Jordi Bonet i Martí
De la Catalunya comparsa al procés constituent
Blog de Jordi Bonet i Martí
No m'és gens fàcil escriure sobre el procés polític català, i menys encara quan porto prop de sis mesos vivint a Xile i són altres les dèries que em solquen pel cap. De fet, després d'escriure un article per compromís, d'aquells que al llegir-lo uns dies després et sents com si haguessis esdevingut un opinòleg més, vaig proposar-me no tornar a escriure res sobre Catalunya fins a la meva tornada.
Puix han sortit al carrer, vejam que diuen
Blog de Jordi Bonet i Martí
Ningú no ho havia previst; els mitjans de comunicació ho havien ignorat i molts sectors movimentistes miraven amb recança una manifestació convocada a través de les xarxes socials amb un manifest que tothom criticava per massa naif i una manifestació que avançava a ritme de batucada. El dia en què es va fer la roda de premsa convocant la manifestació a la seu de la FAVB només va venir BTV; qualsevol petit incident a la ciutat hauria atret més periodistes que un grup de gent jove parlant de la necessitat de regenerar la democràcia, de la importància de les xarxes socials, de la lluita contra la corrupció, de la dació en pagament o de la neutralitat tecnològica. Només en tres dies les tornes han canviat completament. Avui no hi ha cap mitjà de comunicació, cap partit polític ni cap líder d'opinió que no hagi pontificat sobre les mobilitzacions que estan tenint lloc.
Pensar l'organització des de l'Autonomia
I'm guided by the beauty of our weapons
Les idees recollides en aquest text tenen el seu origen en diferents reflexions sorgides arran de participar durant aquests darrers quinze anys en diferents pràctiques militants (moviment de les okupacions, moviment global, May Day, Espai Social Magdalenes,...) dins del que podríem anomenar àrea autònoma barcelonina. Aquesta ha constituït per moltes de nosaltres un espai d'aprenentatge mutu, així com l'oportunitat de formació d'una pedrera de militància, però alhora cal reconèixer que ha resultat també un espai de destrobament i desencís que ha portat a l'abandó de l'acció política per part de no poques persones de significativa vàlua militant.
Els dubtes davant el 29-S
Article publicat al nº 132 de la revista Diagonal.
Seria d'esperar que la convocatòria d'una vaga general davant les retallades socials impulsades pel govern Zapatero constituissin una exhibició de múscul per part de l'esquerra; un seriós advertiment al gir neoliberal emprès pel PSOE durant la seva última legislatura, tal com al seu moment va ser la vaga del 14-D de 1988. Malgrat això, la percepció generalitzada és que la convocatòria té tota la pinta d'acostar-se més a la mitja vaga del 28-M de 1992: una vaga que ha de fer-se, però no ha de guanyar-se.
Podem declinar el dret a decidir com a dret a no haver d'escollir?
L'inici del període estiuenc ha vingut marcat per dos esdeveniments de forta càrrega simbòlica que cap analista polític de la societat catalana hauria de menystenir: d'una banda, la multitudinària manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional i de l'altra, la massiva celebració pel triomf de la selecció espanyola a la Copa del Món de futbol. Malgrat que es tracti de dos fenòmens no homologables (una manifestació política i una celebració esportiva), ambdós són indicatius que les lectures del què està passant a Catalunya en aquests darrers anys no admeten ja interpretacions en blanc i negre, sinó que són un bon exemple que la societat que habitem és molt més rica i complexa que les teories amb què sovint intentem encotillar-la.
Les consultes sobiranistes del 13-D: potencialitat i límits de la creació d'un mecanisme d'innovació disruptiva
El tancament de l'any polític pot qualificar-se d'insòlit, en tant que s'ha vist condicionat per dos elements disruptius que han agitat les tranquil·les aigües de l'oasi català: d'un banda, un no-esdeveniment: la incapacitat del Tribunal Constitucional espanyol per emetre una sentència sobre el recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut de Catalunya abans d'acabar l'any; i de l'altra, un esdeveniment que s'ubica fora dels límits de la política convencional: la celebració de consultes sobiranistes a 161 municipis catalans organitzades per la Coordinadora Nacional per la consulta sobre la independència i la plataforma Osona Decideix el passat 13 de desembre.
En aquest post vull centrar-me en aquest darrer esdeveniment, i es que malgrat s'hagi parlat a bastament en els mitjans de comunicació sobre la seva legalitat, la legitimitat de l'índex de participació assolit, la relació que aquest podia tenir amb el recurs d'inconstitucionalitat del PP i les picabaralles partidistes dins i fora dels grups promotors, considero que aquestes anàlisis restringides als marcs convencionals per on transcorre el debat polític són incapaces d'extraure la potencialitat d'aquest mecanisme des d'una posició política de moviment. En aquest sentit no m'importa tant el què es debatia (substantiu), sinó el com es va fer (operatiu), a fi de comprendre quines lliçons poden servir-nos per enfortir els processos col·lectius de canvi social.
Ciutadans-PC com a símptoma: la italianització de la política catalana (I)
Ens arriba, via el nostre formulari de publicació aquest article de Jordi Bonet, primera part d'una anàlisi centrada en Ciutadans-Partit de la Ciutadania, en paraules de l'autor, partit que seria símptoma d'una tendència d'una nova forma d'entendre la política de partits: el neopopulisme.