Ciència i tecnologia

Les biopatents constitueixen l'apropiació per part de les grans corporacions del control i ús de tota forma de matèria viva: llavors, plantes, animals, teixits, organismes modificats genèticament, etc. Les seves implicacions abasten l'agricultura, ramaderia, medicina, farmacologia; amb les corresponents conseqüències: medicaments inaccessibles pel seu elevat preu, plantes que els pagesos que les han conreat no poden replantar si no paguen la patent, etc. A més a més, és un procés semblant al que va tenir lloc a començaments de la Revolució Industrial amb el tancament de les terres comunals (enclosures): unes terres i uns recursos naturals (boscos, pastures) que havien estat comuns passaven a ser propietat privada. Ara és la mateixa matèria viva i els coneixements ancestrals que en tenen les comunitats les que passen a ser patentats i expropiats sota el paradigma de la propietat intel·lectual. El següent article, de Maria Ptqk, publicat a la revista Teknokultura, ens explica la història i el present d'aquesta indústria biotecnològica i la seva apropiació de la vida.

Introducció

Les biopatents són una manifestació contemporània del llarg procés de tancament [enclosure] iniciat, com ens recorda Silvia Federici (2011), en els començaments del capitalisme modern. Si aleshores el tancament es desplegava fonamentalment sobre les terres de conreu, avui es concentra en la seva més mínima expressió: les llavors, les plantes, els components actius dels organismes, els sabers comunitaris relacionats amb el treball de la terra o l'ús terapèutic d'herbes medicinals, i fins i tot les característiques genètiques de la població. En definitiva, les biopatents afecten tot el conjunt d'elements que fan que un entorn (topogràfic, ambiental, humà) constitueixi un mitjà de subsistència i de reproducció.

Aquest procés de tancament, que suposa una transformació sense precedents del model de governança de la matèria viva, afecta tant els recursos naturals en sentit estricte (llavors, teixits, cèl·lules, fluids, seqüències genètics, espècies animals o vegetals, etc.) com les tècniques, actuals o mil·lenàries, formals o informals, inventades per l'ésser humà per a la seva explotació, desenvolupament i conservació (des de l'enginyeria genètica fins a les pràctiques tradicionals de conreu i criança). Les biopatents constitueixen un fenomen característicament capitalista, en tant que aïllen i desterritorialitzen aquests elements per tal d'incorporar-los amb més facilitat al cicle d'acumulació.

El passat 18 de juny va finalitzar la cimera organitzada per les Nacions Unides sobre desenvolupament sostenible Rio+20 a Rio de Janeiro. Una cimera que va ser contestada per diverses mobilitzacions convocades per la Cimera dels Pobles. I 20 anys després de la Cimera de la Terra del 92, tot i la magnitud de la convocatòria (50.000 participants) les conclusions són decebedores: cap mena de compromís vinculant. Us reproduïm el comunicat sobre aquesta qüestió "Rio+20: la necessària transformació ecològica, social i urgent de l’ONU" el·laborat per Ecologistes en Acció.

El text de Riu+20 és feble, però encara que hagués reflectit més acords també hauria estat un text incapaç de guiar el canvi necessari. A Rio 92, la lectura que es va fer ja era equivocada, en pensar que per aconseguir la sostenibilitat ambiental i l’equitat social feia falta més creixement econòmic. El text aprovat avui torna a fer contínues crides a la necessitat d’un creixement econòmic continuat cometent novament l’error de situar el creixement en el costat de les solucions en lloc d’en el de les causes.

El passat dimecres 18 d'abril l'FBI nord-americà va segrestar un servidor que hostatjava diversos projectes alternatius, entre ells el node italià de l'European Counter Network Isole nella Rete - ECN. Us reproduïm el comunicat aparegut al web de Nodo50.

El servidor estava allotjat a Riseup, però era gestionat pel proveïdor autònom italià ECN. La confiscació del servidor s'ha realitzat com a part d'una investigació de l'FBI sobre amenaces de bomba contra la Universitat de Pittsburg i, suposadament, estava dirigida al servei d'enviament de correu anònim Mixmaster de la ECN. Però la realitat és que la confiscació del servidor ha deixat fora de línia a tots els serveis de ECN.

 Molt sovint sentim a dir que la gran diferència entre els béns immaterials i els materials és que els primers podem reproduir-los amb una gran facilitat i compartir-los. En format digital, música, pel·lícules, llibres, al cap i a la fi no són més que arxius que contenen informació codificada i que un ordinador sap interpretar. I si en faig una còpia per una altra persona, això no em priva a mi de gaudir del meu exemplar. Pel contrari, un automòbil és una cosa física, i cal produir-lo, no podem fer-ne còpies a cost zero com en el cas dels béns immaterials. Aquesta situació, però, pot arribar a canviar algun dia.

Les impressores 3D són exactament el que diu el seu nom: impressores que fabriquen objectes tridimensionals seguint uns plànols. Injectant resines sintètiques i altres substàncies basades en polímers, les impressores 3D poden fabricar petits objectes. Venen a ser, de moment, com fàbriques en miniatura que podem tenir a casa nostra. No està lluny el dia en que podrem fabricar petits objectes, com per exemple unes sabatilles o peces de recanvi d'alguna maquinària, només baixant-ne de la xarxa les instruccions i tenint matèria primera a base de polímers o resines. I a mesura que la tecnologia vagi avançant en el futur no és desgavellat imaginar impressores 3D col·lectives, gestionades per cooperatives d'usuaris, on poder "imprimir" objectes més grans i sofisticats, com per exemple electrodomèstics.

Disposar de software lliure, de fonts d'energia autogestionada (com plaques fotovoltaiques a la teulada sense connectar a una xarxa controlada per les grans empreses) i en un futur no gaire llunyà d'impressores 3D poden suposar un camí efectiu cap a l'autonomia de les persones i les comunitats.

Tot seguit ens fem ressò del comunicat que ha fet públic The Pirate Bay al voltant d'aquest tema, i també reproduim la presentació del projecte RepRap que hi treballa, en el desenvolupament d'aquestes impressores. També és recomanable visitar el lloc Thingiverse el lema del qual és prou aclaridor: dissenys digitals per objectes físics.

Com tants altres sectors públics, les universitats estan patint arreu fortes retallades que afecten la qualitat de la docència i la recerca que s'hi fa. A més de les retallades, els importants deutes que arrosseguen les administracions, que triguen molt o inclús arriben a no pagar pressupostos que s'havien assignat a les universitats, empitjora la situació. La primavera passada es constituïa a Catalunya la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública. Recentment es va constituir a Galícia la Plataforma Unitaria en Defensa da Universidade Pública i al País Valencià la Plataforma en Defensa de la Universitat Pública, per a defensar-se d'aquestes retallades i pressionar tant el govern del país com els equips rectorals de les universitats, que no sempre són ferms davant de l'administració. Sobre aquest tema, Fírgoa es feia ressò el mes passat d'un acord dels Consells de Govern de les universitats públiques valencianes per adoptar una estratègia comuna davant l'impagament de la Conselleria d'Educació. A continuació reproduïm la següent notícia apareguda a Llibertat.cat i el manifest de la Plataforma valenciana.

Aquesta passada setmana, webs com la Wikipedia, Reddit, Free Software Foundation, Destructoid, Wordpress, Twitpic, Minecraft i Freepress s'apagaven per a protestar contra la llei SOPA, amb la qual el govern dels Estats Units podria blocar webs i ofegar-les econòmicament, inclús si estan allotjades fora dels mateixos Estats Units, sense intervenció judicial. Després de la pressió, la votació ha quedat, de moment, frenada. Però, què és el projecte de llei SOPA? Com explica Arnau Fuentes en aquest article, "bàsicament és el cas Wikileaks d'ara fa un any, fet llei pasa a pas. Primer se'ls va segrestar el domini, després va començar l'asfixia econòmica. I recordem que l'excusa que va donar el Departament de Seguretat Nacional per a començar amb tot va ser que Wikileaks havia publicat material protegit per copyright".

A continuació us reproduïm un article de Marta G. Franco i Tomás Muñoz aparegut al Diagonal el desembre passat, en el qual s'explica amb detall el funcionament de la llei, qui hi ha al darrera i qui s'hi ha posicionat en contra, i com això pot afectar la privacitat i l'accés a internet dels usuaris, obrint la porta a l'espionatge no ja del govern sinó subcontractat a empreses privades de vigilància i interceptació de comunicacions, com denunciava i revelava recentment WikiLeaks.

Article de José Alcántara publicat al seu blog www.versvs.net. El títol fa referència a la tendència cap a la substitució dels ordinadors personals per tablets i altres dispositius semblants, que no tenen les característiques d'un autèntic ordinador manipulable per l'usuari; un fenomen que va en la direcció de convertir internet en una altra televisió privant, d'aquesta manera, l'usuari comú de les enormes potencialitats dels ordinadors personals.

Buscant l'arrel de les guerres del copyright que estem vivint, cal remuntar-se fins a l'origen mateix de la informàtica moderna. Fins aquells grups d'acadèmics que als anys 70 aprofitaren la visió que els estrategues havien esbossat una dècada abans per a la investigació i la intel·ligència militar. Van ser ells els qui començaren a escampar una xarxa i a desenvolupar-hi noves pràctiques i nou coneixement. Mercès a la visió d'aquells pioners, un parell de dècades després (ja als anys 90) la veritat flotava a l'ambient: l'arribada de la «societat de la informació» era imminent i, amb ella, també la de l'economia basada en la informació.

Des de que aquesta noció fou assumida, els qui controlaven els aparells de poder han tingut un somni humit: el de proveïr als usuaris accés immediat i de pagament a tota la informació que desitgin... cobrant el màxim possible per cada una d'elles. Aquesta ambició ha ensopegat un cop i un altre amb un mur fins ara infranquejable: Internet fa tremendament difícil bloquejar l'ús que se'n fa de la informació i, en conseqüència, forçar cada usuari a pagar cada vegada que desitja accedir a alguna cosa.

Us repoduïm un article de Martí Cuquet i Florencia del Castillo, escrit el març passat i pendent de publicació a la revista Estrat Crític, en el qual els autors expliquen les mesures patides recentment pel col·leciu dels investigadors en fase inicial (investigadors no doctors, la majoria dels quals tenen com a objectiu la realització d'una tesi doctoral com a part de la seva activitat investigadora) i la situació en què es trobava la lluita contra elles, sobretot pel que fa a la Universitat Autònoma de Barcelona, precedit per la introducció que un dels autors n'ha fet al seu blog.

El curs passat, els investigadors en fase inicial van patir directament un seguit de mesures, justificades com a conseqüència de la crisi, que d’alguna manera precedien les retallades en educació i en universitat que estem veient actualment. Les mesures afectaven doblement a aquest col·lectiu pel fet de ser considerats de vegades estudiants i de vegades treballadors. Així, i malgrat tenir un sou que difícilment superava els 1.000€ nets, la retallada salarial dels funcionaris i treballadors públics va afectar —de manera totalment injustificada i inclús, possiblement, il·legal— tots els investigadors predoctorals de les universitats catalanes, que van veure com el seu sou baixava un 5% fins a arribar a, per exemple, 902€ nets per als que tenien una beca FPU (que ja tenen el sou congelat des de fa anys). A la vegada, els preus públics i taxes dels seus “estudis” van augmentar desorbitadament (un 280% en el cas de la tutela de tesi, passant de 105€ a 400€, i un 400% per la de “Serveis específics“, que pràcticament es pot considerar un “impost per treballar”), mentre els estudiants de màster extracomunitaris pagaven en algunes universitats públiques catalanes 3,5 vegades més que els comunitaris.

Aquest 17 de novembre hi ha convocada una vaga general a les universitats catalanes, contra les retallades, la precarització del professorat, l'augment de taxes, i la constant tendència a la privatització i mercantilització del sistema universitari. Tot seguit reproduim la convocatòria i el manifest fets públics per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP),  que reuneix estudiants, Personal d’Administració i Serveis (PAS), Personal Docent i Investigador (PDI) i col·lectius de totes les universitats públiques catalanes.

Comunicat de convocatòria.

El 2011 el sistema universitari català ha patit una retallada del finançament de la Generalitat del 17%. Retallada que en el període que va fins a 2014 es vol ampliar fins al 33%. El resultat més immediat d’aquestes retallades ha estat l’acomiadament de centenars de professors i de personal d’administració i serveis, una rebaixa generalitzada de sous, que ha arribat fins al 60% en alguns casos, del professorat universitari més jove i l’augment de matrícules i tot tipus de taxes pels estudiants. Només ha estat el començament per ells. Aquest és el resultat més immediat, però n’hi ha d’altres que posen en qüestió la mateixa naturalesa de la universitat catalana.

Solem veure les llicències copyleft i Creative Commons aplicades a la música o a la informàtica, però com ja reclamava Richard Stallman al text "El dret a llegir", també és una qüestió vital reclamar i proporcionar l'accés lliure al coneixement. I més encara si la generació d'aquest coneixement ha estat finançada públicament. En aquest sentit, ja hi ha projectes, tant de ciència com d'educació, que estan aplicant llicències Creative Commons.

Recentment es va celebrar la Setmana de l'Accés Obert. L'accés obert a les publicacions científiques i a la recerca en general, que per exemple a Catalunya aplica la UOC, és "l'accés lliure, immediat i sense restriccions de material digital educatiu o acadèmic". El següent article, publicat originalment al portal de notícies Hacker News i després al mateix blog de l'autor, presenta un resum de l'estat en què es troba actualment el moviment per a un accés obert a les publicacions científiques, centrat sobretot en els Estats Units.