Economia i Laboral

Hem rebut via el nostre formulari de publicació, el manifest de la Xarxa d'Economia Solidària on animen a afegir-se a la vaga general del proper 29-S, que us reproduïm tot seguit.

Article de Joan M. Rosich publicat a Reus Digital el passat 20 de setembre

Com ja sabeu, el 29 de setembre hi ha convocada vaga general a nivell de tot l'Estat espanyol, els sindicats institucionals per un costat, i la CGT per l'altre, amb convocatòria pròpia i diferenciada de la dels majoritaris. Una vaga que arriba en un context de crisi molt greu i amb un fort component de pessimisme i resignació instal·lat en capes molt importants de la classe treballadora.

Quina és la teva vaga?

Una nova okupació al bell mig del cor de la ciutat ha sacsejat les Festes de la Mercè en vísperes de la propera vaga general del 29 de setembre. Es tracta de l'immoble de l'antic Banc Espanyol de Crèdit situat a la banda de muntanya de la Plaça Catalunya. Els okupants han desplegat una pancarta amb aquest text: "La banca ens asfixia; la patronal ens explota; els polítics ens menteixen; CCOO i UGT ens venen". Aquesta okupació s'ha realitzat un cop acabada la manifestació que ha recorregut aquest dissabte 25 de setembre, el centre de Barcelona, una manifestació que volia aplegar a aquells que faran vaga d'una o d'altra manera el proper 29-S ...i a aquells que de diferents maneres voldrien fer-la però no en poden. El seu web és el Moviment del 25.. Us reproduïm el manifest que cridava a la manifestació i el comunicat que s'ha fet públic després de l'ocupació. Durant el vespre del diumenge 26 s'hi ha celebrat una gran assemblea de cara a la preparació de la vaga del 29, que tindrà continuïtat aquests dies amb les activitats que trobareu a l'agenda. Més informació sobre la vaga general a 29-S.net

El proper 25 de setembre tindrà lloc al barri barceloní de Sants la Segona Jornada de les Cooperatives, organitzades pel Projecte Barri Cooperatiu. Com diuen a la seva presentació:

Barri Cooperatiu és un projecte impulsat conjuntament entre La Ciutat Invisible i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. El seu objectiu és difondre els valors i les pràctiques del cooperativisme a nivell local i comunitari, per tal d’impulsar les cooperatives existents a barris i pobles, així com fomentar la creació de noves experiències.

Barri Cooperatiu és un projecte de comunicació integral que pretén reelaborar i socialitzar l’imaginari cooperativista en la societat. Les cooperatives (de treball, de consum, d’habitatge,…) són pràctiques associatives, plurals i de proximitat, que aposten per formes de producció i relació econòmica alternatives a les de l’actual model competitiu de desenvolupament social. I aquesta aposta ha de ser comunicada.

No és cap secret per a ningú que la resposta de Zapatero a la crisi econòmica simplement no ha estat a l'alçada de les circunstàncies, per dir-ho suaument. La seva política social ha fet aigües per tot arreu, ha practicat una política que en definitiva ha retallat i molt senyes d’identitat reals de l’esquerra com la protecció de les pensions, seguretat social, educació pública i etc. No es pot servir a dos senyors, i el sr. Zapatero (i acòlits: PSC, ICV, ERC, etc) tenia molt clar a qui servia (La Caixa, el Santander, Red Eléctrica Española i etc) i a qui no: la classe treballadora que, oh sorpresa, continua existint.

Us reproduïm l'article Zapatero: a taula amb els caníbals, un escrit molt dur de l'escriptor valencià Rafael Chirbes, publicat originàrinariament el passat 27 de maig  al diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung i traduït al castellà i publicat pels companys de Sin Permiso. La tesis de l'autor, en paraules de Joaquín Leguina, és que Zapatero ha construït la ficció de la seva política progressista fent servir recursos i tensions culturals amb la intenció d'amagar la pràctica d'una política de dretes. L'enfonsament d'aquesta ficció el deixaria ara, diu Chirbes segons Leguina, "amb el trist semblant d'un suïcida".

En aquests moments del camí sembla una mica clar que la vaga general convocada pel proper 29 de setembre pot arribar a ser un èxit. Relatiu com tots els èxits que fan referència a les lluites socials però èxit de mobilització i de participació almenys. Pot ser que la vaga tiri endavant amb una participació més o menys alta i que durant la jornada es creïn conflictes prou potents com per deixar clar que almenys la gent treballadora conscienciada i ense massa endeutaments personals estem en contra de la desaparició de drets a què els amos ens porten amb reformes laborals, pèrdua de drets, lleis retrògrades i ensabonada permanent per als rics i poderosos. És una possibilitat i, si es treballa fort, la vaga pot sortir. Podem crear un col·lapse social durant un dia i deixar clar que les treballadores i els treballadors mobilitzats pensem que no només la crisi l'han de pagar els qui l'han provocat sinó que nosaltres no som qui l'ha provocat, o almenys no en som la part més responsible.

I després de la vaga general? Aquesta és la pregunta que es fa Raimundo Viejo Viñas al següent article aparegut originalment a l'edició catalana del diari Público. Una pregunta que es fa tothom i que es pot contestar per anticipat: probablement no passarà res (o potser sí?). En tot cas, com analitza l'article, l'experiència dels darrers anys ens ha ensenyat que les formes de lluita clàssiques estan obsoletes, en part perquè el poder polític i econòmic s'ha redistribuït en unes noves instàncies de decisió que van més enllà de l'Estat, i en part perquè aquest mateix poder ha reestructurat el món del treball de tal manera que ha desmantellat el seu projecte emancipador i la seva força.

No passa setmana que no s'anunciï una nova retallada de la despesa social. Zapatero ha deixat anar un altre globus sonda, aquest cop referent a la baixada de les pensions, com sempre, en la seva particular idiolingua, sota l'etiqueta de "reforma" per tal que es mantinguin "sostenibles" (una paraula aquesta última per cert que acabarà per perdre qualsevol connotació positiva que alguna vegada hagués pogut tenir). La ministra Cristina Garmendia ha anunciat també aquesta setmana que hi hauran retallades molt importants pel què fa a la investigació científica per l'any 2011. Cas contrari al què farà Alemanya, que davant la crisi ha decidit augmentar la despesa en R+D (Recerca i Desenvolupament) i retallar ...el pressupost militar. 

Després de veure aquestes coses, i més enllà de la discussió sobre la vigència de conceptes tals com dretes i esquerres allà on la política institucional es redueix només a l'aplicació pura i dura de les directrius de Brusel·les i la política és redueix per tant només a la gestió, doncs queda el sentiment de que ni això saben fer bé. Perquè l'excusa per a fer totes aquestes retallades és simplement: "no hi han diners". Però si ara no hi han diners és entre d'altres raons perquè al seu moment el mateix partit al Govern que ara es queixa de que no hi han diners va reduir els impostos principalment a les rendes més altes, pensant-se que el moment econòmic dolç producte de la bombolla immobiliària duraria per sempre.  Tal i com va dir l'any 2006  l'autor de l'article que us reproduïm ara, anunciant la que vindria: "aquest moment dolç s'acabarà més aviat que tard, i és així com es ressalta la immaduresa i improvisació del Govern socialista al prendre una situació transitòria com a definitiva i a l'aprofitar-se d'una situació favorable per a fer demagògia, soscavant les possibilitats de redistribució del sector públic en el futur, quan, com ha d'insistir-se, són tantes les demandes socials insatisfetes. La frase del pa per a avui i fam per a demà és de justa aplicació en aquest cas". Efectivament, pa per avui i fam per a demà, o millor dit, pa per ahir i fam per avui.

Us recuperem l'article antic "Una solemne boberia" de Pedro Montes, publicat l'abril de 2006 al nº 24 de la revista Diagonal. En aquest article l'autor qüestiona les retallades demagògiques i populistes d'impostos aplicades pel govern Zapatero i es pregunta "Què passarà quan arribin les 'vaques flaques'?" Doncs el què està passant i estem patint ara.

France Télécom és la principal empresa de telecomunicació francesa, i una de les més importants a Europa. Aquí és potser més coneguda per Orange, la seva branca encarregada de telefonia mòbil i internet. Des del mes de gener del 2008 fins ara han tingut lloc 58 suïcidis de treballadors d'aquesta empresa. I el fenomen no sembla que s'estigui solucionant de cap manera, ja que les últimes cinc morts s'han produït en el termini de només 15 dies.

Us reproduïm el manifest realitzat per l'organització Ecologistes en Acció on fan una crida a afegir-se a la vaga general del proper 29 de setembre. És particularment interessant perquè no cau només en una visió únicament resistencialista, sinó que introdueix el concepte de "transició justa" amb polítiques públiques que protegeixin als treballadors dels sectors a reestructurar i que impulsin nous jaciments d'ocupacions veritablement sostenibles, en un context de profunda crisi ambiental que fa més necessària que mai transformacions profundes del nostre model productiu.