tradicional" pujada de preus del transport que té lloc cada començament d'any, l'Assemblea d'aturats i aturades de Barcelona fa la proposta a l'ajuntament de la ciutat de que el transport públic sigui gratuït per a les persones en atur. Cada any, les autoritats justifiquen l'increment continu de tarifes adduint que el servei és deficitari i que el preu del bitllet no cobreix costos. Però en comptes de mirar la qüestió amb criteris de rendibilitat empresarial, tant del gust de la classe política, podem considerar que la movilitat és un dret, i el transport públic un servei que, com la sanitat o l'ensenyament, no s'han de regir per criteris de mercat.

Però resulta que la proposta de l'assemblea no té gens d'utòpica ni d'irrealitzable, quan comprovem, com ells mateixos expliquen al següent comunicat, que aquesta mesura, la gratuïtat per a la gent en atur, ja s'aplica a diverses ciutats europees, algunes d'elles a l'estat espanyol. Díficil ho tindria el senyor Hereu, alcalde de Barcelona, per a justificar una negativa a la vista de que la mesura s'aplica en altres ciutats. Però és possible que ni es prengui la molèstia de pensar-hi, en la proposta, a la vista dels seus somnis i deliris olímpics.

Fets i no paraules. I si bé els discursos que hem anat sentint als nostres governants en els darrers anys ens semblarien indicar un  suport decidit a les energies renovables, alguns fets ens fan dubtar d'aquestes impressions.

Des de l'entrada en vigor del real decret 1578/2008, segons fonts de la patronal del sector fotovoltàic, s'han perdut 30.000 llocs de treball. Alemanya durant l'any 2009 haurà instal·lat sobre uns 3500 MW de potència en fotovoltàica. A l'estat espanyol durant l'any 2008 es van instal·lar uns 2500 MW, però gràcies a la reforma legislativa que implantava la necessitat d'un registre previ i la reducció de les subvencions a la generació d'energia fotovoltaica, la potència total instal·lada durant l'any 2009, com a molt, arribarà als 100 MW, mentre que la potència real connectada a xarxa fins i tot pot ser molt menor.

És evident que s'estava gestant una bombolla especulativa en aquest sector, però en aquest sentit la solució abrupta que es va decidir finalment per part del ministeri d'indústria del sr. Miguel Sebastián no ha estat precisament la millor. A tot això la patronal del sector vol reunir-se amb l'actual secretari d'estat d'energia, Pedro Marín, per tal de reconduir la desastrossa situació actual, amb una nova ordenació que ni afavoreixi bombolles ni tampoc es carregui al sector. Per cert, al seu moment (estiu de 2008), Greenpeace ja va avisar de que alguna cosa així podria passar.

Us reproduïm el post "L'últim canvi legislatiu al sector de l'energia solar fotovoltaica va provocar la pèrdua de 30.000 llocs de treball", publicat a la pàgina Revolución Energética, realitzada per l'enginyer i expert en energies renovables Xavier Cugat.

La Freie Arbeiter-Union és un sindicat alemany de tall anarcosindicalista organitzat arreu del país amb més de 40 grups locals. Una recent sentència judicial prohibeix la seva activitat sindical a Berlín, al no reconèixer a la citada organització el seu caràcter de sindicat. Tot això es produeix en un context de conflicte laboral als Neue Babylon Berlín GmbH, uns cinemes, els Kino, sembla que "progres" de Berlín, de caràcter semipúblics (subvencionats). La sentència judicial priva a FAU Berlin del seu dret de participar activament al conflicte, i a més li prohibeix autodenominar-se com a sindicat. La FAU Berlin està mobilitzant-se contra aquesta sentència.

Aquesta sentència és un pas més contra la llibertat sindical europea, limita els drets dels treballadors a organitzar-se i a determinar com i amb qui volen organitzar-se i lluitar per la consecució dels seus drets. Amb una crisi com la que tenim a sobre, sentències com aquesta són molt explicatives del futur sindical què ens espera: o negocies els teus drets via els sindicats auto-anomenats majoritaris, o bé simplement et situes fóra de la legalitat vigent.

Us reproduïm el comunicat enviat per la FAU de Berlín i us animem a que escriviu cartes de protesta contra aquesta decisió judicial.