Cultura i comunicació

Aaron Swartz és un activista nord-americà partidari de l'accés lliure a la informació i de que els coneixements científic i tècnic siguin patrimoni comú de la humanitat. El mes passat va ser arrestat sota una acusació de delictes informàtics per haver alliberat i compartit a la xarxa milions de documents acadèmics emmagatzemats a JSTOR. JSTOR (Journal Storage) és un arxiu on line de publicacions acadèmiques, teòricament sense ànim de lucre, que centralitza tota mena de documents, incloent-hi la digitalització dels principals documents de la Royal Society (una de les societats científiques més antigues del món) des de l'any 1665. Malgrat el caràcter públic dels documents emmagatzemats a JSTOR, l'accés es troba restringit a algunes universitats, biblioteques i editorials que hi tenen un conveni, dins d'una tendència creixent a privatitzar i restringir l'accés al coneixement. Tot seguit reproduim un parell d'articles referits a aquesta història publicats al blog alt1040.

 Blog de Margarita Padilla

Què s'hi juga al ciberespai

No és fàcil comprendre Internet, perquè Internet és recursiva. És alhora un producte i el seu propi mitjà de producció. És tan abstracta com el codi i tan concreta com una infraestructura de telecomunicacions (global i de propòsit universal). És tan artefactual, amb ordinadors, cables o satèl·lits clarament identificables, com simbòlica, ja que permet la construcció de noves realitats materials i virtuals que no podrien produir-se d'una altra manera.

Internet és un assumpte complex. Va ser-ho als seus orígens i ho continua sent ara. Les seves capes no paren de suportar nous desenvolupaments. Per esmentar-ne alguns d'actualitat: a la capa física, la passarel·la entre Internet i telefonia; a la capa lògica, el software com a servei, i a la capa dels continguts, les xarxes socials. La complexitat d'Internet no és un afer només tècnic (encara que també). És una complexitat política, en tant que el seu origen és fruit d'una aliança monstruosa que desestabilitza tots els bàndols implicats.

A continuació us reproduïm un article de Pau Casanellas sobre les retallades i la precarització a l'educació superior, aparegut als Quaderns d'Illacrua núm. 67 (dins la Directa 234 de 22 de juny de 2011).

Tot i passar relativament desapercebuda, la dràstica retallada prevista pel Govern català a les universitats (un 20% respecte als pressupostos del 2010) suposa una autèntica estocada al sistema públic d’educació superior. La tisorada en l’àmbit universitari dibuixa un horitzó d’acomiadaments que pot prendre una gran magnitud. A això s’hi afegeix la precarietat en què es troben actualment molts col·lectius, situació que el Govern encara vol aguditzar més. Tot plegat conviu amb la presència de fundacions i empreses privades que s’aprofiten dels recursos d’infraestructura i de personal de la universitat pública sense aportar res a canvi. Davant d’aquest escenari i del servilisme dels equips de govern, la mobilització ja ha començat a prendre cos gràcies a la coordinació entre estudiants, professorat i personal d’administració.

 La Guàrdia Civil registra  la seu de l'entitat a Madrid per a investigar possibles malversacions

Davant la detenció de la cupula de la Societat General d'Autors (SGAE), us reproduim aquest article d'ahir de Diagonal Periodico titulat Bautista estrena su nuevo mandato en la SGAE declarando ante el juez. A més, també posem a la vostra diposició diferents articles d'anàlisi del paper d'aquesta entitat. 

La Ex: anàlisis de les últimes propostes de copyright de la Unió Europea

Madrilonia.org: La careta de Teddy Bautista

De mamoneo ochentero y putrefacciones actuales

Media.cat, l'Observatori crític dels mitjans, acaba de presentar l'Anuari sobre els silencis mediàtics del 2010, que es pot descarregar aquí. Tot seguit reproduim la presentació que en fa media.cat i una entrevista al coordinador de l'anuari, Roger Palà.

Un Anuari per a fer memòria del silenci

El maig del 2010, un jove de nacionalitat marroquina moria en circumstàncies mai esclarides del tot al Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) de Barcelona. La principal empresa d’extracció de fosfats del Sàhara Occidental –considerat per l’ONU un territori colonial i per tant d’on n’és il·legal l’explotació dels seus recursos- és de Sant Cugat del Vallès. La policia és incapaç de trobar la seu de l’Instituto Nóos, investigat per una subvenció indeguda de 1.200.000 euros quan era presidida per Iñaki Urdangarín, gendre del rei espanyol. Les concessionàries d’autopistes de peatge acumulen beneficis molt per sobre dels costos inicials de les obres. La presidència de Juan Samaranch al COI va estar tacada pels casos de corrupció i la no investigació del dopatge. En els darrers tres anys més de 100.000 famílies han patit una execució hipotecària als Països Catalans. No hi ha hagut cap detenció pels més de 80 atemptats feixistes al País Valencià.

Article de @galapita i @hibai sobre les noves formes de comunicació en xarxa i la seva influència en la mobilització política.

1. Comunicació i comunitat

Dir que la comunicació s'ha convertit en un element fonamental per la mobilització social és una banalitat. A més no és nou. Internacional Workers of the World, per exemple, atorgava una extraordinària importància a les vinyetes i còmics amb què propagava les seves reivindicacions.

L'expansió del moviment obrer no hagués estat possible sense els diaris dels sindicats i partits. Durant la guerra del 36, el cartellisme jugà un paper molt rellevant. El 68 va necessitar de la vietnamita i altres formes de fer còpies. Què poden dir del Moviment del 77 i les ràdios lliures? Molts ens familiaritzarem amb les llistes de correu i Indymedia gràcies al moviment global i les contra-cimeres. Els blocs del “No a la guerra" i els SMS-passa-ho del 13M de 2004 van fer història. Moviments com el de VdeVivienda popularitzaren els correus electrònics virals i els fòrums d'Internet...

Us reproduïm aquest article de Joan Canela Barrull, publicat a Media.cat, que fa una primera anàlisi del tractament que han fet els mitjans de comunicació sobre l'acció d'ahir al Parlament de Catalunya.

Des de La Gaceta fins a Vilaweb, un fantasma recorre els mitjans de comunicació… es podria escriure parafrasejant barroerament el manifest comunista. Encara que ara el fantasma és els dels “indignats”, que han aconseguit una estranya unanimitat als mitjans del país i d’arreu de l’Estat espanyol. Naturalment els arguments són diferents, a vegades fins i tot antagònics –es pot ser al mateix temps una institució espanyola i el símbol de la sobirania catalana?- i hi ha un alt grau de matisos entre, per posar un exemple, El Periódico i La Vanguardia, que per cert apareixen amb els titulars canviats.

Us reproduïm aquest article titulat “Els portaveus sorollosos de la ‘majoria silenciosa’” publicat a la web Mèdia.cat, l'Observatori crític dels mitjans, el passat 2 de juny. En la peça s'analitza, després del boom mediàtic del moviment 15-M, les diferents lectures mediàtiques contra aquest moviment de protesta, com ara el “Manifest de la majoria silenciosa pel desallotjament de Plaça Catalunya” que circula per internet, i de com poden voler convertir-los en “antisistema que manipulen el que va començar amb bones intencions”, tal com diu l'article.  

Article de Nico Hirtt, professor belga i membre del col·lectiu Appel pour une école démocratique.

"Eficàcia i equitat". Són innombrables els informes de la Comissió, les mocions del Parlament europeu, els memoràndums del Consell de ministres d'Educació, les circulars i els seminaris d'especialistes centrats en "l'eficàcia i l'equitat dels sistemes educatius a Europa". La doctrina oficial d'Europa en matèria educativa sembla que ara ja hi cap en aquests dos mots: "eficàcia" i "equitat". Qui podria deixar d'aplaudir un programa tan bonic? Algú en aquesta sala s'aixecarà per afirmar que no vol un ensenyament eficaç? Algú hi té alguna objecció, contra una educació equitativa?

Simplement, comencem a desconfiar una mica d'aquestes belles fórmules simplistes - "autonomia", "modernització", "rendiment de comptes"... - fórmules destinades a concitar unanimitat, de tan banals que resulten, mentre que en realitat amaguen innombrables paranys, implicacions polítiques i socials cabdals.

Com diuen els nostres amics anglosaxons, "what's in a word?" Què s'amaga al darrere d'un simple mot? Què es pot amagar al darrere de dues paraules boniques com "eficàcia" i "equitat"?

Comunicat de Mèdia.cat, Observatori crític dels mitjans, arran del tractament informatiu donat a la violència policial contra les acampades.

Mohammed Said Al Sahaf, portaveu del darrer govern de Saddam Hussein va ser batejat per la premsa occidental com “Alí el Còmic” per la seva capacitat de mantenir la seva versió fos quina fos la realitat. Hores abans de la presa de Bagdad pels estatunidencs encara va convocar una roda de premsa per anunciar la imminent contraofensiva iraquiana que portaria a la ràpida anihilació dels invasors. Avui, el títol d’”Alí el Còmic” –encara que com Al Sahaf no es digui Alí ni faci gràcia- se l’ha guanyat Manel Prat, director general dels Mossos d’Esquadra, qui ha negat que l’acció policial fos un desallotjament ni que s’utilitzessin bales de goma en els mateixos instants que milions de persones veien –per televisió o internet- un desallotjament mitjançant bales de goma. “Posi vostè la televisió i vegi les imatges; el que vostè ens conta no coincideix amb el que estem veient” li arriba a etzibar la periodista d’Antena3 en una entrevista en directe.