Margarita Padilla

 Blog de Margarita Padilla

Què s'hi juga al ciberespai

No és fàcil comprendre Internet, perquè Internet és recursiva. És alhora un producte i el seu propi mitjà de producció. És tan abstracta com el codi i tan concreta com una infraestructura de telecomunicacions (global i de propòsit universal). És tan artefactual, amb ordinadors, cables o satèl·lits clarament identificables, com simbòlica, ja que permet la construcció de noves realitats materials i virtuals que no podrien produir-se d'una altra manera.

Internet és un assumpte complex. Va ser-ho als seus orígens i ho continua sent ara. Les seves capes no paren de suportar nous desenvolupaments. Per esmentar-ne alguns d'actualitat: a la capa física, la passarel·la entre Internet i telefonia; a la capa lògica, el software com a servei, i a la capa dels continguts, les xarxes socials. La complexitat d'Internet no és un afer només tècnic (encara que també). És una complexitat política, en tant que el seu origen és fruit d'una aliança monstruosa que desestabilitza tots els bàndols implicats.

Coses s'estant movent a allò social i a allò politic, i hem de reconèixer que no les estan (estem)  movent els moviments socials. Bona notícia.

El dissabte (10 de juliol) mogollon de gent al carrer pel tema estatut. El diumenge (11 de juliol)  mogollon d'alegria pel tema mundial de futbol.

Cert que el tema estatut s'ha agitat molt des dels partits polítics i les institucions. Però això per si  sol no garanteix una mobilització massiva: també s'agita molt quan hi ha eleccions i en canvi la  gent no vota. Sabem què volia manifestar la gent al carrer? Possiblement moltes coses, i coses que no  estaven escrites a la pancarta institucional.

M'ofèn la unanimitat monocorde, mediàtica i bloguera respecte a la imprudència de les persones que durant la nit de Sant Joan van morir en ser atropellades mentre creuaven les vies de tren a l'estació de Platja de Castelldefels. Sembla que imprudència sigui una paraula de punt i final. Van ser imprudents, doncs no hi ha res més a parlar, diuen els mitjans. Els bloguers, en el seu estil informal, són més directes: van ser gilipolles (per tant mereixien morir). M'ofèn la insensibilitat d'aquest enfocament perquè, qui no té un amic/a gilipolles a qui no obstant això se li aprecia veritablement i ploraria la seva mort si arribés el cas? I també m'ofèn la seva esterilitat.

Actualització: Potser t'interessi llegir aquest altre post: Imprudencia en Castelldefels, i el comentaris que sobre això m'han posat a grupotortuga.

Desde el accidente que la pasada verbena de San Juan acabó con la vida de 12 personas en la estación de Castelldefels-Playa no hago más que oir a políticos, técnicos, tertulianos y expertos diciendo que todo se hizo bien, y que se trata de un accidente debido a la imprudencia de los chicos que cruzaron las vías en lugar de pasar por el paso subterráneo.

Y no hago más que leer blogs en los que se debate quién tiene la culpa. En definitiva, el debate está en si cada cual es responsable de su seguridad o si deben ser las autoridades competentes las que nos provean de dispositivos de seguridad adecuados al momento.

Interessada en la reflexió sobre col·lectiva sobre el caràcter de les nostres empreses cooperatives de treball associat dedicades a les TIC.

Actualització a 11 de gener: s'ha constinuït la Red Sostenible per la retirada de la disposició final primera de la LLey d'ecoomia Sostenible, que si s'aprova permeterà la patada al router.

Ciutadans, experts, artistes y usuarias d'Internet es reuneixen per a coodinar una resposta a la Ley de Economía Sostenible y a la proposta de reglament.