Jordi Martí Font

Blog de Jordi Martí Font

Hi ha textos que mai no hauria volgut escriure. Aquest és un d'ells. I tanmateix feia mesos i potser anys que sabia que l'escriuria, que sabia que parlaria d'un company que ara ja no hi és, que s'ha mort i mai no hi tornarà a ser. Perquè ahir es va morir el Josep Maria Yago. Ahir ens va deixar, sense voler però per sempre, el Yago.

Podria fer nostàlgia i sé que és el que el cos em demana però intentaré no fer-ne perquè, tal com deia ell, si es fa ha de quedar una cosa digna. I hi quedarà, tot i que no em penso estalviar ni una sola llàgrima, ni una sola copa de vi, ni un sol glop de calvados. I perdoneu-me l'humor en un text necrològic com aquest però pensar en el Josep Maria i no riure en algun moment és com pensar en el mar i no mullar-se: impossible i absurd. Per viure cal riure, sinó serem sempre una colla d'amargats, i això sí que no.

Blog de Jordi Martí Font

És a l’estiu, aquest estiu que ara passa, l’estiu del 2012, quan els governs de Rajoy, Fabra, Bauzà i Mas (tots al servei dels amos rics que ens porten com a societat cap al penya-segat) han premut més l’accelerador.

I no ho fan per malícia sinó per pura cobdícia. Ens apliquen les mateixes polítiques d’espoli que fa una dècada aplicaven a les perifèries de l’Imperi i que nosaltres combatíem demanant la condonació del seu deute extern. Dèiem que era una forma d’imperialisme, una forma de dominació colonial. I més enllà de totes aquestes paraules, el que realment suposava era pura cobdícia. Cobdícia que els feia bombardejar la perifèria igual que ara bombardegen el mig centre i demà el centre si en poden recollir beneficis. I no és cap metàfora no pensada. Com les bombes, els rescats, els crèdits, etc., suposen la destrucció total del que toquen alhora que fan rics els qui llencen les gràcies a la seva cotització borsària. Alhora els efectes colaterals que produeixen comporten la destrucció del que s’anomenava “estat del benestar” i el dret de conquesta aplicat a les seves restes, que són convertides ràpidament en dividends per als que llencen les bombes. Negoci rodó. Cobdícia extrema.

Blog de Jordi Martí Font

Si ens mirem a poc a poc els arguments que utilitza el president del Govern espanyol per justificar les immenses retallades presentades l'11 de novembre del 2012, veurem que només n'hi ha un que sigui real, que tingui lògica i alhora que sigui creïble: “No podem triar”.

Rajoy i la colla dels criminals encorbatats i engominats que l'aplaudien mentre exposava de què aniria el paquet de mesures destructores de les actuals consdicions de vida a l'Estat espanyol, inclosa la filla de son pare Andrea Fabra, resumien la idoneïtat de les mesures en aquest lacònic “No podem triar”.

Blog de Jordi Martí Font

Se'ns pixen a sobre, diuen que plou i la colla d'imbècils que els fan de claca demà, o avui mateix, diuen que "no es podia fer res més", "que sobretot, unitat, tingueu confiança", "és que Madrid ja se sap", "que nosaltres sempre hem estat europeistes..." i que toca callar i esperar. Que es posin l'Europa dels mercaders a on els càpiga.

 Blog de Jordi Martí Font

(Nota d'Enfocant.net: Article rebut per a ser publicat el passat 8 de maig. Tres setmanes després ens trobem que la magnitud del salvament implica ja xifres de 23000 milions d'euros com a mínim, un 2% del PIB estatal, més del doble de la retallada plantejada en educació i sanitat)

Per "salvar" Bankia el govern del PP pretén robar-nos a totes i tots una miqueta més del que fins ara ens ha robat. 10.000 milions d’euros valdrà reflotar un mort que ha servit per al que ha servit, fer més ric uns determinats rics, però que va emprendre el camí del cementiri precisament quan unes normatives només al servei dels rics i poderosos (la gran banca aquí) van obligar a fusionar caixes entre elles i després a convertir-les en bancs per poder-les saquejar o tancar. Vull recordar aquí que les caixes eren una forma d'estalvi i finançament popular creada pels nostres avis i àvies per fer-se forts davant dels amos del seu moment. I és clar que aquest origen acceptable no exculpa les entitats actuals ni bona part de la seva història...

Blog de Jordi Martí Font

[Manifest llegit amb motiu de la manifestació del sindicalisme alternatiu el passat Primer de Maig a Tarragona]

Companyes i companys,

Parlo en nom de la CGT, de Cobas, de la IAC.

Però també parlo, perquè hi vull parlar, en nom dels qui no tenen casa perquè els bancs els les han pres després de donar-los hipoteques que mai no podien tornar...

I en nom de la Laura, de l’Isma, del Dani i del Javi, tancats a la presó per fer front a la Reforma Laboral el passat 29 de Març... Tancats per tal que la resta tinguem por.

Parlo també en nom de les més de cent persones detingudes i interrogades dins l’estratègia de Felip Puig, encaminada només a fer créixer la por. Volen governar amb por, diuen, i nosaltres sabem perfectament que qui governa amb por obre el camí al feixisme, sense excepció...

Blog de Jordi Martí Font

[Article rebut amb data 30 d'abril de 2012]

Aquests dies els recordarem al llarg de les nostres vides. Els recordarem perquè són els darrers que viurem en democràcia formal tal com fins ara l’entenem. Democràcia formal no és democràcia i molt menys democràcia directa, però és la forma que fins ara teníem i potser ens hi havíem acostumat. És clar que per tal que els poderosos ens robin encara més amb total impunitat cal anar un pas enrere. És ben clar que democràcia formal no és només votar cada quatre anys, i sense llibertat d'expressió de democràcia no n'hi ha. Sense llibertat de reunió, tampoc. I tampoc sense llibertat de manifestació. A on anem la dissidència és considerada com a criminal independentment dels mètodes que utilitzi.

Blog de Jordi Martí Font

La S. se'n va. Se'n va a viure fora de Reus. Dimarts em va preguntar quan tardaven a fer marxar la gent quan els rifaven el pis. Sense casa i en silenci, en aquest cas no caldrà fer resistència passiva davant un altre desnonament. No acusaran ningú d'"gressió a l'autoritat" quan els mossos es trobin persones solidàries assegudes a l'entrada de la casa d'on faran fora qui hi viu per tal que faci cap a una subhasta o directament al banc.

Blog de Jordi Martí Font, filòleg i professor de Llengua i Literatura, membre de la CGT

Si no tinguéssim la literatura ens seria impossible entendre les rodes de premsa de personatges d'un intel·lecte tan ridícul i mínim com aquest Felip Puig que els convergents han posat al capdavant de la conselleria repartidora de cops de porra, pots de fum i pilotes de goma. Per sort, un ciutadà exemplar com George Orwell, que va venir a lluitar a casa nostra contra els antecedents ideològics del conselleret, ja ens ho va explicar abastament a una de les seves obres més citades i recitades. Efectivament, malgrat els intens d’apropiació i defecació en forma de brossa televisiva, “1984” continua donant-nos elements lingüístics suficients per entendre la realitat que hi ha i que vindrà.

Blog de Jordi Martí Font

L'endemà del 29 de març, a banda de ser divendres va ser el dia triat pel govern de Mariano Rajoy (l'íntim amic de Mas, Fabra i Bauzà) per anunciar una de les mesures polítiques més fastigosament inacceptables de les que el govern espanyol en curs ha aprovat des que el PSOE va ser substituït pel PP. Els grans defraudadors, els grans lladres, ja tenen la seva amnistia. L'amnistia fiscal.