Blogs

Blog de Jordi Martí Font

11 de gener del 2012. Josep Prat Domènech deixa el seu càrrec de director general d’Innova, un holding d’empreses de l’Ajuntament de Reus des d’on ha construït un imperi que només ell coneix prou bé per explicar-lo ja que, malgrat tenir un origen públic, els seus comptes són tan opacs com el seu propi sou. Hi ha qui parla de fins a 300.000 euros anuals, però res no podem afirmar perquè és secret. El mateix dia, deixa de ser vicepresident del consell d'administració del grup empresarial de la sanitat privada USP Hospitals. Com que alhora és president de l’ICS i d’aquest escàndol se’n comença a parlar, el conseller Boi Ruiz salta a la palestra afirmant que la feina de Prat al capdavant de l’ICS era plenament compatible amb la que desenvolupava a la sanitat privada.

Blog de Jordi Martí Font

Fins quan?,  què ha de passar?, què més ens han de prendre? A on ha d’arribar l’ensenyament públic  perquè les persones que hi treballem  diguem prou? Què hem d’esperar?

Algunes no volem esperar més. A les comarques tarragonines passem a l’acció ferma, pública i compromesa, una acció que confrontarà de forma directa la realitat del dia a dia d’escoles i instituts a les mentides i muntatges del poder sobre l’estat de l’ensenyament. Sabem que som moltes, però ens haurem de significar, com més millor. Sabem que courà al Departament la proposta, ja hem tastat altres vegades la seva ràbia quan els mestres i professores ens hem tancat a diversos centres escolars altres vegades. Ho esperem tot dels caps polítics del departament, i res bo, no ens enganyem.

Blog de Jordi Martí Font

[Vilaweb informa que "El president de l'ICS dimiteix de director general del hòlding d'empreses municipals de Reus. Dilluns la CUP va denunciar-lo a la fiscalia per incompatibilitat de càrrecs".]

No cal que doni massa dades per entendre el que diré. La realitat del nostre dia a dia més proper ens farceix la retina amb imatges feridores, explicacions i experiències viscudes que no semblen d'ara, pròpies d'aquest segle XXI que fa quatre dies que hem encetat. Sembla que tot es tracti d'un procés conseqüència d'una catàstrofe natural però no ho és, està perfectament planificat per persones sense escrúpols.

Blog de Raimundo Viejo Viñas

Article escrit a quatre mans amb Carles Delclos i publicat originalment a la revista Diagonal nº 162.

Les mobilitzacions del 17N es troben al centre del conflicte en que avui es dirimeix el model de societat: d'una banda, una variant de capitalisme basat en el coneixement; de l'altra, un intel·lecte col·lectiu productor del comú. En les universitats es va desplegar una gran diversitat tàctica que va anar des de les més modestes accions simbòliques fins a la vaga i total paràlisi de no pocs centres. Es tracta de la primera gran ruptura contra el comandament neoliberal en la universitat des de les lluites contra el Pla Bolonya. Ens trobem davant dos bàndols enfrontats en pugna per definir la societat del coneixement: d'una banda, el bàndol neoliberal; i de  l'altra, la universitat precària.

Blog de Jordi Martí Font

El passat 21 de desembre del 2011, el Banc Central Europeu (aquesta entitat antidemocràtica presidida per l'exGoldman Sachs Mario Draghi i que condiciona cada dia més les nostres vides) va repartir 500.000 milions d'euros entre 523 bancs de la Unió Europea. Draghi els va deixar els diners a un interès de l'1 per cent amb la intenció, segons les seves paraules, de reactivar “el crèdit a famílies i empreses”. Tanta bona fe venint de qui venia no era creïble però tothom se'n va alegrar:”per fi el crèdit fluirà i podrem tornar a gastar com abans” o com a mínim “podem pagar els deutes que tenim!” Ara bé, els diners no portaven cap mena d'obligació afegida, ni tan sols de manual d'instruccions, pel que els bancs els podien destinar al que els vingués més de gust, per exemple a comprar deute públic, que en els moment en què estem ofereixen una rendibilitat elevada però poc tenen a veure amb l'economia de les famílies o les empreses. I és clar, totes les borses europees van reaccionar positivament a aquesta injecció de diners, només faltaria...

Blog de Jordi Martí Font

Les retallades s'obren pas a cop de porra i de por, que si fa no fot són el mateix. Avui (16/12/11), a Girona, els Mossos han tornat a demostrar per a què serveixen. I han corroborat que són una simple peça en mans dels rics per mantenir els seus privilegis, per robar als pobres fins i tot la salut, l'educació... Les porres tenen amo i sempre peguen del mateix costat.

Blog de Jordi Martí Font

“La seva agressió, la nostra resposta. Sortim al carrer!”, “Qui sembra misèria, recull la ràbia”, “Si retalleu drets, retallarem privilegis!” o “Ens feu fàstic” han estat algunes de les frases que portaven escrites les pancartes que avui a Reus han rebut Artur Mas, president de la Generalitat de Dalt i principal culpable de les retallades que estan afectant ja la salut i els mínims vitals de la població del Principat. No parlo en va: avui mateix Càritas feia públic un informe en què explicava que els casos de nens i nenes mal nodrits a Barcelona cada cops són més habituals i cada cop més han de complementar l’alimentació dels infants que no reben ja beca de menjador com a conseqüència de les retallades de beques i de la situació de precarietat dels seus progenitors.

Blog de Jordi Martí Font

Europa, novembre del 2011. En pocs dies, després d’intenses setmanes d’amenaces en forma de casuals caigudes de les borses i de negació explícita del dret a decidir quan es tracta d’economia, la Unió Europea ha vist com “els mercats” dictaven qui havien de ser els nous caps de dos dels seus estats. Grècia i Itàlia ja tenen nous primers ministres i, no ens hauria de sorprendre però sí repugnar-nos, són homes de Goldman Sachs. Finalment, els polítics ja no obeeixen el poder econòmic perquè ara és el poder econòmic qui ha pres les regnes dels estats.

Blog de Jordi Martí Font

No crec en conspiracions planetàries ni en trames mundials de malèfics que manen des de l'ombra més que no pas els que posen la cara com a suposats “amos”. De la mateixa manera, però, no crec tampoc en tantes coincidències i menys encara que una crisi d'aquesta magnitud que envia a la misèria i a la mort, dia rere dia, milions de persones no tingui culpables o com a mínim, responsables. Per això assenyalo aquestes coincidències i curiositats i les continuaré assenyalant aquí.

Blog de Jordi Martí Font

Aquesta sèrie d'articles han estat escrits a partir, entre altres, de les informacions publicades per Pere Rusiñol al diari “Público”, de les poques que no diuen que “de la crisi, tots en tenim la culpa per què hem viscut per damunt de les nostres possibilitats” o allò de “hem estirat més el braç que la màniga i havia de petar, què hi vols fer?”