Cultura i comunicació

Durant l'any 2007, cent persones pertanyents a moviments socials dels Països Catalans van rebre un correu electrònic que els proposava de participar amb un article en una reflexió col·lectiva “per parlar d'aquest procés rar i estrany però molt fecund que és la barreja de pensaments, la barreja de gents i la barreja de moviments en aquests moments en aquest tros de món, del sindicalisme revolucionari als ecologistes, dels marxistes als feministes, de la defensa de la llengua a la defensa del territori, del moviment gai i lesbià als independentistes o als llibertaris... i com ho veus tu, com ho notes, com ho sents...” D'aquestes cent persones, quaranta-dues van respondre i els seus articles van ser publicats setmanalment en la revista “Directa” en una columna que portava per títol “Infectació”.

El dilluns 14 de juny tenia lloc l'acte de presentació de la Sala Artèria Paral·lel, l'antic Studio54, un edifici que va ser expropiat fa uns anys per l'Ajuntament de Barcelona per tal d'evitar-hi l'obertura d'un gran prostíbul. La gestió d'aquest espai, que havia de ser un equipament cultural de caire públic, ha estat cedida ara a la Fundación Autor, que depèn de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE). La Xarxa Veïnal de Ciutat Vella i EXGAE han denunciat, en el següent comunicat, aquesta cessió d'espais públics, pagats amb els diners de tothom, a una entitat privada.

Comunicat de la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella (Bcn) i EXGAE enfront l’obertura de la Sala ARTÈRIA PARAL·LEL

Des de la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella i EXGAE, denunciem que l’Ajuntament de Barcelona dóna la cessió de la Sala Paral·lel a la SGAE, una entitat de gestió privada, en detriment de la necessitat d’espais de creació cultural gestionats per entitats i artistes del barri i la ciutat.

Recordem que la Sala Paral·lel, anterior Scènic, va ser expropiat per l’Ajuntament per 11 milions d’Euros que va pagar la ciutadania de Barcelona; que durant aquest temps la SGAE va utilizar la Sala Paral·lel per demanar un préstec de 4,8 milions d’Euros; que el Districte de Ciutat Vella necessita d’espais de creació independents en clau barrial i que la majoria d’artistes del Districte no formen part ni estan interessats en incorporar-se a la SGAE.

El teatre ARTeria Paral·lel és part d’un pla més ampli: la SGAE inverteix més de 450 milions d’Euros -la major part d’ells a crèdit – en una xarxa de més de 20 edificis (que estan dins del projecte ARTèria) en l’Estat Espanyol i Amèrica Llatina.

Frederick Douglass va ser un esclau. Va nàixer esclau a Maryland, l'any 1820. Va deixar escrit: "Per tenir content a un esclau, és necessari que no pensi, és necessari enfosquir la seva visió moral i mental i, sempre que sigui possible, destruir el poder de la raó". [Citat per Carl Sagan al llibre "El mundo y sus demonios"]

S'acaba un curs que ha suposat moltes coses pel què fa a l'ensenyament i a l'educació a Catalunya, i arreu. Tocaria fer balanç, i no pot ser més desencoratjador: per una banda Bolonya s'ha acabat aplicant, malgrat les protestes del curs anterior. D'altra banda el conseller Ernest Maragall i Mira ha accelerat la seva política de retallades a l'ensenyament públic català, tancant línies de batxillerat, tancant instituts, reduint personal, i etcètera. Per molt que l'actuació de Maragall hagi estat nefasta, i per molts demèrits que pugui tenir la persona que dissenya i aplica aquesta mena de polítiques, el govern i el partit que les aplica i accepta, i els partits i coalicions que donen suport i participen al govern format també pel tal Maragall (per molt que es disfressin després d'esquerres i alternatius de debó)...

...S'ha de reconéixer que aquest procés ja fa anys que dura. Molts anys. De quan van començar a tancar horaris nocturns a les universitats en algun canvi de plans d'estudis preBolonya, de quan van començar a retallar línies de nocturn als batxillerats i instituts en cursos passats, com a mínim. Des que es va decidir finançar i per tant potenciar l'ensenyament concertat.

No creiem en la hipòtesi que això hagin estat retallades i actuacions puntuals sense cap mena de relació entre sí. Es tracta d'un atac a l'educació pública planificat llargament i que la crisi allò que ha fet únicament és accelerar els tempos. I quin és l'objectiu final d'aquest atac? al nostre entendre no es tracta únicament de tenir beneficis econòmics. No. Hi ha un altre aspecte i d'aquí la frase amb la què hem obert aquest post. Es tracta de limitar conscientment l'accés a l'educació a la classe treballadora, limitar la ja de per sí ben limitada mobilitat social ascendent. Que ningú s'enganyi, això és un procés planificat i dissenyat també amb aquest objectiu. No interessa que la classe treballadora pensi massa, més enllà de la simple formació indispensable per adaptar-se als canvis tecnològics. I com a molt.

Us reproduïm els articles: "Pla Bolonya, després de la seva implantació arriba l'agenda oculta", de Joseba Fernández, Carlos Sevilla i Miguel Urban, aparegut a la revista Diagonal nº 124 i traduït pels companys de la CGT Catalunya, la "Declaració de professors universitaris davant la crisi" realitzada a Sevilla el passat mes de maig i l'article "Els mercats assalten l'educació" de Tariq Alí, traduït per S.Seguí i publicat a Tlaxcala.

A poc a poc va arribant el llibre digital, i tota la batalla pel control dels continguts i la propietat intel·lectual que s'està donant al voltant dels materials audiovisuals es trasllada ara al món editorial. Igual que en el cas de la indústria discogràfica i cinematogràfica, la intenció de les editorials és traspassar el model de negoci del format paper al format digital com si aquí no hagués canviat res.

Enguany algunes escoles han fet servir ja el llibre de text digital, i aquest procés anirà a més durant els propers cursos. Però més que de llibre de text digital seria més adient parlar de llibre web, ja que tot el contingut és només accessible on-line, previ pagament de les corresponents llicències. I pel que s'ha pogut veure fins ara, les editorials s'han limitat en bona mesura a escanejar el que ja tenien publicat en paper, fer-ne un pdf i incrutar-lo dins d'un visor flash.

Bàsicament, pretenen continuar com si res no hagués passat, com si no hi hagués plataformes educatives basades en eines lliures i com si el fet de tenir al nostre abast tota la informació del món disponible a la xarxa no fes que el seu paper de creadors de continguts didàctics hagi quedat obsolet. Jordi Adell, doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació i professor a la Universitat Jaume I i especialista en les noves tecnologies aplicades a l'educació ha fet pública la següent Carta oberta als editors de llibres de text, a la qual es mostra molt crític amb l'intent de les editorials de mantenir el que, al seu parer, és un negoci superat i caducat pel nou context social i tecnològic.

Fa uns anys, els més vells se'n recordaran, quan van sorgir arreu del món els primers nodes de la xarxa indymedia, es va popularitzar l'eslogan "information wants to be free", la informació vol ser lliure. Potser ara hauríem de repescar aquest eslogan, davant els passos que s'estan donant per modificar la legislació vigent, donada l'extensió de l'ús dels mitjans electrònics per intercanviar i compartir informació, però també a la vegada de la cada cop més creixent utilització de dispositius (DRM) que penalitzen aquest intercanvi i control·len a l'usuari. És evident que segons qui resulti vencedor en aquest conflicte, podem fins i tot arribar a apropar-nos a l'escenari apuntat pel programador i defensor dels drets i llibertats digitals Richard Stallman al seu relat (de lectura molt recomanable) "El dret a llegir". El text que us reproduïm, escrit per la Fundación Via Libre i reproduït a la Haine, parla precisament del costat fosc dels llibres electrònics, com provaran de restringir el dret a còpia, però on també és possible que fins i tot control·lin què llegim...

El barri de Sant Cosme, al Prat de Llobregat, podria ser la nova víctima de la política conservadora i regressiva que, en matèria educativa, practica el tripartit català, amb la connivència del propi ajuntament del Prat, governat per ICV. El Departament d'Educació té la intenció de tancar l'escola de primària Sant Cosme i Sant Damià i l'institut de secundària Doctor Trueta, i substituir-los per un institut-escola, una novetat prevista a la LEC, la Llei d'Educació de Catalunya. L'institut-escola acolliria alumnat des dels 3 fins als 16 anys, agrupant les etapes d'infantil, primària i secundària obligatòria. Recordem que el barri de Sant Cosme és un dels més pobres del Prat, amb greus problemes de marginalitat social i, segons denuncien oficialment els claustres dels dos centres afectats a través del següent comunicat, l'institut-escola serviria per concentrar-hi tot l'alumnat d'ètnia gitana de la zona, constituint un autèntic exemple de segregació racial.

El Seminari Taifa proposa un nou curs al voltant del procés de construcció Europea i la política actual de la UE. El curs tindrà lloc a Ecoconcern tots els dimecres a partir del 12 de maig i fins al 16 de juny. Més informació a http://cursos.seminaritaifa.org/

Vivim uns temps de trasvassament de rendes des de tot allò públic (sanitat, educació, pensions i subsidis, treballadors dels sectors públics...) cap al sector privat (sanitat privada, escoles privades normalment confessionals subvencionades -segons la neolingua oficial del departament d'ensenyament, "concertades"-, plans privats de pensions, empreses subcontractades amb treballadors en pitjors condicions laborals...). A aquest procés d'acumulació de capital robant-lo des del sector públic (la nostra riquesa col·lectiva) cap a l'empresa privada ara li diuen "retallades socials".

Els actuals governs de l'estat i de la Generalitat han claudicat  davant l'ofensiva neoliberal molt mediàtica d'especuladors internacionals (els "mercats"), i dels portantveus d'aquests: la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional. Sense gaire oposició, tot s'ha de dir, perquè "s'ha de generar confiança" en "els mercats". Com ens hem de veure, que fins i tot l'ex-president argentí peronista Kirchner ens recomana explícitament no seguir les receptes de l'FMI i la UE. Unes receptes que els amics d'Amèrica del Sud ja saben en carn pròpia que no han funcionat mai.

Així, en un moment de desànim col·lectiu com aquest, on encara hem d'aconseguir passar a la fase de la protesta, i per tant ni podem somiar encara en fer el trànsit, com deien els clàssics, de la protesta a la resistència permanent, són molt interessants iniciatives com aquesta del Seminari Taifa, que des d'aquí aplaudim.

La privatització, procés que fins ara només havien patit les empreses públiques, està arribant ja a l'ensenyament; a casa nostra, en concret, de la mà del tripartit presidit per Montilla a través de la Llei d'Educació de Catalunya, LEC. Aquesta llei, com ja hem explicat en altres ocasions, consagra una xarxa d'escoles privades subvencionades alhora que fa minvar l'oferta d'escola pública. Però a banda d'això, el panorama que es preveu de cara al futur queda descrit sota l'eufemisme "autonomia de centre" que vol dir, a la pràctica, que les escoles públiques s'hauran de gestionar com a empreses privades i competir entre sí per clientela i recursos. I pel que fa al contingut docent, es passaria de l'escola entesa com a espai de transmissió de coneixements i d'eines que facilitin el desenvolupament del pensament crític, a una escola dedicada a ensinistrar l'alumnat en "competències", és a dir, en formar mà d'obra en funció de la demanda de les empreses.

Aquest procés queda descrit en el següent article, La colonització de l'espai educatiu, aparegut a l'últim número de la revista Espai en Blanc, que porta per títol genèric El Combat del Pensament. L'article compara el procés de degradació que pateix l'ensenyament públic amb els processos de gentrificació que es produeixen als barris víctimes de l'especulació urbanística: es comença per degradar les condicions de vida del barri, tant en termes de convivència com de condicions materials d'habitabilitat per tal d'expulsar els veïns i reconstruir la zona amb nous inquilins de més poder adquisitiu. De manera semblant, tot el discurs imperant actualment sobre la violència a les aules, el fracàs escolar i la desmotivació del professorat seria una estratègia destinada a desprestigiar l'escola pública i justificar la transició cap a un nou model basat en la gestió empresarial i al servei dels mercats.

El proper dimecres 28 d'abril hi ha convocada una Marxa per l'Ensenyament Públic i Popular que partirà a les onze del matí de la Plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet i arribarà a la Plaça Universitat de Barcelona. L'objectiu d'aquesta protesta és oposar-se a la política de desmantellament progressiu de l'ensenyament públic a Catalunya. Una política reflectida a la neoliberal Llei d'Educació de Catalunya (LEC), aprovada fa poc al Parlament que, entre d'altres conseqüències, comportarà la disminució i fins i tot, en alguns llocs, la desaparició completa de l'oferta pública, mentre es continua subvencionant cada cop més l'escola privada.

Aquesta acció es convoca des de la Marxa per l'Ensenyament, amb aquesta crida:

Estudiants, docents i treballadors s’han unit en la Trobada de Lluites per l’Educació Pública i Popular, un espai comú per fer front a les polítiques del Departament d’Educació i del Departament d’Innovació, Universitats i Recerca.

Des de l'any 2008, uns pocs països del món, principalment la Unió Europea i els Estats Units, estan negociant en secret un tractat anomenat Acord Comercial Anti-Falsificació (Anti-Counterfeiting Trade Agreement, ACTA). L'objectiu d'aquest acord seria la lluita contra la falsificació de marques en productes manufacturats, contra la violació de patents en medicaments i altres substàncies, i contra la infracció del copyright en productes culturals.

El que sobta més d'aquest procés és l'absolut secretisme amb què s'està portant a terme tota la discussió, de manera que el que se'n sap fins ara s'ha degut bàsicament a filtracions, ja que fins i tot diputats de països implicats en les negociacions han vist denegades les seves peticions de consultar els documents oficials en discussió. L'explicació d'aquest secretisme seria la d'evitar un debat públic i la contestació que rebria l'acord, que pretèn imposar unes restriccions fortíssimes en l'exercici de drets bàsics amb la finalitat d'enfortir el control que tenen les empreses sobre la propietat intel.lectual en les seves diferents vessants: copyright, marques, patents... Per exemple, l'acord impediria el comerç internacional de medicaments genèrics si aquestes medecines haguessin de travessar països on és vigent alguna patent sobre el medicament en qüestió... O podria acabar amb la Internet que hem conegut fins ara per tal de fer impossible la pràctica de compartir arxius.

Sobre aquest últim aspecte reproduim un aclaridor article elaborat per La Quadrature du Net, una gent que en fa un seguiment exhaustiu del tema, i que tira endavant una campanya de pressió sobre els eurodiputats que, precisament aquests dies, estan debatent aquest tema i s'hi han de posicionar.