Inici / Blogs
Blogs
La revolta de la universitat precària
Blog de Raimundo Viejo Viñas
Article escrit a quatre mans amb Carles Delclos i publicat originalment a la revista Diagonal nº 162.
Les mobilitzacions del 17N es troben al centre del conflicte en que avui es dirimeix el model de societat: d'una banda, una variant de capitalisme basat en el coneixement; de l'altra, un intel·lecte col·lectiu productor del comú. En les universitats es va desplegar una gran diversitat tàctica que va anar des de les més modestes accions simbòliques fins a la vaga i total paràlisi de no pocs centres. Es tracta de la primera gran ruptura contra el comandament neoliberal en la universitat des de les lluites contra el Pla Bolonya. Ens trobem davant dos bàndols enfrontats en pugna per definir la societat del coneixement: d'una banda, el bàndol neoliberal; i de l'altra, la universitat precària.
El Banc de Sabadell apuntala CyU: algunes preguntes impertinents
El passat 21 de desembre del 2011, el Banc Central Europeu (aquesta entitat antidemocràtica presidida per l'exGoldman Sachs Mario Draghi i que condiciona cada dia més les nostres vides) va repartir 500.000 milions d'euros entre 523 bancs de la Unió Europea. Draghi els va deixar els diners a un interès de l'1 per cent amb la intenció, segons les seves paraules, de reactivar “el crèdit a famílies i empreses”. Tanta bona fe venint de qui venia no era creïble però tothom se'n va alegrar:”per fi el crèdit fluirà i podrem tornar a gastar com abans” o com a mínim “podem pagar els deutes que tenim!” Ara bé, els diners no portaven cap mena d'obligació afegida, ni tan sols de manual d'instruccions, pel que els bancs els podien destinar al que els vingués més de gust, per exemple a comprar deute públic, que en els moment en què estem ofereixen una rendibilitat elevada però poc tenen a veure amb l'economia de les famílies o les empreses. I és clar, totes les borses europees van reaccionar positivament a aquesta injecció de diners, només faltaria...
Qui sembla misèria recull la ràbia (16/12/11)
Blog de Jordi Martí Font
Les retallades s'obren pas a cop de porra i de por, que si fa no fot són el mateix. Avui (16/12/11), a Girona, els Mossos han tornat a demostrar per a què serveixen. I han corroborat que són una simple peça en mans dels rics per mantenir els seus privilegis, per robar als pobres fins i tot la salut, l'educació... Les porres tenen amo i sempre peguen del mateix costat.
Reus, 15 de desembre de 2011: ‘Artur Mas, lladre com ton pare’
Blog de Jordi Martí Font
“La seva agressió, la nostra resposta. Sortim al carrer!”, “Qui sembra misèria, recull la ràbia”, “Si retalleu drets, retallarem privilegis!” o “Ens feu fàstic” han estat algunes de les frases que portaven escrites les pancartes que avui a Reus han rebut Artur Mas, president de la Generalitat de Dalt i principal culpable de les retallades que estan afectant ja la salut i els mínims vitals de la població del Principat. No parlo en va: avui mateix Càritas feia públic un informe en què explicava que els casos de nens i nenes mal nodrits a Barcelona cada cops són més habituals i cada cop més han de complementar l’alimentació dels infants que no reben ja beca de menjador com a conseqüència de les retallades de beques i de la situació de precarietat dels seus progenitors.
Goldman Sachs: especialistes en cops d'estat i dictadures a l'Europa del segle XXI
Blog de Jordi Martí Font
Europa, novembre del 2011. En pocs dies, després d’intenses setmanes d’amenaces en forma de casuals caigudes de les borses i de negació explícita del dret a decidir quan es tracta d’economia, la Unió Europea ha vist com “els mercats” dictaven qui havien de ser els nous caps de dos dels seus estats. Grècia i Itàlia ja tenen nous primers ministres i, no ens hauria de sorprendre però sí repugnar-nos, són homes de Goldman Sachs. Finalment, els polítics ja no obeeixen el poder econòmic perquè ara és el poder econòmic qui ha pres les regnes dels estats.
Goldman Sachs: “fer el treball de Déu”
Blog de Jordi Martí Font
No crec en conspiracions planetàries ni en trames mundials de malèfics que manen des de l'ombra més que no pas els que posen la cara com a suposats “amos”. De la mateixa manera, però, no crec tampoc en tantes coincidències i menys encara que una crisi d'aquesta magnitud que envia a la misèria i a la mort, dia rere dia, milions de persones no tingui culpables o com a mínim, responsables. Per això assenyalo aquestes coincidències i curiositats i les continuaré assenyalant aquí.
Goldman Sachs: curiosos bombers piròmans
Blog de Jordi Martí Font
Aquesta sèrie d'articles han estat escrits a partir, entre altres, de les informacions publicades per Pere Rusiñol al diari “Público”, de les poques que no diuen que “de la crisi, tots en tenim la culpa per què hem viscut per damunt de les nostres possibilitats” o allò de “hem estirat més el braç que la màniga i havia de petar, què hi vols fer?”
La perspectiva masculina de la igualtat de génere
Declaració de Barcelona resumeix el primer manifest reivindicatiu de les entitats d'homes per la igualtat de gènere de l'Estat espanyol
El moviment ha crescut en els últims anys fins a organitzar l'I Congrés Iberoamericà de Masculinitats i Equitat de Gènere
El manifest unitari reivindica “les diferents formes de ser home (…) superant la patologització, l'homofòbia i la transfòbia”.
El 21 d'octubre el moviment d'homes per la igualtat ha realitzat una “roda d'homes” contra la violència de gènere
Crònica arran del I Congrés Iberoamericà de Masculinitats i Equitat de Gènere (CIME) organitzat per Homes Igualitaris que va tenir lloc els passats 7 i 8 d'octubre, que també aborda la roda d'homes contra la violència de génere del 21 d'octubre. La peça ha estat publicada al bloc Periodisme Social.
Cooperes o competeixes?
Blog de Jordi Martí Font
Unes samarretes de la cooperativa La Ciutat Invisible de Sants ho recorden amb imaginatius dissenys que ajuden a entendre el lema: “Cooperes o competeixes?”. A dalt dos remers remen i avancen cap a endavant mentre que la seva ombra a l'aigua en mostra dos més, a la mateixa barca, un remant cap a un costat i l'altre, cap a l'altre; no avancen. Tota una declaració de principis malgrat l'interrogant.
Guerra a mort contra el pensament
Blog de Jordi Martí Font
No és cap ximpleria tot el que està passant amb l’educació pública en aquest estat on vivim. I dic estat perquè malgrat les competències autonòmiques és, encara ara, l’estat qui marca les línies mestres i les tendències d’actuació generals en el territori que li és propi. Durant anys hem assistit a un continuat patrocini, amb diners públics, d’escoles privades destinades en la seva majoria a acollir els fills i les filles de les classes altes o de les mitjanes tirant cap a dalt. Les més elitistes preparaven les classes dirigents i les que no ho eren tant preparaven les i els qui els portaven les palanganes. Tot i això, l’escola pública es nodria d’un professorat que, després de lluites molt intenses als vuitanta va aconseguir un nivell de vida adequat al desgast que la professió provoca; i amb això no vull dir que altres oficis, feines o treballs no mereixin retribucions i vacances similars. La pujada de nivell de vida va anar aparellada amb una potenciació del raonament davant de la superstició, de la llum davant de la foscor, del coneixement davant de l’ordre, del saber davant del dogma. No era “l’esperit de l’època” sinó la lluita continuada i en aquest cas efectiva per establir models pedagògics alliberadors davant del profundament autoritari que als Països Catalans sota Espanya heretàvem de la passada dictadura.