Economia i Laboral

Fa uns mesos el president català, Montilla, deia, en un acte intern del PSC preparatori del programa per a les pròximes eleccions, que calia enviar a la població el missatge de què s'havia d'acceptar una davallada generalitzada del nivell de vida. Això vol dir, a la pràctica, una baixada de salaris, una disminució de les pensions i que serveis com la sanitat, fins ara de franc, hauran de ser pagats en part. No sabem quin serà el missatge que transmetran a la propera campanya electoral, però sí que podem veure en altres països del nostre entorn més immediat què vol dir, a la pràctica, aquesta disminució del nivell de vida.

Se'n parla molt de Grècia, però el país de la Unió Europea que ha patit en primer lloc, i de manera brutal, aquestes polítiques és Letònia. Això és el que s'explica en el següent article, de Michael Hudson i Jeffrey Sommers, publicat a Global Research i traduït al català pels companys de La fàbrica.

Fa uns dies recordàvem l'aferrissada lluita que hi ha a Guatemala, amb assassinats i estat de setge inclosos, per la qüestió de la privatització de la producció i distribució d'electricitat. Les organitzacions populars guatemalenques tenen ben clar que no es pot deixar en mans privades el control d'una infraestructura tan essencial per la vida i el benestar de les persones. I aquí hem vist, amb ocasió de la nevada, com el govern es declara oficialment impotent en aquesta matèria ja que les línies de distribució són propietat privada d'una empresa que no ha de respondre, a la pràctica, davant de ningú.

Per tal d'aclarir una mica el panorama, presentem primer un article d'Ana Marco, consultora ambiental, publicat a Barris en Xarxa, el blog de la CONFAVC, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, on s'hi explica el calvari que han d'afrontar les persones que vulguin presentar una reclamació per l'apagada, degut a l'embolic d'empreses implicades en aquest negoci. I en segon lloc, presentem un article d'Abel Caldera, publicat a la revista L'Accent, on s'hi fa una repassada a la història de com hem arribat a aquesta situació. Una situació, recordem-ho, on empreses privades tenen més control que el govern sobre la gestió de la vida de la població, i que hauria de fer pensar sobre quina utilitat pot tenir votar els dirigents d'unes institucions que es declaren oficialment inútils a l'hora d'intervenir en aquestes qüestions.

Al bell mig de la crisi calia un article com aquest de l'economista i activista veïnal de Nou Barris Albert Recio que contextualitzés els plans d'ajustament que se'ns ofereixen com a solucions als països del sud d'Europa, que ens expliqui el perquè del particular impacte de la crisi en aquests països, no només per demèrits propis, sinó també per la particular arquitectura econòmica de la Unió Europea, anunciada des de Maastricht. Us seleccionem unes línies d' aquest article, al nostre entendre d'obligada lectura: "Empènyer a un país a fer un dur ajustament econòmic és fàcil. Sobretot si qui ho fa té ressorts de pressió contundents. Allò difícil és recompondre un teixit social i productiu destrossat, promoure polítiques que permetin mantenir drets socials bàsics. Res de tot això està a l'agenda de les institucions europees, ni en les idees dels seus arrogants assessors". Us deixem amb l'article "Tempesta a Grècia, calma absoluta a Brussel·les", publicat al nº 78 de la revista Mientras Tanto.

El passat 4 de març va ser admès a tràmit el recurs interposat per Justícia i Pau contra l'enviament de més tropes a l'Afganistan. Aquest recurs es basa en diversos arguments, el més important dels quals sigui potser que aquest enviament de soldats espanyols a participar a la ISAF (Força Internacional d'Assistència per la Seguretat a l'Afganistan) suposa en realitat la participació en una guerra, i per tant aquest enviament seria  contrari al dret espanyol (i internacional). Us reproduïm el comunicat de Justícia i Pau on s'anuncia aquesta admissió a tràmit del recurs.

I per cert, us anunciem la recent publicació d'un nou llibre d'Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau: "Aturem la crisi. Les perversions d'un sistema que és possible canviar", on es desemmascara els principals culpables d'una crisi que s'hagués pogut evitar i de la qual tots en som una mica còmplices. Però, alhora, també proposa solucions per canviar el sistema.

Ens assabentem que el passat 4 de març Meryem Mehdi va arribar a un acord amistós amb els advocats de la multinacional britànica British Gas, donant per acabada la seva vaga de fam que va durar 80 dies. Recordem als nostres lectors que aquesta vaga es va originar quan la multinacional hauria revisat, unilateralment i saltant-se alegrement la legislació algeriana -segons denuncia el seu comitè de suport-, les condicions laborals de Meryem, oferint-li com a única alternativa l'acomiadament.

Ens arriba també d'Algèria la notícia de com membres del Departament d'Informació i Seguretat (l'ex-seguretat militar) haurien amenaçat directament als responsables del sindicat autònom de professors d'ensenyament secundari i tècnic (Cnapest), per tal d'aturar una vaga a l'ensenyament que feia ja quinze dies que durava, vaga que finalment va ser declarada "ilegal" per un tribunal d'Alger.

Us reproduïm els comunicats "Meryem Mehdi atura la vaga de fam després de 80 dies" del Comitè de Dones del SNAPAP (sindicat autònom de personal de l'administració algeriana), i "Algèria: pressions de la policia política sobre sindicalistes per tal d'aturar la vaga a l'ensenyament", distribuïts i traduïts del francès per la CGT d'Andalusia. Més informació al web del CISA: Comité international de soutien au syndicalisme autonome algérien.

El passat 19 de març el govern central va aprovar el Projecte de Llei d'Economia Sostenible, del qual està sent considerablement polèmica la part referent al tancament de webs. Però aquest projecte de llei inclou d'altres aspectes  tant negatius o més que aquests apartats polèmics,  però no tant coneguts.

Així, es parla de fer una llei de foment de les energies renovables, mentre que durant els últims anys   l'estat espanyol ha seguit una política de limitacions i de restriccions de les mateixes, particularment pel què fa al sector fotovoltàic. O que en el citat projecte es parli de "transformar el sector del transport per incrementar la seva eficiència econòmica i mediambiental" al mateix temps que es dedicaran uns 19.300 milions d'euros a incrementar les infrastructures del transport per carretera o l'alta velocitat ferroviària. És a dir, asfaltar més territori i no apostar pel transport de mercaderies en tren.

Us reproduïm el comunicat d'Ecologistes en Acció: "Les polítiques no esdevenen sostenibles per anomenar-les així".

La reforma laboral, que és com se li diu actualment a l'estat espanyol a la rebaixa continua i sostinguda de drets laborals, té dues vies d'implantació. Per una banda la pública i mediàtica, amb negociacions entre sindicats i patronal (els anomenats agents socials), amb el govern espanyol. Per una altra les rebaixes  (reformes) silencioses però no per això menys importants que l'executiu central ja fa mesos que està implantant, poc a poc, sense fer gaire soroll ni embolicant amb negociacions, sobretot un cop vista la polèmica produïda amb l'anunci de la rebaixa (reforma) de les pensions. Us reproduïm l'article "La reforma laboral arriba d'amagat", d'Àlex Tisminetzky, publicat a L'Accent nº 173 [pdf].

L'actual període de crisi econòmica està colpejant fort arreu, i particularment en el cas europeu, als països de la perifèria de la UE, com Romania, Grècia ...o Espanya. A Grècia ja s'estan plantejant draconians plans de rescat impulsats per les administracions europees, mentre que en el cas romanès la retallada descomunal de les despeses socials ve plantejat per part de tot un clàssic per aquesta mena d'afers: el Fons Monetari Internacional, responsable des de fa decennis d'impulsar el pervers mecanisme del deute extern i d'empobrir milers de milions de persones via els seus malauradament massa coneguts plans d'ajustament estructural. El cas espanyol (inclòs el català) és més curiós: aquí són les administracions i els diversos governs els que ja estan practicant aquestes retallades sense que cap institució internacional els hi exigeixi des de fóra.

Us reproduïm l'article El FMI disposa, Romania abdica, de Jerôme Duval, publicat al periòdic Diagonal nº 121 .

Fa pocs dies, un jutge de Barcelona sentenciava que el sistema P2P que permet compartir arxius a la xarxa és legal. No és la primera vegada que els tribunals fallen en aquest sentit. Malgrat això, fa temps que el Ministeri de Cultura, al servei de la gran indústria de l'entreteniment audiovisual, fa campanyes contra les "descàrregues il.legals", obviant l'important detall de que aquestes descàrregues són perfectament legals.

Després de comprovar com, de manera sistemàtica, els jutges es neguen a tancar webs que donen informació sobre descàrregues, el govern de Zapatero, a instàncies dels lobbies de pressió de la indústria musical i cinematogràfica, ha decidit tancar directament aquests llocs sense haver de passar pels tribunals. I ho fa a través d'un instrument legal que, si en fem cas del nom, no tindria res a veure amb el tema. Es tracta de la Llei d'Economia Sostenible, que ahir va ser aprovada pel govern. Aquesta llei, que per la seva denominació sembla que tingui ressonàncies ecològiques i d'energies renovables, inclou un apartat que permet el tancament administratiu de webs si li sembla oportú a una comissió nomenada pel ministeri de cultura.

Hem de ressenyar que el tema va més enllà de criminalitzar el fet de compartir arxius sense ànim de lucre, perquè, encara que normalment no hi pensem, una web és un mitjà de publicació, i com a tal està exercint dos drets fonamentals protegits a la constitució: la llibertat d'informació i la llibertat d'expressió. Drets fonamentals que, en teoria, només un jutge pot anul.lar després d'un procés amb totes les garanties, i mai una comissió governativa formada al dictat de grans empreses.

I encara que segurament és fruit de l'atzar, aquesta coincidència temporal il.lustra perfectament el que està passant: un jutge decreta, per enèsima vegada, que una web que informa d'enllaços de descàrregues és legal i no s'ha de tancar, i pocs dies després el govern aprova un decret que li permet evitar la via judicial i tancar aquesta mateixa web per decisió administativa, en nom de l'economia sostenible. Per mostrar aquesta il.lustrativa coincidència temporal, hem escollit la nota de felicitació publicada per Sánchez Almeida, l'advocat que portava el cas de la web esmentada, i la reacció d'Enrique Dans, una de les persones que més s'han destacat en la crítica de la Llei d'Economia Sostenible.

El proper dimecres 17 de març, els sindicats de l'Ensenyament de les quatre províncies han decidit convocar vaga per continuar oposant-se a la política del conseller Maragall i de la seva Llei. Resumidament, la mobilització s'afegeix a les que l'any passat exigien que no s'aprovés la LEC (la Llei d'Educació de Catalunya) i s'obrís un procés negociador entre totes les parts implicades. Ara, un cop aprovada la Llei, la vaga es fa directament per aturar el procés de privatització de recursos a l'ensenyament al Principat i alhora intentar que l'educació no continuï sent una merda en un pal a les mans d'aquesta colla d'exalumnes d'escoles privades i patrons de fundacions dedicades al lleure i a l'ensenyament. La banda del Maragall s'estan carregant les poques possibilitats que les classes populars teníem de sortir de la pobresa a través de l'educació. I mentre això passa, sembla com si el país visqués anestesiat, esmaperdut i obnubilat davant el desastre que suposa fer impossible l'accés al saber de les classes més desafavorides. Els lladres amb corbata es freguen les mans perquè tenen al davant un altre negoci, l'educació, i mentre, l'oposició de “dretes” que mai s'havia atrevit a fer el que han fet els d'”esquerres” aplaudeix picant de mans fins a fer-se mal.