Cultura i comunicació

Tal i com us deiem no donem a l'abast amb la publicació de les diferents campanyes de micromecenatge dels projectes de comunicació alternativa. En el cas del setmanari Directa, projecte amb més de set anys d'història, us informem que han ampliat el termini (fins al 30 de juny) i els seus objectius econòmics (superar els 31.800 €) d'una campanya de micromecenatge a Verkami per tal de finançar el pas d'associació a cooperativa i aconseguir tenir prou eines informàtiques per a la seva feina (publicació a internet amb llicència lliure via Drupal7, backups xifrats, VPNs...) i augmentar la seva presència territorial (difusió), també a les biblioteques públiques.

QUI SOM LA DIRECTA?
La Directa som un col·lectiu de comunicació vinculat als moviments socials i alternatius dels Països Catalans. Des de fa set anys, editem un setmanari que és fruit del treball assembleari de desenes d'activistes i professionals de la comunicació. Gràcies al suport d'un miler llarg de subscriptors i subscriptores, l'any 2010, vam crear un portal informatiu, on repassem l'actualitat diària i reproduïm part dels continguts que apareixen en el format paper. Hem donat veu a la lluita contra l'especulació immobiliària, l'abús del sistema bancari o la repressió contra les persones i els pobles. Igualment, ens hem apropat a les experiències d'economia social i els projectes que assagen un model de vida més harmònic i sostenible. A través d'aquest compromís, la Directa s'ha consolidat com un projecte independent de partits polítics i poders econòmics, implicat en la lluita per una societat més justa, ecològica i solidària.

El micromecenatge s'està tornant el gran mitjà de finançament de la comunicació alternativa a Catalunya. No donem a l'abast a publicar totes les campanyes que s'estan succeïnt, tot i que mirarem que vagi sortint tothom aquí ni que sigui una notícia a la setmana. Una primera reflexió és que aquests micromecenatges comencen a permetre una , ni que sigui "tímida", profesionalització de les persones que se'n deixen hores, dies, setmanes i anys en aquestes feines, front al model "amateur" precedent.

Una segona reflexió seria constatar la potència dels moviments socials i dels seus mitjans a Catalunya i els canvis que s'han produït en aquests àmbits. Per comparar -tot i ser dues coses molt diferents ens sembla prou significatiu, malgrat tot, que  Indymedia Itàlia, que va ser un referent al seu moment en els àmbits de la comunicació alternativa europea, en aquests moments està offline i vorejant el tancament (en principi només dos nodes locals es mantindran actius) ...per un deute que estaria al voltant dels 5000 dòlars. Menys que qualsevol dels micromecenatges dels que us estem fent esment, en un àmbit com el català que vindria a ser la desena part de l'italià (Itàlia: ~ 60 milions d'habitants).

El projecte que us presentem avui és "Warcelona, una història de violència", del fotoperiodista i il·lustrador Jordi Borràs. Per cada donació que es faci en aquest micromecenatge es farà una donació de 2€ a l'associació Stop Bales de Goma.

Warcelona. Una història de violència from Warcelona on Vimeo.

Warcelona, una història de violència és un projecte de llibre de fotografies del fotoperiodista i il·lustrador Jordi Borràs, sobre la violència a la ciutat de Barcelona que editarà Pol·len Edicions.

Actualment, ja existeix una exposició itinerant de Warcelona per diferents ciutats del país, un treball que recull de 20 fotografies seguint el fil conductor de la violència d'arrel política i social a Barcelona. La idea del llibre va sorgir paral·lelament a l'exposició, amb la voluntat d'ampliar a una cinquantena llarga d'imatges que recullen escenes, bàsicament, de manifestacions, càrregues policials o celebracions esportives. L'innegable color social de tot plegat és el leitmotiv de la mostra i del projecte de llibre.

El crowdfunding (o micromecenatge) s'està imposant com a mitjà de finançament de projectes vinculats a l'esquerra més o menys radical i/o més o menys autònoma. Cada cop són més, recapten més i de fet se'ns acumulen. Mirarem d'anar informant de tots els que tenim pendents, el problema és que igual no donem a l'abast. En el cas que us proposem avui es tracta del projecte "Perspectives", projecte vinculat a l'Espai Fàbrica (@EspaiFabrica) amb el que podeu col·laborar en el seu finançament aquí.

Pers­pec­tives és una publi­cació anual de pen­sament i anàlisi crítica. Editada per Espai­Fà­brica, és una eina per a la reflexió, la defi­nició de les línies de con­fron­tació i la iden­ti­fi­cació dels reptes a què caldrà que els movi­ments socials i polítics donin resposta.

Pers­pec­tives és un pro­jecte d’Espai Fàbrica, que té la voluntat de superar la reac­ti­vitat del web i de les notícies, per tal d’analitzar més pro­fun­dament els con­textos i les pers­pec­tives de les lluites.

Les aportacions econòmiques fetes mitjançant el micromecenatge, ens permetran costejar la producció del llibre, pre­vista per al mes de juny de 2013 seguint els principis de l'ecoedició. La repro­ducció dels articles en el llibre es farà sota Llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada o cc-by-nc-sa.

Avui 17 de maig hi ha convocada una vaga de professors d'ensenyament secundari a Grècia coincidint amb els exàmens de selectivitat contra uns plans exigits per la troika que implicaran l'acomiadament de milers de professors interins. El govern ha decidit il·legalitzar la vaga, fent servir una legislació d'emergència que li permet la militarització de treballadors "en cas de desordres socials o desastre natural", tal i com ja ha fet altres vegades. Els professors que no hi vagin a treballar avui podran ser acomiadats o detinguts. Us reproduïm la notícia tal i com ha aparegut al web de la CGT. On també hi ha un model de mail de protesta que se li pot enviar a les autoritats gregues.

"Des de CGT fem una crida a solidaritat amb el professorat de secundària grec. Adjuntem demanda des de Grècia.

Grècia: Militaritzada la vaga de professors de secundària de divendres 17 de maig

El govern grec ha il·legalitzat de la vaga de professors/es de secundària convocada per divendres, coincidint amb els exàmens de selectivitat. El sindicat únic de profes, OLME, ha convocat la vaga contra la prolongació de dues hores de jornada a la setmana i el trasllat forçat de 4.000 companys a zones remotes del país per cobrir vacants, dues mesures que permetran acomiadar 10.000 profes interins. La mesura se suma als 15.000 acomiadaments de treballadors públics fixes anunciada pel govern en el marc dels acords amb la troika.

Avui 9 de maig la comunicat educativa es mobilitza contra les retallades al sector i contra la nova LOMCE. A Catalunya hi hauran les següents manifestacions:

Barcelona: Plaça Universitat a les 12’30h.
Tarragona: 12h concentració davant SSTT, 18h manifestació Plaça Imperial Tarraco
Girona: 18h Torre del Rellotge de la Devesa
Lleida: 18h davant Governació
Tortosa: 19h Plaça Estadi

Us reproduïm el seu comunicat unitari de vaga.

COMUNICAT DE VAGA UNITARI  9 DE MAIG VAGA GENERAL  
D’EDUCACIÓ CONTRA LA LOMCE I LES RETALLADES

Els  pares i les mares, els estudiants i els representants dels treballadors i treballadores de l’educació hem acordat un calendari de mobilitzacions contra la LOMCE i les retallades que s’ha dut a terme en la Setmana de lluita del 22 al 28 d’abril amb gran èxit de participació que té com a pas següent la convocatòria d’una vaga general de l’educació d’àmbit estatal el proper 9 de maig contra la LOMCE i les retallades, perquè:

En paraules del mateix Ateneu Enciclopèdic Popular "Us adjuntem un manifest que repassa totes les anades i vingudes, tots els mareigs institucionals patits per l’Ateneu i que confirma la nostra determinació en continuar lluitant per recuperar allò que li fou expoliat a la classe obrera d’aquesta país.

Acabar amb la cultura obrera.... a base de burocràcia. Tornem a la càrrega amb la denúncia de l’incompliment del conveni que havia de dotar de una seu digna l’Ateneu Enciclopèdic Popular i el seu importantíssim fons documental, testimoni de la cultura i les lluites de la classe obrera."

L’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) fou fundat l’any 1902 per dos obrers, Eladi Gardo i Josep Tubau, i un estudiant de 22 anys, Francesc Layret, a la casa d’aquest últim.

Posteriorment, l’AEP va establir la seva seu al Carrer del Carme No 30 on ocupava 4 pisos, de més de 100 m2 cada un, i els baixos. A més, disposava d’un pis al carrer Portaferrissa, d’un xalet a la Molina, espoliat pels falangistes i avui ocupat per la Generalitat, i d’un terreny a les Rambles cantonada amb Pintor Fortuny, on actualment hi ha un hotel. Comptava amb una important biblioteca i amb diverses seccions – Literatura i Belles Arts, Economia, Naturista, l’Escola Nocturna d’Estudis Mercantils i d’Idiomes,...- on els socis realitzaven les seves activitats, tenint en total més de 25.000 afiliats.

La Tele.cat, televisió autogestionada amb seu al cor de la vila de Gràcia, inicia una campanya per trobar col·laboradores i poder continuar amb el seu compromís amb els moviments socials. Us reproduïm un article de Marc Delcan, publicat al setmanari La Directa (@la_directa).

LaTele.cat emet vint-i-quatre hores al dia pel canal 37 de la TDT a gran part de Barcelona i el Maresme. I més enllà, si el cel està serè. Nascuda de l’Assemblea de Comunicació Social, aquest és el segon any que emet a través de la TDT. Ara, inicia una campanya de sòcies i col·laboradores per poder mantenir el projecte i l’emissió en obert.

 Mèdia.cat, observatori crític dels mitjans, prepara la publicació de l'anuari sobre els temes silenciats pels grans mitjans de comunicació durant l'any 2012. Per tal de fer-ho possible, Mèdia.cat demana la col·laboració econòmica dels lectors a través del micromecenatge, tant per imprimir l'anuari com per produir continguts audiovisuals. Es tractaria de la tercera edició de l'anuari; un treball força necessari si tenim en compte el següent balanç que Mèdia.cat en fa, de les dues edicions anteriors.

Dues edicions de l’Anuari Mèdia.cat amb balanç sorprenent

Si hi ha un tema que avui estigui al centre del debat social i polític, aquest és, sens dubte, el dels desnonaments. No passa cap dia sense que se’n facin ressò els mitjans de comunicació, sigui per que se n’ha aturat un, sigui per que han sortir noves i dramàtiques dades, una declaració d’algun tipus d’agent social o econòmic o causes més tristes com un suïcidi.

Però encara que sembli mentida, el 2010 aquest era un tema tabú a les redaccions dels grans mitjans, i això que la crisi ja estava en el seu apogeu i més de 100.000 famílies havien perdut la casa als Països Catalans. Naturalment ha estat la ingent tasca de les plataformes d’afectats per les hipoteques i altres col·lectius els qui han aconseguit forçar el debat sobre els desnonaments, però és una hipòtesi plausible que el reportatge de Gemma Garcia en aquella primera edició de l‘Anuari Mèdia.cat ajudés a que el tema arribés per primer cop a algunes taules de redacció.

Blog de Jordi Martí Font

Jacques Tardi és un dels dibuixants de còmic europeus que més m'agrada i amb qui més bé se sent el meu conscient estètic pel que fa al món del còmic. Qualsevol de les seves obres produeix en mi un gaudi estètic gran i destacat que em fa recórrer als seus àlbums en diverses relectures i remirades, alhora que allò que conta m'és proper ja que hi comparteixo molts dels valors polítics i socials amb què compto per aquest caminet pel món que és la vida que visc.

El passat dimecres 19 de desembre investigadors de l'àrea de la recerca científica es van manifestar a Palau Reial de Barcelona, tallant la Diagonal durant 15 minuts. Us reproduím l'article "La ciència perd la paciència", de Maria Ortuño, publicat al Setmanari La Directa (@la_directa).

Prop de 300 persones s'han concentrat aquest matí a Palau Reial, Barcelona (Campus Diagonal) per protestar per les retallades pressupostàries que afecten la recerca a Catalunya i l'Estat Espanyol. Treballadors i treballadores de l'àrea de les Ciències, la majoria de menys de 35 anys, amb o sense contracte, sobre els quals recau una part essencial de la investigació que es realitza als centres i departaments del Campus Diagonal (CSIC, Universitat de Barcelona i Universitat Politècnica de Catalunya). També s'han unit a la protesta estudiants d'últims anys de carrera i part del professorat universitari.